23-10-2013  (2111 lectures) Categoria: Guitarra

Gittern - Giterna

Gittern
Gittern de cinc cursos o "Quintern" datat el 1450, constru√Įt pel lutier Hans Oth
Classificació Instrument de corda fregada (pinçat)
Classificaci√≥ de Hornbostel-Sachs 321.322 (lla√ľt de caixa de coll)
(Cordòfon
)
Desenvolupat Segle 13
Instruments relacionats
Llista

El¬†gittern era un instrument relativament petit, de forma de tortuga, que apareix per primera vegada en la literatura i la representaci√≥ pict√≤rica durant el segle 13 a Europa occidental (Pen√≠nsula Ib√®rica, It√†lia, Fran√ßa, Anglaterra). Normalment es representa tocat amb un¬†plectre de ploma,[1] com es pot veure clarament a partir de les il¬∑luminacions manuscrites del segle xiii. Tamb√© se l'anomenava guiterna a Espanya,¬†guiterne o¬† guiterre a Fran√ßa,¬†chitarra a It√†lia i¬†quintern a Alemanya.¬†[2] Un instrument popular entre m√ļsics de la cort,¬†joglars i aficionats, el gittern es considera un avantpassat de la guitarra moderna i d'altres instruments com el¬†mandore,¬†la band√ļrria i el¬†gallichon. [3][4]

Des de principis del segle 16, una¬†guitarra en forma de¬†viola de m√† (esquena plana) va comen√ßar a apar√®ixer a Espanya, i m√©s tard a Fran√ßa, existint al costat del gittern. Tot i que l'instrument de respatller rod√≥ sembla haver perdut terreny a la nova forma que gradualment es va convertir en la guitarra familiar avui en dia, la influ√®ncia de l'estil anterior va continuar. Hi ha exemples de lla√ľts convertits en guitarres en diversos museus, mentre que instruments constru√Įts a prop√≤sit com el galichon utilitzaven l'afinaci√≥ i la configuraci√≥ d'una sola corda de la guitarra moderna. Una tradici√≥ de construcci√≥ de guitarres rodones a Alemanya va continuar fins al segle 20 amb noms com¬†Gittar-Laute i¬†Wandervogellaute.

Fins al 2002, nom√©s es coneixien dos gitterns medievals supervivents,[5][6] un al¬†Museu Metropolit√† d'Art (vegeu enlla√ßos externs), l'altre al Museu del¬†Castell de Wartburg. Un tercer va ser descobert en una¬†depend√®ncia medieval a¬†ElblńÖg, Pol√≤nia. [6][7]

Contingut

Estructura

Gittern (dreta) representat en una escena al fresc de c. 1322 de la vida de Sant Martí de Tours. L'instrument de l'esquerra és un conjunt d'aulos.
Pintura de Joan Oliver de c.1330 a¬†la catedral de Pamplona, que mostra un m√ļsic tocant un gittern.

Probablement, l'esquena, el coll i¬†el claviller estaven tallats d'una sola pe√ßa de fusta. Ocorrent menys rarament m√©s tard al segle 15, l'esquena es va construir a partir d'una s√®rie de costelles c√≤niques primes unides a les vores, com era caracter√≠stic del lla√ľt. A difer√®ncia de la cantonada afilada que uneix el cos al coll que es veu al lla√ľt, el cos i el coll del gittern s'uneixen en una corba suau o en l√≠nia recta. La fal√ß, o ocasionalment claviller d'arc suau, feia un angle amb el coll d'entre 30-90 graus. A difer√®ncia del lla√ľt, la majoria dels clavillers dels gitterns acabaven en una talla d'un cap hum√† o animal.

La majoria dels gitterns es representaven amb tres o (m√©s comunament) quatre cursos de cordes dobles. Tamb√© hi ha refer√®ncies a uns cinc gitterns de curs al segle 16. Tot i que no hi ha molta informaci√≥ directa sobre l'afinaci√≥ del gittern, les versions posteriors possiblement es van afinar en quartes i quintes com el mandore unes d√®cades m√©s tard. Els trasts van ser representats en algunes representacions (principalment italianes i alemanyes), encara que aparentment absents en la majoria de les representacions franceses, espanyoles i angleses. El forat sonor del gittern estava cobert amb una roseta (una delicada talla de fusta o tall de pergam√≠), similar al lla√ľt.

La construcció s'assembla a altres instruments arquejats i pinçats, incloent el rebec, la lira calabresa i bizantina, el gǎdulka, la lijerica, el kemençe klasic, el gudok i la cobza. Aquests tenen formes similars, un coll curt i, com el gittern, estan tallats en un sol bloc de fusta.

Relaci√≥ entre gittern, la fam√≠lia de la c√≠tola, el lla√ľt i la guitarra

El 1575, el quintern alemany inclo√Įa instruments en forma de guitarra.
Secci√≥ del llibre de¬†Sebastian Virdung de 1511,¬†Musica getuscht und angezogen. (A dalt a l'esquerra) lla√ľt, (dreta) viola, (baix) Gittern

Alguns han assenyalat que hi ha hagut errors en l'erudició (a partir del segle 19) que van portar al gittern a ser anomenat mandore i viceversa,[8] i confusió similar amb la cítola. [8] Com a resultat d'aquesta incertesa, moltes fonts modernes es refereixen als gitterns com a mandors, i als cítoles com a gitterns.

Diverses fonts modernes tamb√© han afirmat que l'instrument va ser introdu√Įt a Europa des de les regions √†rabs d'una manera similar al¬†lla√ľt, per√≤ les dades hist√≤riques reals que donen suport a aquesta teoria s√≥n rares, ambig√ľes i poden suggerir el contrari. Els diversos noms regionals utilitzats (incl√≤s l'√†rab) apareixen derivats al llarg del temps d'un origen grecorom√† (llat√≠ vulgar), encara que actualment es desconeix quan i com es va produir.¬†[cal citaci√≥] √Čs possible que l'instrument exist√≠s a Europa durant un per√≠ode anterior a les conquestes √†rabs a la pen√≠nsula Ib√®rica, amb noms divergents amb l'evoluci√≥ regional de les lleng√ľes europees a partir del llat√≠ despr√©s de la caiguda de l'Imperi Rom√† (compareu¬†lleng√ľes rom√†niques).

Mentre que el nom del lla√ľt (portugu√®s¬†ala√ļde, castell√†¬†laud, de l'√†rab¬†al- ŅŇęd), i l'instrument en si s'ha interpretat com d'origen¬†√†rab/persa, el gittern no apareix en el material de fonts √†rabs hist√≤riques per donar suport al que nom√©s pot ser especulaci√≥.¬†[cal citaci√≥]

Etimologia i identitat

Un dels tres "gitterns" pot no ser
Instrument del Metropolitan Museum of Arts etiquetat com un gittern en el llibre de James Tyler, The Early Mandolin. El catàleg del museu, Art medieval de col·leccions privades: una exposició especial als claustres, deia que probablement no es tractava d'un gittern sinó d'un instrument d'arc, possiblement un rebec, però amb cinc cordes en lloc de les tres normals del rebec. [9]

El gittern s'havia esva√Įt tan completament de la mem√≤ria a Anglaterra que la identificaci√≥ de l'instrument va resultar problem√†tica per als estudis de m√ļsica antiga del segle 20. Es va suposar que l'ascend√®ncia de la guitarra moderna nom√©s es podia descobrir a trav√©s de l'estudi d'instruments de respatller pla. Com a conseq√ľ√®ncia, la que ara es creu que √©s l'√ļnica¬†c√≠tola medieval supervivent coneguda va ser fins fa poc etiquetada com a gittern.

El 1977, Lawrence Wright va publicar el seu article¬†The Medieval Gittern and Citole: A Case of Mistaken Identity. en el n√ļmero 30 del¬†Galpin Society Journal; amb refer√®ncies detallades a fonts hist√≤riques prim√†ries que revelen el gittern com un instrument de respatller rod√≥ - i l'anomenat "gittern del castell de Warwick" (un instrument de respatller pla) com originalment una citole.

La investigaci√≥ de Wright tamb√© es va correspondre amb observacions sobre els or√≠gens de la guitarra de dors pla fetes pel music√≤leg espanyol del segle 16¬†Juan Bermudo. Amb aquest enfocament te√≤ric, es va fer possible per als estudiosos desembolicar¬†nomenclatura pr√®viament confusa i contradict√≤ria. A causa de la naturalesa complexa del tema, la llista i els enlla√ßos seg√ľents haurien d'ajudar a llegir m√©s.

  • Noms en angl√®s: gittern, gittron, giterninge, giterne.¬†A Booke of New Lessons for the Cithern & Gittern de John Playford (publicat a Londres el 1652) pot representar una resposta a la cont√≠nua popularitat d'ambd√≥s instruments; encara que les refer√®ncies al gittern pr√†cticament desapareixen a Anglaterra durant el segle seg√ľent. La guitarra que ressorgeix a mitjans de la d√®cada de 1750 (referida com a¬†guitarra anglesa o 'guittar'), gaudint d'una onada de popularitat que es va esvair al segle 19; √©s un instrument completament diferent relacionat amb desenvolupaments posteriors de la¬†citterna. Durant el segle 14, en temps de¬†Geoffrey Chaucer, la "e" que apareix al final de la seva ortografia anglesa "gyterne" s'hauria¬†pronunciat. Per√≤ despr√©s del¬†gran canvi voc√†lic, el gittern de Playford ha perdut la "e" del tot. Tot i que el treball de Wright va permetre identificar l'instrument medieval, les refer√®ncies a ell a l'Anglaterra del segle 16 s√≥n m√©s ambivalents pel que fa a l'estructura, el que porta a la confusi√≥ inicial d'identificaci√≥ de la c√≠tola. Sembla raonable que les modes francesa i espanyola influ√Įssin en el gittern durant l'√®poca¬†d'Enric VIII, com ho van fer en altres llocs.

Obra d'art de la catedral de Bayeux a França, que mostra un àngel tocant un gittern.

  • Noms en franc√®s: gviterre (la 'v' √©s un substitut llat√≠ de 'u'), guisterne, guitarre, guiterne, guyterne, guiterre, quinterne, quitaire, quitarre (la 'e' al final de paraula pot haver estat accentuada d'una manera diferent i m√©s pesada a la¬†pronunciaci√≥ moderna d'una manera similar a l'anglesa). A Fran√ßa, la¬†forma pin√ßada de la¬†vielle de dors pla (cognat amb l'espanyol 'vihuela'), mai va assumir la import√†ncia que va desenvolupar a les pen√≠nsules ib√®rica i it√†lica. Com a conseq√ľ√®ncia, la substituci√≥ de la guitarra d'esquena rodona pel nou estil espanyol sembla desconnectada, amb poc a rastrejar en les fonts hist√≤riques. El segle 16 va veure les publicacions (amb il¬∑lustracions a la portada que representen l'instrument) d'obres de compositors com¬†Guillaume Morlaye i¬†Adrian Le Roy destinats a la guitarra de quatre plats de respatller pla, reflectint una nova popularitat a Fran√ßa, possiblement m√©s que Espanya.
  • Noms en itali√†: chitarino (It. diminutiu, √©s a¬†dir, chitara petita), chitarrino,¬†chitarra, cythara. James Tyler ha considerat la possibilitat que el quitari sigui ancestral a la¬†mandolina primerenca durant el segle 15. El chitarrone (literalment gran 'chitarra'), √©s un instrument que va apar√®ixer a finals de la d√®cada de 1580 i es va fer important pel seu paper en el¬†baix continu donant suport a diversos conjunts musicals durant el segle 17, aix√≠ com per a obres en solitari. El nom alternatiu "tiorba" (angl√®s¬†theorba) va despla√ßar la paraula original, i ara √©s el terme preferit utilitzat pels m√ļsics moderns.
  • Noms en alemany: quintern, chiterna, quinterna - possiblement derivat del desenvolupament posterior d'un instrument de cinc cursos (superposici√≥ del llat√≠¬†quinctus 'cinc' amb chiterna o similar). Juan Bermudo va esmentar haver vist una¬†guitarra de 5 plats per√≤ que els instruments de 4 cursos eren normals. La¬†quinterna que apareix en el tractat alemany de¬†Michael Praetorius sobre instruments musicals de 1618,¬†Syntagma Musicum (l√†mina 16) - t√© clavilles inserides lateralment al claviller, per√≤ el cos t√© ara una forma plana de figura de 8. Igual que Bermudo, Praetorius tamb√© esmenta instruments de 5 cursos, per√≤ considera normals 4 cursos. L'instrument supervivent de Hans Oth √©s inusual en comparaci√≥ amb les representacions hist√≤riques, les cordes passen per sobre del¬†pont i es fixen a la vora inferior del cos. Les cordes de les il¬∑lustracions hist√≤riques es mostren normalment fixades al pont, cosa que pot suggerir que l'instrument es va convertir de quatre cursos en una data posterior a la seva construcci√≥ i el pont original es va separar.
  • Nom en castell√†: guiterna
  • Noms en √†rab:¬†kouitra, quitra, kaitara. Aquest instrument de quatre cursos de respatller rod√≥ se sol esmentar en relaci√≥ amb les teories que donen suport a un origen √†rab per al gittern. Est√† constru√Įt de manera similar a la¬†chitarra italiana i l'oud, tot i que el claviller ha perdut tot rastre del seu predecessor en forma de fal√ß. L'instrument modern sembla haver sobreviscut i desenvolupat a¬†Alg√®ria a√Įllat de les regions circumdants, i tradicionalment s'associa amb la m√ļsica¬†d'Al-Andalus. Aquesta¬†tradici√≥ cultural al nord d'√Äfrica es considera estretament lligada al desenvolupament de la pen√≠nsula Ib√®rica i a la posterior¬†expulsi√≥ dels moriscos entre 1609 i 1614.
  • Nom en portugu√®s: El proc√©s pel qual la guitarra d'esquena rodona es va convertir en un instrument de respatller pla a Espanya (i l'instrument en si) sembla haver deixat poc impacte en la hist√≤ria portuguesa. L'√ļs de 'guitarra' al segle 18 (fins a l'actualitat) Portugal es refereix a un instrument diferent: la¬†guitarra portuguesa, relacionada amb desenvolupaments posteriors de la citterna.

L'equivalent portugu√®s modern de la "guitarra espanyola" encara es coneix generalment com¬†a viola (viol√£o al Brasil - literalment viola gran), igual que alguns¬†instruments regionals m√©s petits relacionats. El portugu√®s 'viola' (com l'itali√†), √©s cognat amb el castell√† 'vihuela'. A difer√®ncia d'Espanya, tots aquests instruments utilitzaven tradicionalment cordes met√†l¬∑liques fins a l'arribada de les cordes modernes de nil√≥. Mentre que el¬†viol√£o modern √©s ara comunament enfilat amb nil√≥ (tot i que encara existeixen variacions de corda d'acer), a Portugal els m√ļsics diferencien entre la versi√≥ enfilada de nil√≥ com a¬†guitarra cl√†ssica i l'instrument tradicional com¬†a viola de fado, reflectint la relaci√≥ hist√≤rica amb la¬†m√ļsica de fado.

Mentre que es considera que els anglesos i alemanys van manllevar els seus noms dels francesos,[10] es creu que l'espanyol "guitarra", l'itali√† "chitarra" i el franc√®s "guitarre" deriven en √ļltima inst√†ncia del grec "kithara"[10] - tot i que els or√≠gens del proc√©s hist√≤ric que va portar aix√≤ encara no s'entenen, amb molt poques proves reals a part de la ling√ľ√≠stica per explorar.

Paper en la literatura

Càntiges de Santa Maria

Imatge de les Cantigas de Santa Maria mostrant dos m√ļsics amb gitterns
Gittern interpretat per un àngel, Catedral de Saint Julien du Mans, França, c. 1325

A la literatura espanyola, el segle 13¬†Cantigas de Santa Maria amb les seves detallades il¬∑lustracions en miniatura de colors que representen m√ļsics que toquen una √†mplia varietat d'instruments s'utilitza sovint per a interpretacions modernes - les imatges reprodu√Įdes i subtitulades, acompanyades d'afirmacions que donen suport a diverses teories i comentaris sobre els instruments.

Cap dels quatre manuscrits supervivents cont√© peus de foto (o text en els poemes) per donar suport a observacions diferents del gittern sembla haver tingut el mateix estatus que altres instruments. Tot i que les actituds socials cap a instruments com el lla√ľt, el rebel i el gittern poden haver canviat a Espanya molt m√©s tard amb l'impacte cultural de la¬†Reconquesta, el que es registra a les¬†Cantigas indica el contrari durant aquest per√≠ode de la hist√≤ria.

Lluny de ser considerat un exemple de cultura islàmica, l'instrument es va utilitzar per a una ocasió per il·lustrar principis de la doctrina religiosa cristiana. El teòleg francès Jean Gerson va comparar les quatre virtuts cardinals amb "la guiterne de quatre cordes". L'estadista i poeta italià Dante Alighieri, referint-se a les qualitats (i possiblement l'estructura) del gittern, va dir: "... de la mateixa manera que seria una operació culpable fer una pala d'una espasa fina o un vas d'una fina chitarra".

Guillaume de Machaut

No obstant aix√≤, el compositor franc√®s del segle XIV¬†Guillaume de Machaut en el seu poema¬†Prise d'Alexandrie:¬†14 "Lla√ľts, moraches i guiterne / es tocaven a les tavernes", assenyala un paper secular lluny de les refer√®ncies religioses o de les corts reials i ducals.

Geoffrey Chaucer

Una reconstrucció d'un gittern medieval

Chaucer tamb√© esmenta el gittern als¬†Contes de Canterbury (finals del segle 14) que s√≥n interpretats per persones que freq√ľenten tavernes.¬†A The Miller's Tale, Absalom fa serenates a una dona fora de la seva finestra:[11]

Ara era d'aquell chirche un rector
, el que es deia (anomenat) Absalon...
I com Wel va poder va jugar en una giterne.
En tota la vila n'as (no n'hi hagué mai) cervesa ne (ni) taverna,
que ne visità ab sos solos.[12]

I el seu The Cooks Tale.,[11] Al konne ell pleye on gyterne o ribible (tot pot jugar a gittern o rebab). [13]

Altres registres escrits

Praetorius, comentant un paper social de doble propòsit, ".. a Itàlia, els Ziarlatini i els Salt' in banco els utilitzen per a simples acompanyaments de la seva villanelle i altres cançons vulgars i pallasses. (Aquesta gent és una cosa així com els nostres comediants i bufons.) No obstant això, utilitzar la (chiterna) per a la bella cançó d'art d'un bon cantant professional és una cosa completament diferent".

El gittern sovint va aparèixer durant el segle 14 a principis del segle 15 en els inventaris de diverses corts. La cort de Carles V de França en va registrar quatre, inclosa una d'ivori, mentre que les corts italianes d'Este i Ferrara van registrar la contractació de mestres gittern (chitarra).

Recursos

Musa de M√ļsica Antiga - Gittern

Base de dades d'instruments de m√ļsica antiga - Gittern

Referències

  1. ^ p. 118. L'Enciclop√®dia de la M√ļsica. Nova York: Hermes House, 2002.
  2. ^ The Grove Dictionary of Musical Instruments (2a edició) (abril 2014). Quinterne [quintern]. ISBN 978-0-19-974339-1. [Consulta: 2015-03-20].
  3. ^ Tyler, James (gener de 1981).¬†"El Mandore als segles 16 i 17" (PDF).¬†M√ļsica antiga.¬†9 (1): 22‚Äď31.¬†DOI:10.1093/earlyj/9.1.22. [Consulta:¬†10 abril 2019].¬†... el petit instrument semblant a un lla√ľt de l'edat mitjana anomenat, fins fa poc, la "mandora" pels escriptors moderns, s'anomenava originalment "gittern"... Generalment s'utilitza per a la petita, de quatre plats, guitarra renaixentista, per√≤ encara s'utilitzava ocasionalment (fins ben entrat el segle 17) per a l'instrument que, durant el segle 16, es va con√®ixer com el "mandore". ... √©s a l'espanyol Juan Bermudo a qui hem de rec√≥rrer... en la seva¬†Declaraci√≥ d'instruments (1555), Bermudo parla de la band√ļrria...
  4. ^ Meucci, Renato (2001). "Da 'chitarra italiana' a 'chitarrone': una nuova interpretazione".¬†Enrico Radesca da Foggia e il suo tempo: Atti del Convegno di studi, Foggia, 7‚Äď8 d'abril de 2000. p√†gines 30-57.¬†ISBN 978-887096347-2.
  5. ^ Tyler, Jaume; Espurnes, Pau (1992).¬†La mandolina primerenca. Oxford: Clarendon Press. pp.¬†1‚Äď7.¬†ISBN 0-19-816302-9.
  6. ^¬†Jump up to:un b Martin Kirnbauer; Musikwissenschaftl. Institut; Uni Basilea.¬†‚ÜĎ ¬ęMittelalterliche musikzeugnisse¬Ľ. Arxivat de¬†l'original el 2004-12-25. [Consulta:¬†2010-12-06].
  7. ^ "Instruments poc rendibles". [Consulta: 2010-12-06].
  8. ^ Jump up to:un b The Groves Dictionary of Musical Instruments (2a edició) (abril 2014). Mandore [Mandorre]. ISBN 978-0-19-974339-1. [Consulta: 2015-03-21].
  9. ^ Art medieval de col·leccions privades: una exposició especial al claustre, del 30 d'octubre de 1968 al 30 de març de 1969: introducció i catàleg. 1968. p. 216.
  10. ^ Jump up to:un b The Groves Dictionary of Musical Instruments (2a edició) (abril 2014). Gittern [gyterne]. ISBN 978-0-19-974339-1. [Consulta: 2015-03-21].
  11. ^¬†Jump up to:un b M√ļsica en l'era de Chaucer Per Nigel Wilkins. P√†gina 114. Publicat per DS Brewer, 1999
  12. ^ Els contes de Canterbury Per Geoffrey Chaucer, Thomas Tyrwhit. Pàgina 93-94. Publicat per D. Appleton & Co., Nova York, 1870.
  13. ^ Robert Boenig i Andrewy Tayler, editors, The Canterbury Tales, Second Edition, Broadview Press, Broadview Editions 2nd Edition, pàgina 118, línia 4396, ISBN 9781554811069.

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.