Però tornant a l'origen del terme Catalunya...
Catalania sÃ, però Català unia no?
La raó per la qual els acadèmics consideren que el terme 'Català nia' significa 'Catalunya' i, en canvi, el terme 'Català unia' no, ningú el sap ni l'entén. I encara és menys comprensible si comprovem que tots els diccionaris i llibres d'història entre els segles XV i XVIII, com hem demostrat amb proves documentals en altres articles, insisteixen en indicar que 'Catalaunia' i 'Catalunya' són dos conceptes que signifiquen el mateix.
D'altra banda, si ens atenim a la morfologia de les paraules, trobem que el concepte 'Català unia' és molt més proper a 'Català nia', que no pas 'Catalunya'. Els canvis són mÃnims entre 'Català nia' i 'Català unia', que són dues paraules prà cticament idèntiques. Però la universitat catalana, per raons mai aclarides, no accepta la possibilitat que 'Català unia' sigui 'Catalunya' i, a data d'avui, no dedica cap esforç a estudiar els català unics de la Gà l·lia per tractar d'esbrinar si són o no, realment, els nostres avantpassats nacionals.
L'actitud de la universitat catalana és completament actitud passiva en aquest tema. Una postuar impensable per a qualsevol altre poble amb orgull de nació i intolerable des d'un punt de vista cientÃfic. Caldrà esperar a noves generacions d'acadèmics més cientÃfics i menys servils a l'estat espanyol. Perquè, quin dubte hi ha, que aquesta inacció institucional és una actitud essencialment polÃtica i no pas cientÃfica.
En aquest blog, hem parlat abastament dels 'Camps Català unics', que molt segurament eren situats al nord de Tolosa de Llenguadoc, a la zona aquità nica de la vila d'Escatalens, encara que, oficialment, es considera que són situats a la zona de Châlons-en-Champagne, per unes troballes arqueològiques que s'hi van fer.
Historiadors romans que ja parlen de Catalunya?
Recordem que aquesta nomenclatura de 'Camps Català unics' ja es troba testimoniada per l'historiador romà Jordanes, del segle V dC. Als 'Camps Català unics' o 'Català unis', el general romà Aeci i els rei got de Tolosa Turismund, amb els seus respectius exèrcits, van derrotar les tropes d'Àtila, l'any 451 dC.
Quin és el problema que es planteja aqu� Que acceptar que Jordanes parli de 'Català unics' referint-se al poble dels catalans no encaixa en el relat que la historiografia espanyola havia dissenyat per als catalans, obviant les dades documentals, naturalment. Perquè suposaria haver d'acceptar que la nació catalana ja existia en aquests temps tan romans i tan primerencs.
I la idea sembla que no agrada als nostres acadèmics polÃtics, com ja sabem que tampoc agradaria a l'estat espanyol, en mans dels gelosos castellans i, per aquest motiu, s'ha bloquejat la qüestió i ens segueixen adoctrinant que Catalunya és una realitat del segle X dC, quan les proves semblen dir una altra cosa.
Però la veritat és que, a part d'en Jordanes, hi ha més testimonis de l'antiguitat romana que parlen dels catalans. Perquè la realitat és tossuda i les mentides són breus. AixÃ, tenim que un altre document, una compilació, datada del s. IV, coneguda com Història Augusta, ens diu que Luci Domici Aurelià va derrotar Tètric I en un lloc anomenat 'Catalaunus'.
I a més, tenim que l'historiador romà  Ammià Marcel·là esmenta als 'català unis' com un poble que viu a la Belgica Secunda. Quines coses que té la història, que s'entesta a fer la guitza a l'acadèmia polÃtica catalana a sou de l'estat. Parlarem d'aquests altres documents en profunditat en altres articles.