ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL NOM I EL TÍTOL DEL "LAZARILLO DE TORMES"

 

Arran de les darreres notícies i comentaris que ha publicat la FEHC sobre "El Lazarillo de Tormes",

he cercar la paraula "lazarillo" i semblants (al DRAE), i els seus corresponents en català (a

diferents diccionaris). A la vista de les aparicions a l’obra d’aquestes paraules, el resultat és

inicialment un embolic de proporcions considerables la solució del qual, si més no, augmenta la

sospita que aquesta obra va ser escrita en català.

 

Potser aquestes reflexions serveixen com a pista que algun filòleg podrà seguir més ràpidament

que no un profà en la matèria com jo, per exemple en la qüestió de les diferents acepcions de les

paraules que hom pot trobar als diferents diccionaris. Però d’entrada ja demostren que qualsevol

que tingui ganes de mirar, pot veure coses estranyes en la tesi oficial que ens ha arribat fins avui.

 

Si cerquem "lazarillo" i "lázaro" al DRAE, trobem això:

lazarillo.

(Del dim. de Lázaro, protagonista de la novela Lazarillo de Tormes, que siendo adolescente servía

de guía a un ciego).

1. m. Muchacho que guía y dirige a un ciego.

2. m. Persona o animal que guía o acompaña a otra necesitada de ayuda.

lázaro.

(De Lázaro, el mendigo de la parábola evangélica de San Lucas, XVI).

1. adj. ant. lazarino. Era u. t. c. s. U. en Venezuela.

2. m. Pobre andrajoso.

estar hecho un ~.

1. fr. Estar cubierto de llagas.

Igualment existeixen les formes "lazarino" i "lazaroso":

lazarino, na.

(De lázaro). 1. adj. Que padece el mal de San Lázaro. U. t. c. s.

 

lazaroso, sa.

(De lázaro). 1. adj. lazarino. U. t. c. s.

 

En poques paraules, segons es desprèn d'aquest diccionari, la paraula "lazarillo" com a tal agafa

cos precisament amb el "Lazarillo de Tormes", a banda de l'evident i simple diminutiu de "lázaro".

Cal notar que es repeteix el mateix patró que amb moltes catalanades i males traduccions del

Quixot en què, segons el DRAE, la paraula en qüestió apareix precisament amb el propi Quixot.

 

Bé, el primer que hom pensa és que l'autor (o el traductor, o el censor) va fer servir l'acepció de

"pobre andrajoso" del mot "lázaro", i en forma diminutiva per la joventut del personatge. És a dir,

que era un "lázaro" jove. Fins aquí tot “sembla” correcte. Immediatament a continuació es

presenten, però, dues qüestions damunt la taula: 1) si l'original era escrit en català, com tots els

indicis apuntats fins ara suggereixen, quin podia haver-ne estat el títol?; i 2) com és que només

apareix 1 sola vegada la paraula "lazarillo" a tota l'obra, a banda del títol?

 

Sobre la primera qüestió, el primer que se'ns pot acudir és examinar a diferents diccionaris els

significats dels corresponents en català a aquestes paraules.

 

LLÀTZER

 

- Segons el GREC:

[1329; del nom d'un pobre d'una paràbola de l'Evangeli de Lluc (16, 19-31), anomenat Llàtzer, que

apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner; les nafres del pobre han pogut

originar connotacions populars del nom amb la lepra i els leprosos] m

 

1.- Persona en estat molt lamentable, nafrada, esparracada, etc. Ha sortit de la baralla fet un sant

llàtzer.

 

2.- pobre llàtzer - Infeliç, pobre home. Ha vingut aquell pobre llàtzer demanant per tu.

 

- Segons el DIEC:

m. Persona en estat molt lamentable, plena de cops, de nafres, etc. Va tornar de l'excursió fet un

sant llàtzer. | HIPERB. Persona tota estripada, tacada. || pobre llàtzer Infeliç, pobre home. Vaig

veure aquell pobre llàtzer passejant sol.

- Segons l'Alcover-Moll:

1. Nom propi d'home, especialment d'un pobre leprós citat en l'Antic Testament i d'un personatge

evangèlic ressuscitat miraculosament per Jesucrist; cast. Lázaro. En lo dia de la festa del

benaventurat Sent Làtzer, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 106).El diumenge de Llàtzer: el diumenge

anterior al de Passió. Açò fou entorn del digmenge de Llàtzer, Jaume I, Cròn. 121. Mal de Sant

Llàtzer: elefantíasi.

|| 2. Un pobre Llàtzer: un infeliç, un pobre home (Barc.).

|| 3. Com un Llàtzer o un Sant Llàtzer, o fet un Llàtzer: en estat molt lamentable, sobretot ple de

ferides o contusions. Es pobre atlot va romandre fet un llatze, Roq. 32. M'ha posada sa cara com

un llatze, Alcover Rond. i, 70.

 

LLATZERET

Per una banda:

- GREC: [1588; encreuament de Natzaret, ciutat palestinenca, nom dels asils de leprosos en

memòria de la casa acollidora de Jesús, i Llàtzer, pels qui patien el mal de sant Llàtzer o lepra (v.

llàtzer)] m MED Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a

observació les persones o mercaderies que arriben d'un país amb epidèmia o amb malalties

endèmiques.

- DIEC: m. Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a

observació les persones o les mercaderies que arriben d'un país amb epidèmia o amb malalties

endèmiques.

- Alcover-Moll: m. Edifici fora de poblat destinat a fer-hi quarantena les persones procedents de

llocs infestats de malaltia contagiosa; cast. lazareto. Quant se porterà y passarà alcun malat al

tancat y lazeret, doc. a. 1588 (Arch. Glott. It., ix, 294). Etim.: a primera vista sembla derivat de

Llàtzer, i realment aquest nom deu haver influït en la forma del cat. llatzeret i del cast. lazareto;

però és més probable que el vertader origen sia el topònim Nazaret (com admet Nyrop Gramm.

Franç.), cosa que s'explica, entre altres raons, per aquest passatge de Pompeo Molmenti: «La

Repubblica aveva fin dal 1423 trasformata l'isola di Santa Maria di Nazaret, dove sorgevano una

chiesa e un ospizio per i pellegrini, in un ricetto di persone e di merci infetti da morbi contagiosi» (cf.

Rom., xlviii, 459). A València, vora el Grau, hi ha una barriada anomenada Natzaret, que

antigament era el llatzeret del port, la qual cosa sembla confirmar l'etimologia darrerament

indicada.

I per altra banda, tindria l’acepció evident com a simple diminutiu de Llàtzer.

LLATZERÓS, -OSA

- GREC: [de llàtzer] adj PAT Llatzerat.

- DIEC: adj. Llatzerat.

- Alcover-Moll: adj. Leprós; atacat del mal de Sant Llàtzer.

 

LLATZERÍ, -INA

- GREC: [de llàtzer] adj PAT Llatzerat.

- DIEC: adj. Que pateix el mal de Sant Llàtzer.

- Alcover-Moll: adj. Malalt de llebrosia, segons Aguiló Dicc. (sense indicació de procedència). a)

Adjectiu que s'aplica als animals que estan atacats pels cucs cestodis.

LLATZERAT -ADA

- GREC: [de llàtzer] adj 1 ant Afligit, ple de mals, desgraciat. 2 PAT Que pateix el mal de sant

Llàtzer.

- DIEC: adj. Afligit, ple de mals, desgraciat. | Que pateix el mal de Sant Llàtzer.

- Alcover-Moll: adj. ant. Afligit, ple de mals; cast. LACERADO. Del seu nom [de St. Llàtzer] los

plagats e afligits porten nom de llatzerats, Cartoxà III, 55 vo (ap. Aguiló Dicc.). (L'accepció «que

pateix el mal de sant Llàtzer», que trobem en el Diccionari Fabra, és segurament efecte d'una mala

interpretació del text citat per Aguiló).

NOTA: Cal aclarir que també existeixen en català les formes LACERAR i LACERAT, -ADA, però tot

i tenir el mateix origen en el llatí LACERARE, es fan servir com a sinònim d’estripar o estripat, -ada,

i en concret sobretot referint-se als teixits animals o vegetals (p. ex.: la carn).

Finalment, si cerquem al DRAE les formes castellanes LACERADO i LACERAR:

lacerado, da.

(Del part. de lacerar). 1. adj. Infeliz, desdichado. 2. adj. p. us. Que padece el mal de San Lázaro. U.

t. c. s. 3. adj. ant. Mezquino, miserable, roñoso. Era u. t. c. s.

lacerar.

(Del lat. lacerāre). 1. tr. Lastimar, golpear, magullar, herir. U. t. c. prnl. 2. tr. afligir (ơ causar

tristeza). 3. tr. Dañar, vulnerar. Lacerar la honra, la reputación. 4. tr. ant. Penar, pagar un delito. 5.

tr. ant. Perjudicar a alguien, malquistarlo con otra persona. 6. intr. Padecer, pasar trabajos. 7. intr.

ant. Escasear, ahorrar, gastar poco.

Ara consultem les aparicions al llarg de l’obra de les formes castellanes “lacerar”, “lacerado”

“Lázaro” i “Lazarillo”, i ens trobem amb el següent:

- “lacerar”: 0 vegades

- “lacerado”: 5 vegades / “lacerada”: 0 vegades

- “Lázaro”: 33 vegades

- “Lazarillo”: només 2 vegades, una d’elles al títol i l’altra en aquest conegut fragment:

 

Yo fui por el vino, con el cual no tardé en despachar la longaniza, y cuando vine

halle al pecador del ciego que tenía entre dos rebanadas apretado el nabo, al cual

aun no había conocido por no lo haber tentado con la mano. Como tomase las

rebanadas y mordiese en ellas pensando también llevar parte de la longaniza,

hallose en frío con el frío nabo. Alterose y dijo:

“¿Que es esto, Lazarillo?”

“¡Lacerado de mi! -dije yo-. ¿Si queréis a mi echar algo? ¿Yo no vengo de traer el

vino? Alguno estaba ahí, y por burlar haría esto.”

“No, no -dijo él-,que yo no he dejado el asador de la mano; no es posible “

Yo torné a jurar y perjurar que estaba libre de aquel trueco y cambio; mas poco me

aprovechó, pues a las astucias del maldito ciego nada se le escondía.

 

No entraré ara a valorar les possibles catalanades del text per mala traducció (“alguno” i no

“alguien”, per “algú”; “como tomase”; “echar algo”, per “tirar en cara”; “torné a”; etc.). Ara ens

interessa en particular l’única aparició de la forma “Lazarillo” a banda del títol, que curiosament ve

acompanyada immediatament per la forma “lacerado”.

 

El propi Francisco Rico, en un intent per explicar aquest fet estrany, diu en un article seu:

“Tenemos la certeza de que el texto no respondía siempre fielmente a la voluntad de quien

lo compusiera, y ese título, en concreto, sin duda le era ajeno (entre otras razones, porque

al lacerado protagonista se le llama “Lazarillo” sólo una vez en todo el relato, y sólo

por hacer un chiste, mientras él insiste en que su nombre no es otro que “Lázaro de

Tormes”).”

 

En Rico ens parla, doncs, del “lacerado protagonista” i que l’autor fa servir la forma “Lazarillo”

simplement “sólo por hacer un chiste”. Quin seria aquest acudit? En castellà, la veritat és que el

joc de paraules és bastant pobre i fins i tot pot passar desaparcebut. En Jordi Bilbeny m’ha fet notar

que precisament en Rico cita aquest mateix fragment com a paronomàsia, que és aquell joc de

paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o en què és usat

el mateix mot en dos sentits diferents. Però així doncs, segons en Rico, hem de fer un acte de fe i

creure sense immutar-nos que el suposat acudit o paronomàsia, en castellà, és l’oposició dels mots

“LazARILLo” i “lacERADo”. Això en castellà és molt més que un canvi d’un fonema, és una paraula

tan diferent que la paronomàsia no funciona gaire, per no dir gens en absolut. En canvi, en català,

com hauria estat el joc de paraules? Doncs literalment així: “Què és açò, Llatzeret?” “Llatzerat

de mi! (…)”. És a dir, una paronomàsia ben visible i en tota regla, que funciona perfectament en

català en oposar, ara sí, dos mots que, oh sorpresa!, es diferencien només en UN sol fonema

(Llatzeret-llatzerat).

 

Un cop aclarit ja aquest passatge de l’obra, doncs, tornem a la qüestió del títol. De fet, de les 33

aparicions de “Lázaro” a l’obra, només en 3 llocs es tracta de la forma “Lázaro de Tormes”, una al

primer capítol, i dues més a la penúltima pàgina, és a dir, justament a la presentació i al final. A la

resta és anomenat simplement “Lázaro”. En canvi, el suposat títol original ens arriba com “La vida

de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades”. Una mica estrany, tot plegat, i certament

la forma “Lazarillo” fa pudor a un canvi per part del censor-traductor. Recordem que fins i tot el

mateix Rico ens diu que el títol no pot ser de cap manera l’original que devia tenir l’obra, justament

per aquest motiu. És a dir, per a ell la forma “Lazarillo” no podia ser la que hi havia al títol original.

 

Com ja ha comentat en Jordi Bilbeny, el topònim Tormes podria ser simplement un intent de fer

encaixar com fos aquesta obra a Castella, modificant el possible topònim original “Tormos”, nom

del poble de la comarca de la Marina Alta que lligaria amb altres topònims originalment catalans

que apareixen al llarg de l’obra (Sagra, la Solana, València, etc.). Suposant certa aquesta hipòtesi,

al meu parer el fet que “Tormes” aparegui al títol hauria estat causat perquè el censor necessitava

que hi fos. Potser, perquè al títol original en català també hi apareixia ja el topònim “Tormos” i quan

es va fer la traducció el títol original ja hauria circulat massa per a ser simplement ignorat. Tot això

lliga perfectament amb el fet que s’esmenti aquesta forma completa “Lázaro de Tormes”

(originalment seria “Llàtzer de Tormos” doncs), justament i només al principi i al final del llibre, en

altres paraules, com a obertura i tancament solemnes de les aventures del personatge. I de rebot,

a causa de tot això, hauria hagut de manipular la introducció de l’obra ficant-hi amb calçador el seu

suposat naixement al riu Tormes.

 

A la vista d’altres articles i comentaris apareguts, i de tot allò analitzat aquí, m’inclino per pensar

que la forma del títol original de l’obra podria estat, a banda de l’afegit que hi hagués sobre les

seves fortunes i adversitats, senzillament “La vida de Llàtzer de Tormos”.

Juan Manuel Rodríguez