 |
| El Ter per Sant Quirze de Besora |
Les lluites polÃtiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polÃtiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com és el Ter canviés diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és aixà avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap al nord, al municipi de l'Escala dos punts separats pel massÃs del MontgrÃ.
 |
| El Montgrà |
El Ter, un dels rius més importants de la façana mediterrà nia de la PenÃnsula Ibèrica, té un recorregut de 208 kms des del seu naixement al Pirineu, a Ulldeter, i desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és aixà avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap al nord, al municipi de l'Escala. Qualsevol que conegui la zona s'estranyarà d'aquesta afirmació, ja que no és que es tracti d'una zona deltaica on les lleres es bifurquen i entrellacen atzarosament , sinó que entre les dues poblacions hi ha el massÃs calcari del Montgrà amb més de 300 metres d'alçada. Com es va poder produir aquest desviament?
 |
| Jaume II |
El 1302, les relacions entre Ponç-Hug IV, comte d'Empúries, i Jaume II, Rei d'Aragó i Comte de Barcelona, no estaven com per organitzar una "festa de trovadours" junts, la veritat sigui dita. Els rifirrafs pel poder a la zona eren continus en tant que, a efectes prà ctics, el comtat d'Empúries -el qual s'estenia des de Banyuls de la Marenda, (a l'actual Catalunya francesa) fins al massÃs del MontgrÃ- era una entitat autònoma dins la Corona, i això que el cap del Principat hagués de cedir poder a un comte, no era de rebut. Doncs precisament en aquesta zona era on hi havia la zona de contacte entre ambdues entitats: Verges pertanyia al Comtat d'Empúries i Torroella al Comtat de Barcelona.
 |
| Ponç-Hug IV d' Empúries |
En un d'aquests xocs de poder, en què el comte-rei Jaume II intentava doblegar el poder feudal del comte d'Empúries, Ponç-Hug va decidir prendre represà lies, i per això, no se li va ocórrer millor cosa que utilitzar el riu com a arma. El riu Ter, en aquell moment, passava per Verges però, en comptes de seguir el camà actual, girava cap al nord-est, passant per Bellcaire d'Empordà i desembocava a l'Escala...
 |
| Desembocadura actual del Ter |
Ponç-Hug com a represà lia, va decidir anegar les terres del rei, tallant el riu al seu pas per Verges i derivant tot el cabal que passava pels seus territoris cap als territoris de Jaume II, és a dir, cap a Torroella de MontgrÃ, que era, en aquell moment, un port reial. De fet "robant l'aigua de les poblacions del Comtat d'Empúries" cosa que no va fer cap grà cia als seus súbdits, però qui mana.. mana. Tanmateix, el riu ja tenia a la zona una antiga llera que portava cap a Torroella, per la qual cosa va trobar la feina mig feta. D'aquesta manera, va aconseguir que un riu de la mida del Ter, corrent per les noves terres, per molt que existÃs una petita llera no activa, originés la inundació de terres causant problemes per l'empantanament de la zona, fets pels que es van queixar els seus súbdits a Jaume II, que va obrir plets, però com que la zona de desviament estava en terres del Comte d'Empúries, tampoc hi podia fer res, i va n haver d'aguantar-se.
 |
| Torroella de Montgrà |
Però la natura, si alguna cosa té és que és obstinada, i cap al 1311 una forta avinguda del Ter, va trencar els dics que separaven la nova llera de l'antiga, i el riu va tornar a ocupar el seu antic camÃ. Una altra vegada es van obrir plets, però aquesta vegada el Comte d'Empúries, completament arruïnat, estava a punt de ser absorbit pel Comtat de Barcelona. Tot i que el canvi de llera del riu havia omplert de sediments el port de Torroella (vegeu La tòxica mort d'una badia anomenada Portmán), Jaume II, ja amb poder econòmic sobre el comtat d'Empuries, va creure amb els beneficis tenir el riu a la seva zona i va decidir restaurar els dics i tornar a fer passar el riu per Torroella, establint la desembocadura definitiva que ens ha arribat fins avui.
 |
| Platja del Rec del Molà |
La zona, com a efecte d' aquesta desviació, va patir un canvi geogrà fic radical. Els sediments del Ter van omplir rà pidament la petita rada que existia a la zona de Torroella, fent progressar la costa i anul·lant els ports de Torroella i de Pals, els quals van passar a estar uns quants quilòmetres a l'interior. Al seu torn, la nova desembocadura va donar peu a la formació de dunes de sorres mòbils a la part sud del Montgrà que no van ser fixades fins al s. XIX, ja que el seu continu desplaçament a causa de la Tramontana arrasava amb tot el que trobava al seu pas. Però com que "no hi mal que algun bé no ens porti", com a contrapartida es va formar una gran plana al·luvial que va ser utilitzada profusament per l'agricultura.
 |
| Rec del Molà per Verges |
En l'actualitat, a causa de l'intensiu ús agrÃcola, prà cticament no és reconeixible la llera primigeni del Ter, si bé pogués coincidir amb la llera actual de l'anomenat Rec del Molà (Sèquia del MolÃ) el qual, partint des de Jafra, passant per Verges i Bellcaire, transcorreria aproximadament per aquesta llera, desembocant al nord de la vila turÃstica de l'Escala.
Sigui com sigui, els conflictes merament polÃtics amb els cursos d' aigua històricament han tingut efectes directes en la geologia de la nostra superfÃcie terrestre. Esperem que l'obcecació pel control de les lleres d'aigua per interessos polÃtics o econòmics sense tenir en compte el territori, ni el medi ambient implicat, no es cobri com a vÃctima col·lateral la desaparició d'espais vitals com el del Delta de l'Ebre (vegeu El Far de Buda o la crònica de la mort d'un delta).
Això sà que seria de jutjat de guà rdia.
 |
A dalt, antiga desembocadura; A baix, l'actual.
|
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: