25-12-2011  (5732 lectures) Categoria: Articles

Caravela o calauera

D'ón vé el nom Caravela o..

De com els catalans varem anomenar la saetia-coca-xxxxxx => CALAUERA


Carta de Colon al secretari de ració (amb postdata del catorze de març a Lisboa):

Asy que pues nuestro Redentor dio esta vitoria a nuestros ylustrisimos Rey e Reyna e a sus Reynos famosos de tan alta cosa, adonde toda la cristiandad deve tomar alegría y fazer grandes fiestas, dar gracias solenes a la Santa Trinidad con muchas oraçiones solenes por el tanto ensalçamiento que avrán en tornándose tantos pueblos a nuestra santa fe, y después por los bienes temporales que no solamente a la España, mas todos los cristyanos ternán aquí rrefrigerio e ganançia. Esto segund el fecho así muy breve. Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya, XV de febrero de XCIII.

ANIMA que venía dentro en la carta.

Después desta escrito, estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste, que me ha fecho descargar los navíos. Pero corrí en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor maravilla del mundo, adonde acordé de escrivir a sus altezas. En todas las Yndias he siempre hallado los tiempos como en mayo, adonde yo fui en XXXIII días y volví en XXVII, a salvo, questas tormentas me han detenido XIII corriendo por esta mar. Dizen acá todos los onbres de la mar que jamás ovo tan mal ynvierno ni tantas pérdidas de naves. Fecha a XIIII de março.

Esta carta enbió Colón al escribano de rraçión de las yslas halladas en las Yndias e otra de sus altezas.







Les caravel·les o calaveres (calavera fou la denominació catalana clàssica) són esmentades en diversos documents. La consulta de cada cas particular pot ampliar les coneixences sobre aquest tipus de vaixell. A continuació s’ofereix una llista, ordenada cronològicament, de referències documentals sobre el tema.

  • 1298. Alguns autors expliquen que les caravel·les foren esmentades en “Las siete partidas†del rei Alfonso X de Castella.[2] Es tracta d’un error, basat en versions modernes del text.[3][4]

  • 1370. Nau de nom "Catalana" (Portugal 1370)- Attilio Cucari. Sailing Ships. Rand McNally,[1]
  • 1428. Tornada del príncep Pere de Portugal a Lisboa amb les idees o el prototipus de la caravel·la portuguesa dels descobriments. El príncep Pere va viatjar anant a Flandes, Venècia i Barcelona. Estudiant atentament els tipus de vaixells i construcció naval que usaven els estrangers. Se sap que va portar-ne un prototip de Venècia al temps que es casava a Coïmbra el 13 de setembre de 1428 amb Elisabet d'Urgell. [5]
  • 1438. Avarament de “ung vaisseau pour mer†a l’Escluse. “Carvelle†construïda per mestres d’aixa portuguesos per al duc de Borgonya.
  • 1438. El duc de Borgonya encarrega una “carvelle†al portuguès Joao Afonso.[6]
  • 1440. Dues “caravelas†portugueses destinades a ultramar.[7]
  • 1442. Detalls sobre un procés protagonitzat per una sagètia[8] (o “sagetiaâ€[9]). En els documents originals la denominació del tipus de vaixell és interessant perquè la fa equivalent a calavera o fusta.
  • 1452. Document adreçat a Johan de Camós, capità de la galera de guàrdia de la ciutat de Barcelona, avisant del pirata Johan Torrelles amb una “calauera†armada.[10][11]
  • 1454. Avarament d’una calavera de Francesc Xetantí construïda a les Drassanes de Barcelona.[1]
  • 1454. Avarament d’una calavera de Jaume Carbó construïda a les Drassanes de Barcelona.[2]
  • 1460. En un llibre alemany es diu: “lo buch de la calavera o segetia de la qual és patró en Salvador Roigâ€.[12]
  • 1464. Benedetto Cotrugli va escriure un tractat de navegació en el que parla de “caravelle†i “barcosi†(un vaixell molt semblant inventat i usat a Ragusa).[3]
  • 1465. Contracte per a la construcció d’una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals ( mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[13]
  • 1476. Charles de Valera, fill de Diego de Valera, participa en la presa de dues carraques genoveses, comanant cinc “carabelasâ€.[14]
  • 1488. Arribada a la platja de Barcelona d’una calavera que havia portat dos-cents quintars de pólvora a les tropes que assetjaven Màlaga.[4]
  • 1493. Carta de Cristòfol Colom “Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canaria, a XV de Febrero, mil et quatrocientos et noventa y tres añosâ€.[15]
  • 1526. Contracte signat a Pontevedra que esmenta una “caravelaâ€.[16]

Referències

  • Attilio Cucari. Sailing Ships. Rand McNally, 1978. ISBN 978-0-528-88172-5.
  • Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0.
  • Alfonso X (King of Castile and Leon); Manuel González Jiménez; María Antonia Carmona Ruíz Crónica de Alfonso X: según el Ms. II/2777 de la Biblioteca del Palacio Real, Madrid. Real Academia Alfonso X el Sabio, 1999.
  • Alphonsus X. Castiliae rex cogn. Sapiens. Las siete partidas del Rey Don Alfonso el Sabio cotejadas con varios codices antiguos por la Real Academia de la historia. Imprenta Real, 1807, p. 263–.
  • K. M. Mathew. History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600. Mittal Publications, 1988, p. 280–. ISBN 978-81-7099-046-8.
  • Jacques Paviot. La Politique navale des ducs de Bourgogne 1384-1482. Presses Univ. Septentrion, 1995, p. 106–. ISBN 978-2-85939-468-4.
  • Moacyr Soares Pereira. Capitães, naus e caravelas da armada de Cabral. UC Biblioteca Geral 1, 1979, p. 35–. GGKEY:CSHN3KEUW18.
  • Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, pàg. 87. Generalitat de Catalunya., 1997. ISBN 978-84-393-4428-5.
  • Societat Catalana de Geografia. Miscel•lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1975, p. 307–. ISBN 978-84-85135-07-3.
  • Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1902: pàg.335-336.
  • Alfons Damiáns y Manté; Barcelona (Spain). Arxiu Municipal Revolució dels pagesos mallorquins en lo segle XV: Documentació del Arxiu Municipal de Barcelona. Estampa de F. Guasp, 1904; pàg.49.
  • Rolf Eberenz. Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975.
  • Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.
  • Luis Suárez Fernández. Los Reyes Católicos: La Conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989, p. 273–. ISBN 978-84-321-2476-1.
  • Francisco Morales Padrón. Primeras cartas sobre América (1493-1503). Universidad de Sevilla, 1990, p. 81–. ISBN 978-84-7405-517-7.
    1. Caroline Ménard. La pesca gallega en Terranova, siglos XVI- XVIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 418. ISBN 978-84-00-08741-8.

     

    1. Caroline Ménard. La pesca gallega en Terranova, siglos XVI- XVIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 418. ISBN 978-84-00-08741-8.




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introduïu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.