La vaca cegahisto.cat



04-11-2013  (4805 lectures) Categoria: Pals

Canvi de la desembocadura del ter

El Ter por Sant Quirze de Besora
El Ter per Sant Quirze de Besora
Les lluites polítiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polítiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com és el Ter canviés diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és així avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap al nord, al municipi de l'Escala dos punts separats pel massís del Montgrí.

El Montgrí
El Montgrí
El Ter, un dels rius més importants de la façana mediterrània de la Península Ibèrica, té un recorregut de 208 kms des del seu naixement al Pirineu, a Ulldeter, i desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és així avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap al nord, al municipi de l'Escala. Qualsevol que conegui la zona s'estranyarà d'aquesta afirmació, ja que no és que es tracti d'una zona deltaica on les lleres es bifurquen i entrellacen atzarosament , sinó que entre les dues poblacions hi ha el massís calcari del Montgrí amb més de 300 metres d'alçada. Com es va poder produir aquest desviament?
Jaume II
Jaume II
El 1302, les relacions entre¬†Pon√ß-Hug IV, comte d'Emp√ļries, i¬†Jaume II, Rei d'Arag√≥ i Comte de Barcelona, no estaven com per organitzar una "festa de trovadours" junts, la veritat sigui dita. Els rifirrafs pel poder a la zona eren continus en tant que, a efectes pr√†ctics, el comtat d'Emp√ļries -el qual s'estenia¬†des de Banyuls de la Marenda, (a l'actual Catalunya francesa) fins al mass√≠s del Montgr√≠- era una entitat¬†aut√≤noma dins la Corona, i aix√≤ que el cap del Principat hagu√©s de cedir poder a un comte, no era de rebut. Doncs precisament en aquesta zona era on hi havia la zona de contacte entre ambdues entitats: Verges pertanyia al¬†Comtat d'Emp√ļries i Torroella al Comtat de Barcelona.
Pon√ß-Hug IV d'Emp√ļries
Pon√ß-Hug IV d' Emp√ļries
En un d'aquests xocs de poder, en qu√® el comte-rei Jaume II intentava doblegar el poder feudal del comte d'Emp√ļries,¬†Pon√ß-Hug va decidir prendre repres√†lies, i per aix√≤, no se li va oc√≥rrer millor cosa que utilitzar el riu¬†com a arma. El riu Ter, en aquell moment, passava per Verges per√≤, en comptes de seguir el cam√≠ actual, girava cap al nord-est, passant per¬†Bellcaire d'Empord√† i desembocava a l'Escala...
Desembocadura actual del Ter
Desembocadura actual del Ter
Pon√ß-Hug com a repres√†lia, va decidir anegar les terres del rei,¬†tallant el riu al seu pas per¬†Verges i derivant tot el cabal que passava pels seus territoris cap als territoris de Jaume II, √©s a dir, cap a¬†Torroella de Montgr√≠, que era, en aquell moment, un port reial. De fet "robant l'aigua de les poblacions del Comtat d'Emp√ļries" cosa que¬†no va fer cap gr√†cia als seus s√ļbdits, per√≤ qui mana.. mana. Tanmateix, el riu ja tenia a la zona una¬†antiga llera que portava cap a Torroella, per la qual cosa va trobar la feina mig feta. D'aquesta manera, va aconseguir que un riu de la mida del Ter, corrent per les noves terres, per molt que exist√≠s una petita llera no activa, origin√©s la inundaci√≥ de terres causant problemes per l'empantanament de la zona, fets pels que es van queixar els seus s√ļbdits a Jaume II,¬†que va obrir plets, per√≤ com que la zona de desviament estava en terres del Comte d'Emp√ļries, tampoc hi podia fer res, i va n haver d'aguantar-se.
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí
Per√≤ la natura, si alguna cosa t√© √©s que √©s obstinada, i cap al¬†1311 una forta avinguda del Ter,¬†va trencar els dics que separaven la nova llera de l'antiga, i el riu¬†va tornar a ocupar el seu antic cam√≠. Una altra vegada es van obrir plets, per√≤ aquesta vegada el Comte d'Emp√ļries,¬†completament arru√Įnat, estava a punt de ser absorbit pel Comtat de Barcelona. Tot i que el canvi de llera del riu havia omplert de sediments el port de Torroella (vegeu La t√≤xica mort d'una badia anomenada Portm√°n), Jaume II, ja amb poder econ√≤mic sobre el comtat d'Empuries, va creure amb els beneficis tenir el riu a la seva zona i va decidir restaurar els dics i tornar a¬† fer passar el riu per Torroella, establint la desembocadura definitiva que ens ha arribat fins avui.
Playa del Rec del Molí
Platja del Rec del Molí
La zona, com a efecte d' aquesta desviació, va patir un canvi geogràfic radical. Els sediments del Ter van omplir ràpidament la petita rada que existia a la zona de Torroella, fent progressar la costa i anul·lant els ports de Torroella i de Pals, els quals van passar a estar uns quants quilòmetres a l'interior. Al seu torn, la nova desembocadura va donar peu a la formació de dunes de sorres mòbils a la part sud del Montgrí que no van ser fixades fins al s. XIX, ja que el seu continu desplaçament a causa de la Tramontana arrasava amb tot el que trobava al seu pas. Però com que "no hi mal que algun bé no ens porti", com a contrapartida es va formar una gran plana al·luvial que va ser utilitzada profusament per l'agricultura.
Rec del Molí por Verges
Rec del Molí per Verges
En l'actualitat, a causa de l'intensiu √ļs agr√≠cola, pr√†cticament¬†no √©s reconeixible la llera primigeni del Ter, si b√© pogu√©s coincidir amb la llera actual de l'anomenat¬†Rec del Mol√≠ (S√®quia del Mol√≠) el qual, partint des de¬†Jafra, passant per Verges i Bellcaire, transcorreria aproximadament per aquesta llera, desembocant al nord de la vila tur√≠stica de l'Escala.
Sigui com sigui, els conflictes merament polítics amb els cursos d' aigua històricament han tingut efectes directes en la geologia de la nostra superfície terrestre. Esperem que l'obcecació pel control de les lleres d'aigua per interessos polítics o econòmics sense tenir en compte el territori, ni el medi ambient implicat, no es cobri com a víctima col·lateral la desaparició d'espais vitals com el del Delta de l'Ebre (vegeu El Far de Buda o la crònica de la mort d'un delta).
Això sí que seria de jutjat de guàrdia.
Arriba, antigua desembocadura; Abajo, la actual.
A dalt, antiga desembocadura; A baix, l'actual.