Francisco de Aldana (Nàpols, 1537 - Kasr al-Kabir (Marroc), 4 d'agost de 1578) fou un militar espanyol, i un dels més importants poetes en llengua castellana del segle XVI, en la segona fase del Renaixement espanyol.[1] No hi ha constància certa del lloc exacte del seu naixement: Gil Polo, en les estrofes finals del Canto del Turia, l'esmenta entre poetes valencians;[2] Maians i Ximeno el creien nascut a València, i Torres Amat afirmava que nasqué a Tortosa, com recorda Menéndez Pelayo, que els desmenteix dient que probablement era de Valencia de Alcántara;[3] encara Rodríguez-Moñino el faria d'Alcántara,[4] sense prou fonament, i finalment Elias L. Rivers, basant-se en documents llavors inèdits, determinà que molt probablement era nascut al regne de Nàpols,[5][6] i fill del militar extremeny Antonio de Aldana.
Vida i obres
La seva joventut la va passar a Florència, entregat a l'estudi de les llengües clàssiques i dels autors de l'antiguitat, dels quals va arribar a ser un bon coneixedor. És un dels representants del neoplatonisme en la poesia espanyola. Com a poeta, va ser tan lloat en la seva època que el van anomenar el Diví.
El seu germà Cosme va editar en dues parts (Milà, 1589; Madrid, 1591) allò que va poder trobar de la seva obra, en la qual destaquen en particular els sonets on revela el seu desengany i disgust per la vida militar que portava i expressa el seu desig de retirar-se a una vida contemplativa en soledat i en contacte amb la natura. També són importants una Faula de Faetonte en hendecasíl·labs blancs, la molt original Canción a Cristo crucificado i l'extraordinària Epístola a Arias Montano sobre la contemplación de Dios y los requisitos della (1577), en tercets encadenats, d'inspiració neoplatònica, que ha passat a totes les antologies de poesia en castellà com a obra clàssica per contingut i estil:
- Pienso torcer de la común carrera
- que sigue el vulgo y caminar derecho
- jornada de mi patria verdadera;
- entrarme en el secreto de mi pecho
- y platicar en él mi interior hombre,
- dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho.
- Y porque vano error más no me asombre,
- en algún alto y solitario nido
- pienso enterrar mi ser, mi vida y nombre
- y, como si no hubiera acá nacido,
- estarme allá, cual Eco, replicando
- al dulce son de Dios, del alma oído.
Admirat per Francisco de Quevedo, que va intentar editar les seves obres en el segle XVII per combatre el llenguatge culterà, Cervantes l'esmenta al costat de Boscà i de Garcilaso, i va ser reverenciat per poetes de la Generació del 27 com Luis Cernuda.
Carrera militar
Es va consagrar a la carrera militar, que no va trigar gaire a detestar anhelant la vida contemplativa. Va combatre com a capità en la batalla de Sant Quintí i, arribant a general d'artilleria, als Països Baixos espanyols al servei de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, i durant el Setge de Haarlem va ser ferit en un peu per un tret d'arcabús.
Va residir a la cort dels Mèdicis a Florència, on va concloure la seva formació. Enviat per Felip II de Castella al servei de Sebastià I de Portugal, va morir lluitant contra els musulmans en la Batalla de Kasr al-Kabir, encara que havia desaconsellat aquesta empresa.
Obres
Sonets
- Al cielo
- Alma Venus gentil, que al tierno arquero
- ¿Cuál es la causa, mi Damón, que estando
- Cuál nunca osó mortal tan alto el vuelo
- El ímpetu cruel de mi destino
- Es tanto el bien que derramó en mi seno
- Galanio, tú sabrás que esotro día
- Hase movido, dama, una pasión
- Mil veces callo que romper deseo
- Mil veces digo, entre los brazos puesto
- Otro aquí no se ve que, frente a frente
- Por un bofetón dado a una dama
- Reconocimiento de la vanidad del mundo
Poesies
- Carta para Arias Montano (també coneguda com a Epístola a Arias Montano)
- Pocos tercetos escritos a un amigo
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- A la soledad de nuestra Señora la Madre de Dios. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, 2058, fol. 138r-141v.
- Canción a la Soledad de la Madre de Dios y Soneto al Sepulcro de Nuestro Señor. Edic. de B. J. Gallardo. En: Ensayo d'una biblioteca española de libros raros y curiosos. Madrid: s.n., 1863, Vol. I, cols. 129-131.
- Epistolario poético completo. Noticia preliminar por A. Rodríguez Moñino. Edic. de 500 ejemplares numerados. Badajoz: Diputación Provincial. Instituto de Servicios Culturales (Madrid, Graf. Ugina), 1946, 126 p.
- Hombre adentro, Epístola de ... El Divino y Epístola moral a Fabio. Edic. de J. M: de Cossío. México: Séneca, 1941, 58 p.
- Obras completas. Edic. de Manuel Moragón Maestre. Madrid: C.S.I.C., 1953, 2 v.
- Octava de muerte del Serenísimo Príncipe don Carlos, del único Aldana. En: Rey de Artieda, A. Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro. Zaragoza: s.n., 1605, fols. 29v-30r.
- Poesías. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, n. 17719.
- Poesías. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, n. 18140.
- Poesías. Prólogo, edición y notas de E. L. Rivers. Madrid: Espasa-Calpe, 1957, 151 p.
- Primera parte de las obras que hasta agora se han podido hallar del capitán... Agora nuevamente puestas en luz por su hermano Cosme de Aldana. Milán: Pablo Gotardo Panda, 1589.
- Primera parte de las obras. S.l.: s.n., s.a., 158 fols.
- Retrato a Gabriel Lasso de la Vega. En: Lasso de la Vega, Gabriel. Cortés valeroso... Madrid: s.n., 1588, Preliminares.
- Segunda parte de las obras que se han podido hallar del capitán... Sacadas a luz nuevamente por Cosme Aldana. S.l.: s.n., s.a, 160 hs.
- Segunda parte de las obras, que se han podido hallar. Madrid: Pedro Madrigal, 1591, 111 fols.
- Soneto al sepulcro de Nuestro Señor. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, 2058, fol. 141v-142r.
- Soneto. Florencia: Torrentino, 1563.
- Todas las obras que hasta agora se han podido hallar... Agora nuevamente puestas en luz por Cosme de Aldana su hermano... Madrid: Luys Sánchez, 1593, 109 fols.
- Fernando Martínez Laínez; José María Sánchez de Toca. «Soldados y maestres». A: Tercios de España. La infantería legendaria. EDAF, 2006, p. 202-204. ISBN 84-414-1847-0.
- Poesías Castellanas Completas. Edic. de José Lara Garrido, Cátedra, Letras Hispánicas, Madrid, 1985.
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: