24-09-2006  (175 lectures)

Reflexions sobre el títol del Lazarillo de Tormes

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL NOM I EL T√ćTOL DEL "LAZARILLO DE TORMES"

 

Arran de les darreres notícies i comentaris que ha publicat la FEHC sobre "El Lazarillo de Tormes",

he cercar la paraula "lazarillo" i semblants (al DRAE), i els seus corresponents en català (a

diferents diccionaris). A la vista de les aparicions a l’obra d’aquestes paraules, el resultat és

inicialment un embolic de proporcions considerables la solució del qual, si més no, augmenta la

sospita que aquesta obra va ser escrita en català.

 

Potser aquestes reflexions serveixen com a pista que algun filòleg podrà seguir més ràpidament

que no un prof√† en la mat√®ria com jo, per exemple en la q√ľesti√≥ de les diferents acepcions de les

paraules que hom pot trobar als diferents diccionaris. Però d’entrada ja demostren que qualsevol

que tingui ganes de mirar, pot veure coses estranyes en la tesi oficial que ens ha arribat fins avui.

 

Si cerquem "lazarillo" i "lázaro" al DRAE, trobem això:

lazarillo.

(Del dim. de Lázaro, protagonista de la novela Lazarillo de Tormes, que siendo adolescente servía

de guía a un ciego).

1. m. Muchacho que guía y dirige a un ciego.

2. m. Persona o animal que gu√≠a o acompa√Īa a otra necesitada de ayuda.

l√°zaro.

(De Lázaro, el mendigo de la parábola evangélica de San Lucas, XVI).

1. adj. ant. lazarino. Era u. t. c. s. U. en Venezuela.

2. m. Pobre andrajoso.

estar hecho un ~.

1. fr. Estar cubierto de llagas.

Igualment existeixen les formes "lazarino" i "lazaroso":

lazarino, na.

(De l√°zaro). 1. adj. Que padece el mal de San L√°zaro. U. t. c. s.

 

lazaroso, sa.

(De l√°zaro). 1. adj. lazarino. U. t. c. s.

 

En poques paraules, segons es desprèn d'aquest diccionari, la paraula "lazarillo" com a tal agafa

cos precisament amb el "Lazarillo de Tormes", a banda de l'evident i simple diminutiu de "l√°zaro".

Cal notar que es repeteix el mateix patró que amb moltes catalanades i males traduccions del

Quixot en qu√®, segons el DRAE, la paraula en q√ľesti√≥ apareix precisament amb el propi Quixot.

 

Bé, el primer que hom pensa és que l'autor (o el traductor, o el censor) va fer servir l'acepció de

"pobre andrajoso" del mot "l√°zaro", i en forma diminutiva per la joventut del personatge. √Čs a dir,

que era un "l√°zaro" jove. Fins aqu√≠ tot ‚Äúsembla‚ÄĚ correcte. Immediatament a continuaci√≥ es

presenten, per√≤, dues q√ľestions damunt la taula: 1) si l'original era escrit en catal√†, com tots els

indicis apuntats fins ara suggereixen, quin podia haver-ne estat el títol?; i 2) com és que només

apareix 1 sola vegada la paraula "lazarillo" a tota l'obra, a banda del títol?

 

Sobre la primera q√ľesti√≥, el primer que se'ns pot acudir √©s examinar a diferents diccionaris els

significats dels corresponents en català a aquestes paraules.

 

LLÀTZER

 

- Segons el GREC:

[1329; del nom d'un pobre d'una paràbola de l'Evangeli de Lluc (16, 19-31), anomenat Llàtzer, que

apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner; les nafres del pobre han pogut

originar connotacions populars del nom amb la lepra i els leprosos] m

 

1.- Persona en estat molt lamentable, nafrada, esparracada, etc. Ha sortit de la baralla fet un sant

llàtzer.

 

2.- pobre llàtzer - Infeliç, pobre home. Ha vingut aquell pobre llàtzer demanant per tu.

 

- Segons el DIEC:

m. Persona en estat molt lamentable, plena de cops, de nafres, etc. Va tornar de l'excursió fet un

sant llàtzer. | HIPERB. Persona tota estripada, tacada. || pobre llàtzer Infeliç, pobre home. Vaig

veure aquell pobre llàtzer passejant sol.

- Segons l'Alcover-Moll:

1. Nom propi d'home, especialment d'un pobre leprós citat en l'Antic Testament i d'un personatge

evangèlic ressuscitat miraculosament per Jesucrist; cast. Lázaro. En lo dia de la festa del

benaventurat Sent Làtzer, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 106).El diumenge de Llàtzer: el diumenge

anterior al de Passió. Açò fou entorn del digmenge de Llàtzer, Jaume I, Cròn. 121. Mal de Sant

Llàtzer: elefantíasi.

|| 2. Un pobre Llàtzer: un infeliç, un pobre home (Barc.).

|| 3. Com un Llàtzer o un Sant Llàtzer, o fet un Llàtzer: en estat molt lamentable, sobretot ple de

ferides o contusions. Es pobre atlot va romandre fet un llatze, Roq. 32. M'ha posada sa cara com

un llatze, Alcover Rond. i, 70.

 

LLATZERET

Per una banda:

- GREC: [1588; encreuament de Natzaret, ciutat palestinenca, nom dels asils de leprosos en

mem√≤ria de la casa acollidora de Jes√ļs, i Ll√†tzer, pels qui patien el mal de sant Ll√†tzer o lepra (v.

llàtzer)] m MED Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a

observació les persones o mercaderies que arriben d'un país amb epidèmia o amb malalties

endèmiques.

- DIEC: m. Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a

observació les persones o les mercaderies que arriben d'un país amb epidèmia o amb malalties

endèmiques.

- Alcover-Moll: m. Edifici fora de poblat destinat a fer-hi quarantena les persones procedents de

llocs infestats de malaltia contagiosa; cast. lazareto. Quant se porterà y passarà alcun malat al

tancat y lazeret, doc. a. 1588 (Arch. Glott. It., ix, 294). Etim.: a primera vista sembla derivat de

Ll√†tzer, i realment aquest nom deu haver influ√Įt en la forma del cat. llatzeret i del cast. lazareto;

però és més probable que el vertader origen sia el topònim Nazaret (com admet Nyrop Gramm.

Fran√ß.), cosa que s'explica, entre altres raons, per aquest passatge de Pompeo Molmenti: ¬ęLa

Repubblica aveva fin dal 1423 trasformata l'isola di Santa Maria di Nazaret, dove sorgevano una

chiesa e un ospizio per i pellegrini, in un ricetto di persone e di merci infetti da morbi contagiosi¬Ľ (cf.

Rom., xlviii, 459). A València, vora el Grau, hi ha una barriada anomenada Natzaret, que

antigament era el llatzeret del port, la qual cosa sembla confirmar l'etimologia darrerament

indicada.

I per altra banda, tindria l’acepció evident com a simple diminutiu de Llàtzer.

LLATZER√ďS, -OSA

- GREC: [de llàtzer] adj PAT Llatzerat.

- DIEC: adj. Llatzerat.

- Alcover-Moll: adj. Leprós; atacat del mal de Sant Llàtzer.

 

LLATZER√ć, -INA

- GREC: [de llàtzer] adj PAT Llatzerat.

- DIEC: adj. Que pateix el mal de Sant Llàtzer.

- Alcover-Moll: adj. Malalt de llebrosia, segons Aguiló Dicc. (sense indicació de procedència). a)

Adjectiu que s'aplica als animals que estan atacats pels cucs cestodis.

LLATZERAT -ADA

- GREC: [de llàtzer] adj 1 ant Afligit, ple de mals, desgraciat. 2 PAT Que pateix el mal de sant

Llàtzer.

- DIEC: adj. Afligit, ple de mals, desgraciat. | Que pateix el mal de Sant Llàtzer.

- Alcover-Moll: adj. ant. Afligit, ple de mals; cast. LACERADO. Del seu nom [de St. Llàtzer] los

plagats e afligits porten nom de llatzerats, Cartox√† III, 55 vo (ap. Aguil√≥ Dicc.). (L'accepci√≥ ¬ęque

pateix el mal de sant Ll√†tzer¬Ľ, que trobem en el Diccionari Fabra, √©s segurament efecte d'una mala

interpretació del text citat per Aguiló).

NOTA: Cal aclarir que també existeixen en català les formes LACERAR i LACERAT, -ADA, però tot

i tenir el mateix origen en el llatí LACERARE, es fan servir com a sinònim d’estripar o estripat, -ada,

i en concret sobretot referint-se als teixits animals o vegetals (p. ex.: la carn).

Finalment, si cerquem al DRAE les formes castellanes LACERADO i LACERAR:

lacerado, da.

(Del part. de lacerar). 1. adj. Infeliz, desdichado. 2. adj. p. us. Que padece el mal de San L√°zaro. U.

t. c. s. 3. adj. ant. Mezquino, miserable, ro√Īoso. Era u. t. c. s.

lacerar.

(Del lat. lacerńĀre). 1. tr. Lastimar, golpear, magullar, herir. U. t. c. prnl. 2. tr. afligir (∆° causar

tristeza). 3. tr. Da√Īar, vulnerar. Lacerar la honra, la reputaci√≥n. 4. tr. ant. Penar, pagar un delito. 5.

tr. ant. Perjudicar a alguien, malquistarlo con otra persona. 6. intr. Padecer, pasar trabajos. 7. intr.

ant. Escasear, ahorrar, gastar poco.

Ara consultem les aparicions al llarg de l‚Äôobra de les formes castellanes ‚Äúlacerar‚ÄĚ, ‚Äúlacerado‚ÄĚ

‚ÄúL√°zaro‚ÄĚ i ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ, i ens trobem amb el seg√ľent:

- ‚Äúlacerar‚ÄĚ: 0 vegades

- ‚Äúlacerado‚ÄĚ: 5 vegades / ‚Äúlacerada‚ÄĚ: 0 vegades

- ‚ÄúL√°zaro‚ÄĚ: 33 vegades

- ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ: nom√©s 2 vegades, una d‚Äôelles al t√≠tol i l‚Äôaltra en aquest conegut fragment:

 

Yo fui por el vino, con el cual no tardé en despachar la longaniza, y cuando vine

halle al pecador del ciego que tenía entre dos rebanadas apretado el nabo, al cual

aun no había conocido por no lo haber tentado con la mano. Como tomase las

rebanadas y mordiese en ellas pensando también llevar parte de la longaniza,

hallose en frío con el frío nabo. Alterose y dijo:

‚Äú¬ŅQue es esto, Lazarillo?‚ÄĚ

‚Äú¬°Lacerado de mi! -dije yo-. ¬ŅSi quer√©is a mi echar algo? ¬ŅYo no vengo de traer el

vino? Alguno estaba ah√≠, y por burlar har√≠a esto.‚ÄĚ

“No, no -dijo él-,que yo no he dejado el asador de la mano; no es posible “

Yo torné a jurar y perjurar que estaba libre de aquel trueco y cambio; mas poco me

aprovechó, pues a las astucias del maldito ciego nada se le escondía.

 

No entrar√© ara a valorar les possibles catalanades del text per mala traducci√≥ (‚Äúalguno‚ÄĚ i no

‚Äúalguien‚ÄĚ, per ‚Äúalg√ļ‚ÄĚ; ‚Äúcomo tomase‚ÄĚ; ‚Äúechar algo‚ÄĚ, per ‚Äútirar en cara‚ÄĚ; ‚Äútorn√© a‚ÄĚ; etc.). Ara ens

interessa en particular l‚Äô√ļnica aparici√≥ de la forma ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ a banda del t√≠tol, que curiosament ve

acompanyada immediatament per la forma ‚Äúlacerado‚ÄĚ.

 

El propi Francisco Rico, en un intent per explicar aquest fet estrany, diu en un article seu:

“Tenemos la certeza de que el texto no respondía siempre fielmente a la voluntad de quien

lo compusiera, y ese título, en concreto, sin duda le era ajeno (entre otras razones, porque

al lacerado protagonista se le llama ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ s√≥lo una vez en todo el relato, y s√≥lo

por hacer un chiste, mientras él insiste en que su nombre no es otro que “Lázaro de

Tormes‚ÄĚ).‚ÄĚ

 

En Rico ens parla, doncs, del ‚Äúlacerado protagonista‚ÄĚ i que l‚Äôautor fa servir la forma ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ

simplement ‚Äús√≥lo por hacer un chiste‚ÄĚ. Quin seria aquest acudit? En castell√†, la veritat √©s que el

joc de paraules és bastant pobre i fins i tot pot passar desaparcebut. En Jordi Bilbeny m’ha fet notar

que precisament en Rico cita aquest mateix fragment com a paronomàsia, que és aquell joc de

paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o en què és usat

el mateix mot en dos sentits diferents. Però així doncs, segons en Rico, hem de fer un acte de fe i

creure sense immutar-nos que el suposat acudit o paronomàsia, en castellà, és l’oposició dels mots

‚ÄúLazARILLo‚ÄĚ i ‚ÄúlacERADo‚ÄĚ. Aix√≤ en castell√† √©s molt m√©s que un canvi d‚Äôun fonema, √©s una paraula

tan diferent que la paronomàsia no funciona gaire, per no dir gens en absolut. En canvi, en català,

com hauria estat el joc de paraules? Doncs literalment aix√≠: ‚ÄúQu√® √©s a√ß√≤, Llatzeret?‚ÄĚ ‚ÄúLlatzerat

de mi! (‚Ķ)‚ÄĚ. √Čs a dir, una paronom√†sia ben visible i en tota regla, que funciona perfectament en

català en oposar, ara sí, dos mots que, oh sorpresa!, es diferencien només en UN sol fonema

(Llatzeret-llatzerat).

 

Un cop aclarit ja aquest passatge de l‚Äôobra, doncs, tornem a la q√ľesti√≥ del t√≠tol. De fet, de les 33

aparicions de ‚ÄúL√°zaro‚ÄĚ a l‚Äôobra, nom√©s en 3 llocs es tracta de la forma ‚ÄúL√°zaro de Tormes‚ÄĚ, una al

primer cap√≠tol, i dues m√©s a la pen√ļltima p√†gina, √©s a dir, justament a la presentaci√≥ i al final. A la

resta √©s anomenat simplement ‚ÄúL√°zaro‚ÄĚ. En canvi, el suposat t√≠tol original ens arriba com ‚ÄúLa vida

de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades‚ÄĚ. Una mica estrany, tot plegat, i certament

la forma ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ fa pudor a un canvi per part del censor-traductor. Recordem que fins i tot el

mateix Rico ens diu que el títol no pot ser de cap manera l’original que devia tenir l’obra, justament

per aquest motiu. √Čs a dir, per a ell la forma ‚ÄúLazarillo‚ÄĚ no podia ser la que hi havia al t√≠tol original.

 

Com ja ha comentat en Jordi Bilbeny, el topònim Tormes podria ser simplement un intent de fer

encaixar com fos aquesta obra a Castella, modificant el possible top√≤nim original ‚ÄúTormos‚ÄĚ, nom

del poble de la comarca de la Marina Alta que lligaria amb altres topònims originalment catalans

que apareixen al llarg de l’obra (Sagra, la Solana, València, etc.). Suposant certa aquesta hipòtesi,

al meu parer el fet que ‚ÄúTormes‚ÄĚ aparegui al t√≠tol hauria estat causat perqu√® el censor necessitava

que hi fos. Potser, perqu√® al t√≠tol original en catal√† tamb√© hi apareixia ja el top√≤nim ‚ÄúTormos‚ÄĚ i quan

es va fer la traducció el títol original ja hauria circulat massa per a ser simplement ignorat. Tot això

lliga perfectament amb el fet que s‚Äôesmenti aquesta forma completa ‚ÄúL√°zaro de Tormes‚ÄĚ

(originalment seria ‚ÄúLl√†tzer de Tormos‚ÄĚ doncs), justament i nom√©s al principi i al final del llibre, en

altres paraules, com a obertura i tancament solemnes de les aventures del personatge. I de rebot,

a causa de tot això, hauria hagut de manipular la introducció de l’obra ficant-hi amb calçador el seu

suposat naixement al riu Tormes.

 

A la vista d’altres articles i comentaris apareguts, i de tot allò analitzat aquí, m’inclino per pensar

que la forma del títol original de l’obra podria estat, a banda de l’afegit que hi hagués sobre les

seves fortunes i adversitats, senzillament ‚ÄúLa vida de Ll√†tzer de Tormos‚ÄĚ.


Juan Manuel Rodríguez

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.