Els pobles que coneixem des de l’antiguitat grega i romana amb el nom de berbers es denominen ells mateixos “imazighen” que vol dir  “els que són lliures”.

Els amazics constitueixen la població autòctona de l’Africa Septentrional, ja des de molt abans de la ocupació romana, en una extensa zona geogràfica que va des d’Egipte a l’Atlàntic i des de les costes mediterrànies a l’interior del desert del Sahara.

La llengua “tamazic”,  llengua materna i única de una part important de la població del Nord d’Africa, tot i que no es disposa de dades estadístiques, es calcula que és parlada per més de 30 milions de persones, més d’un 60% al Marroc, més d’un 30% a Algèria i més d’un 10% a Tunísia.

Els amazighs són un poble profundament mediterrani i la seva llengua és la més antiga de les llengües parlades a la conca d’aquest mar.  Han sofert la dominació dels romans, dels cartaginesos, dels àrabs i dels francesos, però han pogut salvaguardar el seu idioma i la seva idiosincràsia cultural fins avui dia malgrat no estar representats per cap estat nord-africà.

Els tuaregs del Sahara van conservar una antiga escriptura de signes anomenada “tifinagh”. Actualment s’ha aconseguit estandaritzar els signes del tifinagh per a poder-los utilitzar en els moderns mitjans de reproducció de l’escriptura.

El tamazic és una llengua parlada, i la cultura amaziga s’ha transmès bàsicament per tradició oral ja que degut a la conquesta àrab i a la successiva islamització de la zona, l’àrab clàssic era la llengua de cultura i de prestigi, i els pobles berebers van sofrir, lenta i implacablement una arabització de la vida pública i de les institucions ja que el poder ignorava la seva llengua.

Aquests pobles han demostrat una gran capacitat de resistència cultural tot i estar sotmesos a potents cultures imperials durant molts segles. Les poblacions amazigues varen anar mantenint una organització política en una mena de repúbliques independents i al marge dels poders dominants, amb les twiza o organitzacions d’ajuda mútua, el dret consuetudinari azref i les assemblees participatives o jema’a.

És important recalcar la funció de la dona bereber com agent cultural en la transmissió de la llengua i de la literatura oral, sobretot les dites populars, els contes i les poesies cantades, que són molt populars i creatives i que parlen de molts temes actuals, del seu sentiment d’identitat com a poble o dels problemes de la immigració.

També la dona ha estat part activa en la transmissió dels símbols ancestrals de la seva cultura al través dels teixits de les alfombres, els dibuixos de la ceràmica, el simbolisme de les joies, els tatuatges de henna i els motius decoratius en les construccions tradicionals de fang a les kasbes.

“La història dels imazighen és un compendi de glòria i de dissort, de fragmentació i d’oblit.  Aliats i enfrontats a Roma l’època de Masinissa i Jugurta (reis de Numídia i Mauritània), fundadors d’imperis (almoravit, almohade) i dinasties (hàfsida, abdalwadita, benimerí); arabitzats fins a la renúncia dels orígens, doblement colonitzats pels europeus i per les polítiques arabitzants que seguiren a les independències; sense estat, dispersats i aïllats entre si, de tal manera que la unitat lingüística és va perdre fa segles “
Antoni Segura

“Berber tribes across North Africa formed complex trading networks with the peoples of western and sub-Saharan Africa, relations which brought great wealth to both sides.”

“For nomadic peoples, a number of factors, including colonialism, population pressure, and environmental change, has lead to a settlement process. Very few groups still move freely around the desert…”

Cal saber que els imazighen -no els àrabs- foren els que conformaren els nuclis de població majoritaris en la Catalunya Nova, les Illes Balears i el País Valencià durant tota l’època de la dominació àrab a la Península.

http://youtu.be/c37AQojh2pI -Algeria, Ahaggar and Tassili regions amb música de Tinariwen

http://webs2002.uab.es/hmic/hmic/amazic.html

http://tamazghacatalunya.wordpress.com/mediateca/