23-10-2012  (35973 lectures) Categoria: Music

Adeste fideles

Primera versió d'Adeste fideles de John Francis Wade

Arxiu d'àudio
Adeste fideles (àudio)
Durada: 2 minuts i 45 segons.2:45Adeste fideles cantades pel tenor italià Beniamino Gigli

Adeste fideles (en catal√†: "Afanya't, fidel... ") √©s un¬†himne tradicional¬†cristi√† en¬†llat√≠ cantat durant l'√®poca nadalenca i que data del segle¬†xviii. La seva atribuci√≥ √©s discutida per√≤ la m√ļsica i la lletra semblen ser degudes a¬†l'angl√®s John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de m√ļsica¬†cat√≤lica,¬†jacobita exiliat a¬†Douai, al nord de¬†Fran√ßa; Almenys els manuscrits m√©s antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva m√† i signats per ell, per√≤ la composici√≥ pot datar dels anys 1743-17451.

La primera impressió de la lletra (en llatí i anglès) es va fer el 1760 a The Evening Office of the Church en llatí i anglès: "Adeste Fideles" es tradueix com "Apropeu-vos als fidels cristians". La primera partitura (amb lletra llatina) va ser publicada a Londres el 1782 per Samuel Webbe a An Essay or Instruction for learning the Church Plain Chant. El 1792 va publicar una partitura en quatre parts, que va presentar com un motet sense indicar cap autor2. En la seva edició de 1782 Samuel Webbe va fer alguns canvis en les notes i el ritme de l'obra, probablement amb l'acord de Wade que era el seu amic i encara era viu (va morir el 1786)3.

La pe√ßa va ser composta per a un¬†cor d'esgl√©sia i la¬†m√ļsica es podria comparar amb una melodia popular anglesa o una can√ß√≥ anomenada¬†Rage inutile col¬∑locada en una¬†√≤pera c√≤mica de¬†Charles-Simon Favart donada a Par√≠s el 1744 i titulada¬†Acajou. Els estudiosos reconeixen en aquesta¬†√†ria anglesa i en aquesta can√ß√≥ de Favart un ress√≤ de les √≤peres de¬†H√§ndel i imaginen que podrien haver servit de base per a¬†Adeste fideles, que t√© una tonalitat solemne estimada per la¬†m√ļsica barroca de l'√®poca (per√≤ tamb√© pot ser a l'inrev√©s).

Resum

Discussió sobre l'autoria

S'han proposat diverses hipòtesis sense cap evidència rellevant: per exemple, s'ha suggerit sense proves que les paraules provinguessin de sant Bonaventura o d'un monjo cistercenc4. Les atribucions més argumentades són les relatives al rei de Portugal, Joan IV (1604-1656) o a l'organista anglès John Reading (o Redding) (cap a 1680), però semblen incertes.

El nom del rei de Portugal, conegut mel√≤man del seu temps, es troba en diversos exemplars impresos5 Per√≤ no s'ha demostrat l'exist√®ncia d'un manuscrit del rei. El 1998, el music√≤leg brasiler Jos√© Maria Neves (1943-2002) va argumentar6 que el manuscrit de l'himne compost pel rei Jo√£o IV el 1740 havia existit, per√≤ que els documents havien estat cremats en l'incendi que va seguir al¬†terratr√®mol de Lisboa el 1755 i que, per tant, no es van poder produir... El prestigi del rei m√ļsic i el nom com√ļ¬†d'himne portugu√®s es deuen a la difusi√≥ de la can√ß√≥ per part de l'ambaixada portuguesa a Londres a finals del¬†segle XVIII (Wade en va fer una c√≤pia per al Col¬∑legi Angl√®s de Lisboa segons el music√≤leg nord-americ√† James Fuld7) expliquen l'atribuci√≥ a Jo√£o IV, per√≤ continua sent una hip√≤tesi.

Pel que fa a l'atribuci√≥ a John Reading (o John Redding), la data de creaci√≥ es proposa al voltant de 1780/1790 mentre que tenim textos anteriors per a la lletra i la m√ļsica, a m√©s no sabem realment de quin John Reading es tracta: hi ha almenys dos o tres m√ļsics anglesos hom√≤nims en el per√≠ode amb dates incertes, incl√≤s el pare (dates: 1645-1692) i el seu fill (dates: 1685/86-1764 o 1774). Per a¬†Adeste fideles, √©s m√©s probable que sigui l'autoria d'un arranjament de l'himne per a orgue fet per aquest √ļltim8.

Text llatí

El manuscrit llatí original de John Francis Wade (1750/1751) només té quatre estrofes (o quatre versos).

Els primers manuscrits tenen com a tornada "Venite adorate" (vegeu la il·lustració a la part superior de la pàgina) corregits posteriorment a "Venite adoremus" pel mateix Wade, potser sota la influència de sacerdots que van prendre la fórmula que tanca l'oració de Matins al breviari9 (del Salm 95:6: "Venite, adoremus et procidamus ante Dominum: Veniu, adorem i caiem a la cara davant el Senyor"). Aquesta primera formulació, com un llatí sense flexibilitat que té dificultats per adaptar-se a la línia melòdica, fa pensar que Wade és efectivament l'autor original i que potser no era un sacerdot sinó només un modest professor d'anglès de llatí i cant eclesiàstic al col·legi de Douai que va escriure a la seva pròpia mà "Ad usum Chori Anglorum-Joannes Franciscus Wade scripsit".

El text recull (o es refereix a) elements de l'Evangeli de Nadal (Evangeli segons Lluc2:8-16, la història dels pastors)10.

Text corregit per John Francis Wade11 :

Nativitat ‚ÄstRobert Campin (segle 15)Nadal cristi√†: pessebre xil√®

1. Adeste Fideles læti triumphantes, Veníte,
veníte in Bethlehem.
Natum vidéte, Regem Angelorum:
Veníte adoremus,
Veníte adoremus Veníte adoremus
Dóminum

2. Deum de Deo, lumen de l√ļmine, gestant puell√¶ v√≠sceres
Deum verum, genitum non factum:
Venite,
adoremus (ter)
Dóminum

3. Cantet nunc io chorus Angelórum cantet nunc aula cælestium: Gloria in excelsis Deo:

Venite, adoremus (ter)
Dóminum


4. Ergo qui natus, die hodierna
Jesu, tibi sit glória
Patris æterni Verbum caro factum:
Venite, adoremus (ter)
Dominum

 

Les insuficiències del text haurien justificat la inserció de les noves estrofes 2, 3 i 4 de Jean-François Borderies cap al 1790/1794. Aquest sacerdot catòlic francès refractari es va refugiar durant la Revolució Francesa a Londres (o Anvers?) on va descobrir i modificar el text llatí d'Adeste fideles. Més tard va ser rector de Sant Tomàs d'Aquino a París, prelat: catequista de renom, va popularitzar l'himne a l'Església catòlica francesa12. El seu text va ser reimprès a l'Oficina de Sant Omer, publicat el 1822.

L'himne complet consta de vuit estrofes: 1 de Wade, 2,3,4 de Borderies, 5,6,7 de Wade (estrofes originals 2,3,4), i una vuitena estrofa d'un autor anònim afegida a mitjan segle xix i cantada a l'Epifania: "Stella duce, Magi, Christum adorantes, Aurum, thus, et myrrham dant munera; / Jesu infanti corda præbeamus13. Aquesta versió de vuit estrofes es va imprimir a Bèlgica cap al 1850: considerada massa llarga, rarament es cantava.

La versi√≥¬†cat√≤lica comuna a Fran√ßa conserva quatre estrofes: l'estrofa 1 de Wade i les estrofes 2, 3 i 4 de Jean-Fran√ßois Borderies. El text d'Adeste fideles est√† impr√®s en moltes obres eclesi√†stiques a partir de 1830 amb¬†l'imprimatur de les autoritats episcopals, per exemple a Le mois de¬†la Sainte enfance (Hymn pour le temps de No√ęl, p√†gina 376) de l'abat Augustin-Jean Le Tourneur, que inclou aquesta inscripci√≥: "Aprovaci√≥ del¬†bisbe de Soissons i Laon. Donat a Soissons, el 10 d'octubre de¬†1830 ¬Ľ14. Un altre exemple: Adeste fideles √©s l'√ļltim himne proposat en el recull de 1839¬†El dia del cristi√† santificat per l'oraci√≥ i la meditaci√≥ compilat per l'abat Corentin-Marie Le Guillou (p√†gina 590). L'obra va ser aprovada per l'arquebisbe de Par√≠s15. La pres√®ncia de l'himne a la¬†parr√≤quia romana no es va detectar fins al voltant de 186816.

Estrofa 1 de John Francis Wade

Adeste, fideles, læti triomfantes.
Venit, venita a Betlem.
Natum videte Regem angelorum.
Venit, adoremus (ter)
Dominum.

Estrofes 2, 3 i 4 de Jean-François Borderies, cap a 1790/1794

En grete relicto humiles ad cunas,
Vocati pastores apropiant,
I la nostra festa ovanti gradual.
Venit, adoremus (ter)
Dominum.

:Æterni Parentis splendorem æternum,

Velatum sub carne videbimus,
Deum infantem pannis involutum.
Venit, adoremus (ter)
Dominum.

:P ro nobis egenum et fŇďno cubantem

Piis foveamus amplexibus;
Sic nos amantem quis non redamaret?
Venit, adoremus (ter)
Dominum.

Traducció de Don Gaspar Lefebvre (Missal vespertí romà):

Vine, fidel, alegre, triomfant:
Vine, vine a Betlem.
Mireu el rei dels àngels que acaba de néixer.
Vine, adorem-nos,
Vine, adorem el Senyor.

 

Dòcil a la veu celestial,
Els pastors deixen el seu ramat
i afanya't a visitar el seu humil bressol
I afanyem-nos també a seguir-lo.
Vine, etc.
Veurem Aquell que és l'esplendor etern del Pare,
amagat sota el vel de la carn mortal;
Veurem un Déu nen embolicat amb bolquers
Vine, etc.

 

Abracem devotament aquest Déu que s'ha tornat pobre per a nosaltres
i estirat a la palla;
Quan ens estima tant,
Com no podem estimar-la al seu torn?
Vine, etc.

Textos en lleng√ľes profanes

Existeixen moltes versions¬†posteriors d'Adeste fideles adaptades a diferents lleng√ľes modernes 17. amb variants entre cat√≤lics i protestants; aix√≠, en franc√®s, la can√ß√≥ protestant es titula "Oh gent fidel, Jes√ļs et crida" mentre que el t√≠tol cat√≤lic √©s "Gent fidel, el Senyor et crida"; en alemany els protestants canten "Herbei, o ihr Gl√§ub'gen" i els cat√≤lics "Nun freut euch, ihr Christen".

La traducció francesa de Jean-François Borderies intenta seguir la melodia i inclou sis estrofes (1. O persones fidels - 2. En un humil estable - 3. Oh Crist, rei dels àngels - 4. Misteri inquietant - 5. Ve a la Terra - 6. Esperits de Llum). Cal destacar que el traductor porta una variant al final de cada tornada18.

Les versions anglesa i americana s√≥n particularment nombroses (se n'han enregistrat almenys 27) i tenen un nombre variable d'estrofes. El m√©s com√ļ es diu¬†O Come, All Ye Faithful: escrit el 1841 i retocat el 1852, √©s del sacerdot cat√≤lic angl√®s¬†Frederick Oakeley19 i l'harmonitzaci√≥ actual data de 1906. Conserva nom√©s quatre estrofes en l'Hymnal Companion to the Book of Common Prayer publicat el 1904.No obstant aix√≤, una versi√≥ m√©s recent va apar√®ixer a finals del segle¬†xx en el m√≥n anglosax√≥: l'arranjament de Sir David Willcocks, publicat el 1961.

Ecos literaris

En literatura, al segle xix, trobem ecos de la difusió de l'himne.

  • Aix√≠,¬†Joris-Karl Huysmans, en la seva novel¬∑la de¬†1895 En ruta, evoca diverses vegades "la vella can√ß√≥ r√≠tmica" de¬†l'Adeste fideles que emociona el p√ļblic en el servei nadalenc: "Despr√©s, amb la seva veu dibuixant d'un acordi√≥ al√ßat, l'harm√≤nium, des de dalt de la galeria, va omplir l'esgl√©sia i les monges, al seu costat, van cantar la vella can√ß√≥ r√≠tmica com un pas de marxa, les Adeste fideles, mentre sota les monges i els fidels cantaven, despr√©s de cada estrofa, la dol√ßa i urgent tornada¬†Venite adoremus" (p√†gina 76) o "Havia arribat la nit de la Nativitat: despr√©s del¬†Jesu Redemptor de les Vespres, la vella can√ß√≥ portuguesa¬†Adeste fideles sorgia, a la Salvaci√≥, de totes les boques. Era una prosa d'una ingenu√Įtat veritablement encantadora, un quadre antic en el qual desfilaven pastors i reis, amb una tonada popular pr√≤pia de les grans marxes, apta per encantar, per ajudar, pel ritme una mica militar dels passos, a les llargues etapes dels fidels sortint de les seves cases de camp per dirigir-se a les esgl√©sies allunyades dels pobles. (p√†gina 407)
  • Ja el¬†1833 Balzac a¬†Eug√©nie Grandet sembla referir-se a l'himne encara que utilitzi el t√≠tol de "Venite adoremus": "Per a Eug√®nia, aquestes paraules: La meva estimada Annette, la meva estimada, ressonaven en el seu cor com el llenguatge m√©s bell de l'amor, i acariciaven la seva √†nima com les notes divines de¬†l'adorem venitari, repetides per l'orgue, en la seva infantesa, li va acariciar l'orella. (p√†gina 103).
  • Paul Claudel va relatar la seva conversi√≥ religiosa el¬†25 de desembre de 1886¬†a la¬†catedral de Notre-Dame de Par√≠s: assistint a Vespres per Nadal, va quedar aclaparat pel¬†Magnificat i per les Adeste¬†Fideles: "Les ll√†grimes i sanglots havien arribat i el tendre cant de l'Adeste va afegir a la meva emoci√≥"20.

Adaptacions musicals per al gran p√ļblic des del¬†segle XIX

Una adaptació clàssica

L'√†ria, identificada pel seu t√≠tol i subtitulada "gleichsam als Marsch der heiligen drei K√∂nige" (id√®ntica a la Marxa dels Tres Reis), est√† inclosa com a n√ļmero 4 de¬†Weihnachtsbaum (L'arbre de Nadal)¬†de Franz Liszt, S. 186, per a piano o harm√≤nium, 1873.

El món dels tenors populars

Adeste fideles és un dels himnes nadalencs més coneguts. Obra per a cor d'homes i després cor mixt, l'himne també existeix en nombrosos arranjaments per a orgue, trompeta i corda, però també en diverses versions orquestrals. Les interpretacions de tenors com Luciano Pavarotti i Andrea Bocelli van tenir un èxit considerable a finals de la dècada de 1970 i finals dels 2000, respectivament.

M√ļsica popular

El 2006, la banda de folk rock Blackmore's Night va adaptar la versió anglesa "Come All Ye Faithful" al seu àlbum de nadales Winter Carols, on la cançó va ser seguida per una altra cançó "Hark the Herald Angels Sing".

Notes i referències

  1. ‚ÜĎ L'autor del text llat√≠ i el traductor franc√®s [arxiu]
  2. ‚ÜĎ Facs√≠mil [arxiu]
  3. ‚ÜĎ Adeste Fideles Un estudi sobre el seu origen i desenvolupament PER Dom John Stephan, O.S.B. "Publicacions", Buckfast Abbey, South Devon 1947 [1]¬†[arxiu]
  4. ‚ÜĎ John M. Mulder i F. Morgan Roberts,¬†28 nadales per cantar per Nadal, Wipf and Stock Publishers, 2015, 200 p.¬†(presentaci√≥ en l√≠nia [arxiu])), p. 105
  5. ‚ÜĎ Arthur Loth,¬†La Marsellesa: enqu√™te sur son vrai auteur, Nouvelles √©ditions latines, 1992¬†(presentaci√≥ en l√≠nia [arxiu])), p. 120, nota
  6. ‚ÜĎ Jos√©¬†Mar√≠a Neves, M√ļsica Sacra em Minas Gerais no s√©culo XVIII, 1998,¬†(ISSN 1676-7748) ‚Äď no 25
  7. James J. Fuld, The Book of World-famous Music: Classical, Popular, and Folk, Courier Corporation, 2000, 718 p. (presentació en línia [arxiu])), p. 86
  8. ‚ÜĎ William Cowan i James Love,¬†La m√ļsica de l'himne de l'Esgl√©sia i el Saltiri en metre: les seves fonts i compositors, Henry Frowde,¬†1901¬†(llegir en l√≠nia [arxiu])), p. 5
  9. ‚ÜĎ Breviari - Diumenge a les Matines p√†gina 49 [arxiu]
  10. ‚ÜĎ Veure [arxiu]
  11. ‚ÜĎ [2]¬†[arxiu]
  12. ‚ÜĎ Adeste Fideles Un estudi sobre el seu origen i desenvolupament PER Dom John Stephan, O.S.B. "Publicacions", Buckfast Abbey, South Devon 1947¬†[3]¬†[arxiu]
  13. ‚ÜĎ Font [arxiu]
  14. ‚ÜĎ Enlla√ß [arxiu]
  15. ‚ÜĎ ¬ęJacint-Llu√≠s de Qd√©len, per la miseric√≤rdia divina i la gr√†cia de la Santa Seu Apost√≤lica, arquebisbe de Par√≠s, etc. Hem aprovat i aprovem per la present un llibre de pietat titulat: EL DIA DEL CRISTI√Ä, de format in-18, presentat per l'autor per a la nostra consideraci√≥... Lliurat a Par√≠s, sota la signatura del nostre vicari general, el segell de les nostres armes i la contrasignatura del nostre secretari, el dia vint-i-cinc de juny, mil vuit-cents trenta-nou.¬†[4]¬†[arxiu]
  16. ‚ÜĎ Edici√≥ de 1890 a Tours.¬†Parroqui√≥ rom√† que cont√© els oficis de tots els diumenges i les principals festes de l'any Aprovat per MGR Guillaume-Ren√© Meignan Arquebisbe de Tours [5]¬†[arxiu] p√†gina I78 o 192 LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR
  17. ‚ÜĎ Algunes versions [arxiu]
  18. ‚ÜĎ Text complet de J.F. Borderies [arxiu]
  19. ‚ÜĎ ¬ęFrederick Oakeley 1802‚Äď1880 [arxiu]¬Ľ
  20. ‚ÜĎ Text de Paul Claudel Ma 1913 a¬†Contacts et circumstances, Ňíuvres en Prose, Gallimard, La Pl√©iade, pp.1009-1010[6]¬†[arxiu]

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.