23-10-2010  (6260 lectures) Categoria: Jerusalem

Brisura - Jerusalem

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials.

L'escut d'armes es pot brisar de diverses maneres:

El cap d'una determinada línia del casal porta generalment les armes plenes de la seva família a títol personal. Els altres membres (fins i tot els hereus, abans de la mort del pare) en teoria no hi tenen dret i, en principi, haurien de posar una brisura diferenciadora a les seves armes personals (o bé acontentar-se d'utilitzar les armes del casal, però no a títol personal). Si bé sovint es fa cas omís d'aquesta llei de les brisures i els segons fills es diferencien de l'hereu prenent el nom d'un altre territori i conservant les mateixes armes.

Algunes brisures tenen un significat convencional. Per exemple, a França la banda generalment és signe de legitimitat i el lambel acostuma a identificar els fadristerns o cabalers; a Anglaterra o Alemanya, en canvi, el lambel, una de les brisures més significatives, és un senyal privatiu de l'hereu. El bastó, habitualment de sable, acostuma a ser senyal de bastardia, igual com la barra, encara que sigui una de les peces honorables, o també la posició contornada de les figures (és a dir, dirigides cap al flanc sinistre de l'escut).

De vegades, algun noble resta obligat a modificar les seves armories amb una altra forma de brisura humiliant, per exemple quan és degradat per sentència del sobirà, que li mana invertir l'escut o suprimir-hi alguna peça, com a càstig per algun crim perpetrat.

A l'hora del blasonament, la brisura es llegeix en darrer terme. Així, l'escut de dalt de tot es blasonaria de la forma següent: «D'atzur, una cinta ondada d'argent acompanyada de tres flors de lis d'or, brisat al cap d'un lambel d'argent».

Codificació

El sistema de brisures està rígidament codificat en certes tradicions heràldiques, com ara l'anglesa, l'alemanya o l'espanyola. Vegeu aquí sota la codificació de la monarquia hispànica, aprovada per la reina Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per privilegi del 1668,[1] consistent en l'aplicació d'un determinat ordre de mobles per distingir els fills successius.

Primogènit Fill segon Fill tercer Fill quart Fill cinquè Fill sisè Fill setè
Sense brisura
Lambel Creixent Estrella Merleta Anellet Flor de lis
Sense brisura Lambel Creixent Estrella Merleta Anellet Flor de lis

En aquest exemple, el primogènit d'una família noble té dret a portar les armes simples del casal. No obstant això, els fills segons les han de modificar amb una brisura (en aquest cas un lambel), brisura que continuaran utlitizant els hereus d'aquest segon fill, i els seus germans n'hauran d'afegir unes altres, de manera que les brisures, teòricament, es poden anar multiplicant sense límit. La família reial espanyola, però, no està subjecta a aquesta regla, ja que l'escut del príncep d'Astúries es diferencia de les armes reials amb un lambel, tot i tractar-se de l'hereu de la Corona.[2]

L'exemple de la Casa de Borbó

Com a exemple notable de brisures per distingir membres d'una família, es pot adduir el de la primitiva Casa de Borbó, les armes originàries de la qual consisteixen en tres flors de lis d'or en camper d'atzur. Doncs bé, com que només el cap del casal pot dur aquestes armories, els prínceps descendents van haver de brisar l'escut i ho van fer de la manera següent:

Brisures de diverses cases reials

Brisures de la Casa Reial Aragonesa reflectides a l'Armorial de Gelre (s. XIV), f. 62r.

Martí d'Aragó, comte de Luna
Joan d'Aragó, Comte de Prades
Alfons d'Aragó i Foix
Joan d'Aragó, comte d'Empúries
Pere d'Aragó, Comte d'Urgell
Martí d'Aragó,
comte de Luna
(futur Martí l'Humà)
Joan d'Aragó,
comte de Prades
(fill de Pere d'Aragó
i nét de Jaume el Just)
Alfons d'Aragó i Foix,
marquès de Villena
(germà de l'anterior)
Joan d'Aragó,
comte d'Empúries
(fill de Ramon Berenguer d'Aragó
i nét de Jaume el Just)
Pere d'Aragó,
comte d'Urgell
(nét d'Alfons el Benigne )
[4]

Brisures de la descendència del rei Ferran III de Castella i Lleó

Alfons, hereu de Castella i Lleó
Fadric de Castella
Berenguera de Castella
Enric de Castella
Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia
Felip de Castella
Lluís de Castella
Alfons, hereu de Castella i de Lleó
(futur Alfons X)
Fadric de Castella Berenguera de Castella Enric de Castella Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia Felip de Castella Lluís de Castella[5]

Brisures de l'antiga Casa Reial Portuguesa

Rei de Portugal
Príncep hereu de Portugal
Príncep de Beira
Primer infant de Portugal
Segon infant de Portugal
Tercer infant de Portugal
Monarca Príncep hereu Príncep de Beira Primer infant Segon infant Tercer infant

Brisures de la Casa de Savoia

Monarca
Príncep del Piemont
Duc de Gènova
Duc d'Aosta
Príncep de Carignan
Monarca Príncep del Piemont Duc de Gènova Duc d'Aosta Príncep de Carignan[6][7]

Casa Reial del Regne Unit

La Reina
La Reina
Carles, Príncep de Gal·les
Guillem, duc de Cambridge
Enric de Gal·les
Andreu, duc de York
Beatriu de York
Eugènia de York
Carles, Príncep de Gal·les Guillem, duc de Cambridge Enric de Gal·les Andreu, duc de York Beatriu de York Eugènia de York
Eduard, comte de Wessex
Anna, princesa reial
Ricard, duc de Gloucester
Eduard, duc de Kent
Miquel de Kent
Alexandra de Kent
Eduard, comte de Wessex Anna, princesa reial Ricard, duc de Gloucester Eduard, duc de Kent Miquel de Kent Alexandra de Kent
  1. Referències

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brisura
  2. Armand de Fluvià: Diccionari general d'heràldica. Barcelona: Edhasa, 1982.
  3. BOE. Reial Decret 284/2001, pel qual es crea el guió i l'estendard del Príncep d'Astúries. Accessible el 18-04-2009
  4. Ottfried Neubecker i Roger Harmingues: Le Grand livre de l'Héraldique. Bordas, 1976 (reimpr. 1982). ISBN 2-04-012582-5.
  5. #3 Foli 62r de l'Armorial de Gelre (Héraldique Européenne) Accessible el 2009.05.01.
  6. ABC.es, Les armes del Príncep d'Astúries Accessible el 2009.05.01.
  7. Héraldique Européenne Accessible 2009.04.18.
  8. Jiri Loud i Michael Maclagan: Les Dynasties d'Europe. Bordas, 1981 (reimpr. 1993). ISBN 2-04-027013-2.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.