Dubto que el ms. de "El Nuevo Mundo" trobat a Montserrat de Morais Vasconcelos aporti res a la Ha de Catalunya.Tothom s'ha llençat a dir que era austracista perqué ho ha dit la filòloga murciana que l'ha trobat. Però des del 1700 fins al 1704 Morais Vasconcelos és clarament filipista i ho demostra al pròleg del seu llibre, que signa ell mateix amb grans lloances cap a Felip cinquè, per tant, aquesta obra és una obra filipista. El 1738 el van fer president de la RAE BORBÒNICA .. encara

Tan m’abellis vostre cortes deman, qu’ ieu no me puesc ni voill a vos cobrire Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan consiros vei la passada folor e vei jausen lo joi qu’esper, denan Ara vos prec, per aquella valor que vos guida al som de l’escalina sovenha vos a temps de ma dolor Nascuda de pare italià i mare vienesa, va assistir a l'escola obligatòria amb les monges alemanyes a Milà, després a l'escola d'art a Brera i finalment a Ciències Polítiques a la Universitat Estatal de

Interpretació M.C. del conflicte base narrat a Il trovatore de Verdi, que està situat en un context històric específic de la Corona Catalano-Aragonesa al segle XV. Il trovatore, una de les òperes més cèlebres de Giuseppe Verdi, adquireix un sentit dramàtic més profund quan s'interpreta a la llum del Compromís de Casp. La rivalitat personal i familiar dels seus protagonistes, el tenor i el baríton, no és només un conflicte per amor, sinó un reflex de la lluita pel poder a la Corona

El galaicoportugués o gallec, també conegut com a gallec antic o portuguès medieval, era la llengua romanç parlada durant l'Edat Mitjana en tota la franja nord-occidental de la península ibèrica, des del mar Cantàbric fins al riu Duero. De l'evolució d'aquesta llengua procedeixen els actuals idiomes gallec i portuguès, tot i que el reintegracionisme postula actualment que ambdues llengües posseeixen el mateix diasistema lingüístic, malgrat les seves diferències diatòpiques. A

bizantí del segle VI a l’Europa occidental, especialment a les regions que van des de Múrcia fins a Niça, presenta un mosaic complex de presència directa, influència cultural i hibridació amb estils locals. A continuació, s’amplia l’anàlisi amb més detalls sobre el context històric, les característiques artístiques i els jaciments més

Els amos de la Franja de Gaza no eren els palestins, sinó Egipte, que la va regalar a Israel a canvi de la península del Sinaí i el Canal de Suez. Aquesta és la realitat històrica i legal, i la mare del xai. Ho enteneu? Jordània va estar reclamant durant 50 anys la part de Cisjordània, no per als palestins, sinó per a la pròpia Jordània. Un Estat palestí independent a Cisjordània no ha existit mai, era una part de Jordània, i prou. És perfectament legal el fet que, després

Sobre la festa de Sant Jordi a Catalunya en parlen els dietaris de la Generalitat de 1456, tot i sabent que els almogavers van robar el suposat cap de Sant Jordi a Anatòlia el s.XIV Dissabte, a XVII d’abril de 1456: “Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament

L'església de Sant Jordi de PhiladelPhia (Agios Georgios) Mentre que la ruïna més famosa de la ciutat és la Basílica de Sant Joan (del segle VI), l'església de Sant Jordi va ser el centre de la comunitat grega ortodoxa durant els darrers segles de presència cristiana a la ciutat. Fins a principis del segle XX (abans de l'intercanvi de poblacions de 1923), Filadèlfia era una de les poques ciutats de l'interior d'Anatòlia que conservava una vibrant població cristiana.