bevel
ˈbev(ə)l

Definicions

Nom masculí

1. Superfície o vora inclinada respecte a la línia horitzontal o vertical, especialment en fusteria o treball en pedra.(a slope from the horizontal or vertical in carpentry and stonework; a sloping surface or edge.)

   • Sinònims: bisell, xamfrà, inclinació, angle, tall oblic. (slope, slant, angle, cant, chamfer, miter, oblique diagonal, tilt, rare:bezel)

Verb transitiu

1. Tallar o donar forma obliqua a una vora o cantonada.
   change (a square edge on an object) to a sloping one.

   • Sinònims: bisellar, axamfranar, inclinar. (bevel, chamfer, incline.)

Exemples

• Verb: "Cal polir la cara del plat i bisellar la vora."

• (polish the face of the plate and bevel the edge)

• Nom: "un bisell molt petit de 45° sobre la superfície superior."

• (a very small 45° bevel is ground on the top surface)