12-03-2020  (5741 lectures) Categoria: Catalan navy

Història de la Marina Catalana

 

Historia Marina Catalana.jpg
Tipus obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autor Arcadi García i Sanz Modifica el valor a Wikidata
Llengua català Modifica el valor a Wikidata
Publicació Barcelona Modifica el valor a Wikidata, Espanya Modifica el valor a Wikidata, 1977 Modifica el valor a Wikidata
Editor Enciclopedia Catalana Aedos
Format Paper
Dades i xifres
Tema història dels vaixells i història de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Gènere assaig i història Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines 449 Modifica el valor a Wikidata
ISBN 84-7003-161-9 Modifica el valor a Wikidata

La¬†Hist√≤ria de la marina catalana √©s un llibre escrit per¬†Arcadi Garc√≠a Sanz[1] que fa un estudi prof√ļs sobre la¬†Marina Catalana,[2] tant en la¬†guerra com en el¬†comer√ß, explicant les seves conquestes i gestes, en un estudi hist√≤ric que comen√ßa a la¬†Prehist√≤ria i arriba fins a l'Edat moderna. Descriu les batalles mar√≠times, els¬†consolats de mar catalans, per acabar detallant aspectes del¬†dret mar√≠tim, com diu ell mateix al llibre: ¬ęQuan vaig comen√ßar a estudiar temes de la hist√≤ria del dret mar√≠tim.. no havia estat escrit.. vaig creure el moment de fer aquell llibre¬Ľ.[3]

En un estudi detallat de la Història de la Marina Catalana, explica els motius que van convertir Catalunya en una potència comercial de la Mediterrània. Ho fa en un àmbit ampliat concretament sobre el període que va des de l'Edat mitjana fins finals del segle XVI, desglossant els importants aspectes de la marina mercant, que van posar a Catalunya en un lloc preeminent del Mediterrani.[4]

Tracta tant dels fets de la marina de guerra catalana i els seus vaixells i galeres, com dels fets i gestes polítiques, dels consolats de mar, del transport marítim, del dret marítim català en el vessant del comerç, i culmina l'assaig entrant en l'estudi dels homes de mar catalans, i la ciència i l'art de la navegació per mar dels catalans.[5]

El pròleg és de Jose María Martínez-Hidalgo., i pertany a la col·lecció, "Enciclopèdia Catalana Aedos". (Editorial Aedos, Barcelona 1977). El llibre en format gran foli, té en total 30 capitols (mes apèndix i índex) que omplen 449 pàgines amb il·lustracions en el text i 17 làmines ampliades fora del text.[6] Aquesta obra ha estat citada com a referència en diverses obres posteriors relacionades amb temes nàutics.[7][8]

Pel que fa a algunes referències concretes sobre l’obra cal destacar-ne dues: de Maria Teresa Ferrer i Mallol i de Marcel Pujol i Hamelink:

¬ę ...Cal esmentar tamb√©, entre la producci√≥ d'Arcadi Garcia, la Hist√≤ria de la Marina Catalana, que havia estat pensada per a un p√ļblic ampli, per√≤ que s'ha convertit en obra de referencia per als estudiosos, a causa de la cura posada per l'autor en l'estudi de les diferents menes de vaixell, l'evoluci√≥ en la construcci√≥ naval, els contractes mar√≠tims etc. ¬Ľ
‚ÄĒ Arcadi Garcia i Sanz. In memoriam. Maria Teresa Ferrer i Mallol.[9]
¬ę ...Garcia i Sanz tambi√©n firm√≥ una historia de la marina catalana que, aunque dirigida a un p√ļblico m√°s amplio, constituye un compendio y estado de la cuesti√≥n sobre la construcci√≥n naval, la expansi√≥n mar√≠tima y la navegaci√≥n. Esta obra ha marcado un hito en la historiograf√≠a mar√≠tima catalana, comparable a la obra de Capmany que marc√≥ el inicio de la historia mar√≠tima doscientos a√Īos antes ...En la introducci√≥n, Garcia avisa al lector de que su libro es, por definici√≥n, esencialmente sint√©tico, dejando claro que no tiene la voluntad de hacer un libro pesado, cargado de notas, pero s√≠ con las m√≠nimas necesarias para el investigador. Asimismo avisa que para √©l fue un esfuerzo pasar de la historia del derecho mar√≠timo al de la marina, con el riesgo de error, pero que el libro es el primer intento de una historia de la marina catalana en la que el lector tiene a disposici√≥n los elementos de criterio necesarios para poder mejorar, ampliar y criticar, tal como es deseable. De Arcadi Garcia se puede decir que fue el alma mater de la historia mar√≠tima catalana durante la segunda mitad del siglo xx, trabajando en solitario o, tal como dec√≠amos, junto a los m√°s grandes medievalistas, historiadores del derecho y ling√ľistas del momento... ¬Ľ
‚ÄĒ La construcci√≥n naval y la navegaci√≥n bajomedieval en la Corona de Arag√≥n: un estado de la cuesti√≥n. Marcel Pujol i Hamelink.[10]

CONTINGUT

CAP.1- LA TRADICI√ď MARINERA DE LA PREHIST√íRIA A L'ANTIGUITAT..

CAP.2 -ELS OR√ćGENS DE LA VOCACI√ď MARINERA CA¬≠TALANA

Els orígens de la vocació talassocràtica catalana, 34.

CAP.3- ELS VAIXELLS MEDIEVALS CATALANS (primera part)

Els elements comuns dels vaixells i llurs dimensions, 46

El buc, 47.

Les mesures del buc, 49.

L'eslora, 51.

L'oberta, 51.

El puntal, 51.

Les mesures de l'arqueig, 56.

CAP.4- ELS VAIXELLS MEDIEVALS CATALANS (segona part)

L'aparell, 60.

Els arreus, 63.

Els tipus particulars dels vaixells medievals, 67.

CAP.5- ORGANITZACI√ď DE LA NAVEGACI√ď DURANT L'EDAT MITJANA CATALANA

La infrastructura: ports i drassanes, 76.

Els armaments navals, 81.

Oficialitat i tripulacions dels vaixells mercants, 83.

Oficialitat i tripulacions de les galeres, 86.

Organització de les esquadres: l'almirall, 87.

CAP.6- L'ART DE NAVEGAR DURANT L'EDAT MITJANA CATALANA (primera part)

Art de mar √≠ √ļs de mar, 92.

El rumb: la rosa dels vents, 94.

El compàs nàutic, 98.

La distància, 101.


CAP.7- L'ART DE NAVEGAR DURANT L'EDAT

MITJANA CATALANA (segona part)                                105

El problema del "punt" a la mar, 106.

La latitud, 106.

L'astrolabi, 108.

El quadrant, 110.

La ballestina, 110.

La longitud, 111.

La determinació de l'hora, 111.

La cartografia, 114.


CAP.8- EL DRET MAR√ćTIM CATAL√Ä DELS SEGLES

XII I XIII                                                                               119

El dret del cors, 121.

√ąl dret comercial mar√≠tim, 123.

El costum de la mar, 125.

Els consolats de mar de Barcelona i València, 127.


CAP.9- EL DRET MAR√ćTIM CATAL√Ä DEL SEGLE XIV¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 131

La creació dels grans consolats de mar catalans, 132.

Formació i contingut del Llibre del Consolat de Mar, 135.

El dret marítim militar del segle XIV, 137.

Les devocions marineres medievals, 140.


CAP.10- LES RUTES DE NAVEGACI√ď DELS SEGLES

XII I XIII                                                                              143

Les rutes de navegació de la mar Mediterrània occidental 144.

Les rutes de navegació de la mar Mediterrània oriental, 150.

Les rutes marítimes atlàntiques, 152.


CAP.11- LES RUTES DE NAVEGACI√ď DEL SEGLE XIV¬†¬†¬†¬† 155

Les rutes de navegació de la mar Mediterrània occidental, 156.

Les rutes de navegació de la mar Mediterrània oriental, 159.

Les rutes de navegació atlàntiques, 163.


CAP.12- ELS M√ąTODES COMERCIALS MAR√ćTIMS DELS SEGLES XII I XIII


167


Les construccions navals, 169.

El noliejament, 170.

La "societas" i la comanda a √ļs de mar, 172.

El canvi marítim, 175.

CAP.13- ELS M√ąTODES COMERCIALS MAR√ćTIMS DEL SEGLE XIV

Les innovacions trescentistes dels mètodes comercials marí­tims tradicionals, 178.

La penetració de les modalitats oceàniques del noliejament, 183.

Els inicis de l'assegurança marítima, 185.

CAP.14- L'EXPEDICI√ď DE JAUME I A MALLORCA

 

CAP.15- LA MARINA EN LES RESTANTS EMPRESES MILITARS DE JAUME I

El domini definitiu de les Balears, 204.

La reconquesta de València, 207.

La croada de Jaume I a Palestina, 212.

CAP.16- LA CONQUESTA DE SIC√ćLIA DEL REI PERE EL GRAN

La conquesta de l'illa de Sicília, 219.

El combat de Nicòtena, 223.

Retorn del rei, 226.

CAP.17- LA GUERRA NAVAL AMB LA COALICI√ď FRANCO-ANGEVINA (primera part)

El combat de Malta, 230.

El combat del Golf de Nàpols, 235.

CAP.18- LA GUERRA NAVAL AMB LA COALICI√ď FRANCO-ANGEVINA (segona part)


241


CAP.19- LA GUERRA DE SICILIA I L'EXPEDICI√ď A L'IM¬≠PERI BIZAMTI¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 253

La guerra naval, de la Pau d'Anagni (1295) a la de Caltabellot- ta (1302), 256.

L'expedició catalano-aragonesa a l'imperi Bizantí, 260.

CAP.20- LA CONFRONTACI√ď NAVAL CATALANO- GENOVESA DEL SEGLE XIV (primera part)¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 267

La conquesta de Sardenya, 270.

CAP.21- LA CONFRONTACI√ď NAVAL CATALANO- GENOVESA DEL SEGLE XIV (segona part)¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 277

La Guerra Gran amb Gènova, 278.

La guerra amb la coalició castellano-genovesa, 286.

CAP.22- EL SEGLE XV I LES TEND√ąNCIES MAR√ćTIMES INICIALS DE L'EDAT MODERNA (primera part) 289

La crisi de la vocació marítima catalana, 292.

El redreç marítim català del segle XV, 295.

El desplaçament cap a rAtlàntic del "leadership", 297.

CAP.23- EL SEGLE XV I LES TEND√ąNCIES MAR√ćTIMES INICIALS DE L'EDAT MODERNA (segona part) 301

Els vaixells, 302.

Organització de la navegació, 304.

Les rutes de la navegació comercial el segle XV, 307.

El dret i els mètodes comercials marítims del segle XV, 308.

CAP.24- LA MARINA CATALANA EN L'EQUILIBRI NAVAL MEDITERRANI DEL SEGLE XV                                       315

Els fets marítims militars del temps del rei Martí, 316.

La marina catalana dms la monarquia dels Trastàmara, 320.

CAP.25- ELS VAIXELLS CATALANS DE L'EDAT MODERNA                 329

Els elements comuns dels vaixells, 330.

Els tipus particulars de vaixells, 339.

Vaixells de rems, 339.

Vaixells rodons, 343.


CAP.26- L'ART DE NAVEGAR DURANT L'EDAT MODERNA CATALANA


347

El rumb, 349.

La distància, 350.

La latitud, 352.

La longitud, 354.

La cartografia, 358.

CAP.27- LA MARINA CATALANA DINS LA MONARQUIA DELS HABSBURG (primera part)

Les rutes de navegació, 362.

La marina catalana i el comerç colonial, 368.

CAP.28- LA MARINA CATALANA DINS LA MONARQUIA DELS HABSBURG (segona part)

Els ports, 380.

Les construccions navals, 383.

La sanitat, 386.

Organització de la navegació comercial, 388.

La marina militar, 390.

La devoció marinera a Crist Crucificat- 396.

CAP.29- LA REPRESA MAR√ćTIMA CATALANA DEL SEGLE XVIII

Els decrets de Nova Planta i l'organització marítima catala- na, 400.

La marina catalana i la reestructuració de la marina espanyola del segle XVlll, 402.

Les rutes de navegació i la llibertat del comerç americà, 405. Les construccions navals, 408.

Les Juntes de Comerç i els Consolats de Mar, 410.

La cultura mar√≠tima i les escoles de na√ļtica, 411.

Les grans personalitats de la vida marítima catalana del segle XVlll, 414.

CAP.30- LA MARINA CATALANA DEL SEGLE XIX

Els vaixells, 422.

Les construccions navals, 429.

El dret marítim i I organització de la navegació, 433.

^ Les rutes mar√≠timo-comercials catalanes del segle xix, 436. AP√ąNDIXS I √ćNDEXS


361


379


399


421


451


 


Referències

  1. ‚ÜĎ Sanz, Arcadi Garcia i. ¬ęHistoria de la marina catalana¬Ľ.¬†Dialnet. [Consulta: 25 juny 2022].
  2. ‚ÜĎ Pi√Īero, J.M.L..¬†El arte de navegar en la Espa√Īa del Renacimiento (en castell√†). Editorial Labor, 1986.¬†ISBN 978-84-335-0029-8.
  3. ‚ÜĎ Josep M. Mas i Solench.¬†Arcadi Garcia Sanz* (la Vall d‚ÄôUix√≥, 1926 -1998). Anuari de la Societat Catalana d'Estudis Jur√≠dics, , 1999 ¬†.
  4. ‚ÜĎ Arcadi Garc√≠a Sanz.¬†Historia de la marina catalana. Editorial Aedos, 1977, p.¬†2 -.¬†ISBN 978-84-7003-161-8.
  5. ‚ÜĎ Enciclopedia general del mar (Vol.V) (en castell√†). Ediciones Garriga, 1992.¬†ISBN 978-84-7079-091-1.
  6. ‚ÜĎ ¬ęHISTORIA DE LA MARINA CATALANA ARCADI GARCIA SANZ EN CATALAN¬Ľ (en castell√†), 15-06-2022.
  7. ‚ÜĎ Borr√°s, A.D..¬†Los or√≠genes de la pirater√≠a isl√°mica en Valencia: la ofensiva musulmana trecentista y la reacci√≥n cristiana (en castell√†). Consejo Superior de Investigaciones Cient√≠ficas, Instituci√≥n Mil√° y Fontanals, 1993, p.¬†21.¬†ISBN 978-84-00-07123-3.
  8. ‚ÜĎ Mott, L.V..¬†The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, 1997, p.¬†84.¬†ISBN 978-0-89096-723-2.
  9. ‚ÜĎ Mallol, Ferrer i;¬†Teresa, Maria. ¬ęArcadi Garcia i Sanz. In memoriam. (1926-1998)¬Ľ (en castell√†), 27-05-2010.
  10. ‚ÜĎ ¬ęVista de "La construcci√≥n naval y la navegaci√≥n bajomedieval en la Corona de Arag√≥n: un estado de la cuesti√≥n".¬Ľ (en castell√†).

Bibliografia

Vegeu també




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.