La vaca cegahisto.cat



02-06-2018  (1795 lectures) Categoria: Science

Efecte Coanda

L'efecte Coanda demostrat amb una cullera i un raig d'aigua
L'efecte Coanda sustentant una pilota enlaire

L'efecte CoandńÉ √©s el fenomen f√≠sic de la mec√†nica de fluids en el qual un corrent de fluid ‚ÄĒgas√≥s o l√≠quid‚ÄĒ tendeix a ser atret per una superf√≠cie ve√Įna a la seva traject√≤ria.[1] El terme va ser encunyat per Albert Metral en honor a l'enginyer aeron√†utic roman√®s Henri CoandńÉ, que va descobrir l'efecte en el seu prototip d'un avi√≥ de reacci√≥.[2][3]

Explicació

Una bona manera d'explicar en qu√® consisteix l'efecte CoandńÉ √©s amb un exemple:[4] si sobre una superf√≠cie corba, com per exemple un cilindre, s'hi aboca quelcom s√≤lid, l'element abocat rebotar√† en direcci√≥ oposada al cilindre, i aquest, pel principi d'acci√≥-reacci√≥, tendir√† a anar en direcci√≥ oposada a la que ha pres l'element s√≤lid. En canvi, si es repeteix aquesta experi√®ncia amb un l√≠quid, la seva viscositat el far√† tendir a enganxar-se a la superf√≠cie corba del cilindre. Si ens imagin√©ssim el l√≠quid que cau com milers de capes d'aigua, les capes que toquen el cilindre s'hi enganxarien; mentre que la resta, per efecte del fregament, s'hi anirien enganxant gradualment i anirien adquirint una desviaci√≥ progressiva.

Descobriment

Encara que el principi de l'ou com balla era conegut d'antuvi, l'efecte CoandńÉ va ser descobert el 1910 per Henri CoandńÉ, que es va interessar en el fenomen despr√©s d'haver destru√Įt un prototip d'aeropl√† que ell mateix havia desenvolupat (CoandńÉ-1910). En veure com les flames i els gasos cremats que sortien dels motors s'aproximaven al fuselatge,[2] CoandńÉ va observar que un fluid tendia a seguir el contorn de la superf√≠cie sobre la qual incidia, si la seva curvatura o l'angle d'incid√®ncia del fluid amb la superf√≠cie no eren gaire accentuats.

Aplicacions pr√†ctiques de l'efecte CoandńÉ

L'efecte CoandńÉ √©s aprofitat en nombroses situacions. Per exemple, en l'automobilisme, i en especial en la F√≥rmula 1, l'any 2011 l'equip Red Bull va introduir l'√ļs de difusors que canalitzaven l'aire vers diverses parts del vehicle per tal d'augmentar-ne l'estabilitat i l'adher√®ncia. Aquest recurs fou r√†pidament desenvolupat i implantat per la resta d'equips participants de la F√≥rmula 1, en especial McLaren, Sauber, Ferrari i Lotus.[5]

Vegeu també

Referències

  • Tritton, D.J., Physical Fluid Dynamics, Van Nostrand Reinhold, 1977 (reprinted 1980), Section 22.7, The Coanda Effect.
  • (angl√®s)Aeronautics Learning Laboratory for Science Technology and Research (Allstar). Consultat el 31 desembre 2011
  • Eisner, Thomas. For love of insects. Cambridge, Mass.: Belknap, 2005, p.¬†177. ISBN 0-674-01827-3.
  • ¬ęEl efecto Coanda¬Ľ (en castell√†). Arxivat de l'original el 4 d'agost de 2012.
  • Enlla√ßos externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multim√®dia relatiu a: Efecte CoandńÉ Modifica l'enlla√ß a Wikidata