23-09-2013  (1870 lectures) Categoria: Confe

Genocidi inca i els escacs de na Jessica

Jessica Albiach, voler desmuntar l'estatua del català -no esclavista- Cristòfor Colom, pel genocidi i males praxis posteriors en la colonització d'Amèrica, és com voler desmuntar l'estatua de Mari Curie descobridora del poloni-radioactivitat, per les bombes nuclears i els desastres ecològics de Txernòbil i Fukushima, que se'n van derivar.

Tenim dues caricatures de na Jessica Albiach: una amb els vestits estripats després d'assabentar-se que a BCN hi ha l'estàtua més alta del món dedicada a Colom, segons ella, el més gran esclavista de tots els temps. L'altra, amb un vestit cordat amb una cremallera que va tan amunt que li segella els llavis, el dia que els vots del racista antigitanos Manuel Valls "va fer alcaldessa" la comuna Ada Colau.

1ª prova de que on hi havia catalans no hi havia extermini..

Al simposi de la descoberta catalana d'Am√®rica del 2011 ja vaig defensar que els catalans del Per√ļ no van participar en l'assassinat d'Athaualpa per part dels castellans, ans al contrari els inques jugaven a escacs amb el sistema valenci√† de Francesc Vicent, contra els castellans que jugaven amb les normes de Rui Lope que no permetia enrocar, "este enroque no es v√°lido, pardiez" i per aquest motiu el van executar.. => 1¬™ prova de que on hi havia catalans no hi havia extermini..

11è Simposi. Manel Capdevila: "El genocidi inca i els escacs valencians" from cc baxter on Vimeo.

11√® Simposi. Manel Capdevila: ‚ÄúEl genocidi inca i els escacs valencians‚ÄĚ from cc baxter on Vimeo.

 

Vinaters catalans a Xile

Aquest principi de que els catalans no varem participar en el genocidi dels indis l'he pogut ampliar a partir d'uns llibres que s'han aconseguit a partir d'uns articles meus a les wikis en els que explico que vinaters catalans (del Pened√©s) van arribar a control¬∑lar tota la important Ind√ļstria Vin√≠cola Xilena


https://ca.wikipedia.org/wiki/Progreso_Catalán_en_América

A finals del segle xix i principis del XX, va aparèixer una generació d'empresaris que van veure l'oportunitat de fer fortuna en el negoci del vi mitjançant la fundació de grans "Bodegues". En la majoria dels casos, aquest sector va estar format per persones de la península ibèrica, especialment de Catalunya (Penedés), fet pel qual més tard van ser anomenats "els catalans". Molts d'ells van arribar a establir vincles familiars i van fundar societats conjuntes.

2ª prova de que on hi havia catalans no hi havia extermini..

El "Projecte Europeu Sirocco" Indra va intentar vendre'l a Xile i ens van portar a la directora gral del transport de Xile (o ministra.., de cognom Mercadal, molt guapa per cert) i una secretaria, tot dinant ens va dir "en Xile todos tenemos el indio detrás de la oreja" el gili del meu Dtor.Gral.va dir: Uds. no claro.. i la ministra va contestar, si, si, nosotras también.. (només heu de mirar al Pinochet),

De fet ve a propòsit del genocidi perqué sent tant gran l'empremta catalana a Xile: "no els varem exterminar ja que ells mateixos reconeixen ser barreja d'Indis". és a dir, 2ª prova de que on hi havia catalans no hi havia extermini..




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.