01-02-2009  (4476 lectures)

Topònims catalans a Canàries - Alcaçovas i Catalunya - Petjada

Benvolguts: Si el que insinueu √®s que en Colom podia navegar, com catal√† que era (√©s a dir de la Corona d‚ÄôArag√≥, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, at√®s a que no estava lligat pel tractat d‚ÄôAlca√ßoves, la meva opini√≥ √©s que hi estava lligat i que no hi podia navegar. I us dir√© perqu√© => pur sentit com√ļ.. contra documents adulterats Si hi ha algun document d'Alc√†√ßovas que parli nom√®s de Castella, est√† retocat... Creieu de veritat que el tractat

[+]
0 Comentaris    

22-11-2007  (5064 lectures)    

Illa Navassa - basic

El 1504, Crist√≤for Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig cam√≠, per√≤ no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa t√© forma de nau), per√≤ els navegants la van deixar de costat durant els seg√ľents 350

[+]
0 Comentaris    

17-11-2007  (3903 lectures)    

Jamaica i la longitud

Jamaica abans del seu descobriment per Crist√≤for Colom el 1494va ser ocupada i habitada per diverses tribus emigrants de la zona del Carib. Els √ļltims habitants nadius van ser els Indis arawaks. Aquests pobladors que provenien en gran part de la ra√ßa arawak va ser exterminada fonamentalment per dos motius: les condicions d'esclavitud que van imposar els colons espanyols i les malalties que van

[+]
0 Comentaris    

09-05-2004  (1893 lectures)    

Jeroni Pujades - Coronica

Jeroni Pujades va néixer a Barcelona, al carrer de Sant Honorat. Era fill del figuerenc Miquel Pujades, síndic de la vila reial i que fou doctor en lleis. Del matrimoni de Miquel amb Elisabet Moner, nasqueren dos fills: Miquel, el major, que fou prevere de la catedral de Barcelona, i Jeroni. Jeroni heretà del seu pare l'afecció per les lleis, i l'any 1585, amb disset anys, realitzava ja estudis superiors a la Universitat de Lleida, on es doctorà en dret civil i canònic l'any 1591, a

[+]
0 Comentaris    

23-10-2014  (17821 lectures)    

Colon y la carta en Aleman

Se presentan argumentos in√©ditos demostrando que la 1¬™ carta impresa lo fue en catal√°n, o al menos que la edici√≥n en catal√°n fue anterior a la edici√≥n "in Folio" de Barcelona, ‚Äč‚Äčhecho apoyado por los estudiosos alemanes de la edici√≥n de Estrasburgo, ya que en la versi√≥n alemana, impresa por Kistler en Strassburg, dice claramente que fue traducida del catal√°n y del lat√≠n: "Get√ľetschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin", adem√°s contiene gran cantidad de datos

[+]
0 Comentaris    

23-10-2015  (14767 lectures)    

Leonard de Noblac - Sant occità-català

Leonard de Noblac (o de Limoges o Noblet ; també conegut com Lienard, Linhart, Leonhard, Léonard, Leonardo, Annard ) (mort el 559 dC), és un sant occità associat a la ciutat i abadia de Saint-Léonard-de-Noblat, a Haute-Vienne, a la regió del Limousin d'Occitània. Patró de:presoners polítics, persones empresonades, presoners de guerra i presoners, dones en feina, així com

[+]
0 Comentaris    

17-12-2013  (5098 lectures)    

Efecte càntir

L'efecte càntir és una forma de refredar mitjançant un procés endotèrmic. Hi ha un refrany català que diu: "Càntir nou fa l'aigua fresca" Podria semblar un conte de fades però no ho és, es basa en el principi científic d'un procés endotèrmic (l'evaporació). Ja d'antic la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el càntir i el posen al sol (el càntir ha de ser com el de la fotografia de tipus porós). El sol comença el cicle d'evaporació de l'aigua de la

[+]
0 Comentaris    

26-05-2009  (2085 lectures)    

Cal investigar la història ... fins i tot la recent

Patim una adulteraci√≥ constant de la hist√≤ria, per√≤ la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la hist√≤ria llunyana, per√≤ cal tamb√© investigar i fer p√ļblica la veritat de la hist√≤ria recent, encara que alg√ļ pugui dir que no es tracte d'hist√≤ria sin√≥ de pol√≠tica.

[+]
0 Comentaris    

21-03-2013  (5848 lectures)    

Buc

Les dues variants més importants en la construcció dels bucs medievals fan referència a la disposició de les llates del folre. Hi ha dos tipus predominants: bucs amb folre tinglat i bucs amb folre llis (format per planxes juxtaposades sobre una estructura de quadernes). Folre tinglat.- Sense tenir en compte les excepcions, el folre tinglat s'usava a les costes del mar Bàltic i de l'oceà Atlàntic. Folre llis.- El folre designat com a llis (en aquest article) resumeix el sistema

[+]
0 Comentaris    

18-12-2017  (2855 lectures)    

Les restes de Colom i l'antropologia

A la catedral de Santo Domingo (Rep√ļblica Dominicana), coneguda tamb√© com la Catedral Primada d'Am√®rica,es mostra el sepulcre on s'afirma que descansen les restes de Crist√≤for Colom, qui va descobrir els primers territoris americans. No obstant aix√≤, a la Catedral de Sevilla hi ha un t√ļmul impressionant en qu√® quatre cavallers -que representen els regnes de Castella, Lle√≥, Arag√≥ i Navarra- porten a coll el f√®retre de l'il¬∑lustre mar√≠. Per als espanyols no hi ha cap mena de dubte que

[+]
0 Comentaris    

11-11-2014  (6816 lectures)    

Noms dels vents clàssics

A l' antic m√≥n mediterrani , els vents cl√†ssics de la br√ļixola eren noms per als punts d'orientaci√≥ geogr√†fica i orientaci√≥, en associaci√≥ amb els vents tals que els antics grecs i romans van concebre. Les antigues roses de vent solien tenir dotze vents i, per tant, dotze punts d'orientaci√≥, de vegades redu√Įdes a vuit o van augmentar a

[+]
0 Comentaris    

08-05-2014  (8013 lectures)    

Amalfi-Malta: Els noms dels vents

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRA√áAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL√Ä I MALT√ąS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce√†nics perqu√® els primers navegants oce√†nics eren

[+]
1 Comentaris    

23-10-2014  (2026 lectures)    

Ghiterna - Ghiterra - Gittern

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis ‚Äúghiterra‚ÄĚ, ab aliis ‚Äúghiterna‚ÄĚ vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum

[+]
0 Comentaris    

23-10-2013  (2022 lectures)    

Gittern - Giterna

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis ‚Äúghiterra‚ÄĚ, ab aliis ‚Äúghiterna‚ÄĚ vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum

[+]
0 Comentaris    

09-06-2013  (42956 lectures)    

Llegua - legua - league


[+]
0 Comentaris    

24-05-2013  (2007 lectures)    

Orígens catalans dels Gittern-Guitarró-Ukelele i els Amat de Cremona

Orígens catalans dels Gittern-Guitarró-Ukelele i els Amat de

[+]
0 Comentaris    

22-12-2011  (4303 lectures)    

Santa Bàrbara, Califòrnia, el Gallard i Catalunya

La meva intuició de petit: que la tradició catalana de Santa Bàrbara i els trons estava relacionada amb la santabàrbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa Bàrbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (2322 lectures)    

Impremta a Espanya -Mates


[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (3649 lectures)    

Signatura (Mates)

La signatura és un senyal que serveix per indicar l'ordre dels plecs o quaderns d'un còdex, manuscrit o llibre imprès per a poder-los relligar en l'ordre correcte, ja que no se solien numerar ni les pàgines ni els folis. En general consisteix en una lletra i un nombre que apareixen en la part inferior dreta del recte de les primers fulls (fins a la meitat) de cada quadern o

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (5003 lectures)    

Grammatica de Mates

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (4981 lectures)    

Bartomeu Mates

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en

[+]
0 Comentaris    

02-05-2011  (6765 lectures)    

Tirant lo Blanch o Tirante el blanco

Durant m√©s de 200 anys el "Tirant lo blanc" en catal√† no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'√ļnic del que hi havien c√≤pies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser dif√≠cil d'obtenir per ra√≥ de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!).

[+]
0 Comentaris    

22-01-2011  (6892 lectures)    

Refranys de trobadours - Aphorismes - Girs

¬ę Pensa sempre el malici√≥s, que tots s√≥n dels seus colors¬Ľ... (Guillem de Bergued√†)) ¬ę No anir√†s mai a dormir sense ampliar el teu mag√≠¬Ľ.. (M. Capdevila) ¬ę No hi ha mal que algun b√© no ens porti¬Ľ.. (M. Capdevila) "All√≤ bo.. si breu.. doblement bo!.. "Com m√©s curt millor!.. "Bo i senzill.. doblement bo!.. "All√≤ bo.. si senzill.. doblement bo!.. "All√≤ que √©s bo.. si √©s senzill.. √©s doblement

[+]
0 Comentaris    

22-01-2011  (5110 lectures)    

Quatre-cents aforismes cathalans del doctor Ioan Carlos Amat - Aphorismes

s.XVIII - Quatre cents aforismes catalans del doctor Joan Carles Amat - dirigits al lector o Quatre cents aphorismes cathalans del doctor Ioan Carlos Amat - Barcelona: En la Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, Any

[+]
0 Comentaris    

...
3
...