 |
| El Ter per Sant Quirze de Besora |
Les lluites polĂtiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar mĂ©s lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polĂtiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com Ă©s el Ter canviĂ©s diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això Ă©s aixĂ avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km mĂ©s cap al nord, al municipi de l'Escala dos punts separats pel massĂs del MontgrĂ.
 |
| El MontgrĂ |
El Ter, un dels rius mĂ©s importants de la façana mediterrĂ nia de la PenĂnsula Ibèrica, tĂ© un recorregut de 208 kms des del seu naixement al Pirineu, a Ulldeter, i desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això Ă©s aixĂ avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km mĂ©s cap al nord, al municipi de l'Escala. Qualsevol que conegui la zona s'estranyarĂ d'aquesta afirmaciĂł, ja que no Ă©s que es tracti d'una zona deltaica on les lleres es bifurquen i entrellacen atzarosament , sinĂł que entre les dues poblacions hi ha el massĂs calcari del MontgrĂ amb mĂ©s de 300 metres d'alçada. Com es va poder produir aquest desviament?
 |
| Jaume II |
El 1302, les relacions entre Ponç-Hug IV, comte d'EmpĂşries, i Jaume II, Rei d'AragĂł i Comte de Barcelona, no estaven com per organitzar una "festa de trovadours" junts, la veritat sigui dita. Els rifirrafs pel poder a la zona eren continus en tant que, a efectes prĂ ctics, el comtat d'EmpĂşries -el qual s'estenia des de Banyuls de la Marenda, (a l'actual Catalunya francesa) fins al massĂs del MontgrĂ- era una entitat autònoma dins la Corona, i això que el cap del Principat haguĂ©s de cedir poder a un comte, no era de rebut. Doncs precisament en aquesta zona era on hi havia la zona de contacte entre ambdues entitats: Verges pertanyia al Comtat d'EmpĂşries i Torroella al Comtat de Barcelona.
 |
| Ponç-Hug IV d' Empúries |
En un d'aquests xocs de poder, en què el comte-rei Jaume II intentava doblegar el poder feudal del comte d'Empúries, Ponç-Hug va decidir prendre represà lies, i per això, no se li va ocórrer millor cosa que utilitzar el riu com a arma. El riu Ter, en aquell moment, passava per Verges però, en comptes de seguir el camà actual, girava cap al nord-est, passant per Bellcaire d'Empordà i desembocava a l'Escala...
 |
| Desembocadura actual del Ter |
Ponç-Hug com a represĂ lia, va decidir anegar les terres del rei, tallant el riu al seu pas per Verges i derivant tot el cabal que passava pels seus territoris cap als territoris de Jaume II, Ă©s a dir, cap a Torroella de MontgrĂ, que era, en aquell moment, un port reial. De fet "robant l'aigua de les poblacions del Comtat d'EmpĂşries" cosa que no va fer cap grĂ cia als seus sĂşbdits, però qui mana.. mana. Tanmateix, el riu ja tenia a la zona una antiga llera que portava cap a Torroella, per la qual cosa va trobar la feina mig feta. D'aquesta manera, va aconseguir que un riu de la mida del Ter, corrent per les noves terres, per molt que existĂs una petita llera no activa, originĂ©s la inundaciĂł de terres causant problemes per l'empantanament de la zona, fets pels que es van queixar els seus sĂşbdits a Jaume II, que va obrir plets, però com que la zona de desviament estava en terres del Comte d'EmpĂşries, tampoc hi podia fer res, i va n haver d'aguantar-se.
 |
| Torroella de MontgrĂ |
Però la natura, si alguna cosa tĂ© Ă©s que Ă©s obstinada, i cap al 1311 una forta avinguda del Ter, va trencar els dics que separaven la nova llera de l'antiga, i el riu va tornar a ocupar el seu antic camĂ. Una altra vegada es van obrir plets, però aquesta vegada el Comte d'EmpĂşries, completament arruĂŻnat, estava a punt de ser absorbit pel Comtat de Barcelona. Tot i que el canvi de llera del riu havia omplert de sediments el port de Torroella (vegeu La tòxica mort d'una badia anomenada Portmán), Jaume II, ja amb poder econòmic sobre el comtat d'Empuries, va creure amb els beneficis tenir el riu a la seva zona i va decidir restaurar els dics i tornar a fer passar el riu per Torroella, establint la desembocadura definitiva que ens ha arribat fins avui.
 |
| Platja del Rec del MolĂ |
La zona, com a efecte d' aquesta desviació, va patir un canvi geogrà fic radical. Els sediments del Ter van omplir rà pidament la petita rada que existia a la zona de Torroella, fent progressar la costa i anul·lant els ports de Torroella i de Pals, els quals van passar a estar uns quants quilòmetres a l'interior. Al seu torn, la nova desembocadura va donar peu a la formació de dunes de sorres mòbils a la part sud del Montgrà que no van ser fixades fins al s. XIX, ja que el seu continu desplaçament a causa de la Tramontana arrasava amb tot el que trobava al seu pas. Però com que "no hi mal que algun bé no ens porti", com a contrapartida es va formar una gran plana al·luvial que va ser utilitzada profusament per l'agricultura.
 |
| Rec del MolĂ per Verges |
En l'actualitat, a causa de l'intensiu Ăşs agrĂcola, prĂ cticament no Ă©s reconeixible la llera primigeni del Ter, si bĂ© poguĂ©s coincidir amb la llera actual de l'anomenat Rec del MolĂ (Sèquia del MolĂ) el qual, partint des de Jafra, passant per Verges i Bellcaire, transcorreria aproximadament per aquesta llera, desembocant al nord de la vila turĂstica de l'Escala.
Sigui com sigui, els conflictes merament polĂtics amb els cursos d' aigua històricament han tingut efectes directes en la geologia de la nostra superfĂcie terrestre. Esperem que l'obcecaciĂł pel control de les lleres d'aigua per interessos polĂtics o econòmics sense tenir en compte el territori, ni el medi ambient implicat, no es cobri com a vĂctima col·lateral la desapariciĂł d'espais vitals com el del Delta de l'Ebre (vegeu El Far de Buda o la crònica de la mort d'un delta).
Això sà que seria de jutjat de guà rdia.
 |
A dalt, antiga desembocadura; A baix, l'actual.
|
Afegeix-hi un comentari: