Joan Roget, Angulema, França c.1550 - † Avairon, França? c.1617-1624, fou un fabricant d'ulleres[1] de Girona, Catalunya. Estudis recents apunten al fet que podria haver tingut un paper cabdal en la invenciĂł del telescopi.[2][3][4] Formava part d'una nissaga familiar de constructors d'instruments cientĂfics de la segona meitat del segle XVI. El precursor de la nissaga fou el pare de Joan, Pere Roget. Pere Roget tenguĂ© tres fills: MagĂ i Miquel, que s'establiren a Barcelona i Joan, que s'establĂ a Girona.[5]
Biografia
Joan Roget era fill de Ramón Roget (un cardador de tela) d'Angulema, França. D'acord amb l'optometrista català i historiador aficionat Simón de Guilleuma, Roget s'hauria casat amb Joana de Malaville i emigrat a la ciutat catalana de Girona, a Espanya, on treballaria com a mestre fabricant d'ulleres.[6] El seu germà , Pere Roget, també fabricant d'ulleres, es va instal·lar a Barcelona a la plaça del Blat i dos dels fills de Pere Roget, Magà i Miquel, també es van convertir en mestres fabricants d'ulleres[7] El registre de morts de la catedral de Rodez a Avairon llista la mort de Joana Roget el 7 d'agost de 1614. No es té constà ncia del registre de la mort de Joan Roget, però manca el llibre de registre de morts entre 1617 i 1624, sent probable la seva mort entre aquestes dues dates.[8]
ReivindicaciĂł de la invenciĂł del telescopi
Generalment, s'atribueix la invenciĂł del telescopi a Hans Lippershey, un fabricant d'ulleres alemany, que l'hauria patentat el 2 d'octubre de 1608. No obstant això, el 1959, un treball de recerca de JosĂ© MarĂa SimĂłn de Guilleuma (1886-1965) ho va negar al·legant que havia descobert proves que assenyalaven que el fabricant d'ulleres d'origen francès Joan Roget, havia inventat el telescopi abans de la patent de Lippershey i que els fabricants d'ulleres neerlandesos havien copiat el seu dispositiu. Guilleuma es basava en una referència d'un llibre publicat el 1618, Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera in tres parts albira (Telescopi, o la tècnica i sentit de la nova visiĂł de Galileu dels estels, en tres volums) de l'italiĂ Hieronymi Sirturi Mediolanensis (conegut com Girolamo Sirtori de MilĂ ) en el qual l'autor descriu una reuniĂł el 1609 a Girona d'ell amb un fabricant d'ulleres, un «vell marcit» anomenat Roget, que sostenia haver inventat el telescopi.[9]Guilleuma va investigar a partir d'aquest esment en el registre de defuncions de la Catedral de Rodez a Avairon i va trobar que hi havia una famĂlia Roget de fabricants d'ulleres,fet que el va portar a la conclusiĂł que el fabricant d'ulleres de la història de Sirtori era aquest mateix Joan Roget.[2]
El 1958, dins d'aquest context, i basat en dades d'arxiu, SimĂłn-Guilleuma va aportar proves documentals de que, abans de 1593, en aquests tallers barcelonins s'hi havien construĂŻt "ulleres de llarga vista". Com primer exemple, al març d'aquest any (1593) va morir Pere de Cardona, destacada personalitat de l'oligarquia ciutadana, que va deixar entre els seus bĂ©ns una "ullera llarga guarnida de llautĂł", curosament descrita per l'escrivĂ , que ressalta la seva part òptica i la seva muntura allargada d'uns vint centĂmetres. Dit instrument, que segurament va ser una obsequi de l'artĂfex constructor, va passar a ser possessiĂł de la seva vĂdua i mĂ©s tard del seu fill. Pocs anys mĂ©s tard, apareixen proves de que altres aparells semblants estaven en poder de diversos acomodats mercaders de Barcelona: Jaume Galvany tenia una "ullera de llarga vista" que es va vendre en pĂşblica subhasta, desprĂ©s de la seva mort (1608), per cinc sous; Honorato Graner, mort el 1613, posseĂŻa tambĂ© una "ullera de llauna per mirar de Lluny".[10][11]
Aquesta reivindicaciĂł va ser mĂ©s endavant considerada i investigada per l'historiador Nick Pelling en un article d'octubre del 2008 a la revista History Today, en el que intentava reconstruir els moviments de Lippershey i d'altres inventors neerlandesos abans de la sol·licitud de la patent, trobant que era plausible que hi haguĂ©s hagut una connexiĂł amb Roget.[12][13] L'invent de Roget hauria estat copiat (segons aquesta investigaciĂł) per Zacharias Janssen, qui el dia 17 d'octubre de 1608 (dues setmanes desprĂ©s de la patent de Lippershey) va intentar patentar-lo. Poc abans, el dia 14 d'octubre, Jacob Metius havia intentat tambĂ©, patentar un telescopi. Van ser aquests fets els que van despertar les suspicĂ cies de Nick Pelling qui, basant-se en les investigacions de Josep Maria SimĂłn de Guilleuma (1886-1965)[14][6] publicades el 1958,[15] va defensar tambĂ©, que el legĂtim inventor fou Joan Roget el 1590.[6][16][12][13]
Una altra evidència que els historiadors creuen que podria ajudar a establir la prioritat és un testament del 10 d'abril de 1593 datat a Barcelona, ​​on Pere de Cardona va llegar a la seva esposa una "ullera[17] llarga guarnida de llautó"[14] i encara que Pelling en una entrevista a la BBC al traduir-ho per "long-eyeglass decorated with brass", va dir que en anglès també podria descriure una lupa, va afegir que la única traducció de "ullera de llarga vista" a l'anglès: "eyeglass/telescope for long sight" de 1608 sona més com un telescopi de Roget.[18][12][11]
Vegeu també
Referències
- ↑ ulleres a Optimot
- ↑ Anar a :2,0 2,1 «¿InventĂł un gerundense el telescopio?» (en castellĂ ). El PaĂs, 12-10-2015. [Consulta: 13 octubre 2015].
- ↑ «Un estudi atribueix l'invent del telescopi a l'òptic gironà Joan Roget». Diari de Girona, 16-09-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ «El somni del telescopi català ». Avui, 19 setembre del 2008. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ «Roget». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Anar a :6,0 6,1 6,2 Simón de Guilleuma, Josep Maria. De l'ús de les ulleres en els països de la Confederació catalano-aragonesa en el segle XIV (pdf), 1923.
- ↑ «Joan Roget». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pelling, Nick. (en inglés) «Who Invented the Telescope», History Today.
- ↑ Girolamo Sirtori. Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera in tres partes divisa, 1618, p. 25–.
- ↑ JosĂ© MarĂa LĂłpez Piñero. Ciencia y tĂ©cnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII. Labor UniversitarĂa, 1979, p. 64. ISBN 978-84-335-1723-4.
- ↑ Anar a :11,0 11,1 Enrique Garcia Santo-Tomas. The Refracted Muse: Literature and Optics in Early Modern Spain. University of Chicago Press, 7 August 2017, p. 32–. ISBN 978-0-226-46573-9.
- ↑ Anar a :12,0 12,1 12,2 «Who Invented the Telescope?» (en anglès). History Today, octubre 2008. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ Anar a :13,0 13,1 «Ens podem atrevir a proposar Roget com un dels candidats a constructor del primer telescopi» (en català ). Diari de Girona, 02-11-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ Anar a :14,0 14,1 «Notas bibliográficas. José M. Simón de Guilleuma» (Pdf) (en castellà ). [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ «Un estudioso avala la teorĂa de que el telescopio se inventĂł en Gerona y no en Holanda» (en castellĂ ). Rtve.es, 17-09-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ «Un estudioso avala la teorĂa de que el telescopio se inventĂł en Gerona y no en Holanda». Rtve.es, 17-09-2008. Arxivat de l'original el 29 de noviembre de 2015. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ DCVB: Ullera
- ↑ Controversy over telescope origin, news.bbc.co.uk, Tuesday, 16 September 2008
Enllaços externs
Afegeix-hi un comentari: