MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
ELS NOMS DELS VENTS EN CATALÀ -I ALTRES LLENGÜES GERMANES- DEMOSTREN LA GRAN RELACIÓ ENTRE CATALUNYA I MALTA, ATÈS QUE, SEGUINT EL RAONAMENT AL LLARG DE L'ARTICLE -EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SEU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE:
"AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- "
ENCARA QUE ELS GENOVESOS I VENECIANS ES VULGUIN APROPIAR DE L'ORIGEN D'AQUESTS NOMS, HO TORNO A REPETIR..L'UNIC PUNT ON CONVERGEIXEN ELS VENTS GREGAL-XALOC-LLEBEIG ,"ÉS L'ILLA DE MALTA" I.. A MALTA.. A PART DE SER EL MELIC DEL MEDITERRANI... HI EREM NOSALTRES -ELS VENECIANS I GENOVESOS NO HI EREN-... A MÉS A MÉS.. ELS NOMS QUE S'ELS VA DONAR EN MALTÈS S'ACOSTEN MÉS AL CATALÀ/OCCITÀ QUE A L'ITALIÀ/LINGUA FRANCA (VEGEU LA TAULA)... ELS NOMS EN VENECIÀ, GENOVÈS , TOSCÀ, I FINS I TOT EN LINGUA FRANCA, SÓN UNA MERA ITALIANITZACIÓ DELS NOMS MALTES-CATALANS, QUEDANT DEMOSTRAT QUE AQUESTS "EN SÓN L'ORIGEN" PER MOTIUS GEOGRÀFIC-LINGÜÍSTICS...
CATALÀ | MALTÈS | ITALIÀ | L.FRANCA |
tramuntana | Tramuntana | tramontana | nord |
gregal | Grigal | greco | grecani |
llevant | Lvant | levante | levanti |
xaloc | Xlokk | sirocco | scirocco |
mig-jorn | Nofs in-har | ostro | ostro |
llebeig | Lbic | libeccio | |
ponent | Punent | ponente | ponenti |
mestral | Majjistral | mestre |
Història de la meva teoria sobre els vents i Malta
Com molts de vosaltres sabeu, navego des dels 15 anys (snipe 1960).. a la foto del Coronado 35 sóc el que està dret davant la messana, als 16 anys, a PreU, vaig estudiar tota la trigonometria esfèrica a l'abast universitari (fórmules de Bessel, etc..) i a part de que l'ampolleta fós catalana (la brúixola pot-ser també!), i d'intuir que els catalans sabíem prou astronomia, per navegar a on fós amb els nostres portolans.. volia que els noms dels vents levantiscos fossin catalans, aleshores, el 1968, fent la mili a Ceuta, un company que també navegava em va dir que els noms dels vents indicaven d'on venien i llavors vaig descobrir que:
"L'únic lloc del mapa on els noms dels vents "catalans-levantiscos".. coincideixen amb les direccions que els hi donen el nom... és un punt situat prop de l'illa de MALTA, nomès cal veure els noms i el seu origen (en CATALÀ= "en Maltès"):
TRAMUNTANA = "Tramuntana" - que ve de darrera la muntanya
GREGAL = "Grigal" -que ve de Grècia
LLEVANT = "Lvant" - que ve d'on surt el sol
XALOC = "Xlokk" - sirocco/siriaco - que ve de Síria (xaloc "metàtesi de xiroc" o potser de ‘shalúq‘ = suau)
MIG-JORN = "Nofs in-har" - que ve d'on és el sol al "mig-dia = nofs in-har en maltès"
LLEBEIG = "Lbiċ" - que ve de Llíbia-Àfrica (garbí)
PONENT= "Punent" - que ve d'on es posa el sol
MESTRAL = "Majjistral" - que segueix la línia mestre de la bota italiana i també de l'illa de Malta
El motiu: uns diuen (en Llauradó..) perquè és on es troba AMALFI (on per desgràcia està documentada la 1ª brúixola).. jo dic "perquè es tracta d'un punt que és al centre dels portolans tant catalans com italians => MALTA", i en Nordenskiold diu que el 1er portolà era català (I d'ell es van copiar tots els altres)... atès que la milla emprada és la catalana
En Mandado afegeix: és prou correcte lo d'AMALFI d'en Llauradó,! perqué nosaltres també hi erem!.. Renoi! m'en vaig a google maps i al costat d'Amalfi hi ha dos pobles MAJORI i MINORI ..i penso..quin sentit pot tenir posar aquests noms a dos pobles (ambdós són prou petits) en canvi MAJORICA i MINORICA => ILLA MAJOR i ILLA MINOR.. sí que té sentit i habitants d'aquestes illes podien haver fundat els pobles prop d'Amalfi com els centenars de pobles catalans de la Canària mallorquina (Bisbat de Telde, 1350-1400).
toponimia-catalana-a-les-illes-canaries
la-missio-mallorquina-a-les-illes-canaries
Al passar a navegar a l'oceà... 45º de precisió en el rumb significava al sortir de Canàries la diferència entre posar rumb al Riu de plata o al Riu de Janer., per això es va dividir en 32 parts amb els noms moderns que coneixeu (vegeu mapa al final..)
Adjunt es pot veure un mapa on els noms dels vents a Catalunya (levantiscos)..coincideixen amb les direccions esmentades...situant el centre prop de l'illa de Malta..
uns diuen perquè és on es troba AMALFI i jo dic perquè és al centre dels portolans tant catalans com italians => MALTA
ALTRES PARAULES CATALANES (al vocabulari mariner castellà)
apart de:
ampolleta
brújula - boixola
zozobrar - sotsobrar
sotavento - sotavent
jarcia - exàrcia
L'Arcadi Garcia Sanz, manté que barlovento vé de "per-lo-vent".. jo hi estic d'acord, en Peio Fabra va fer una hiper-correcció en acceptar la versió pro-italiana "sobrevent", quan per a la major part de termes nàutics castellans el DRAE accepta que provenen del català (molts introduïts per Colom). Jo hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral·lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), "Antilla" (anti-illa) i moltes més catalanades a sudamèrica P.E.: a l'illa del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes
Per exemple, en aquest llibre parlen dels vents "nord, sud, est, huest":
Chronographia o Reportorio de los tiempos
En aquest altre parlen dels vents "nord, sud, est, ovest":
Nuevos elementos de historia y de geografía
La resposta és evident.. Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceànics perquè els primers navegants oceànics eren catalans.. de fet en Rossfelder analitzant el "derrotero de Francisco ALBÓ de RODAS", i l'ús superb que fa de l'ampolleta, diu que era català de ROSAS, per les seves catalanades entre elles els noms catalans dels 32 rumbs (els 32 vents). Igual que tots els mariners griegos de Rodas (bloquejada pel setge de Soleimàn) embarcats amb Magalhaes.Aquest per cert va rebre l'encomena de Carles V l'abril de 1519 a Barcelona. Tant mateix, durant tota l'edat mitjana ROSAS apareix com RODAS (=> Sant Pere de RODA)
_________________________________________________________________________________________________________
- F.J.Britten (190x). OLD CLOCKS AND WATCHES & THEIR MAKERS. LONDON B. T. BATSFORD, 94 HIGH HOLBORN. pp. 16 and 249.
- Time Museum; Bruce Chandler; Anthony John Turner (1985). The Time Museum: Time measuring instruments. pt. 1. Astrolabes, astrolabe related instruments. The Museum. ISBN 978-0-912947-01-3.
- Gerhard Dohrn-van Rossum (15 June 1996). History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press. pp. 380–. ISBN 978-0-226-15510-4.
Bon dia, En primer lloc, enhorabona per l'article. Som de Santanyí i m'agradaria tenir més informació sobre que en el meu poble de cada vent en feien tres, ja que ho he sentit de petit, però no he trobat més informació que la teva. Si me poguessis donar més informació sobre el tema o dir-me a on puc trobar el que dius de Llauradó, si és un llibre, un article i qui és Llauradó, t´ho agrairia. Moltes gràcies