02-04-2020  (480 lectures) Categoria: Catalauni

Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques antiga Catalaunia, origen de Catalunya?

A l'epopeia del Liber Maiorichinus, de l'any 1113 dC, trobem el que l'acadèmia universitària, a dia d'avui, considera les primeres referències conegudes als catalans, que al llibre són referits com a 'catalanenses' o  'catalanicus', i al concepte de 'Catalunya', que al llibre apareix com 'Catalania', que és tractada com la seva pàtria, la terra dels catalans.

A més, el rei català Ramon Berenguer III és anomenat en aquest document com a dux Catalanensis (duc català), rector Catalanicus (dirigent català), Catalanicus heros (heroi català), Barchinonicus heros (heroi barceloní) i Pyrenee regionis rector (rector de la regió Pirinenca).
El¬†Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o¬†Liber Maiorichinus (Llibre mallorqu√≠ de les gestes il¬∑lustres dels pisans) √©s una epopeia escrita en llat√≠ de l'any 1113-1114 dC, que narra la¬†Croada de pisans i catalans contra Madina MayŇęrqa, que √©s com s'anomenava l'illa de Mallorca mentre era en mans dels sarrains. Els cristians eren acabdillats per l'arquebisbe de Ni√ßa, Pietro Moriconi, per part dels pisans, i¬†el rei de Catalunya, Ramon Berenguer III.

Aneu al llibre
Però tornant a l'origen del terme Catalunya...
Catalania sí, però Catalàunia no?
La ra√≥ per la qual els acad√®mics consideren que el terme 'Catal√†nia' significa 'Catalunya' i, en canvi, el terme 'Catal√†unia' no, ning√ļ el sap ni l'ent√©n. I encara √©s menys comprensible si comprovem que tots els diccionaris i llibres d'hist√≤ria entre els segles XV i XVIII, com hem demostrat amb proves documentals en altres articles, insisteixen en indicar que 'Catalaunia' i 'Catalunya' s√≥n dos conceptes que signifiquen el mateix.
D'altra banda, si ens atenim a la morfologia de les paraules, trobem que el concepte 'Catalàunia' és molt més proper a 'Catalània', que no pas 'Catalunya'. Els canvis són mínims entre 'Catalània' i 'Catalàunia', que són dues paraules pràcticament idèntiques. Però la universitat catalana, per raons mai aclarides, no accepta la possibilitat que 'Catalàunia' sigui 'Catalunya' i, a data d'avui, no dedica cap esforç a estudiar els catalàunics de la Gàl·lia per tractar d'esbrinar si són o no, realment, els nostres avantpassats nacionals.

L'actitud de la universitat catalana és completament actitud passiva en aquest tema. Una postuar impensable per a qualsevol altre poble amb orgull de nació i intolerable des d'un punt de vista científic. Caldrà esperar a noves generacions d'acadèmics més científics i menys servils a l'estat espanyol. Perquè, quin dubte hi ha, que aquesta inacció institucional és una actitud essencialment política i no pas científica.
En aquest blog, hem parlat abastament dels 'Camps Catal√†unics', que molt segurament eren situats al nord de Tolosa de Llenguadoc, a la zona aquit√†nica de la vila d'Escatalens, encara que, oficialment, es considera que s√≥n situats a la zona de¬†Ch√Ęlons-en-Champagne, per unes troballes arqueol√≤giques que s'hi van fer.
Historiadors romans que ja parlen de Catalunya?
Recordem que aquesta nomenclatura de 'Camps Catalàunics' ja es troba testimoniada per l'historiador romà Jordanes, del segle V dC. Als 'Camps Catalàunics' o 'Catalàunis', el general romà Aeci i els rei got de Tolosa Turismund, amb els seus respectius exèrcits, van derrotar les tropes d'Àtila, l'any 451 dC.
Quin és el problema que es planteja aquí? Que acceptar que Jordanes parli de 'Catalàunics' referint-se al poble dels catalans no encaixa en el relat que la historiografia espanyola havia dissenyat per als catalans, obviant les dades documentals, naturalment. Perquè suposaria haver d'acceptar que la nació catalana ja existia en aquests temps tan romans i tan primerencs.
I la idea sembla que no agrada als nostres acad√®mics pol√≠tics, com ja sabem que tampoc agradaria a l'estat espanyol, en mans dels gelosos castellans i, per aquest motiu, s'ha bloquejat la q√ľesti√≥ i ens segueixen adoctrinant que Catalunya √©s una realitat del segle X dC, quan les proves semblen dir una altra cosa.
Però la veritat és que, a part d'en Jordanes, hi ha més testimonis de l'antiguitat romana que parlen dels catalans. Perquè la realitat és tossuda i les mentides són breus. Així, tenim que un altre document, una compilació, datada del s. IV, coneguda com Història Augusta, ens diu que Luci Domici Aurelià va derrotar Tètric I en un lloc anomenat 'Catalaunus'.
I a més, tenim que l'historiador romà Ammià Marcel·lí esmenta als 'catalàunis' com un poble que viu a la Belgica Secunda. Quines coses que té la història, que s'entesta a fer la guitza a l'acadèmia política catalana a sou de l'estat. Parlarem d'aquests altres documents en profunditat en altres articles.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.