24-09-2006  (661 lectures) Categoria: Lazarillo

Reflexions sobre el tĂ­tol del Lazarillo de Tormes

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL NOM I EL TÍTOL DEL "LAZARILLO DE TORMES"

 

Arran de les darreres notĂ­cies i comentaris que ha publicat la FEHC sobre "El Lazarillo de Tormes",

he cercar la paraula "lazarillo" i semblants (al DRAE), i els seus corresponents en catalĂ  (a

diferents diccionaris). A la vista de les aparicions a l’obra d’aquestes paraules, el resultat Ă©s

inicialment un embolic de proporcions considerables la solució del qual, si més no, augmenta la

sospita que aquesta obra va ser escrita en catalĂ .

 

Potser aquestes reflexions serveixen com a pista que algun filĂČleg podrĂ  seguir mĂ©s rĂ pidament

que no un profĂ  en la matĂšria com jo, per exemple en la qĂŒestiĂł de les diferents acepcions de les

paraules que hom pot trobar als diferents diccionaris. PerĂČ d’entrada ja demostren que qualsevol

que tingui ganes de mirar, pot veure coses estranyes en la tesi oficial que ens ha arribat fins avui.

 

Si cerquem "lazarillo" i "lĂĄzaro" al DRAE, trobem aixĂČ:

lazarillo.

(Del dim. de LĂĄzaro, protagonista de la novela Lazarillo de Tormes, que siendo adolescente servĂ­a

de guĂ­a a un ciego).

1. m. Muchacho que guĂ­a y dirige a un ciego.

2. m. Persona o animal que guía o acompaña a otra necesitada de ayuda.

lĂĄzaro.

(De Låzaro, el mendigo de la paråbola evangélica de San Lucas, XVI).

1. adj. ant. lazarino. Era u. t. c. s. U. en Venezuela.

2. m. Pobre andrajoso.

estar hecho un ~.

1. fr. Estar cubierto de llagas.

Igualment existeixen les formes "lazarino" i "lazaroso":

lazarino, na.

(De lĂĄzaro). 1. adj. Que padece el mal de San LĂĄzaro. U. t. c. s.

 

lazaroso, sa.

(De lĂĄzaro). 1. adj. lazarino. U. t. c. s.

 

En poques paraules, segons es desprĂšn d'aquest diccionari, la paraula "lazarillo" com a tal agafa

cos precisament amb el "Lazarillo de Tormes", a banda de l'evident i simple diminutiu de "lĂĄzaro".

Cal notar que es repeteix el mateix patrĂł que amb moltes catalanades i males traduccions del

Quixot en quĂš, segons el DRAE, la paraula en qĂŒestiĂł apareix precisament amb el propi Quixot.

 

BĂ©, el primer que hom pensa Ă©s que l'autor (o el traductor, o el censor) va fer servir l'acepciĂł de

"pobre andrajoso" del mot "lázaro", i en forma diminutiva per la joventut del personatge. És a dir,

que era un "lázaro" jove. Fins aquí tot “sembla” correcte. Immediatament a continuació es

presenten, perĂČ, dues qĂŒestions damunt la taula: 1) si l'original era escrit en catalĂ , com tots els

indicis apuntats fins ara suggereixen, quin podia haver-ne estat el títol?; i 2) com és que només

apareix 1 sola vegada la paraula "lazarillo" a tota l'obra, a banda del tĂ­tol?

 

Sobre la primera qĂŒestiĂł, el primer que se'ns pot acudir Ă©s examinar a diferents diccionaris els

significats dels corresponents en catalĂ  a aquestes paraules.

 

LLÀTZER

 

- Segons el GREC:

[1329; del nom d'un pobre d'una parĂ bola de l'Evangeli de Lluc (16, 19-31), anomenat LlĂ tzer, que

apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner; les nafres del pobre han pogut

originar connotacions populars del nom amb la lepra i els leprosos] m

 

1.- Persona en estat molt lamentable, nafrada, esparracada, etc. Ha sortit de la baralla fet un sant

llĂ tzer.

 

2.- pobre llàtzer - Infeliç, pobre home. Ha vingut aquell pobre llàtzer demanant per tu.

 

- Segons el DIEC:

m. Persona en estat molt lamentable, plena de cops, de nafres, etc. Va tornar de l'excursiĂł fet un

sant llàtzer. | HIPERB. Persona tota estripada, tacada. || pobre llàtzer Infeliç, pobre home. Vaig

veure aquell pobre llĂ tzer passejant sol.

- Segons l'Alcover-Moll:

1. Nom propi d'home, especialment d'un pobre leprĂłs citat en l'Antic Testament i d'un personatge

evangĂšlic ressuscitat miraculosament per Jesucrist; cast. LĂĄzaro. En lo dia de la festa del

benaventurat Sent LĂ tzer, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 106).El diumenge de LlĂ tzer: el diumenge

anterior al de PassiĂł. AçĂČ fou entorn del digmenge de LlĂ tzer, Jaume I, CrĂČn. 121. Mal de Sant

LlĂ tzer: elefantĂ­asi.

|| 2. Un pobre Llàtzer: un infeliç, un pobre home (Barc.).

|| 3. Com un LlĂ tzer o un Sant LlĂ tzer, o fet un LlĂ tzer: en estat molt lamentable, sobretot ple de

ferides o contusions. Es pobre atlot va romandre fet un llatze, Roq. 32. M'ha posada sa cara com

un llatze, Alcover Rond. i, 70.

 

LLATZERET

Per una banda:

- GREC: [1588; encreuament de Natzaret, ciutat palestinenca, nom dels asils de leprosos en

memĂČria de la casa acollidora de JesĂșs, i LlĂ tzer, pels qui patien el mal de sant LlĂ tzer o lepra (v.

llĂ tzer)] m MED Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on sĂłn sotmesos a revisiĂł i a

observaciĂł les persones o mercaderies que arriben d'un paĂ­s amb epidĂšmia o amb malalties

endĂšmiques.

- DIEC: m. Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on sĂłn sotmesos a revisiĂł i a

observaciĂł les persones o les mercaderies que arriben d'un paĂ­s amb epidĂšmia o amb malalties

endĂšmiques.

- Alcover-Moll: m. Edifici fora de poblat destinat a fer-hi quarantena les persones procedents de

llocs infestats de malaltia contagiosa; cast. lazareto. Quant se porterĂ  y passarĂ  alcun malat al

tancat y lazeret, doc. a. 1588 (Arch. Glott. It., ix, 294). Etim.: a primera vista sembla derivat de

LlĂ tzer, i realment aquest nom deu haver influĂŻt en la forma del cat. llatzeret i del cast. lazareto;

perĂČ Ă©s mĂ©s probable que el vertader origen sia el topĂČnim Nazaret (com admet Nyrop Gramm.

Franç.), cosa que s'explica, entre altres raons, per aquest passatge de Pompeo Molmenti: «La

Repubblica aveva fin dal 1423 trasformata l'isola di Santa Maria di Nazaret, dove sorgevano una

chiesa e un ospizio per i pellegrini, in un ricetto di persone e di merci infetti da morbi contagiosi» (cf.

Rom., xlviii, 459). A ValĂšncia, vora el Grau, hi ha una barriada anomenada Natzaret, que

antigament era el llatzeret del port, la qual cosa sembla confirmar l'etimologia darrerament

indicada.

I per altra banda, tindria l’acepció evident com a simple diminutiu de Llàtzer.

LLATZERÓS, -OSA

- GREC: [de llĂ tzer] adj PAT Llatzerat.

- DIEC: adj. Llatzerat.

- Alcover-Moll: adj. LeprĂłs; atacat del mal de Sant LlĂ tzer.

 

LLATZERÍ, -INA

- GREC: [de llĂ tzer] adj PAT Llatzerat.

- DIEC: adj. Que pateix el mal de Sant LlĂ tzer.

- Alcover-Moll: adj. Malalt de llebrosia, segons AguilĂł Dicc. (sense indicaciĂł de procedĂšncia). a)

Adjectiu que s'aplica als animals que estan atacats pels cucs cestodis.

LLATZERAT -ADA

- GREC: [de llĂ tzer] adj 1 ant Afligit, ple de mals, desgraciat. 2 PAT Que pateix el mal de sant

LlĂ tzer.

- DIEC: adj. Afligit, ple de mals, desgraciat. | Que pateix el mal de Sant LlĂ tzer.

- Alcover-Moll: adj. ant. Afligit, ple de mals; cast. LACERADO. Del seu nom [de St. LlĂ tzer] los

plagats e afligits porten nom de llatzerats, Cartoxà III, 55 vo (ap. Aguiló Dicc.). (L'accepció «que

pateix el mal de sant Llàtzer», que trobem en el Diccionari Fabra, és segurament efecte d'una mala

interpretaciĂł del text citat per AguilĂł).

NOTA: Cal aclarir que tambĂ© existeixen en catalĂ  les formes LACERAR i LACERAT, -ADA, perĂČ tot

i tenir el mateix origen en el llatĂ­ LACERARE, es fan servir com a sinĂČnim d’estripar o estripat, -ada,

i en concret sobretot referint-se als teixits animals o vegetals (p. ex.: la carn).

Finalment, si cerquem al DRAE les formes castellanes LACERADO i LACERAR:

lacerado, da.

(Del part. de lacerar). 1. adj. Infeliz, desdichado. 2. adj. p. us. Que padece el mal de San LĂĄzaro. U.

t. c. s. 3. adj. ant. Mezquino, miserable, roñoso. Era u. t. c. s.

lacerar.

(Del lat. lacerāre). 1. tr. Lastimar, golpear, magullar, herir. U. t. c. prnl. 2. tr. afligir (ÆĄ causar

tristeza). 3. tr. Dañar, vulnerar. Lacerar la honra, la reputación. 4. tr. ant. Penar, pagar un delito. 5.

tr. ant. Perjudicar a alguien, malquistarlo con otra persona. 6. intr. Padecer, pasar trabajos. 7. intr.

ant. Escasear, ahorrar, gastar poco.

Ara consultem les aparicions al llarg de l’obra de les formes castellanes “lacerar”, “lacerado”

“LĂĄzaro” i “Lazarillo”, i ens trobem amb el segĂŒent:

- “lacerar”: 0 vegades

- “lacerado”: 5 vegades / “lacerada”: 0 vegades

- “Lázaro”: 33 vegades

- “Lazarillo”: nomĂ©s 2 vegades, una d’elles al tĂ­tol i l’altra en aquest conegut fragment:

 

Yo fui por el vino, con el cual no tardé en despachar la longaniza, y cuando vine

halle al pecador del ciego que tenĂ­a entre dos rebanadas apretado el nabo, al cual

aun no habĂ­a conocido por no lo haber tentado con la mano. Como tomase las

rebanadas y mordiese en ellas pensando también llevar parte de la longaniza,

hallose en frĂ­o con el frĂ­o nabo. Alterose y dijo:

“¿Que es esto, Lazarillo?”

“¡Lacerado de mi! -dije yo-. ÂżSi querĂ©is a mi echar algo? ÂżYo no vengo de traer el

vino? Alguno estaba ahí, y por burlar haría esto.”

“No, no -dijo Ă©l-,que yo no he dejado el asador de la mano; no es posible “

Yo torné a jurar y perjurar que estaba libre de aquel trueco y cambio; mas poco me

aprovechĂł, pues a las astucias del maldito ciego nada se le escondĂ­a.

 

No entrarĂ© ara a valorar les possibles catalanades del text per mala traducciĂł (“alguno” i no

“alguien”, per “algĂș”; “como tomase”; “echar algo”, per “tirar en cara”; “tornĂ© a”; etc.). Ara ens

interessa en particular l’Ășnica apariciĂł de la forma “Lazarillo” a banda del tĂ­tol, que curiosament ve

acompanyada immediatament per la forma “lacerado”.

 

El propi Francisco Rico, en un intent per explicar aquest fet estrany, diu en un article seu:

“Tenemos la certeza de que el texto no respondía siempre fielmente a la voluntad de quien

lo compusiera, y ese tĂ­tulo, en concreto, sin duda le era ajeno (entre otras razones, porque

al lacerado protagonista se le llama “Lazarillo” sólo una vez en todo el relato, y sólo

por hacer un chiste, mientras Ă©l insiste en que su nombre no es otro que “LĂĄzaro de

Tormes”).”

 

En Rico ens parla, doncs, del “lacerado protagonista” i que l’autor fa servir la forma “Lazarillo”

simplement “sĂłlo por hacer un chiste”. Quin seria aquest acudit? En castellĂ , la veritat Ă©s que el

joc de paraules Ă©s bastant pobre i fins i tot pot passar desaparcebut. En Jordi Bilbeny m’ha fet notar

que precisament en Rico cita aquest mateix fragment com a paronomĂ sia, que Ă©s aquell joc de

paraules en quÚ s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o en quÚ és usat

el mateix mot en dos sentits diferents. PerĂČ aixĂ­ doncs, segons en Rico, hem de fer un acte de fe i

creure sense immutar-nos que el suposat acudit o paronomĂ sia, en castellĂ , Ă©s l’oposiciĂł dels mots

“LazARILLo” i “lacERADo”. AixĂČ en castellĂ  Ă©s molt mĂ©s que un canvi d’un fonema, Ă©s una paraula

tan diferent que la paronomĂ sia no funciona gaire, per no dir gens en absolut. En canvi, en catalĂ ,

com hauria estat el joc de paraules? Doncs literalment aixĂ­: “QuĂš Ă©s açĂČ, Llatzeret?” “Llatzerat

de mi! (
)”. És a dir, una paronomàsia ben visible i en tota regla, que funciona perfectament en

català en oposar, ara sí, dos mots que, oh sorpresa!, es diferencien només en UN sol fonema

(Llatzeret-llatzerat).

 

Un cop aclarit ja aquest passatge de l’obra, doncs, tornem a la qĂŒestiĂł del tĂ­tol. De fet, de les 33

aparicions de “LĂĄzaro” a l’obra, nomĂ©s en 3 llocs es tracta de la forma “LĂĄzaro de Tormes”, una al

primer capĂ­tol, i dues mĂ©s a la penĂșltima pĂ gina, Ă©s a dir, justament a la presentaciĂł i al final. A la

resta Ă©s anomenat simplement “LĂĄzaro”. En canvi, el suposat tĂ­tol original ens arriba com “La vida

de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades”. Una mica estrany, tot plegat, i certament

la forma “Lazarillo” fa pudor a un canvi per part del censor-traductor. Recordem que fins i tot el

mateix Rico ens diu que el títol no pot ser de cap manera l’original que devia tenir l’obra, justament

per aquest motiu. És a dir, per a ell la forma “Lazarillo” no podia ser la que hi havia al títol original.

 

Com ja ha comentat en Jordi Bilbeny, el topĂČnim Tormes podria ser simplement un intent de fer

encaixar com fos aquesta obra a Castella, modificant el possible topĂČnim original “Tormos”, nom

del poble de la comarca de la Marina Alta que lligaria amb altres topĂČnims originalment catalans

que apareixen al llarg de l’obra (Sagra, la Solana, ValĂšncia, etc.). Suposant certa aquesta hipĂČtesi,

al meu parer el fet que “Tormes” aparegui al títol hauria estat causat perquù el censor necessitava

que hi fos. Potser, perquĂš al tĂ­tol original en catalĂ  tambĂ© hi apareixia ja el topĂČnim “Tormos” i quan

es va fer la traducciĂł el tĂ­tol original ja hauria circulat massa per a ser simplement ignorat. Tot aixĂČ

lliga perfectament amb el fet que s’esmenti aquesta forma completa “Lázaro de Tormes”

(originalment seria “LlĂ tzer de Tormos” doncs), justament i nomĂ©s al principi i al final del llibre, en

altres paraules, com a obertura i tancament solemnes de les aventures del personatge. I de rebot,

a causa de tot aixĂČ, hauria hagut de manipular la introducciĂł de l’obra ficant-hi amb calçador el seu

suposat naixement al riu Tormes.

 

A la vista d’altres articles i comentaris apareguts, i de tot allĂČ analitzat aquĂ­, m’inclino per pensar

que la forma del tĂ­tol original de l’obra podria estat, a banda de l’afegit que hi haguĂ©s sobre les

seves fortunes i adversitats, senzillament “La vida de Llàtzer de Tormos”.


Juan Manuel RodrĂ­guez




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.