La vaca cegahisto.cat



08-05-2014  (3858 lectures) Categoria: Malta

Amalfi-Malta: Els noms dels vents

ELS NOMS DELS VENTS EN CATAL√Ä -I ALTRES LLENG√úES GERMANES- DEMOSTREN LA GRAN RELACI√ď ENTRE CATALUNYA I MALTA, AT√ąS QUE, RAONANT SOBRE EL CONTINGUT DE L'ARTICLE -EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS,¬†AL TRA√áAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL√Ä I MALT√ąS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE:

"AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- "


ENCARA QUE ELS GENOVESOS I VENECIANS ES VULGUIN APROPIAR DE L'ORIGEN D'AQUESTS NOMS, HO TORNO A REPETIR..L'UNIC PUNT ON CONVERGEIXEN ELS VENTS GREGAL-XALOC-LLEBEIG ,"√ČS L'ILLA DE MALTA" I..¬†A MALTA.. HI EREM NOSALTRES -ELS VENECIANS I GENOVESOS NO HI EREN-... A M√ČS A M√ČS.. ELS NOMS QUE S'ELS VA DONAR EN MALT√ąS S'ACOSTEN M√ČS AL CATAL√Ä/OCCIT√Ä QUE A L'ITALI√Ä/LINGUA FRANCA (VEGEU LA TAULA)... ELS NOMS EN VENECI√Ä, GENOV√ąS , TOSC√Ä, I FINS I TOT EN LINGUA FRANCA, S√ďN UNA MERA ITALIANITZACI√ď DELS NOMS MALTES-CATALANS,¬†QUEDANT DEMOSTRAT QUE AQUESTS "EN S√ďN L'ORIGEN" PER MOTIUS GEOGR√ÄFIC-LING√ú√ćSTICS...


CATAL√Ä MALT√ąS ITALI√Ä L.FRANCA
tramuntana Tramuntana tramontana nord
gregal Grigal greco grecani
llevant Lvant levante levanti
xaloc Xlokk sirocco scirocco
mig-jorn Nofs in-har ostro ostro
llebeig Lbic libeccio
ponent Punent ponente ponenti
mestral Majjistral mestre

Història de la meva teoria sobre els vents i Malta

Com molts de vosaltres sabeu, navego des dels 15 anys (snipe 1960).. a la foto del Coronado 35 s√≥c el que est√† dret davant la messana, als 16 anys, a PreU, vaig estudiar tota la trigonometria esf√®rica a l'abast universitari (f√≥rmules de Bessel, etc..) i a part de que l'ampolleta f√≥s catalana (la br√ļixola pot-ser tamb√©!), i d'intuir que els catalans sab√≠em prou astronomia, per navegar a on f√≥s amb els nostres portolans.. volia que els noms dels vents levantiscos fossin catalans,¬† aleshores, el 1968, fent la mili a Ceuta, un company que tamb√© navegava em va conv√®ncer de que:


"L'√ļnic lloc del mapa on els noms dels vents "catalans-levantiscos".. coincideixen amb les direccions que els hi donen el nom... √©s un punt situat prop de l'illa de MALTA, nom√®s cal veure els noms i el seu origen (en CATAL√Ä= "en Malt√®s"):

TRAMUNTANA = "Tramuntana" - que ve de darrera la muntanya
GREGAL = "Grigal" -que ve de Grècia
LLEVANT = "Lvant" - que ve d'on surt el sol
XALOC = "Xlokk"  - sirocco/siriaco - que ve de Síria
MIG-JORN = "Nofs in-har" - que ve d'on és el sol al "mig-dia = nofs in-har en maltès"
LLEBEIG = "Lbińč"¬†- que ve de Ll√≠bia-√Äfrica (garb√≠)
PONENT= "Punent" - que ve d'on es posa el sol
MESTRAL = "Majjistral" - que segueix la línia mestre de la bota italiana






El motiu: uns diuen (en Llaurad√≥..) perqu√® √©s on es troba AMALFI (on per desgr√†cia est√† documentada la 1¬™ br√ļixola)..¬† jo dic "perqu√® es tracta d'un punt que √©s al centre dels portolans tant catalans com italians => MALTA
", i en Nordenskiold diu que el 1er portolà era català (I d'ell es van copiar tots els altres)... atès que la milla emprada és la catalana

En Mandado afegeix: és prou correcte lo d'AMALFI d'en Llauradó,! perqué nosaltres també hi erem!.. Renoi! m'en vaig a google maps i al costat d'Amalfi hi ha dos pobles MAJORI i MINORI ..i penso..quin sentit pot tenir posar aquests noms a dos pobles (ambdós són prou petits) en canvi MAJORICA i MINORICA => ILLA MAJOR i ILLA MINOR.. sí que té sentit i habitants d'aquestes illes podien haver fundat els pobles prop d'Amalfi com els centenars de pobles catalans de la Canària mallorquina (Bisbat de Telde, 1350-1400).

toponimia-catalana-a-les-illes-canaries

la-missio-mallorquina-a-les-illes-canaries

 

En Llaurad√≥ diu que a Santany√≠ de cada vent en fan tres ELS DOS DE FORA a 22,5¬ļ del principal

GARBI: garbinell i garbinada
LLEVANT: llevantell y llevantada

Al passar a navegar a l'oce√†... 45¬ļ de precisi√≥ en el rumb significava al sortir de Can√†ries la difer√®ncia entre posar rumb al Riu de plata o al Riu de Janer., per aix√≤ es va dividir en 32 parts amb els noms moderns que coneixeu (vegeu mapa al final..)

Adjunt es pot veure un mapa on els noms dels vents a Catalunya (levantiscos)..coincideixen amb les direccions esmentades...situant el centre prop de l'illa de Malta..

uns diuen perquè és on es troba AMALFI i jo dic perquè és al centre dels portolans tant catalans com italians => MALTA


ALTRES PARAULES CATALANES (al vocabulari mariner castellà)

apart de:

ampolleta

br√ļjula - boixola

zozobrar - sotsobrar

sotavento - sotavent

jarcia - exàrcia

L'Arcadi Garcia Sanz, mant√© que barlovento v√© de "per-lo-vent".. jo hi estic d'acord, en Peio Fabra va fer una hiper-correcci√≥ en acceptar la versi√≥ pro-italiana "sobrevent", quan per a la major part de termes n√†utics castellans el DRAE accepta que provenen del catal√† (molts introdu√Įts per Colom). Jo hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral¬∑lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), "Antilla" (anti-illa) i moltes m√©s catalanades a sudam√®rica P.E.: a l'illa del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes


Ús dels vents en català per part dels pilots oceànics .

A la pregunta de perqué els "pilots de l'oceano" citaven els 32 vents en català: "nord, est, huest, etc...
en comptes de fer-ho en castellà: "norte, este, oeste,, ...".

Per exemple, en aquest llibre parlen dels vents "nord, sud, est, huest":

Chronographia o Reportorio de los tiempos


En aquest altre parlen dels vents "nord, sud, est, ovest":

Nuevos elementos de historia y de geografía



La resposta √©s evident.. Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce√†nics perqu√® els primers navegants oce√†nics eren catalans.. de fet en Rossfelder analitzant el "derrotero de Francisco ALB√ď de RODAS", i l'√ļs superb que fa de l'ampolleta, diu que era catal√† de ROSAS, per les seves catalanades entre elles els noms catalans dels 32 rumbs (els 32 vents). Igual que tots els mariners griegos de Rodas (bloquejada pel setge de Soleim√†n) embarcats amb Magalhaes.Aquest per cert va rebre l'encomena de Carles V l'abril de 1519 a Barcelona. Tant mateix, durant tota l'edat mitjana¬†ROSAS apareix com RODAS (=> Sant¬†Pere de RODA)

 

_________________________________________________________________________________________________________