23-10-2014  (2366 lectures) Categoria: Guitarra

Ghiterna - Ghiterra - Gittern

Infotaula d'instrument musicalGhiterna
Tipus
Necked bowl lutes sounded by plectrum

(en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs 321.321-6 Modifica el valor a Wikidata

La ghiterna o ghiterra,[1] també anomenada guitarra renaixentista, és un instrument musical medieval polifònic de corda pinçada i es considera l'antecessora de la mandolina, del tiple, del timple canari, del xarango, del machete/cavaquinho i de l'ukulele. La ghiterra es toca amb un plectre i té cordes de budell, com es pot veure en il·luminacions manuscrites i vitralls del segle XV.[2]

Té forma de mitja pera i és monòxil: és a dir el cos i el mànec estan fets amb la mateixa peça de fusta. La ghiterra sol tenir tres o quatre cordes dobles de budell, tot i que se’n cita un exemple amb cinc ordres (cordes dobles) i normalment es toca amb un plectre de banya.[3] Les cordes, tensades amb unes clavilles, que solen tenir forma de falç, passen sobre el pont que no sol ser fix, sinó movible i estan fixades en l'extrem inferior la caixa de ressonància Aquesta, amb forma de mitja pera, sol tenir dues rosetes, per deixar passar el so.[4]

Contingut

Etimologia

Ghiterna de Hans Oth, 1450, al Castell de Wartbourg.

Es creu que l'etimologia d'aquesta paraula prové del llatí "quinque" = cinc i del persa "tar" = corda. A part d'aixó, cal tenir en compte que els primers llaüts àrabs (en arribar a l'Edat Mitjana) tenien muntades només 4 cordes de fils de seda, on també intervenen les paraules perses "chahar" -4- i "tar" -corda-, és a dir "4 cordes", d'on surt la paraula àrab qîtâra i d'aquesta deriven: kithára, citola, ghiterna, ghiterra i guitarra. De fet, durant el Renaixement, aquest instrument era conegut com guiterne en francès i gittern en anglès.

Història

Les primeres imatges de la ghiterna es troben en il·luminacions manuscrites o en vitralls del segle XV, [2]quedant el seu origen una mica difós tot i que Johannes Tinctoris a "Inventione et usu musica" diu que és un invent del catalans, però no pot ser una guitarra ja que diu que és petita=leutum/minor, en forma de tortuga=formam testudineam i amb un so rar=sonum rarissimus i agut=tenuem en el carmina cantat per les dones catalanes i després pels homes. Tanmateix, diu el més important "Hispanorum invento, ex lyra processit instrumentum quod ipsi ac Itali violam vocant";[1] és a dir es refereix a l'invent de la viola de mà en català ja que diu "VIOLAM", que va passar a dir-se "vihuela" en castellà a partir del segle XVI,[5] en ser glossada el 1536 per Lluis del Milà al seu llibre El Maestro.[6]

« ..Siquidem, Hispanorum invento, ex lyra processit instrumentum quod ipsi ac Itali “violam”, Gallici vero “dimidium leutum” vocant. Quequidem viola in hoc a leuto differt, quod leutum multo maius ac testudineum est, ista vero plana ac (ut plurimum) ex utroque latere incurvata. Alia tamen viola est, a Grecis (ut aiunt) comperta, non solum forma (sicut illa) differens a leuto sed etiam chordarum dispositione ac pulsatione...

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum suscipit... ..Ghiterre autem usus propter tenuem eius sonum rarissimus est. Ad eamque multo sepius Catalanas mulieres carmina quedam amatoria audivi concinere quam viros quicpiam ea personare. Cetula tantum uti quosdam rusticos ad eam nonnullas leves cantilenas concinentes choreas quoque ducentes in Italia quandoque comperi...

»

La ghiterna va ser un instrument popular durant els segles XIV i XV, de fet es pot comparar ja sigui amb rebabs amb cordes inclinades d'origen àrab-andalús, o amb llaüts carolingis i romans.[7] L'esmenta Guillaume de Machaut a La captura d’Alexandria " Leüs, moraches i ghiternes / Que es toquen a les tavernes ". Va romandre en ús fins a principis del XVI XVI. segle quan finalment es va substituir per la guitarra (amb costelles). Actualment es parla de la denominació "ghiterna", però sembla que aleshores era bastant precisa, hi ha pocs documents totalment indiscutibles, però tots apunten en la mateixa direcció. Durant el seu declivi, aquest terme es referia a qualsevol instrument de corda que no era un llaüt i al Renaixement (1530 a 1600) els termes "ghiterna" i "ghiterra" eren intercanviables.

És pot veure una ghiterna al Château de Wartbourg, fabricada cap al 1450 pel luthier Hans Oth.

Referències

  1. ↑ Anar a :1,0 1,1 «Complete Theoretical WorksDe inventione et usu musice» (en llatí). Johannes Tinctoris. [Consulta: 15 agost 2023].
  2. ↑ Anar a :2,0 2,1 «Musiconis». Musiconis, 15-08-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-15. [Consulta: 15 agost 2023].
  3. ↑ Early Music Muse - Gittern.
  4. ↑ Early Music Instrument Database - Gittern.
  5. ↑ Grisales, Nicolás. «La vihuela española: historia y curiosidades». academiaplay, 17-06-2020. [Consulta: 15 agost 2023].
  6. ↑ «Libro de musica de vihuela de mano :» (en castellà). Biblioteca Digital Hispánica, 15-06-2023. [Consulta: 15 agost 2023].
  7. ↑ Christian Brassy et Olivier Féraud, Restituer une guiterne, dans Histoire médiévale n°36, février-mars 2011, p. 65

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ghiterna

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.