Fernando José "Corby" Corbató (1 de juliol de 1926 - 12 de juliol de 2019) fou un destacat informà tic estatunidenc, conegut per ser un dels pioners del desenvolupament dels sistemes operatius de temps compartit.[1]
Carrera
Nascut a Oakland, Califòrnia, Corbató va llicenciar-se a l'Institut Tecnològic de Califòrnia el 1950, i es va doctorar en FÃsica al Massachusetts Institute of Technology el 1956. Va entrar al Centre de Computació del MIT en doctorar-se, va convertir-se en professor el 1965, i es va quedar al MIT fins que es va retirar.
El primer sistema de temps compartit en el qual va treballar es coneixia com a Compatible Time-Sharing System (CTSS, sistema de temps compartit compatible), del qual se'n va presentar una primera versió el 1961.[2] Es considera que Corbató fou el primer que va utilitzar contrasenyes per fer segur l'accés als fitxers en un gran sistema informà tic, encara que ara diu que aquest mètode rudimentari de seguretat ha proliferat massa i ja no és gestionable.[3]
L'experiència amb el desenvolupament de CTSS va portar a un segon projecte, Multics, que va adoptar General Electric per als seus sistemes informà tics de gamma alta (adquirits després per Honeywell). A Multics es van introduir molts conceptes que avui en dia s'utilitzen als sistemes operatius moderns, com el sistema de fitxers jerà rquic, seguretat en anells, llistes de control d'accés, espai d'adreces pla, enllaçat dinà mic, i reconfiguració en calent generalitzada per a un servei fiable. Multics, encara que no va tenir un gran èxit comercial per si sol, va inspirar directament Ken Thompson a desenvolupar Unix, els descendents del qual encara s'utilitzen extensament; Unix també va servir de model directe per als disseny de molts altres sistemes operatius posteriors.
Premis
Entre molts altres premis, Corbató va rebre el premi Turing de 1990, "per la seva obra pionera en organitzar els conceptes i dirigir el desenvolupament del sistemes informà tics de propòsit general, gran escala, i temps i recursos compartits".
El 2012, fou nomenat Fellow del Computer History Museum "per la seva obra pionera en temps compartit i el sistema operatiu Multics".[4]
Llegat
De vegades se'l coneix per la "Llei de Corbató", que diu:[5]
- El nombre de lÃnies de codi que pot escriure un programador en un perÃode donat és el mateix, independentment del llenguatge que es faci servir.
També se'l reconeix el mèrit d'haver ajudat a crear la primera contrasenya informà tica.[6]
Vida personal
Corbató va estar casat, i la seva esposa es deia Emily. Va tenir dues filles, Carolyn i Nancy Corbató (de la seva difunta esposa Isabel), i dos fillastres, David i Jason Gish.
Publicacions
- F. J. Corbató, M. M. Daggett, R. C. Daley, An Experimental Time-Sharing System (IFIPS 1962) és una bona descripció de CTSS
- F. J. Corbató (editor), The Compatible Time-Sharing System: A Programmer's Guide (M.I.T. Press, 1963)
- F. J. Corbató, V. A. Vyssotsky, Introduction and Overview of the Multics System (AFIPS 1965) és una bona introducció a Multics
- F. J. Corbató, PL/I As a Tool for System Programming a la Wayback Machine (arxivat a 2008-febrer-6). (Datamation, May 6, 1969)
- F. J. Corbató, C. T. Clingen, J. H. Saltzer, Multics -- The First Seven Years (AFIPS, 1972) és una excel·lent repassada, després d'un perÃode considerable d'ús i millora.
- F. J. Corbató, C. T. Clingen, A Managerial View of the Multics System Development ("Conference on Research Directions in Software Technology", Providence, Rhode Island, 1977) és una perspectiva fascinant de què representava gestionar un projecte de programari tan gran
- F. J. Corbató, On Building Systems That Will Fail (Conferència del premi Turing, 1991)
Referències
- ↑ Hafner, Katie «Fernando Corbató, a Father of Your Computer (and Your Password), Dies at 93» (en anglès). The New York Times, 12-07-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Levy, Steven. «Winners and Losers». A: Hackers: Heroes of the Computer Revolution - 25th Anniversary Edition. 1st. Sebastopol, CA: O'Reilly Media, 2010, p. 85–102. ISBN 978-1449388393.
- ↑ Warnock, Eleanor; Pfanner, Eric «Despite Data Thefts, The Password Endures». Wall Street Journal, 22-05-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ «Fernando Corbato». Computer History Museum. Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 23 maig 2013].
- ↑ Originalment a Corbató, F. J. «PL/I as a Tool for System Programming». Datamation, 15, 5, 06-05-1969, pà g. 68–76 [Consulta: 26 juny 2016]. «Regardless of whether one is dealing with assembly language or compiler language, the number of debugged lines of source code per day is about the same!»
- ↑ «Man Behind the First Computer Password: It’s Become a Nightmare». The Wall Street Journal. [Consulta: 15 juny 2015].
Bibliografia
- Dag Spicer, "Fernando Corbató: Time-Sharing Pioneer, Part 1", IEEE Annals of the History of Computing, vol.37, no. 4, pp. 5-9, Oct.-Dec. 2015, doi:10.1109/MAHC.2015.81
- Dag Spicer, "Fernando Corbató: Time-Sharing Pioneer, Part 2", IEEE Annals of the History of Computing, vol.38, no. 1, pp. 75-79, Jan.-Mar. 2016, doi:10.1109/MAHC.2016.7
Enllaços externs
- Entrevista d'història oral amb Fernando J. Corbató al Charles Babbage Institute, Universitat de Minnesota. Corbató parla de la recerca en informà tica, especialment el temps compartit, al Massachusetts Institute of Technology (MIT).
- Entrevista d'història oral amb Fernando J. Corbató al Computer History Museum de Mountain View, CA. Fernando Corbató parla de les seves primeres experiències educatives i navals al programa Eddy durant la segona guerra mundial, i també del Compatible Time-Sharing System (CTSS), Project MAC, i Multics.
- Computer Networks: The Heralds of Resource Sharing, documental de cap a 1972 sobre l'ARPANET. Hi surten imatges de Fernando Corbató.
Episode televisiu de 1964 de John Fitch, Science Reporter a YouTube, on surt el sistema de temps compartit CTSS del MIT i una entrevista amb el professor Fernando J Corbató.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: