22-07-2022  (2264 lectures) Categoria: Mundus Novus

Piri Reis

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Infotaula d'obra artísticaMapa de Piri Reis
Piri reis world map 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipus carta nàutica i mapamundi Modifica el valor a Wikidata
Creació 1513

El¬†mapa de Piri Reis √©s una¬†carta n√†utica elaborada suposadament per l'almirall¬†otom√† Piri Reis en¬†1513 i publicada en¬†1523 com a part de la seva obra¬†El llibre de les mat√®ries marines. Encara que Piri Reis va viure en un temps anterior, se sol dir que va dibuixar els mapes posteriorment al "descobriment d'Am√®rica" ...encara que ben √©s cert que la data de la seva creaci√≥ va ser al mateix segle dels viatges de Colom, Piri Reis es va basar en mapes amb antiguitat de 1500¬†anys, de l'era d'Alexandre. Colom i la seva tripulaci√≥ b√© podien haver navegat sabent perfectament cap a quin lloc es dirigien utilitzant els mapes de l'otom√†, ja que hi ha certs fets que vinculen a Crist√≤for Colom amb Piri Reis. Per contenir aparents representacions de terres llavors desconegudes i arran dels propis escrits de Reis indicant que les seves fonts havien estat¬†"els antics reis del mar", ha suscitat gran inter√®s com enigma i se'l sol considerar un¬†oopart. L'original es conserva al Museu Topkapi Sarayi d'Istanbul per√≤ no sol estar exposat al p√ļblic.

Contingut

Descripció

El mapa est√† pintat en pell de¬†gasela, amb un entramat de l√≠nies que travessen l'oce√† Atl√†ntic. S√≥n les "l√≠nies de rumb", t√≠piques de les cartes dels marins¬†medievals tardans i que no indiquen¬†latitud i¬†longitud, sin√≥ que s'usen com a ajuda per establir direccions (avui en dia, s'usen tamb√© en¬†aviaci√≥). En el¬†bahriye (comentari marginal) va anotar:¬†"Un mapa d'aquesta classe no el posseeix ning√ļ avui en dia". El mapa inclou bell√≠ssims dibuixos, acompanyats d'inscripcions que indiquen descobriments importants. Un d'ells es correspon, gaireb√© amb total certesa, amb l'expedici√≥ de¬†Pedro √Ālvares Cabral de¬†1500. Es creu que Cabral "va descobrir"¬†Brasil quan els vents el van treure de la seva ruta, en un viatge a les √≠ndies occidentals.

La¬†pen√≠nsula Ib√®rica i la costa d'√Äfrica occidental estan dibuixades amb molta atenci√≥, gaireb√© com en les¬†cartes portolanes. √Čs freq√ľent que rebi el nom de "portol√†", malgrat que no ho sigui¬†stricto sensu. Molts dels noms d'aquestes regions es donen en¬†turc, sense transliterar del¬†castell√† o el¬†portugu√®s, la qual cosa indicaria que els otomans tenien coneixement propi d'aquestes costes. Al capdamunt del mapa hi ha un vaixell ancorat al costat d'un peix, amb dues persones sobre el seu llom: una clara refer√®ncia a la¬†llegenda medieval de¬†Sant Borond√≥ d'Irlanda. Com est√† copiat atentament d'un dels seus mapes font, evid√®ncia que almenys un dels¬†mapamundis esmentats per Piri Reis era una producci√≥¬†europea medieval i no un mapa de¬†"els antics reis del mar".

Descobriment

Vista del Palau Topkapi des del Bòsfor.

En¬†1929 el¬†Palau de TopkapńĪ, en¬†Istanbul,¬†Turquia, estava en proc√©s de ser convertit en¬†museu. Un grup d'erudits que treballaven classificant material en la secci√≥ de Fitxers de l'Imperi Otom√† va fer un descobriment notable: una secci√≥ d'un mapa de principis del¬†segle¬†xvi basada, en aparen√ßa, en cartes dibuixades per Crist√≤fol Colom en el seu viatge al Nou M√≥n.[1]

La troballa va ser presentada a la comunitat científica dos anys després per l'orientalista alemany Paul Kahle en el 18è congrés de l'especialitat, i va causar una profunda impressió. El portolà presentava una inscripció particularment rellevant:[2]

¬ę Les costes i illes d'aquest mapa van ser obtingudes del mapa de Colom. ¬Ľ

D'acord amb la investigaci√≥ subseg√ľent, la hist√≤ria del mapa va comen√ßar en¬†1501, nou anys despr√©s del descobriment de Colom, quan¬†Kemal Reis, capit√† de la flota otomana, va capturar set naus prop de les costes d'Espanya, i va descobrir mitjan√ßant interrogatori a les tripulacions que un d'ells, que havia viatjat amb l'Almirall cap al Nou M√≥n, posse√Įa un mapa dibuixat per Colom en persona. Kemal va enviar el mar√≠ al seu nebot Piri, tamb√© capit√† naval i¬†cart√≤graf.[2]

En¬†1511 Piri Reis va comen√ßar a dissenyar un nou mapa que contindria tots els recents descobriments ib√®rics. Va usar unes vint fonts cartogr√†fiques, de les quals es coneix la proced√®ncia de catorze: quatre (llavors noves) cartes¬†portugueses, vuit¬†ptolemaiques,[3] una¬†√†rab i la¬†colombina entregada pel mar√≠ espanyol capturat.[2] La carta ar√†biga descrivia¬†L'√ćndia; les portugueses,¬†Am√®rica, l'Oce√† √ćndic i¬†Xina, la de Colom, el¬†Carib. No s'ha determinat a quines cartes ptolemaiques es referia.[2]

El 1517 va presentar el seu mapa al¬†sult√† Solim√† el Magn√≠fic, que, impressionat, ho va retribuir ascendint-lo a almirall. En¬†1521 va produir una altra contribuci√≥ a la cartografia mundial: una cartilla de guia a les costes i illes del¬†Mar Mediterrani, publicada sota el nom de¬†"Kitab-i Bahriye" ("El llibre del mariner"). Inclo√Įa un recompte del descobriment del Nou M√≥n per Colom, virtualment id√®ntic a una extensa descripci√≥ al costat esquerre del¬†portol√†. Aquesta obra va ser de summa ajuda per als perits que intentaven determinar l'autenticitat del mapa de Reis, que van arribar a una conclusi√≥ positiva.[2]

Piri es va retirar a¬†Gal¬∑l√≠poli, i va treballar durant els seg√ľents tres anys, reduint els mapes font a una mateixa escala, la qual cosa era una feina molt dificultosa. En acabar-la, va agregar aquesta inscripci√≥:[2]

¬ę l'autor d'aix√≤ √©s l'humil Piri ibn Hajji Muhammad, conegut com el nebot de Kemal Reis, a la ciutat de Gal¬∑lipoli en el Sagrat Mes de Muharram de l'any 919 [1513]. ¬Ľ
Mapa de Bartolomé Colom (1506) en el que diu haver-se basat Alessandro Zorzi.

Fins al descobriment del mapa de Piri Reis, hi havia √ļnicament dues fonts cartogr√†fiques ‚ÄĒambdues indirectes‚ÄĒ per comprendre quina era la visi√≥ de Crist√≤fol Colom sobre els seus propis descobriments. Una d'aquestes era un cartell creat entorn de¬†1525 per un cert Alessandro Zorzi de¬†Ven√®cia, que va dir que es basava en un mapa portat per¬†Bartolom√© Colom (germ√† del descobridor) en¬†1506. Per√≤ el mapa de Zorzi contenia informaci√≥ que en aquest any era desconeguda i per tant no pot fer-se servir per deduir com eren els conceptes geogr√†fics de l'Almirall, encara que mostri al¬†Nou M√≥n com una part d'√Äsia.

Mapamundi de Juan de la Cosa (1500). Cuba ja apareix com una illa.

L'√ļnic altre mapa supervivent de l'√®poca √©s el dibuixat per¬†Juan de la Cosa, membre de la primera expedici√≥ colombina de¬†1492, que posteriorment navegaria tamb√© amb¬†Am√©rico Vespucci.[4] Aquest mapa ‚ÄĒdatat el 1500‚ÄĒ mostra correctament a¬†Cuba com una illa, mentre que, segons la hist√≤ria oficial, Colom no sols creia que Cuba era una pen√≠nsula asi√†tica sin√≥ que s'ho va fer jurar als seus tripulants per por a les conseq√ľ√®ncies que el fet d'haver arribat a una illa i no a un continent podria causar en la seva reputaci√≥, ja que ‚ÄĒtamb√© segons la hist√≤ria oficial‚ÄĒ l'expedici√≥ havia salpat d'Espanya amb el prop√≤sit de trobar una ruta a les √ćndies a trav√©s de l'Atl√†ntic, dues afirmacions que avui q√ľestionen molts historiadors.

El mapa i els seus relats van ser molt √ļtils al govern otom√†: demostraven que les noves rutes descobertes pels exploradors hispans i lusitans suposaven una amena√ßa per al domini turc dels mars de l'Oce√† √ćndic i el¬†Golf P√®rsic. Molts anys despr√©s, en¬†1551, el mateix Reis va ser posat al comandament d'una flota amb la missi√≥ d'espantar les forces portugueses que freq√ľentaven el Golf.[2]

√Čs per aquests motius que la confer√®ncia de Paul Kahle en¬†1931 sobre el mapa va sorprendre tant la seva audi√®ncia i va tenir una repercussi√≥ tan gran. Semblava gaireb√© miracul√≥s que l'√ļnic registre cartogr√†fic directe del major descobriment de tots els temps s'hagu√©s preservat en una biblioteca d'Istanbul, i que deguem la seva conservaci√≥ a un pirata de la marina otomana. No obstant aix√≤, malgrat la dimensi√≥ de la troballa documental, la seva atracci√≥ es va dissipar r√†pidament. Pocs investigadors des de l'√®poca de Kahle han examinat amb detall els components colombins del mapa de Reis, i la q√ľesti√≥ de fins a quin punt representa les idees del descobridor no est√† resolta en absolut.¬†Imago Mundi, per exemple, una de les m√©s importants revistes sobre la hist√≤ria de la cartografia, mai va dedicar un article propi al mapa de Piri Reis.[2]

Hipòtesi que intenta correlacionar el contorn inferior del mapa de Piri Reis amb el de la costa patagona argentina i les Illes Malvines.
Una altra hipòtesi, menys acceptada, que intenta correlacionar el contorn americà del mapa de Piri Reis amb el de la costa veneçolana i brasilina.

Anàlisi

Porció meridional d'Amèrica

La majoria dels erudits considera que les al·legades similituds del perfil meridional del mapa de Reis amb el de la costa antàrtica són en extrem tènues i coincideixin-te'ls. Durant segles, abans del descobriment del continent blanc en el segle xix, els cartògrafs havien dibuixat una gran massa austral de terra (la Terra Australis Incògnita) basats en la presumpció de simetria exigida per Aristòtil i Eratòstenes, entre altres naturalistes grecs; la massa meridional del mapa de Reis podria ser una continuació d'aquesta tradició. En un principi es creia que l'extrem sud de Sud-amèrica i el de, un cop descoberta, Austràlia, havien d'estar units a aquesta gran terra polar, a la que es pensava molt major del que és el vertader continent blanc.

S'ha suggerit que la suposada Ant√†rtida que figura en el part meridional del mapa no √©s un altre perfil que el de la costa¬†patag√≤nica oriental, girada en sentit antihorari uns noranta graus a causa de¬†falencies en els mapes portuguesos en qu√® Reis es va basar (entre els navegants de la pen√≠nsula Ib√®rica era com√ļ el modificar substancialment la longitud posicional dels territoris per situar-los a un costat o un altre del l√≠mit assignat pel¬†Tractat de Tordesillas), o per limitacions d'espai a la pell de gasela que serveix de substrat al dibuix. En efecte, va poder donar-se el cas que Piri Reis, o l'escrigui que va copiar la seva obra, repar√©s que en arribar al¬†Riu de l'Argent, s'estava acabant la valuosa pell de gasela. En aquest moment podria haver girat la l√≠nia costanera cap a l'est i haver descrit un semicercle que li cab√©s en el cuir. Aquest tipus de pr√†ctiques eren molt habituals en l'√®poca.[5][6]

Una examen minuci√≥s de la vora costanera donar suport a aquesta visi√≥, revelant representacions de les boques i angostures de l'Estret de Magallanes i zones ve√Įnes, els principals¬†golfs i badias, i les¬†Illes Malvines (l'arxip√®lag l'illa principal de les quals √©s crida per Reis¬†"illa de¬†Sare"); la zona de la gran badia o golf intermedi correspondria al Riu de l'Argent, i el punt m√©s oriental de la costa, a l'extrem meridional de l'Argentina, en¬†Terra del Foc. A m√©s a m√©s, les anotacions del mapa, que indiquen que l'√†rea √©s calorosa i habitada per serps no encaixen en la suposici√≥ que es tracta de l'Ant√†rtida, per√≤ s√≠ en la¬†hip√≤tesi patagona. Al mateix temps, una nota sobre les al¬∑legades Malvines diu que all√≠ la primavera "arriba abans", la qual cosa no √©s cert per als territoris insulars al sud de la¬†Converg√®ncia Ant√†rtica.[7]

Gregory McIntosh

Gregory McIntosh, un historiador de la ci√®ncia cartogr√†fica, va examinar el mapa en detall i va publicar els seus resultats en¬†The Piri Reis Map de 1513 (Atenes i¬†Londres: University of Ge√≤rgia Press, 2000). All√≠ sost√© que la font colombina que Reis esmenta va ser usada per dibuixar el Carib: aquesta zona √©s, en efecte, d'excepcional import√†ncia. En el seu extrem nord-oest es troba una gran illa crida L'Espanyola (avui¬†Hait√≠ i la¬†Rep√ļblica Dominicana), descoberta per Colom en el seu primer viatge i on havia establert una col√≤nia, indicada en el mapa amb tres torres. Immediatament al sud de L'Espanyola es veu¬†Puerto Rico, i al nord-est un conjunt d'illes que flama¬†"√öndizi V√©rgine" ("Les Onze Verges"). At√®s que aquest nom √©s clarament¬†itali√†, no portugu√®s ni espanyol, evid√®ncia l'origen colomb√≠ d'aquest sector. En efecte, molts dels noms de ports i accidents geogr√†fics usats per Reis es troben tamb√© en textos colombins. Per tant tampoc aquesta zona es basaria en mapes de l'Antiguitat remota.

Cristóbal Colom desembarca en L'Espanyola.

√Čs evident que Colom va deformar a L'Espanyola en els seus mapes, fent-la quedar completament desproporcionada respecte al Brasil i orientada de nord a sud en comptes d'est a oest. D'aquesta manera quedava sorprenentment semblant a les representacions convencionals del¬†Cipango (Jap√≥) de¬†Marco Polo que es veuen en els mapes de¬†Martin Behaim o¬†Paolo Toscanelli, que Colom va utilitzar. L'Almirall, almenys en el seu primer viatge, estava conven√ßut d'haver trobat aquell territori fabul√≥s, i hauria dibuixat a la seva Espanyola amb aquesta forma per donar suport a la seva tesi.

Un element fins i tot més important per reafirmar l'origen colombí d'aquesta zona del mapa enfront del seu suposat origen arcaic és que la vertadera illa de Cuba no apareix, tal com és lògic en un mapa colombí, perquè Colom pensava al principi que el territori continental americà era una part d'Àsia, i ho va dibuixar com a tal. En el mapa de Piri Reis, la projecció continental que es troba enfront de L'Hispaniola és, amb tota seguretat, Cuba; i apareix de nord a sud tal com Colom creia, influenciat per les descripcions de Marco Pol sobre Catay. Atès que Colom pensava que havia trobat la costa asiàtica, lògicament va dibuixar el continent d'aquesta manera, segons la representació convencional. De fet, tot sector continental en l'extrem nord-oest està etiquetatge amb topònims que en els viatges colombins van ser assignats a llocs cubans.

McIntosh afirma que el mapa mostra dos grups de les Illes Verges perquè Piri Reis les va prendre de dos mapes distints sense advertir que representaven el mateix.

La delineació de la costa brasilera en la carta de Piri Reis és molt més precisa que la caribenya. La relació i distància entre Sud-amèrica i la costa africana occidental, per exemple, és molt més correcta que en la majoria de mapes europeus de la seva època. Els noms que apareixen en aquesta zona, clarament transliterats de l'italià i el castellà, queden nítidament associats als informes de viatge d'Amèrica Vespucci i altres.[8]

Charles Hapgood

L'àrea caribsenyora del mapa és tremendament imprecisa. L'estatunidenc Charles Hapgood va intentar fer-la encaixar postulant una projecció equidistant des d'un punt origen pròxim al Caire, dient que l'illa que apareix clarament identificada com l'Hispaniola és en realitat Cuba i reorientant totes les regions caribenyes del mapa. Aquesta tesi ha estat rebuda amb escepticisme per la comunitat científica i se l'ha acusat de deformar la realitat per adaptar-la a la teoria.

Un dels detalls topogràfics més sorprenents i que ha causat més discussions, és la presència d'una cadena muntanyosa al llarg de Sud-amèrica, que Hapgood va identificar com els Andes. Els rius que parteixen d'ella, lògicament, es consideren l'Amazones, l'Orinoco i el Riu de la Plata; i l'animal amb dues banyes que es troba al costat de les muntanyes, segons Hapgood, és una llama.

No obstant aix√≤, el mapa de Piri Reis no √©s el primer a mostrar muntanyes a l'interior de Sud-am√®rica. El mapa de¬†Nicolo de Caverio (Biblioteca Nacional de Par√≠s) i la carta de¬†Martin Waldseem√ľller de¬†1507 dibuixen la costa est de Sud-am√®rica ‚ÄĒencara que esquem√†ticament‚ÄĒ i una cadena muntanyosa adornada amb arbres.

Mapa de Nicolaeus Caverio (1504-05). S'aprecia una serralada en aproximada concordança amb la dels Andes, però no apareix la mítica Terra del Sud.

El mapa de Caverio es va dibuixar entre 1504 i 1505, molt abans que s'explorés aquesta zona de l'interior. Hi ha una similitud extraordinària entre aquest mapa i el de Piri Reis, per la qual cosa cal suposar que l'un es basa en l'altre. Piri Reis podria haver tingut accés també als mapes de Waldseemuller (1507), Clareanus (1510) i Johannes de Stobnicza (1512).

Tots estan relacionats entre si i, gaireb√© sens dubte, es deriven del mapa de Caverio. En particular, el mapa de Johannes de Stobnicza va poder haver estat accessible per a Piri Reis, perqu√® va ser impr√®s en¬†Crac√≤via ‚ÄĒuna edici√≥ de Claudio Ptolemeu‚ÄĒ el 1512, un any abans del dibuix del pirata turc. Aquest podria ser un dels mapes que va cridar¬†"dibuixats en l'√®poca d'Alexandre el Gran" (356-323¬†aC) que fa refer√®ncia el mateix Reis, caient en la confusi√≥ que existia entre els dos Ptolomeus (sent el m√©s antic Claudio Adoloreu, astr√≤nom, matem√†tic i ge√≤graf grec, del segle¬†ii aC).

Planisferi de Rumold Mercator (1587). Continua apareixent una Terra Australis Incògnita.
Mapamundi d'Abraham Ortelius (1570), en el que figura la immensa terra austral fosa a l'Illa Gran de Terra del Foc.

La zona de l'Ant√†rtida i la costa de tend√®ncia cap a l'est situada en l'extrem inferior va ser crucial per a les hip√≤tesis d'Hapgood. Per√≤, encara que cap dels mapes derivats del de Nicolo de Caverio mostri un continent ant√†rtic, altres grups de mapes antics s√≠ que ho fan. A partir del¬†segle XV els cart√≤grafs freq√ľentment van incloure una gran massa meridional que unia √Äfrica amb √Äsia, fent de l'Oce√† √ćndic un mar interior: aquesta noci√≥ geogr√†fica es deriva d'interpretacions ptolemaiques de la¬†Terra Australis. Quan el portugu√®s¬†Fern√£o de Magalh√£es va passar entre Sud-am√®rica i l'illa de¬†Terra del Foc (a trav√©s de l'estret que porta el seu nom), va creure que l'Illa es tractava de l'extrem nord del m√≠tic territori de qu√® parlaven els grecs antics. No va ser sin√≥ fins al viatge de¬†Francis Drake de¬†1578 quan aquesta idea es va corregir.

La recerca de la Terra Australis va durar segles, produint el descobriment de la gran illa que ara porta el nom que tant va fascinar als¬†cart√≤grafs renaixentistes:¬†Austr√†lia. Per√≤ l'Ant√†rtida no es va voler manifestar als grans descobridors. Hi ha indicis que va ser albirada abans del seu descobriment¬†oficial en¬†1820, per exemple el relat d'Am√®rica Vespucci ‚ÄĒdespla√ßat 500¬†millas (uns 900¬†km) de la seva ruta pels vents‚ÄĒ on parla d'una Terra Vista: potser les¬†Illes Malvines o potser la mateixa Ant√†rtida. Alguns dels textos que donen suport a aquesta hip√≤tesi s√≥n presumiblement ap√≤crifs, per√≤ l'evid√®ncia cartogr√†fica immediatament posterior tendeix a donar-li suport.[9]

En¬†1514, l'any posterior a la finalitzaci√≥ del mapa de Piri Reis, dos vaixells portuguesos i altres dos¬†holandeses van informar coses semblants. Si aquesta crida¬†PressillgtLandt era o no l'Ant√†rtida √©s tema de discussi√≥, per√≤ no ho √©s el fet que un vaixell del¬†segle¬†xvi ben constru√Įt i pilotat pogu√©s arribar gaire al sud.

Hapgood admet que hi ha unes 900 milles de la costa sud-americana que no apareixen en el mapa otomà.

A la data no hi ha evidències històriques que sustentin que la carta de Reis procedeix de "antigues civilitzacions" o de cultures desconegudes. El mapa de Piri Reis es considera actualment una extraordinària i bella compilació de tot el coneixement geogràfic de l'Europa medieval tardana.

Gavin Menzies

L'antic capità de les Forces navals britàniques, i expert cartògraf Gavin Menzies en el seu llibre 1421: The Year Xina Discovered Amèrica presenta la teoria que la massa terrestre meridional del mapa de Reis és realment l'Antàrtida i que està basada en cartes xineses anteriors. L'almirall Hong Bao hauria cartografiat aquesta costa a les ordres del llegendari almirall Zheng He uns setanta anys abans que Colom descobrís Amèrica. L'expedició hauria tingut com a objectiu col·locar a tot el planeta sota el control tributari de l'emperador xinès. La teoria de Menzies ha estat desacreditada per la historiografia científica.

Referències

  1. ‚ÜĎ Lunde, Paul.¬†Piri Reis and the Columbus map. pp 8-25. Saudita Aramco World Magaz√≠n, Houston (maig i juny de 1992)
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Lunde
  3. ‚ÜĎ Reis confon Claudi Ptolemeu, cosm√≤graf del segle II¬†d. C., amb el general macedoni¬†Ptolemeu I, creient que la seva font era de l'√®poca de¬†Alexandre el Gran.
  4. ‚ÜĎ Pohl, Frederick.¬†Amerigo Vespucci Pilot Major. p 49. Octagon Books, Nova York (1966)
  5. ‚ÜĎ Coughi, Diego.¬†I Misteri della mappa di Piri Reis. Un studio sulle controverse mappe di Piri Reis, Orontius Finaeus e Philippe Buache apud Polidoro, Massimo.Gli enigmi della storia. Edizioni Piemme, Mil√† (2003)
  6. ‚ÜĎ Dutch, Steven.¬†The Piri Reis Map.
  7. ‚ÜĎ Dutch
  8. ‚ÜĎ Levillier, Roberto.¬†New Light on Vespucci's Third Voyage: Evidence of His Route and Landfalls. apud¬†Imago Mundi, Vol. 11. pp. 37-46. Imago Mundi, Londres (1954)
  9. ‚ÜĎ Pohl, 124

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mapa de Piri Reis




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.