26-05-2009  (1361 lectures) Categoria: Vietnam

Cal investigar la història ... fins i tot la recent

Patim una adulteraci√≥ constant de la hist√≤ria, per√≤ la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la hist√≤ria llunyana, per√≤ cal tamb√© investigar i fer p√ļblica la veritat de la hist√≤ria recent, encara que alg√ļ pugui dir que no es tracte¬† d'hist√≤ria sin√≥ de pol√≠tica.

Aquest dies m'han demanat si podia trobar informació sobre les dues revoltes que varen tenir lloc a Barcelona: una, la de 1842, va ser sofocada durament per Espartero; l'altra, la de 1843, va acabar amb el bombardeig de la ciutat per part del general Prim.

La de 1842 va ser causada per Espartero i la seva pol√≠tica aranzel√†ria, que va permetre als anglesos inundar la pen√≠nsula amb els seus productes. Els fabricants de Catalunya, amena√ßats de ru√Įna, van fer una proclama. Com que no va ser atesa, el mes de novembre Barcelona es va rebel¬∑lar i va tenir lloc una lluita sagnant fins que Espartero, amb els seus canons i ajudat pels vaixells anglesos acabats d'arribar al port, va sotmetre la ciutat rebel.

La de 1843, en canvi, t√© un caire molt diferent i no hi ha cap historiador que ho expliqui amb claredat. La meva conclusi√≥ despr√©s de creuar informaci√≥ de mitja dotzena de fonts √©s que la insurg√®ncia de Barcelona del mes de setembre, un cop destitu√Įt Espartero, va ser de caire republic√†. De revolta de "La Jam√†ncia", res!; aquesta √©s la versi√≥ oficial, una adulteraci√≥ de la realitat com amb tants altres fets de la nostra hist√≤ria. Repassem el que han escrit falsament -o han deixat d'escriure- els historiadors oficials sobre alguns altres temes alguns d'ells recents:
  • "Senyera de Vietnam": El 5 de juny de 1862, el Coronel valenci√† Carles Palanca i Guti√©rrez, sortint¬†de les Filipines -que en aquells temps feia 300 anys que tenien les "illes Palau"-¬†va anar a signar el tractat de Saigon, cosa que nega la historiografia ofiial espanyola, creant el regne que port√† aquesta senyera, potser √©s casualitat?.
  • "Y el rey cat√≥lico construy√≥ una ciudadela con 15.000 hombres para defender la ciudad" (quan era per controlar-la i evitar una rebel¬∑li√≥)
  • "Fernando VII dio √≥rdenes a sus oficiales para que dejaran paso a los franceses camino de Portugal" (quan va ser palm√†riament per lliurar Espanya a Napole√≥)
  • "El pueblo pidi√≥ que se derrumbaran las murallas que no les dejaban respirar" (quan era per evitar que Barcelona es pogu√©s tornar a fer forta com al 1714)
  • "No se volvieron a construir las armer√≠as de Ripoll por estar demasiado cerca de la frontera" (quan va ser perqu√® Catalunya no es pogu√©s tornar a armar)
  • "Se demoli√≥ el Palacio de Bellas Artes de 1888 por causas t√©cnicas" (quan va ser perqu√® era un s√≠mbol catalanista)
  • S'ha donat la imatge cap a fora, de que Espanya t√© un sistema Federal. A Frankfurt vaig tenir feina per conv√®ncer als presidents de les 30 ATM's alemanyes, que l'estatut nom√©s pretenia un sistema Federal com el seu..i que ells (mal-informats des d'aqu√≠) creien que ja el ten√≠em.
  • En el cas Hipercor resulta que a la quarta planta de l'edifici -compartint el p√†rking- hi havia la seu central¬†de NOVOTEL¬†a Espanya (amb el nom de General de Restaurantes) i que feia sis mesos havia patit un atemptat d'ETA al Novotel de l'avinguda Badajoz¬†de Madrid. El comissari de la PN responsable de l'evacuaci√≥, despr√©s d'haver rebut un av√≠s de bomba, va dir¬†que "no la considerava necess√†ria" (amb un m√≤bil¬†amb antecedents a la 4¬™ planta!)
  • En el cas de l'11M, hi ha 10 milions de persones que, encara avui, asseguren que va ser ETA. (no √©s aix√≤ adulterar la hist√≤ria?)
  • En el cas de l'1O, la UE, a dia d'avui, assegura que no hi va haver viol√®ncia policial injustificada i gratu√Įta
La jamància
Un cop enderrocat Espartero, la junta militar de caire republic√† no va acceptar la declaraci√≥ de majoria d'edat d'Isabel II als 13 anys i per aquest motiu va ser bombardejada pel General Prim, un mon√†rquic declarat. No es llancen 18.000 bombes sobre una ciutat perqu√® hi hagi 8.000 soldats que tenen gana o no han cobrat. Surt m√©s a compte donar-los menjar o la paga. De fet va ser com una promulgaci√≥ republicana 30 anys abans de la Primera Rep√ļblica. Recolzant aquesta tesi tenim:
  • El marqu√®s de Lozoya ho deixa entreveure dient: "fue m√°s f√°cil la lucha que la victoria, porque una vez depuesto Espartero las juntas no ten√≠an los mismos ideales..."
  • El General elegit per la Junta, Francisco Serrano, va ser l'ultim president de la Primera Rep√ļblica
  • Va ser un cop declarada Isabel II major d'edat, i per no voler acatar-la com a reina
  • Prim era mon√†rquic i no hauria bombardejat una junta mon√†rquica
Canviant de tema, en el cas del Palau de Belles Arts de 1888, és un fet que el va manar enderrocar
el govern de la postguerra el 1943, perqu√® era un s√≠mbol catalanista. Avui dia, al cap de tan sols 66 anys, no ho sap quasi ning√ļ.

S√≥n casos t√≠pics de l'adulteraci√≥ de la hist√≤ria recent, per√≤ la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la hist√≤ria llunyana, per√≤ cal tamb√© investigar i fer p√ļblica la veritat de la hist√≤ria recent!

Manel Capdevila




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.