10-01-2019  (1690 lectures) Categoria: Arquitectura

Gòtic català

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Tapís gòtic del segle XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies.

Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils gòtics d'altres parts d'Europa. En arquitectura, no busca una alçada excessiva, hi destaquen els seus contraforts voladors, en lloc d'arbotants i la seva decoració és sòbria.


El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.[1] Presenta unes característiques particulars, especialment en arquitectura, que el diferencien del gòtic europeu d'influència francesa. També comparteix algunes característiques amb el gòtic llenguadocià, desenvolupat al sud d'Occitània.

El seu origen es troba en el manteniment de molts trets de l'arquitectura romànica i en les construccions monàstiques de l'Orde del Cister o Cistell.

Marc històric

Mapa polític de l'Europa del 1360.


L'estil va comen√ßar per ra√≥ de la riquesa generada per l'expansi√≥ dels comtes de Barcelona i la Corona d'Arag√≥, primer al Llenguadoc i les Illes Balears, despr√©s a trav√©s del mar Mediterrani fins a Sic√≠lia, Sardenya, el Regne de N√†pols i el Ducat d'Atenes. Aix√≤ va donar lloc a una demanda d'actualitzaci√≥ dels edificis rom√†nics existents i nous edificis p√ļblics, aix√≠ com una demanda de mansions per als recentment enriquits. L'estil va arribar al seu cl√≠max al segle XV. Despr√©s de la uni√≥ de les Corones de Castella i Catalunya, i el descobriment d'Am√®rica, Sevilla es va convertir en el principal port d'Espanya, en detriment de Barcelona.

A la mort de Pere el Gran, Jaume el Just és l'hereu del Regne de Sicília, per la mort del seu germà major Alfons el Franc esdevé el cap del Casal de Barcelona nissaga dels reis de la Corona d'Aragó.

Jaume el Just és el rei que propicià l'entrada del gòtic a Catalunya, a Sicília s'ha amarat d'una nova sensibilitat on l'art serà emprat per donar prestigi a la Corona d'Aragó. Jaume el Just estava casat amb Blanca de Nàpols que per tradició familiar participava d'aquesta cultura refinada de la cort. El monestir de Santes Creus esdevindria un símbol programàtic d'aquesta transformació estètica.

Context artístic

Els termes "estil g√≤tic" i "ciutat g√≤tica" s'utilitzen en relaci√≥ amb el marc temporal local. No s'ha de confondre amb el¬†g√≤tic de la pen√≠nsula ib√®rica o altres estils g√≤tics, tot i que sempre s'han utilitzat les √ļltimes tecnologies disponibles. Hi ha moltes difer√®ncies en, per exemple, l'arc, la¬†rosassa i els puntals.

En l'arquitectura de l'església, el gòtic català no lluita per grans altures, sinó que tendeix a equilibrar les dimensions d'amplada amb l'alçada, de manera que no hi ha sostres llargs i inclinats tan característics del centre i nord d'Europa, i els seus contraforts són tan alts com les naus. Els edificis també tenen menys finestres perquè la llum mediterrània és molt més forta que la resta d'Europa. Escassament decorades, no tenen motius figuratius en els seus pilars i no tenen cap complexitat notable en les seves voltes.

Les principals característiques del gòtic català, en comparació amb el gòtic internacional, són:

 

Trets diferencials

Voltes de la part central i lateral de la Seu de Manresa.
Arcs de mig punt i contraforts a l'església gòtica de Pals

L'arquitectura catalana del període gòtic presenta diversos elements comuns amb el gòtic internacional, però el marc socioeconòmic i el rol del gòtic a Catalunya com a instrument d'expressió de la puixança del país el diferencien. Tot i que la majoria d'elements formals i l'estructuració espacial provenen del gòtic general europeu, diverses influències i el seu rol d'instrument d'Estat converteixen el gòtic català en un fenomen diferent, que té també uns trets estilístics propis, fomentant una austeritat de línies i formes totalment allunyada del decorativisme internacional i amb un gust especial per crear espais unitaris i diàfans.

Les característiques principals del gòtic català, comparades amb el gòtic internacional, són:

Gòtic catalàGòtic internacional
Espais unitaris Espais compartimentats
Formes exteriors compactes i llises Formes exteriors a diverses profunditats
Grans superfícies llises on els cossos
de l'estructura només es marquen amb motllures
Manca de superfícies llises
√ös de cobertes de fusta sobre¬†arcs diafragma Poc √ļs d'aquesta t√®cnica
Horitzontalitat Verticalitat
Torres acabades en terrats plans Pinacles i agulles
Campanar independent, o cap al creuer o l'absis Parella de campanars a la façana occidental
Gran puresa formal Decorativisme i agitació estructural
Quasi eliminació de transseptes Transseptes prominents
Contraforts Arcbotants
Capelles entre els contraforts Contraforts exteriors
Terrats Teulades
Predomini de plens sobre buits Predomini de buits sobre plens
Poca importància dels vitralls Gran importància dels vitralls
Igualació d'alçades de les tres naus Gran diferència d'alçada entre naus
Gust per les naus √ļniques Poc √ļs de la nau √ļnica
Gran separació entre pilars Poca separació entre pilars
Ús de l'arc de mig punt, a més de l'apuntat Ús gairebé exclusiu de l'arc apuntat
Planta octogonal per a elements (pilars, torres, cimboris, etc.) Poc √ļs de la planta octogonal

En escultura i pintura les particularitats del gòtic català no són en absolut tan marcades i s'inscriuen plenament en l'àmbit internacional, ja sigui d'estil italià o d'estil flamenc. Entre els pintors cal citar Ferrer Bassa, Pere Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Lluís Dalmau i Jaume Huguet.

Arquitectura

Plaça del Rei de Barcelona
Article principal: Arquitectura gòtica catalana

Catalunya va viure moments de prosperitat i d'importants conquestes entre els segles xii i xv. Les ciutats van créixer i, amb la plenitud, va arribar la febre constructiva. Es van aixecar grans catedrals com les de Girona i Santa Maria del Mar o monestirs com el de Santa Maria de Pedralbes.[2] Durant l'època gòtica, no tot van ser edificis religiosos. Des del segle xiii fins a pràcticament l'inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars.

Tipologia

Església

L'arquitectura sagrada tendeix a unificar l'espai, que s'aconsegueix a través de dos mètodes: ja sigui amb columnes primes i primes espaiades prou separades per evitar la interrupció de la vista dels passadissos laterals, que sovint tenen la mateixa alçada que la nau, o construint amb una sola nau d'amplada molt més àmplia. Les torres, normalment una o dues, destaquen com a prismes poligonals llisos (sis costats, vuit costats), i no hi ha transseptes, encara que les esglésies basades en el disseny templer, es projecten com a creus gregues.

Els estrep tenen dos efectes, a més del seu paper en la frenada de les parets. En el dibuix es poden distingir les capelles, i l'elevació de l'edifici és contínua i visualment suau a l'exterior. Quan aquests apareixen a la façana principal (normalment la façana oest), creen un rectangle que emmarca la porta i potser una rosassa.

Vista d'un pati típic amb escales al palau Requesens, situat al Barri Gòtic de Barcelona.

Palau

El palau, amb una muralla més gran que altres habitatges, és típic dels espais burgesos del segle XV, els millors exemples dels quals es troben al carrer de Montcada, al barri de la Ribera de Barcelona. S'accedeix a l'edifici a través d'un portal i es caracteritza per un pati, que és el centre de l'edifici i conté l'escala principal que està oberta o mig tancada.

A la planta baixa hi ha les instal¬∑lacions per fer negocis i pot haver-hi una oficina a l'entresolat. La primera planta est√† reservada per a la vida, amb rebedor principal, ricament decorada que s'est√©n al llarg de la fa√ßana, de vegades ocupant-la completament. La planta seg√ľent cont√© sales de servei i unitats secund√†ries. Alguns palaus tenen petites torres per vigilar les teulades de la ciutat.

Llotja

Durant el segle XV el g√≤tic catal√† es va utilitzar en l'arquitectura civil, millor exemplificat a la¬†Llotja de Barcelona, constru√Įda entre 1380 i 1392. Aquesta¬†llotja constava de tres naus separades per arcs ogivals que descansaven sobre columnes amb cobertes de perles i planes constru√Įdes en fusta. Moltes caracter√≠stiques de la Llotja de Barcelona van ser substitu√Įdes al segle XVIII per un¬†estil neocl√†ssic.

Exemples

Exemples d'aquest tipus d'arquitectura són la Catedral de Barcelona, iniciada el 1298 o la Catedral de Girona, iniciada el 1312, que té tres naus que condueixen a la travessia on continua com una sola amplada. Les seves dificultats tècniques van haver de ser ateses per un patronat o arquitectes enviats per la Corona d'Aragó. Altres bons exemples són:

Referències

Vegeu també

Fresc del segle XIII

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gòtic català




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.