Â
KnÞrrur, una de les barques de rem del club Róðrarfelagið KnÞrrur (Illes Feroe). Una barca de panescalm devia tenir un aspecte semblant.
Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. Sâacostuma a definir com una barca rĂ pida, de molts rems, al servei dâun vaixell mĂ©s gran i usada per a transportar persones o cĂ rrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells.
En diccionaris moderns pot consultar-se per âpanescalmâ, en la forma simplificada. En documents antics lâexpressiĂł sempre Ă©s composta: âbarca de panescalmâ. Pel que fa als serveis dâaqueixes barques seân poden comentar tres de diferents:
- al servi dâun vaixell mĂ©s gran
- al servei dâuna base terrestre (normalment una ciutat)
- barques armades per a defensa i atac
Com a barques auxiliars dâun vaixell
Les galeres clĂ ssiques disposaven normalment dâuna barca de panescalm i dâun esquif. Hi ha nombrosos documents que en donen testimoni. Per les seves dimensions la barca de panescalm anava a remolc del vaixell principal quan aquest navegava normalment. En circumstĂ ncies extraordinĂ ries podia ajudar i remolcar el vaixell principal.[1][2] TambĂ© les naus dâuna certa importĂ ncia necessitaven barques de panescalm. [3] La importĂ ncia de la barca de panescalm en una galera es reflectia en les penes als mariners que anaven a terra sense permĂs en una o altra classe de barca.[4][5]
Barques al servei dâuna ciutat
Un antecedent clĂ ssic fou el dels pentecĂČnters sagrats dâAtenes: âPĂ ralosâ i âSalaminiaâ. Aquelles dues naus, rapidĂssimes i servides per ciutadans lliures i escollits feren de correu en ocasions histĂČriques.[6][7] En Ăšpoca medieval i moderna moltes ciutats marĂtimes disposaven de barques de panescalm oficials per a mantenir un contacte amb vaixells propers, dins i fora del port.[8]
- La ciutat de Sevilla, en Ăšpoca dels Reis CatĂČlics, tenia un pont de tretze barques. Per al manteniment del pont de barques disposava dâuna barca de panescalm. Curiosament, el document que es conserva indica la llargĂ ria dâaquella barca en gĂșes ( i no pas en la mesura oficial de âcodos de riberaâ ).[9]
Barques de panescalm armades
Un antecedent dâaquest servei seria el de la marina de guerra bizantina [10][11]que disposava de les barques anomenades âquelandionâ (âquelandiaâ en plural; sovint escrit âchelandionâ,âchelandiaâ), una mena de barques protegides o âblindadesâ.[12] La ciutat de Palma de Mallorca va fer construir lâany 1420 dues barques de panescalm dâaquesta mena (parcialment blindades), segons es pot consultar en el treball â Les barques de panescalm i la seva terminologia segons uns comptes de fabricaciĂł (Mallorca, 1420)â dâANTONI I. ALOMAR.
La falĂșa reial Gloriana en el Thames Diamond Jubilee Pageant, 2012
Com a barques de cerimĂČnia
Lâembarcament i desembarcament de persones importants en pĂșblic, amb motiu dâactes especials, comportava sovint lâĂčs de barques de panescalm engalanades (amb un envelat o pali[13], que cobria les personalitats) i dâuniformes luxosos per als remers. En certs casos i contrades aquest Ășs transitori fou transformat en permanent donant lloc a les âbarques reialsâ ("royal barges", "falĂșas reales") [14][15][16][17][18]o els âBucentauriâ venecians.[19][20]
Les falĂșes
A partir del segle XVI hi comença a haver documentaciĂł, principalment en castellĂ , de les âfalĂșasâ (âfalĂșaâ en singular), barques de rems auxiliars dâuna certa importĂ ncia (per dimensions i nombre de rems) destinades al servei del capitĂ dâun vaixell o lâalmirall dâuna armada.[21][22] Aquelles falĂșes antigues (de les que hi ha barques equivalents modernes a motor) no eren altra cosa que barques de panescalm.
Variants documentades
La denominaciĂł normativa actual de âbarca de panescalmâ no permet una cerca exhaustiva dels documents que en fan referĂšncia. Algunes variants de lâexpressiĂł sĂłn les segĂŒents:
- panescal
- panescam
- penescal
- penescalm
- panescam
- panascalm
- perescalm
Lâerudit L.Faraudo de Saint-Germain va recollir diverses cites amb diferents variants.[23]
Com a barques de transport
En cas necessari les barques de panescalm podien fer el servei de simples barques de transport, entre dos punts de la costa. Per exemple, a Mallorca lâany 1313 (tres barches de perescalm) serviren per a portar pedra per a les obres del rei.[24]
El misteri de lâargue
Hi ha un document de 1268, un contracte per a construir dues naus entre la RepĂșblica de GĂšnova i representants del rei LluĂs IX de França que parla dâun argue com a equipament (entre altres) de la barca de panescalm. No estĂ clar si lâargue anava muntat a la barca o a la nau principal. Si que queda clar el nombre de rems, 32. Una part del document Ă©s la segĂŒent: â⊠barcha una de parescalmo dicte navis, cum remis triginta duabus, arganello uno âŠâ[25]
ReferĂšncies
James I (King of Aragon). Libro De Los Hechos. Gredos, Editorial, S.A., 2003. ISBN 978-84-249-2371-6.
Ferran Soldevila. Les quatre grans crĂČniques. Selecta, 1971.
Antoni Pons i Pastor. Historia de Mallorca, 1970.
Codigo de las costumbres maritimas de Barcelona. hasta aqui vulgarmente llamado libro del consulado. Nuevamente trad. - ... por Antonio de Capmany y de Monpalau. - Madrid, Antonio de Sancha 1791. Antonio de Sancha, 1791, p. 42â.
Libre appel.lat Consolat de Mar: novament estampat e corregit. Joan Rosembach, 1518, p. 197â.
William Watson Goodwin. Greek Reader: Consisting of Selections from Xenophon, Plato, Herodotus, and Thucydides. With Notes Adapted to Goodwin's Greek Grammar, Parallel References to Crosby's and Hadley's Grammars, and Copper-plate Maps. Ginn and Heath, 1878.
John R. Hale. Lords of the Sea: The Epic Story of the Athenian Navy and the Birth of Democracy. Penguin Publishing Group, 14 maig 2009, p. 229â. ISBN 978-1-101-05085-9.
Antonio Arribas. ColleccĂo "Episodis de la histĂłria". Rafael Dalmau., 1961.
Seville. Ordenanças de Sevilla. A. Grande, 1632, p. 31â.
Michael McCormick. Origins of the European Economy: Communications and Commerce AD 300-900. Cambridge University Press, 2001, p. 412â. ISBN 978-0-521-66102-7.
John H. Pryor. The Age of the DromĆn: The Byzantine Navy Ca 500-1204. Brill, 2006. ISBN 978-90-04-15197-0.
Alberto Guglielmotti. Storia della marina pontificia nel medio evo dal 728 al 1499. Sucessori Le Monnier, 1871, p. 126â.
Ramon Muntaner. CrĂłnica catalana de RamĂłn Muntaner. Imprenta de Jaime JepĂșs, 1860, p. 183â.
The Naval Chronicle, Containing a General and Biographical History of the Royal Navy of the United Kingdom, with a Variety of Original Papers on Nautical Subjects. Joyce Gold, p. 19â.
The Royal Visit to Portsmouth, 28 February, 1842, 1842, p. 15â.
THE MIRROR OF LITERATURE, AMUSEMENT, 1831, p. 83â.
JosĂ© Luis Sampedro. Real sitio (Los cĂrculos del tiempo 3). Penguin Random House Grupo Editorial España, 7 juliol 2016, p. 277â. ISBN 978-84-663-3644-4.
Angel de Villalobos. La Colmena, periĂłdico redactado por A. de Villalobos, 1843, p. 306â.
Old Facts and Modern Incidents, Supplementary to Impressions of Germany. C. Heinrich, 1868, p. 188â.
Pietro Casola; Mary Margaret Newett Canon Pietro Casola's Pilgrimage to Jerusalem in the Year 1494. Manchester University Press, 1907, p. 32â. GGKEY:Q2NBEFE2NA0.
MartĂn FernĂĄndez de Navarrete. Diccionario marĂtimo español. Imprenta real, 1831, p. 271â.
Diccionario de la lengua castellana: con las correspondencias catalana y latina. J.M. De Grau, 1844, p. 867â.
MiscelâąlĂ nia Fabra: recull de treballs de lingĂŒĂstica catalana i romĂ nica dedicats a Pompeu Fabra. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1998, p. 164â. ISBN 978-84-7283-419-4.
Miscel.lĂ nia de textos medievals. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 153â. ISBN 978-84-00-07451-7.
Vegeu també
Enllaços externs
[2]
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: