La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
| 12-09-2015 (4921 ) | Categoria: Articles |
Â
Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S’acostuma a definir com una barca rà pida, de molts rems, al servei d’un vaixell més gran i usada per a transportar persones o cà rrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells.
En diccionaris moderns pot consultar-se per “panescalm”, en la forma simplificada. En documents antics l’expressió sempre és composta: “barca de panescalm”. Pel que fa als serveis d’aqueixes barques se’n poden comentar tres de diferents:
Les galeres clĂ ssiques disposaven normalment d’una barca de panescalm i d’un esquif. Hi ha nombrosos documents que en donen testimoni. Per les seves dimensions la barca de panescalm anava a remolc del vaixell principal quan aquest navegava normalment. En circumstĂ ncies extraordinĂ ries podia ajudar i remolcar el vaixell principal.[1][2] TambĂ© les naus d’una certa importĂ ncia necessitaven barques de panescalm. [3] La importĂ ncia de la barca de panescalm en una galera es reflectia en les penes als mariners que anaven a terra sense permĂs en una o altra classe de barca.[4][5]
Un antecedent clĂ ssic fou el dels pentecònters sagrats d’Atenes: “PĂ ralos” i “Salaminia”. Aquelles dues naus, rapidĂssimes i servides per ciutadans lliures i escollits feren de correu en ocasions històriques.[6][7] En època medieval i moderna moltes ciutats marĂtimes disposaven de barques de panescalm oficials per a mantenir un contacte amb vaixells propers, dins i fora del port.[8]
Un antecedent d’aquest servei seria el de la marina de guerra bizantina [10][11]que disposava de les barques anomenades “quelandion” (“quelandia” en plural; sovint escrit “chelandion”,“chelandia”), una mena de barques protegides o “blindades”.[12] La ciutat de Palma de Mallorca va fer construir l’any 1420 dues barques de panescalm d’aquesta mena (parcialment blindades), segons es pot consultar en el treball “ Les barques de panescalm i la seva terminologia segons uns comptes de fabricació (Mallorca, 1420)” d’ANTONI I. ALOMAR.
L’embarcament i desembarcament de persones importants en públic, amb motiu d’actes especials, comportava sovint l’ùs de barques de panescalm engalanades (amb un envelat o pali[13], que cobria les personalitats) i d’uniformes luxosos per als remers. En certs casos i contrades aquest ús transitori fou transformat en permanent donant lloc a les “barques reials” ("royal barges", "falúas reales") [14][15][16][17][18]o els “Bucentauri” venecians.[19][20]
A partir del segle XVI hi comença a haver documentació, principalment en castellà , de les “falúas” (“falúa” en singular), barques de rems auxiliars d’una certa importà ncia (per dimensions i nombre de rems) destinades al servei del capità d’un vaixell o l’almirall d’una armada.[21][22] Aquelles falúes antigues (de les que hi ha barques equivalents modernes a motor) no eren altra cosa que barques de panescalm.
La denominació normativa actual de “barca de panescalm” no permet una cerca exhaustiva dels documents que en fan referència. Algunes variants de l’expressió són les següents:
L’erudit L.Faraudo de Saint-Germain va recollir diverses cites amb diferents variants.[23]
En cas necessari les barques de panescalm podien fer el servei de simples barques de transport, entre dos punts de la costa. Per exemple, a Mallorca l’any 1313 (tres barches de perescalm) serviren per a portar pedra per a les obres del rei.[24]
Hi ha un document de 1268, un contracte per a construir dues naus entre la RepĂşblica de Gènova i representants del rei LluĂs IX de França que parla d’un argue com a equipament (entre altres) de la barca de panescalm. No estĂ clar si l’argue anava muntat a la barca o a la nau principal. Si que queda clar el nombre de rems, 32. Una part del document Ă©s la segĂĽent: “… barcha una de parescalmo dicte navis, cum remis triginta duabus, arganello uno …”[25]
 |
La fal·là cia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret |
 |
Barca llevantina |
 |
ES MAGATZEM DE JEAN MORY & Cia - SANTIAGO GĂśELL -Alegret-Nadal |
 |
Colom i CanĂ ries - Els Cardona i California |
 |
La longitud i els eclipsis de lluna -4rt viatge de Colom |
 |
Font del Gat de Sant AgustĂ Vell |
 |
Teoria dels 4 humors - Humorisme - |
 |
SARDANA: UN BALL MEDITERRANI |
 |
Vocabolari molt profitĂłs per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan |
 |
ProjecciĂł Da Vinci octant |
Afegeix-hi un comentari: