L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat

El 1504, Cristòfor Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig camí, però no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa té forma de nau), però els navegants la van deixar de costat durant els següents 350

Jeroni Pujades va néixer a Barcelona, al carrer de Sant Honorat. Era fill del figuerenc Miquel Pujades, síndic de la vila reial i que fou doctor en lleis. Del matrimoni de Miquel amb Elisabet Moner, nasqueren dos fills: Miquel, el major, que fou prevere de la catedral de Barcelona, i Jeroni. Jeroni heretà del seu pare l'afecció per les lleis, i l'any 1585, amb disset anys, realitzava ja estudis superiors a la Universitat de Lleida, on es doctorà en dret civil i canònic l'any 1591, a

Leonard de Noblac (o de Limoges o Noblet ; també conegut com Lienard, Linhart, Leonhard, Léonard, Leonardo, Annard ) (mort el 559 dC), és un sant occità associat a la ciutat i abadia de Saint-Léonard-de-Noblat, a Haute-Vienne, a la regió del Limousin d'Occitània. Patró de:presoners polítics, persones empresonades, presoners de guerra i presoners, dones en feina, així com

Guanahaní (que significa "petita terra d'aigües superiors")[1] va ser el nom taíno d'una illa de les Bahames que va ser la primera terra del Nou Món albirada i visitada pel primer viatge de Cristòfor Colom, el 12 d'octubre de 1492. És una illa en forma de mongeta que Colom va anomenar San Salvador. El guanahaní s'ha identificat tradicionalment amb l'illa Watlings, que va ser rebatejada oficialment com a illa de San Salvador el 1925 com a resultat, però els estudiosos moderns estan

Per Vilafranca s'entén la condició jurídica [1] d'una comunitat medieval lliure de deures [2] o amb privilegis fiscals, realitzant alternativament serveis militars.[3] Exemples en són Borgo Agnello ( Novara ) a principis del segle XIII, Serravalle Sesia (1255),[4] Paganico (Grosseto, també anomenat "Borgo Franco" per raó d'aquestes exempcions),[5] Castelfranco Veneto (Treviso) el 1199 [2], Soncino (1118), un dels més antics,[6] Robecco d'Oglio (Cremona) el 1185,[7] Trino (Vercelli),[8],

Les dues variants més importants en la construcció dels bucs medievals fan referència a la disposició de les llates del folre. Hi ha dos tipus predominants: bucs amb folre tinglat i bucs amb folre llis (format per planxes juxtaposades sobre una estructura de quadernes). Folre tinglat.- Sense tenir en compte les excepcions, el folre tinglat s'usava a les costes del mar Bàltic i de l'oceà Atlàntic. Folre llis.- El folre designat com a llis (en aquest article) resumeix el sistema

A l' antic món mediterrani , els vents clàssics de la brúixola eren noms per als punts d'orientació geogràfica i orientació, en associació amb els vents tals que els antics grecs i romans van concebre. Les antigues roses de vent solien tenir dotze vents i, per tant, dotze punts d'orientació, de vegades reduïdes a vuit o van augmentar a

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum

La meva intuició de petit: que la tradició catalana de Santa Bàrbara i els trons estava relacionada amb la santabàrbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa Bàrbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de

La signatura és un senyal que serveix per indicar l'ordre dels plecs o quaderns d'un còdex, manuscrit o llibre imprès per a poder-los relligar en l'ordre correcte, ja que no se solien numerar ni les pàgines ni els folis. En general consisteix en una lletra i un nombre que apareixen en la part inferior dreta del recte de les primers fulls (fins a la meitat) de cada quadern o