La vaca cegahisto.cat
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la història llunyana, però cal també investigar i fer pública la veritat de la història recent, encara que algú pugui dir que no es tracte d'història sinó de polÃtica.
Aquest dies m'han demanat si podia trobar informació sobre les dues revoltes que varen tenir lloc a Barcelona: una, la de 1842, va ser sofocada durament per Espartero; l'altra, la de 1843, va acabar amb el bombardeig de la ciutat per part del general Prim.
La de 1842 va ser causada per Espartero i la seva polÃtica aranzelà ria, que va permetre als anglesos inundar la penÃnsula amb els seus productes. Els fabricants de Catalunya, amenaçats de ruïna, van fer una proclama. Com que no va ser atesa, el mes de novembre Barcelona es va rebel·lar i va tenir lloc una lluita sagnant fins que Espartero, amb els seus canons i ajudat pels vaixells anglesos acabats d'arribar al port, va sotmetre la ciutat rebel.
La de 1843, en canvi, té un caire molt diferent i no hi ha cap historiador que ho expliqui amb claredat. La meva conclusió després de creuar informació de mitja dotzena de fonts és que la insurgència de Barcelona del mes de setembre, un cop destituït Espartero, va ser de caire republicà . De revolta de "La Jamà ncia", res!; aquesta és la versió oficial, una adulteració de la realitat com amb tants altres fets de la nostra història. Repassem el que han escrit falsament -o han deixat d'escriure- els historiadors oficials sobre alguns altres temes alguns d'ells recents:
La de 1842 va ser causada per Espartero i la seva polÃtica aranzelà ria, que va permetre als anglesos inundar la penÃnsula amb els seus productes. Els fabricants de Catalunya, amenaçats de ruïna, van fer una proclama. Com que no va ser atesa, el mes de novembre Barcelona es va rebel·lar i va tenir lloc una lluita sagnant fins que Espartero, amb els seus canons i ajudat pels vaixells anglesos acabats d'arribar al port, va sotmetre la ciutat rebel.
La de 1843, en canvi, té un caire molt diferent i no hi ha cap historiador que ho expliqui amb claredat. La meva conclusió després de creuar informació de mitja dotzena de fonts és que la insurgència de Barcelona del mes de setembre, un cop destituït Espartero, va ser de caire republicà . De revolta de "La Jamà ncia", res!; aquesta és la versió oficial, una adulteració de la realitat com amb tants altres fets de la nostra història. Repassem el que han escrit falsament -o han deixat d'escriure- els historiadors oficials sobre alguns altres temes alguns d'ells recents:
- "Senyera de Vietnam": El 5 de juny de 1862, el Coronel valencià Carles Palanca i Gutiérrez, sortint de les Filipines -que en aquells temps feia 300 anys que tenien les "illes Palau"- va anar a signar el tractat de Saigon, cosa que nega la historiografia ofiial espanyola, creant el regne que portà aquesta senyera, potser és casualitat?.
- "Y el rey católico construyó una ciudadela con 15.000 hombres para defender la ciudad" (quan era per controlar-la i evitar una rebel·lió)
- "Fernando VII dio órdenes a sus oficiales para que dejaran paso a los franceses camino de Portugal" (quan va ser palmà riament per lliurar Espanya a Napoleó)
- "El pueblo pidió que se derrumbaran las murallas que no les dejaban respirar" (quan era per evitar que Barcelona es pogués tornar a fer forta com al 1714)
- "No se volvieron a construir las armerÃas de Ripoll por estar demasiado cerca de la frontera" (quan va ser perquè Catalunya no es pogués tornar a armar)
- "Se demolió el Palacio de Bellas Artes de 1888 por causas técnicas" (quan va ser perquè era un sÃmbol catalanista)
- S'ha donat la imatge cap a fora, de que Espanya té un sistema Federal. A Frankfurt vaig tenir feina per convèncer als presidents de les 30 ATM's alemanyes, que l'estatut només pretenia un sistema Federal com el seu..i que ells (mal-informats des d'aquÃ) creien que ja el tenÃem.
- En el cas Hipercor resulta que a la quarta planta de l'edifici -compartint el pà rking- hi havia la seu central de NOVOTEL a Espanya (amb el nom de General de Restaurantes) i que feia sis mesos havia patit un atemptat d'ETA al Novotel de l'avinguda Badajoz de Madrid. El comissari de la PN responsable de l'evacuació, després d'haver rebut un avÃs de bomba, va dir que "no la considerava necessà ria" (amb un mòbil amb antecedents a la 4ª planta!)
- En el cas de l'11M, hi ha 10 milions de persones que, encara avui, asseguren que va ser ETA. (no és això adulterar la història?)
- En el cas de l'1O, la UE, a data de 2020, assegura que no hi va haver violència policial injustificada i gratuïta
La jamà ncia
Un cop enderrocat Espartero, la junta militar de caire republicà no va acceptar la declaració de majoria d'edat d'Isabel II als 13 anys i per aquest motiu va ser bombardejada pel General Prim, un monà rquic declarat. No es llancen 18.000 bombes sobre una ciutat perquè hi hagi 8.000 soldats que tenen gana o no han cobrat. Surt més a compte donar-los menjar o la paga.
De fet va ser com una promulgació republicana 30 anys abans de la Primera República. Recolzant aquesta tesi tenim:
Són casos tÃpics de l'adulteració de la història recent, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la història llunyana, però cal també investigar i fer pública la veritat de la història recent!
De fet va ser com una promulgació republicana 30 anys abans de la Primera República. Recolzant aquesta tesi tenim:
- El marquès de Lozoya ho deixa entreveure dient: "fue más fácil la lucha que la victoria, porque una vez depuesto Espartero las juntas no tenÃan los mismos ideales..."
- El General elegit per la Junta, Francisco Serrano, va ser l'ultim president de la Primera República
- Va ser un cop declarada Isabel II major d'edat, i per no voler acatar-la com a reina
- Prim era monà rquic i no hauria bombardejat una junta monà rquica
Són casos tÃpics de l'adulteració de la història recent, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la història llunyana, però cal també investigar i fer pública la veritat de la història recent!
Manel Capdevila