MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. per Manel Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
En herĂ ldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') Ă©s qualsevol modificaciĂł que s'introdueix a les armories d'una famĂlia per tal de distingir-ne les diferents branques o bĂ© els bastards. L'Ăşs de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebĂ© a les cases reials.
L'escut d'armes es pot brisar de diverses maneres:
El cap d'una determinada lĂnia del casal porta generalment les armes plenes de la seva famĂlia a tĂtol personal. Els altres membres (fins i tot els hereus, abans de la mort del pare) en teoria no hi tenen dret i, en principi, haurien de posar una brisura diferenciadora a les seves armes personals (o bĂ© acontentar-se d'utilitzar les armes del casal, però no a tĂtol personal). Si bĂ© sovint es fa cas omĂs d'aquesta llei de les brisures i els segons fills es diferencien de l'hereu prenent el nom d'un altre territori i conservant les mateixes armes.
Algunes brisures tenen un significat convencional. Per exemple, a França la banda generalment és signe de legitimitat i el lambel acostuma a identificar els fadristerns o cabalers; a Anglaterra o Alemanya, en canvi, el lambel, una de les brisures més significatives, és un senyal privatiu de l'hereu. El bastó, habitualment de sable, acostuma a ser senyal de bastardia, igual com la barra, encara que sigui una de les peces honorables, o també la posició contornada de les figures (és a dir, dirigides cap al flanc sinistre de l'escut).
De vegades, algun noble resta obligat a modificar les seves armories amb una altra forma de brisura humiliant, per exemple quan és degradat per sentència del sobirà , que li mana invertir l'escut o suprimir-hi alguna peça, com a cà stig per algun crim perpetrat.
A l'hora del blasonament, la brisura es llegeix en darrer terme. AixĂ, l'escut de dalt de tot es blasonaria de la forma segĂĽent: «D'atzur, una cinta ondada d'argent acompanyada de tres flors de lis d'or, brisat al cap d'un lambel d'argent».
El sistema de brisures estĂ rĂgidament codificat en certes tradicions herĂ ldiques, com ara l'anglesa, l'alemanya o l'espanyola. Vegeu aquĂ sota la codificaciĂł de la monarquia hispĂ nica, aprovada per la reina Maria Anna d'Ă€ustria (muller de Felip IV) per privilegi del 1668,[1] consistent en l'aplicaciĂł d'un determinat ordre de mobles per distingir els fills successius.
Primogènit | Fill segon | Fill tercer | Fill quart | Fill cinquè | Fill sisè | Fill setè |
---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Sense brisura | Lambel | Creixent | Estrella | Merleta | Anellet | Flor de lis |
En aquest exemple, el primogènit d'una famĂlia noble tĂ© dret a portar les armes simples del casal. No obstant això, els fills segons les han de modificar amb una brisura (en aquest cas un lambel), brisura que continuaran utlitizant els hereus d'aquest segon fill, i els seus germans n'hauran d'afegir unes altres, de manera que les brisures, teòricament, es poden anar multiplicant sense lĂmit. La famĂlia reial espanyola, però, no estĂ subjecta a aquesta regla, ja que l'escut del prĂncep d'AstĂşries es diferencia de les armes reials amb un lambel, tot i tractar-se de l'hereu de la Corona.[2]
Com a exemple notable de brisures per distingir membres d'una famĂlia, es pot adduir el de la primitiva Casa de BorbĂł, les armes originĂ ries de la qual consisteixen en tres flors de lis d'or en camper d'atzur. Doncs bĂ©, com que nomĂ©s el cap del casal pot dur aquestes armories, els prĂnceps descendents van haver de brisar l'escut i ho van fer de la manera segĂĽent:
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
MartĂ d'AragĂł, comte de Luna (futur MartĂ l'HumĂ ) |
Joan d'Aragó, comte de Prades (fill de Pere d'Aragó i nét de Jaume el Just) |
Alfons d'Aragó i Foix, marquès de Villena (germà de l'anterior) |
Joan d'Aragó, comte d'Empúries (fill de Ramon Berenguer d'Aragó i nét de Jaume el Just) |
Pere d'Aragó, comte d'Urgell (nét d'Alfons el Benigne )[4] |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Alfons, hereu de Castella i de LleĂł (futur Alfons X) |
Fadric de Castella | Berenguera de Castella | Enric de Castella | Joan Manuel de Borgonya i de SuĂ bia | Felip de Castella | LluĂs de Castella[5] |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Monarca | PrĂncep hereu | PrĂncep de Beira | Primer infant | Segon infant | Tercer infant |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Monarca | PrĂncep del Piemont | Duc de Gènova | Duc d'Aosta | PrĂncep de Carignan[6][7] |
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brisura |
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: