20-01-2019  (108 )

stemma codicum

Stemma de les obres de Plaute

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) √©s una taula geneal√≤gica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic ŌÉŌĄő≠őľőľőĪ, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre geneal√≤gic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llat√≠ codicum, genitiu plural de c√≤dex, manuscrit.

Representació segons Cesare Questa del stemma de les obres de Plaute : a la dreta, la data estimada dels còdexs d'accord amb els testimonis, designats per cartes.

Descripció

La filologia té per a objecte l'estudi de l'estructura i l'evolució d'una llengua mitjançant l'anàlisi i la interpretació de texts i manuscrits antics.[2] La paleografia és la disciplina que permet desxifrar aquests manuscrits.[3]

Quan un text tenen diverses fonts, provinents de diversos manuscrits que poden ser de diferents èpoques, el filòleg busca establir la filiació dels manuscrits entre ells: la seva genealogia; és el quadre genealògic d'una o diverses famílies de manuscrits fonts d'una mateixa obra.

Els manuscrits pertanyents a una mateixa fam√≠lia es poden identificar pels seus elements caracter√≠stics: errors de transcripci√≥ id√®ntics, els passatges que falten (¬ę¬†llacunes¬†¬Ľ), per la inserci√≥ de passatges ap√≤crifs o reconstru√Įts (¬ę¬†interpolacions¬†¬Ľ), etc.. En superposar-se, de vegades es pot reconstituir el text com√ļ, o ¬ę¬†arquetip¬†¬Ľ, podent determinar l'origen d'una fam√≠lia de manuscrits.

Per establir l'original d'un text, √©s essencial saber si un manuscrit s'ha copiat d'un altre. Les difer√®ncies que apareixen al text copiat nom√©s poden ser errors introdu√Įts pel copista. D'altra banda, si els dos manuscrits no s√≥n de la mateixa fam√≠lia, les difer√®ncies que presentin es poden remuntar a fonts m√©s antigues, per tant m√©s properes al text original i, en principi, m√©s fidedigne. Hist√≤ricament, l'estudi de la B√≠blia ha servit de banc d'assaig a aquests enfocaments¬†: hip√≤tesi del document jahviste, de la font Q, etc.

Procediment

Un stemma codicum es dibuixa relacionant les diferents versions, per veure quina √©s l'original, en ell s'hi inclouen en lletres de l'alfabet llat√≠ els c√≤dexs o versions existents i en lletres gregues les reconstru√Įdes suposadament originals, de manera que es pugui tra√ßar tota la hist√≤ria de la transmissi√≥ de l'obra. El principal estudi√≥s dels arbres de transmissi√≥ textual va ser Karl Lachmann i el seu detractor m√©s destacat Joseph B√©dier, qui considerava que era un m√®tode reduccionista que no tenia en consideraci√≥ influ√®ncies amb salts temporals o socials. Els arbres segueixen les convencions de la clad√≠stica per dividir-se en branques i sub-branques.

La selecció de variants per determinar l'arbre es pot dur a terme per evidència externa (la versió està datada, s'inclou en cites posteriors, usa un tipus de lletra determinat...) o interna (segons el tipus de llengua emprat). La variant més complexa, per exemple, acostuma a ser la primera, simplificada per un copista que no la va entendre correctament. La versió amb arcaismes o amb repeticions sol correspondre's també amb l'original.[4]

En cada cas, l'editor escollir√† la millor lli√ß√≥, sovint la m√©s antiga o la m√©s dif√≠cil. Un cop s'arriba a l'arquetip, que pot correspondre a una versi√≥ o estar reconstru√Įt filol√≤gicament, s'usa per corregir les versions posteriors (emmendatio).

Referències

  • Vegeu wiktionary i, Philippe M√©nard, Le devisement du monde, t. 1, p. 51.
  • filologia a Optimot
  • paleografia a Optimot
    1. Hartin, Patrick J., Petzer J. H., Manning, Bruce (1991). Text and Interpretation: New Approaches in the Criticism of the New Testament.

    Bibliografia

    • Leighton D. Reynolds, Nigel G. Wilson, D'Homer a Erasme : la transmissi√≥ dels cl√†ssics grecs i llatins (1988 per a aquesta ¬†√©d. en fr.), CNRS edicions, (ISBN 2-222-03290-3)
    • CNRS √©ditions. D‚ÄôHom√®re √† √Črasme¬†: la transmission des classiques grecs et latins, 1988 pour cette √©d. en fr.. ISBN 2-222-03290-3.
    • CTHS Paris. Conseils pour l'√©dition des textes m√©di√©vaux, 2002. ISBN 978-2735505319.
    • Jean Irigoin, R√®gles et recommandations pour les √©ditions critiques (s√©rie grecque), Les Belles lettres, Collection des universit√©s de France (Bud√©), 2002, 74 p
    • Marc El Pouliquen, Using lattices for reconstructing stemma. Fifth internacional conference es concepte lattices and their aplicacions, Montpeller, 24-26 d'octubre de 2007

    Vegeu també

    Enllaços externs




    versió per imprimir

      Introdu√Įu el codi de seguretat