13-05-2019 (2448 lectures) | Categoria: Marfull |
Andreu Marfull i Pujadas. Arquitecte urbanista.
L’anticatalanisme Ă©s xenòfob, i a Espanya estĂ present en el sistema institucional per raons de poder. Ho estĂ des que Castella decideix, al segle XVIII, inventar-se la història d’Espanya a costa de faltar a la veritat, amb el vistiplau de l’EsglĂ©sia inquisitorial, per crear l’imaginari èpic d’un fals passat mancat de tota glòria. Ho fa a costa dels pobles musulmĂ i jueu, i tambĂ© a costa del passat catalĂ al servei de l’Imperi romĂ . Des de Castella es creen falsos llinatges, falsos herois i falses glorificacions de les icones de sant Jaume, la verge cesaragustiniana (el Pilar de Saragossa) i la mateixa Toledo. Castella s’apropia d’allò que no li correspon, ja sigui de les terres que ocupa com del relat històric original, en què el comte de Cortès, de la famĂlia imperial bizantina catalana, parent d’en Colom, posa les bases. S’inventa, aixĂ, l’imaginari del poder dels Ă€ustries espanyols, que mai haurien governat Espanya. D’aquesta manera, es legitima l’ocupaciĂł peninsular i els monarques, junt amb una nova Roma radicalitzada, s’alien per imposar la cosmovisiĂł cristiana inquisitorial. En el cas de l’Espanya borbònica, s’esborren poders antics, catalans, jueus i musulmans i el nou monarca es proposa aixĂ crear un patriotisme al servei de la seva empresa hostil. Resultat d’un poder il·legĂtim, des d’una perversiĂł de l’autoritat castellana, i navarresa, borbònica, es crea un discurs xenòfob des de les pròpies institucions del poder intrĂşs.
El 1714 hi ha un gir en la història humana. Des d’Europa es venç la fidelitat catalana al temple salomònic i es crea un nou ordre mundial. Des d’aleshores, es traça el destà de l’espanyolisme castellà imperial, anticatalà i xenòfob per necessitat. La maçoneria és el poder alternatiu, oposat al projecte del Vaticà amb el braç catòlic dels Borbó. Amb el temps, tot es transforma.
Al segle XXI, el discurs xenòfob reneix de nou, resultat de la transmissiĂł malaltissa generaciĂł rere generaciĂł, abĂşs rere abĂşs, cop d’estat rere cop d’estat. L’espanyolisme castellĂ xenòfob Ă©s radical perquè neix d’una farsa, i des de la radicalitat mantĂ© el seu vigor, que ningĂş gosa aturar. L’exèrcit colpista, la monarquia intrusa i l’esglĂ©sia patriòtica instal·lada als poders intrusos el mantenen viu. La polĂtica associada Ă©s la seva representaciĂł democrĂ tica. AixĂ, aquest poder recupera el discurs xenòfob quan tem no poder contenir la capacitat de rebel·liĂł interna, mentre estimula la debilitat de la denĂşncia internacional resultat, precisament, d’una història del poder manipulada. Per aquesta raĂł, quan el catalanisme expressa la seva identitat, i mostra el seu dret a la lliure determinaciĂł, com a poble, floreix la xenofòbia. Aleshores, practica l’abĂşs i, en una era en què ja no es pot controlar la informaciĂł, comet l’error fatal. Els xenòfobs s’exposen al judici extern, perden la seva legitimitat i actuen motivats per la por. La xenofòbia mostra el seu rostre, i Ă©s ajusticiada. Els jutges sĂłn jutjats, i els assetjats, alliberats.
Mentir, violentar, amenaçar, condemnar i empresonar faltant a la veritat i a la justĂcia fonamental tĂ© conseqüències.