La vaca cegahisto.cat

Com sabreu, navego des dels 15 anys (1960).., als 16 a Preu vaig estudiar tota la trigonometria esfèrica a l'abast universitari (fórmules de Bessel, etc..) i a part de que l'ampolleta fós catalana (i la brúixola pot-ser també!), i d'intuir que els catalans sabíem prou astronomia, per navegar a on fós amb els nostres portolans.. volia que els noms dels vents levantiscos fossin catalans, vegeu

El 1381, el príncep/infant Joan, duc de Girona, feu entrega del millor mapa cartogràfic del món conegut fet fins aleshores (que es tingui constància), a càrrec del mallorquí Cresques Abraham, al rei de França, el conegut Atles Català, fet el 1375. Al Comte de Foix li envía, per En Pericó Esplugues, cambrer, un astrelau, un mapamundi, unes hores d'arena e un almanach de tres anys.

Les guàrdies de quatre hores o vuit ampolletes

https://en.wikipedia.org/wiki/Marine_sandglass

Un registre primerenc és un rebut de venda de Thomas de Stetesham, secretari de la nau Anglesa "La George", el 1345:

«

"The same Thomas accounts to have paid at Lescluse, in Flanders, for twelve glass horologes (" pro xii. orlogiis vitreis "), price of each 4½ gross', in sterling 9s. Item, For four horologes of the same sort (" de eadem secta "), bought there, price of each five gross', making in sterling 3s. 4d."[17][18]

»

La segona referència es troba en un extens inventari de les coses propietat de Carles V de França que estaven en el seu poder al moment de la seva mort el 16 de setembre de 1380.^[19] Hi ha un article citat com "heures de naviguer" de l'estudi del rei al seu castell de Saint Germain en Laye, que es descriu de la següent manera:^[17][19][20]

«

"'Item ung grant orloge de mer, de deux grans fiolles plains de sablon, en ung grant estuy de boys garny d'archal.[17][19][20] (..Article un rellotge de mar gran, amb dos grans ampolles plenes de sorra, en una gran caixa de fusta guarnida amb llautó..

»

Aquest "orloge de mer" o "heures de naviguer" li va ser enviat, com un regal, quan encara era només un príncep (sent, per tant, abans de 1356 quan va prendre el lloc del seu pare a la presó), per la seva tia Violant d'Aragó, quan li demana un manuscrit de Joan de Mandeville, "per traduir-ho a la llengua aragonesa". Aquest punt és cabdal per saber la llengua de l'original, atès que no li diu "per traduir-lo a la llengua catalana" que era la més important per ser la seva -implicant que no li feia falta cap traducció- d'altra banda, si n'hagués tingut a Catalunya una còpia en llengua catalana no hauria demanat el de la seva tia, ergo el manuscrit de Violant d'Aragó estava en català.^[21]

Dotzè del Crestià (Valencia; edició de 1484 d'un text anterior a 1392)^[22]

El més interessant de la segona referència, la de Carles V de França, és que una ampolleta d'hores es defineix com "ung grant orloge de mer" ("un gran rellotge de mar "), això juntament amb el fet que la primera explicació del seu ús en el mar apareix en el treball de Francesc Eiximenis "el dotzé del Crestià" i que l'hi va donar com a regal la seva tia Yolanda d'Aragó, suggereix que, en aquest període, la importància d'un rellotge de sorra estava comunament relacionada amb el seu ús en el mar i la seva demanda de fabricació va poder haver-se originat a partir de les necessitats de navegació de la Corona d'Aragó, un poder marítim del moment en el Mediterrani.^[23][21][24]

• Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra naval i de la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells. Pel que fa a la mesura del temps escrigué el següent:^[25]

«	La dotzena és quel alguatzir de cascuna galea faça observar les guaytes acostumades de nits e de dies. E si lo nauxer és diligent deu bé guardar les hores en popa e daquell qui les guarda per cosia. Per guisa que sapìen lo temps qui passa quan és en quan van o quan tornen atràs e així de les altres circumstàncies.	»
— Dotzé del Crestià; cap CCCXXXVI

• Un tractat posterior, el manuscrit francès Stolonomie dels anys 1547-1550, diu que cada galera ha de portar: “...Quatres ampoulletes à sablon pour mespartir les gardes à heures...”. Una frase molt similar a la catalana d'Eiximenis.^[26]

Mallorca 1541[modifica | modifica el codi]

A la visita de Carles V aquest fou rebut de manera triomfal. Mallorca va organitzar tota mena d'actes commemoratius, construint arcs adornats amb rètols simbòlics, amb la participació de ciutadans disfressats representant al·legories. Una crònica descriptiva dels actes ofereix dues referències interessants a l'ampolleta.^[27]

• Ramon Llull era representat amb una ampolleta i un bàcul.

«

... Ramon Lull doctor il·luminat nostre : vestit de burell blanch qui tenia en la mà dreta unas horas: y en la squerra un gaiato...

»

• Hi havia una senyora que representava la navegació amb unes hores i una brúixola. La descripció demostra la equivalència entre “ampolleta” i “hores”.

«

... A la altra part sots lo dit arch triomfal debaix la volta havia una altra senyora que tenia sobre lo cap un relotge o horas de vidre de ampolleta. Y en la una mà tenia una buxola de navegar. Y en l'altra mà un timó de un vexell: dins lo qual ells estava dreta : navegant a velas plenas sobre la mar : que era sens gabias y sens bombardes ni armes . Y deya’s Navigatio...

• F.J.Britten (190x). OLD CLOCKS AND WATCHES & THEIR MAKERS. LONDON B. T. BATSFORD, 94 HIGH HOLBORN. pp. 16 and 249.
  
• Time Museum; Bruce Chandler; Anthony John Turner (1985). The Time Museum: Time measuring instruments. pt. 1. Astrolabes, astrolabe related instruments. The Museum. ISBN 978-0-912947-01-3.
• Gerhard Dohrn-van Rossum (15 June 1996). History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press. pp. 380–. ISBN 978-0-226-15510-4.