Una imatge detallada de l'accelerador tensorial i els seus elements de disseny. El cinquè volum del diccionari explicatiu de l'arquitectura francesa del segle XI al XVI per Eugenio Viollet-el-Duc , 1856 Una espingarda (" springdal ", " scorpí " [1] , a la literatura moderna, el nom erroni " briqola " [2]també està molt estès) és un tirador de deformació d' un espatlla medieval destinat a l'aplanament

La moreneta és del segle XII, és per tant la 1ª de les verges trobades , seguint-la la de Núria i no oblidem la mare de déu negre de la Mercé, que jo defenso que portava l'espelma de la presentació al temple (tradició jueva al presentar les verges al temple), com les seves derivades que va portar a Bonaria-Cagliari el mercedari fra catalano: La Mare de deu de Bonaire-Buenos Ayres, la Candelària que va convertir el guanches des de l'aire, i totes les que porten una espelma a la mà (de

Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography,[1] (on a Ramón Llull el defineix com "català de Mallorca"), al parlar dels portolans catalans i dels seus autors, part important de la ciència medieval catalana: "un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart

a pedra paesina, també anomenada marbre ruïniforme o calcària ruïniforme, és un tipus de pedra calcària natural amb component argilenc, que es caracteritza per estar infiltrada per materials ferruginosos a través d'esquerdes, la qual cosa li confereix un aspecte irregular característic, similar als anells de Liesegang, de tal forma que quan es talla la pedra en plaques planes, imita un paisatge o una ciutat o edifici en ruïnes. S'obté de pedreres situades a la regió de la Toscana a