11-11-2014  (3824 lectures) Categoria: Ampolleta

Les guàrdies de 4 hores o 8 ampolletes

Com sabreu, navego des dels 15 anys (1960).., als 16 a Preu vaig estudiar tota la trigonometria esf√®rica a l'abast universitari (f√≥rmules de Bessel, etc..) i a part de que l'ampolleta f√≥s catalana (i la br√ļixola pot-ser tamb√©!), i d'intuir que els catalans sab√≠em prou astronomia, per navegar a on f√≥s amb els nostres portolans.. volia que els noms dels vents levantiscos fossin catalans, vegeu

El 1381, el príncep/infant Joan, duc de Girona, feu entrega del millor mapa cartogràfic del món conegut fet fins aleshores (que es tingui constància), a càrrec del mallorquí Cresques Abraham, al rei de França, el conegut Atles Català, fet el 1375. Al Comte de Foix li envía, per En Pericó Esplugues, cambrer, un astrelau, un mapamundi, unes hores d'arena e un almanach de tres anys.

Les guàrdies de quatre hores o vuit ampolletes

Naus Bell

Als vaixells catalans de l'època de la vela i les galeres (la Royal Navy ens ho va copiar), s'utilitzava la campana dels vaixells per dir a tothom a bord quina hora era. S'utilitzava una ampolleta de mitja hora i, cada vegada que el nauxer encarregat girava l'ampolleta, es feia sonar  la campana un nombre determinat de vegades per fer saber a la tripulació quan temps havien estat de guàrdia i quan s'havien de fer càrrec del pròxim relleu.

Per tal d'evitar qualsevol discrepància a l'hora de fer girar l'ampolleta, el dia naval començava al migdia, quan el capità i els oficials superiors establien que el Sol arribava al seu zenit aquell dia, i aquest moment s'utilitzava per iniciar el cicle diari (no el del rellotge del "morro de la Barceloneta").

¬ę La dotzena del cresti√† √©s quel alguatzir de cascuna galea fa√ßa observar les guaytes acostumades de nits e de dies. E si lo nauxer √©s diligent deu b√© guardar les hores en popa e daquell qui les guarda per¬†cosia. Per guisa que sap√¨en lo temps qui passa quan √©s en quan van o quan tornen atr√†s e aix√≠ de les altres circumst√†ncies.

Depenent del nombre de tripulants disponibles i del nombre d'oficials entrenats de guàrdia, la tripulació es podia dividir en dos o tres guàrdies. Normalment eren dos, les guàrdies d'estribord i les guàrdies de babord. El sistema de tres guàrdies era més popular entre les tripulacions, ja que tenien un descans complet de vuit hores, però no era gaire utilitzat.

Les 24 hores del dia es dividien en 6 gu√†rdies de quatre hores. Aquest √ļltim va tenir l'efecte d'intercanviar la tripulaci√≥ de manera que les mateixes persones no sempre estiguessin de servei al mateix temps. Les gu√†rdies rebien el nom de :

  • la 1¬™ gu√†rdia de tarda¬†era de les 12:00 fins a les¬†16:00
  • la 2¬™ gu√†rdia de tarda era de les 16:00 fins¬†a les 20:00
  • la 1¬™ gu√†rdia de nit era de de les¬†20:00 fins¬†a mitjanit
  • la 2¬™ gu√†rdia de nit¬†era de de les 0:00 fins¬†a les 04:00
  • la 3¬™ gu√†rdia de nit¬†era de de les¬†04:00 fins¬†a les 08:00
  • la 1¬™ gu√†rdia del mat√≠ era de de les 08:00 fins¬†al migdia

Durant aquestes guàrdies la campana sonava cada mitja hora (al girar l'ampolleta) i el nombre de campanades s'incrementava en un cada vegada. Així que al cap de mitja hora de guàrdia sonava una campanada, al cap de una hora sonaven dues campandes, després 3 campanades etc. i la guàrdia acabava a les vuit campanades .

Per tant, podeu utilitzar l'anterior per poder calcular l'hora utilitzada en els diaris. Si una expedició sortia a la 3ª guàrdia de nit amb quatre campanades, sortia a les 6 del matí. Les tres guàrdies de nit es corresponen més o menys amb les imaginàries de l'exèrcit actual.

N¬ļ campanes

1ª guàrdia
de tarda

2ª guàrdia
de tarda

1ª guàrdia
de nit

2ª guàrdia
de nit

3ª guàrdia
de nit

1ª guàrdia
del matí

Una

12:30

16:30

20:30

00:30

04:30

08:30

Dues

13:00

17:00

21:00

01:00

05:00

09:00

Tres

13:30

17:30

21:30

01:30

05:30

09:30

Quatre

14:00

18:00

22:00

02:00

06:00

10:00

Cinc

14:30

18:30

22:30

02:30

06:30

10:30

Sis

15:00

19:00

23:00

03:00

07:00

11:00

Set

15:30

19:30

23:30

03:30

07:30

11:30

Vuit

16:00

20:00

Mitjanit

04:00

08:00

Migdia


Vaig traduir la cançò de les vuit ampolletes dels mariners
Es parlava del moldre de l'ampolleta perqué  l'arena al caure sembla l'arrós caien d'un molinet..

Salta a la navegació Salta a la cerca

Text trobat en castellàAdaptació d'en Manel
[Els de popa comencen amb un cant]

Bendita la hora

en que Dios nació.

Santa Maria que le parió

y San Juan que le bautizó .

La guardia es tomada,

la ampolleta muele.

Buen viaje haremos

si Dios quiere

[Al cap de..]

Buena es la que va,

mejor la que viene.

Siete es pasada

y en ocho muele.

Y más molerà

si Dios quisiere.

Cuenta y pasa

que buen viaje faza.

[Ah de proa, alerta y buena guardia!]

[Els de proa contesten amb un cant]

Bendita sea la luz

y la Santa Veracruz

y el Se√Īor de la Verdad

y la Santa Trinidad.

Bendita sea el alba

y el Se√Īor que nos la manda.

Bendito sea el dia

yel Se√Īor¬†que nos¬†lo env√≠a

[Cant dels de popa de 6 síl·labes]

Bene√Įda l‚Äôhora

en què Déu va néixer.

Qui el va engendrar

i qui el batejà.

La guàrdia ja és presa,

l’ampolleta mol.

Bon viatge farem

si és que Déu ho vol.

[ sis ampolletes....]

Bona és la que va,

millor la que ve.

La set es passada

i  la vuit ja mol.

i més que moldrà

si és que Déu ho vol.

Quan ja compta i passa

bon viatge fassa

[Ah de proa, alerta i bona guàrdia!]

[per dir que no s’han adormit-8 síl·labes]

Bene√Įda sia la llum

i la Santa Veracreu

i el Senyor de la Veritat

i la Santa Trinitat.

Bene√Įda sigui l‚Äôalba

i el Senyor que a tots ens guarda.

Bene√Įt sigui ja el dia

i el Senyor que ens el envia...


L'origen de l'ampolleta l' explico al meu article d'en.wiki


https://en.wikipedia.org/wiki/Marine_sandglass

Un registre primerenc és un rebut de venda de Thomas de Stetesham, secretari de la nau Anglesa "La George", el 1345:

¬ę "The same Thomas accounts to have paid at Lescluse, in Flanders, for twelve glass horologes (" pro xii. orlogiis vitreis "), price of each 4¬Ĺ gross', in sterling 9s. Item, For four horologes of the same sort (" de eadem secta "), bought there, price of each five gross', making in sterling 3s. 4d."[17][18] ¬Ľ

La segona refer√®ncia es troba en un extens inventari de les coses propietat de¬†Carles V de Fran√ßa que estaven en el seu poder al moment de la seva mort el 16 de setembre de 1380.[19] Hi ha un article citat com "heures de naviguer" de l'estudi del rei al seu castell de Saint Germain en Laye, que es descriu de la seg√ľent manera:[17][19][20]

¬ę "'Item ung grant orloge de mer, de deux grans fiolles plains de sablon, en ung grant estuy de boys garny d'archal.[17][19][20]

(..Article un rellotge de mar gran, amb dos grans ampolles plenes de sorra, en una gran caixa de fusta guarnida amb llautó..

¬Ľ

Aquest "orloge de mer" o "heures de naviguer" li va ser enviat, com un regal, quan encara era només un príncep (sent, per tant, abans de 1356 quan va prendre el lloc del seu pare a la presó), per la seva tia Violant d'Aragó, quan li demana un manuscrit de Joan de Mandeville, "per traduir-ho a la llengua aragonesa". Aquest punt és cabdal per saber la llengua de l'original, atès que no li diu "per traduir-lo a la llengua catalana" que era la més important per ser la seva -implicant que no li feia falta cap traducció- d'altra banda, si n'hagués tingut a Catalunya una còpia en llengua catalana no hauria demanat el de la seva tia, ergo el manuscrit de Violant d'Aragó estava en català.[21]

Dotzè del Crestià (Valencia; edició de 1484 d'un text anterior a 1392)[22]

El m√©s interessant de la segona refer√®ncia, la de¬†Carles V de Fran√ßa, √©s que una ampolleta d'hores es defineix com "ung grant orloge de mer" ("un gran rellotge de mar "), aix√≤ juntament amb el fet que la primera explicaci√≥ del seu √ļs en el mar apareix en el treball de¬†Francesc Eiximenis "el dotz√© del Cresti√†" i que l'hi va donar com a regal la seva tia¬†Yolanda d'Arag√≥, suggereix que, en aquest per√≠ode, la import√†ncia d'un rellotge de sorra estava comunament relacionada amb el seu √ļs en el mar i la seva demanda de fabricaci√≥ va poder haver-se originat a partir de les necessitats de navegaci√≥ de la¬†Corona d'Arag√≥, un poder mar√≠tim del moment en el Mediterrani.[23][21][24]

  • Francesc Eiximenis en el Dotz√® del Cresti√† parlava de la guerra naval i de la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells. Pel que fa a la mesura del temps escrigu√© el seg√ľent:[25]
¬ę La dotzena √©s quel alguatzir de cascuna galea fa√ßa observar les guaytes acostumades de nits e de dies. E si lo nauxer √©s diligent deu b√© guardar les hores en popa e daquell qui les guarda per¬†cosia. Per guisa que sap√¨en lo temps qui passa quan √©s en quan van o quan tornen atr√†s e aix√≠ de les altres circumst√†ncies. ¬Ľ
‚ÄĒ¬†Dotz√© del Cresti√†; cap CCCXXXVI
  • Un tractat posterior, el manuscrit franc√®s Stolonomie dels anys 1547-1550, diu que cada galera ha de portar: ‚Äú...Quatres ampoulletes √† sablon pour mespartir les gardes √† heures...‚ÄĚ. Una frase molt similar a la catalana d'Eiximenis.[26]

Mallorca 1541[modifica | modifica el codi]

A la visita de Carles V aquest fou rebut de manera triomfal. Mallorca va organitzar tota mena d'actes commemoratius, construint arcs adornats amb rètols simbòlics, amb la participació de ciutadans disfressats representant al·legories. Una crònica descriptiva dels actes ofereix dues referències interessants a l'ampolleta.[27]

  • Ramon Llull era representat amb una ampolleta i un b√†cul.
¬ę ... Ramon Lull doctor il¬∑luminat nostre¬†: vestit de burell blanch qui tenia en la m√† dreta unas horas: y en la squerra un gaiato... ¬Ľ
  • Hi havia una senyora que representava la navegaci√≥ amb unes hores i una br√ļixola. La descripci√≥ demostra la equival√®ncia entre ‚Äúampolleta‚ÄĚ i ‚Äúhores‚ÄĚ.
¬ę ... A la altra part sots lo dit arch triomfal debaix la volta havia una altra senyora que tenia sobre lo cap un relotge o horas de vidre de ampolleta. Y en la una m√† tenia una buxola de navegar. Y en l'altra m√† un tim√≥ de un vexell: dins lo qual ells estava dreta¬†: navegant a velas plenas sobre la mar¬†: que era sens gabias y sens bombardes ni armes . Y deya‚Äôs Navigatio...











hi ha és un manuscrit que diu que diu que Johan I va enviar a Charles IV unes hores, un mapamundi i un astrelau:

http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/205302/298566

http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/205300/298564

http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/205305/298570

 

SANITAT Y CULTURA DE JOHAN 1:. - Era de mena ... - Raco

per J Ma
dito nuestro Secretario vos embiamos duas delas ditas sortillas e el1 vos in- formard en qual .... ciat per construccions e sortilegis de ymagens, es ver que un nigromantich, loqual ...... Al Comte de Foix li envía, per En Pericó Esplugues, cambrer, un astrelau, un mapamundi, unes hores d'arena e un almanach de tres anys.


(el famós Atles català.) .i els estudiosos han acordat que ambdues coses després passen a poder del rei Carles V...perquè el mapamundi es troba al palau reial i les hores estan a l'acta notarial del seu testament,




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.