MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
04-01-2017 (8738 lectures) | Categoria: Articles |
Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveĂŻda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets.
Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions segĂĽents:
Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, però s’agrupaven sota un gremi comú formant part de la confraria de Sant Eloi.[3][4][5]
Els pedrenyalers, si més no com a denominació, foren posteriors a la creació dels pedrenyals. La història dels pedrenyals és confusa i es barreja amb la d’altres armes de foc. Escopetes i pistoles principalment.
Els fabricants de ballestes foren els antecessors dels pedrenyalers, encara de ho fossin de forma indirecta i figurada.
Una ballesta constava, entre altres peces, d’un arbrer de fusta, un arc d’acer trempat i una clau per a disparar. L’arbrer va esdevenir l’encep d’una arma de foc (el que avui es denomina culata). L’arc d’acer va passar a ser el canó del pedrenyal o de l’escopeta. I el sistema de dispar, format per la clau i la nou, es convertà en el pany del pedrenyal.
Entre les primers armes de foc documentades hi ha les ballestes de tro.[6]
« | “..., vos veets desparar una ballesta, qui es dita de tró, la qual tira una grossa pilota, e tira molt luny,… mes que es aer e fum de foch,…”. | » |
— Biblia Parva. |
Les ballestes de tro havien de tenir una mena de canĂł (prou resistent per a resistir la pressiĂł de la pĂłlvora) i un encep. El mecanisme de disparar encara no existia. Els primers artesans que les construĂŻren foren els equivalents dels futurs pedrenyalers.
« | “Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile , chiamata schioppetto, con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”. | » |
— Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatà i italià ). Per Pietro Cirneo. |
« | indica que el rei Alfons «el Magnà nim», «en 24 de mayo de 1431 empenó al Bizconde de Ala [sic: per Illa] la ... que, desta hora en avant, dins trenta dies, tingueu bones y a punt llurs armas, so es, ballestes o escopetes, y assó en pena ...” | » |
— Els castells catalans - Volum 5 - Pà gina 934; Català i Roca, Pere |
« | “…Animosamente saltorno in terra, sparando tutti gli archibugetti à ruota che avevano, onde i Francesi colti alla sprovista , molti di loro furono dalle archibugiate morti e spaventati…
|
» |
— La historia de fatti di Cesare Maggi da Napoli, per Luca Contile |
Â
« | Una buena espada en un tahalĂ bien hecho, su escopeta de rastrillo, tambiĂ©n muy buena, y que Ă©l sabia manejar, porque habĂa estado muchas veces en Valencia y en Játiva, y en otros lugares donde se usan semejantes armas , y en donde comprĂł aquella llave de su escopeta. | » |
— Guerras civiles de Granada . Per Ginés Pérez de Hita. |
A partir del testimoni de l'any 1571, és possible afirmar que, des d'alguns anys abans, a València i a Xà tiva[24] hi havia constructors d'escopetes de rastell (amb pany de pedrenyera). I, per tant, pedrenyalers.
És possible ampliar, una mica, la informació sobre les tres especialitats dels pedrenyalers.
Els canoners eren els responsables de fer els canons. El material de base el proporcionaven les fargues de les dues vessants del Pirineus.
Hi ha diverses obres que tracten de la fabricaciĂł de canons d'armes de foc manuals.[25] [26] [27]
Hi ha un llibre de 1795 que parla dels arcabussers de Madrid: “Compendio histórico de los arcabuceros de Madrid”, de Isidro Soler. [28] L’obra elogia la gran qualitat dels arcabusos construïts a Madrid i, molt especialment, la qualitat dels canons d’arcabús madrilenys. Una part del llibre compara el preu dels canons esmentats amb el dels canons fabricats a Biscaya i a Catalunya, afirmant la superioritat dels canons madrilenys.
Els panyetaires o mestres d’obrar panys d’armes de foc, eren els responsables de fabricar el mecanisme de dispar. Un dels panys més usats durant molts anys fou el pany de miquelet. Una variant dels panys de pedrenyera.
Els panys de miquelet eren fiables, relativament econòmics, resistents en condicions de servei (en la caça o en campanya) i més fà cils de reparar que els panys de roda.
Els encepadors s’encarregaven de fer la caixa o encep. Dit d’una altra manera: els encepadors treballaven la part de fusta d’una escopeta, pistola, fusell o similar.
La fusta emprada normalment era la de noguera. Que havia d’haver estat tallada en temps favorable per a usar-ne les parts escollides, ben seques i assaonades.
En contractes i documents de revisiĂł es detallen els defectes no desitjats: fusta blanca, verda o veta-segada. TambĂ© hi ha documents que detallen les caracterĂstiques desitjades: fusta de noguera (millor del cor de noguera), ben assaonada i sense defectes, adequada per al servei exigit.
El gremi dels pedrenyalers, a més d’algunes lleis oficials, seguia ordinacions molt estrictes, semblants a les d’altres gremis. Abans d’arribar a ser mestre calia passar per les etapes d’aprenent i d’oficial. I passar les proves imposades exigides en cada cas. No n’hi havia prou, però, amb conèixer l’ofici i haver estat aprovat. Per a exercir-lo, calia inscriure’s i pagar la quota corresponent.
En el cas dels pedrenyalers, cada especialitat (canoners, encepadors i panyetaires) estava separada de les altres. A efectes de normes i d’examens. Hi ha constà ncia de pedrenyalers que eren mestres de més d’una especialitat però que només exercien aquella en que estaven inscrits (i en pagaven la quota).
L’any 1781 hi havia a Ripoll unes 400 persones dedicades a fabricar armes de foc, repartides entre 75 obradors de panys, 50 obradors de canons i 20 obradors d’encepadors. La que abans havia estat una producció artesana, amb molts clients particulars civils, es va transformar en una activitat gairebé industrial, amb l’Estat Espanyol com a client. Els pedrenyalers esdevingueren armers.[5]
Des del punt de vista de l’ofici real dels acusats, el terme genèric oficial és el d’armer. Els pedrenyalers havien esdevingut “armers”. Mantenint les especialitats tradicionals de canoners, encepadors i panyetaires. (Algun dels acusats era mestre en més d'una especialitat).
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: