15-07-2019  (280 lectures) Categoria: Catalunya

Jurament de Felip V

Cal tenir present que Lluis XIV era totalment absolutista i el seu net "el Delfí Felip" també.

Hi ha il·lusos que pensen que si no hagués estat per la revolta dels vigatans, instigada per Anglaterra i Àustria, la corona catalana hagués continuat amb Felip V conservant els seus furs amb les constitucions jurades pel monarca

Caldria veure-ho, és molt fàcil de dir, però jo no m'en fio un pél, qui et diu que no les hauria  desjurat després? Si Felip havia jurat "Les Constitucions de Catalunya" el 1701 i q li va costar anys més tard, passar-se-les pel forro del collons junt amb el tractat d'Utrecht, on va jurar (amb sarcasme) respectar els drets dels catalans?

El 15 de juliol de l’any 1701, fa 318 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada pel rei Felip V ―el primer Borbó hispànic―, datada el 8 de juny de 1701, on es comprometia a celebrar Corts, és a dir, a negociar l’aportació tributària del Principat a l’edifici polític hispànic a canvi de blindar o incrementar l’autogovern del país compilat a les Constitucions de Catalunya, la carta magna dels catalans. Aquesta fórmula s’havia instituït de forma invariable des de Ferran el Catòlic, el darrer home principal de Catalunya que havia residit al país.

La celebració de Corts posava en relleu la relació asimètrica entre Catalunya i la monarquia hispànica. Des de l’entronització de Carles I (1516) ―el net i hereu de Ferran el Catòlic―, els monarques hispànics estaven obligats a negociar amb els representants polítics catalans l’aportació tributària del país al poder central. A canvi, els monarques hispànics juraven les Constitucions de Catalunya ―el text legal que regulava la vida política, jurídica i econòmica del país― i eren investits comtes de Barcelona, és a dir prínceps de Catalunya (home principal de Catalunya).

Tot i que Felip V va arribar a Madrid (1701) completament envoltat de funcionaris de la cort centralista i absolutista de Versalles (que expulsarien del poder les velles nissagues cortesanes castellanes), es va decidir a negociar amb els catalans el manteniment de l'statu quo històric. La investigació historiogràfica ha interpretat que Felip V va cedir a la pressió del rei Lluís XIV de França ―el seu avi i valedor―. Lluís XIV coneixia la història de Catalunya i la seva singularitat política i jurídica: havia heretat el títol de comte de Barcelona del seu pare Lluís XIII durant la Guerra dels Segadors (1640-1652).

No obstant això, el mateix Dietari de la Generalitat revela que aquelles Corts tindrien una durada inusual (quatre mesos); en bona part per les contínues interrupcions causades per una estranya malaltia que afectava Felip V (la documentació de l’època parla de febres terçanes), que va aixecar les sospites dels negociadors catalans.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.