La raça humana és l'única que s'ha sincronitzat amb la Lluna per als seus cicles de fertilitat femenina, el seu cicle de 29 dies ho marca fins i tot en el nom "menstruum". By the way, no vull semblar masclista així que afegeixo el comentari de Sigmond Freud: "Els homes també tenim un cicle en la nostra sexualitat".. així que no és estrany que a l'inici totes les cultures hagin tingut calendaris lunars, passant a soli-lunars quan van passar de caçadors a recol·lectors, calendari xinès,

Quan parlen malament de tú als mitjans, en el fons t'estan fent un favor.. és alló que diu el refrà castellà: "Hablen bien o mal pero que hablen".. com pitjor parlin de tú.. el teu nom arribarà a més gent i més gent es podrà sentir solidària amb la teva causa. Tots el que van perseguir als de Ciutadans, dient que no s'havia de votar un partit català .. en el fons.. els van beneficiar. Un altre cas típic és el cop de puny a en Rajoy durant la campanya

L’onze de novembre de l'any 1500 el rei Ferran II —anomenat el Catòlic— signava el Tractat de Granada, amb el rei Lluís XII de França, pel repartiment de la meitat sud de la península italiana; i que contemplava, entre altres coses, la cessió de la ciutat i Camp de Montpeller a la monarquia

Joan Monjo i Pons (Maó, 5 de juny de 1818 – Vilassar de Mar, 7 de juny de 1884) fou un enginyer mecànic i pedagog català.[1] El 1833 la família de Joan Monjo es traslladà de Maó a Arenys de Mar on el seu germà Pere tenia plaça de mestre a l'escola pública. Quan aquest morí prematurament Joan el substituí. El 1841 obrí una escola privada on tingué alumnes destacats com Fidel Fita, Jaume Català o Josep Pasqual i Soler. Després es traslladà a Barcelona, on va obtenir el títol

Don Jaume Partagás i Ravell (Arenys de Mar, 1816 - Vuelta Abajo, Cuba, 1868) fou fill de Jaume Partagás (sastre) i de Theresa Ravell. El seu origen fou investigat per Josep Maria Pons i Guri als arxius d'Arenys de Mar[1] Emigrat a Cuba va fundar amb l'ajuda del comerciant de Lloret de Mar Joan Conill una petita fàbrica de tabac a l'Havana el 1827. Des del principi, tenia l'ambició d'emprendre una producció a major escala, però no disposava del capital suficient per entrar en el grup

Josep Baralt i Torres (Arenys de Mar, 31 de maig de 1740 – 1829), cosmògraf i navegant. Mestre de Nàutica,[1] Alferes de Fragata i Patró honorari de la Reial Armada Espanyola. Tinent Major de l'Armada, ajudant militar de Marina i Capità del port d'Arenys. Fundador de la Reial Escola Nàutica. Va néixer a Arenys de Mar el 1740 i va fer els seus primers estudis en escoles de la vila. Seguint la tradició familiar de pare i avi navegants va voler també ser marí, i va cursar a Ferrol els

Miquel de Prades (Balaguer? 1462?[1][2]- costa de Belvedere Marittimo 1505), conegut amb el nom de Miquelot de Prades, fou un soldat català famós per la seva perícia amb l'espasa i diversos fets militars. No hi ha proves segures que confirmin si tres fets documentats (sobre un esgrimista, sobre un assassí i sobre un militar que va morir a la mar) es puguin atribuir a la mateixa

Joan Cristòfor Calvet (o Calvete) d'Estrella i Galí[1] (Barcelona-Sariñena[2]-Sabadell,[1] 1520? / 1505?[1] - Salamanca, 1593), historiador, humanista i poeta del Renaixement. Segons alguns biògrafs del cèlebre escriptor, va néixer entorn de la dècada del 1500 o 1510. Alguns autors citen com el seu lloc d'origen Sariñena,[4] altres Sabadell.[5][6][2] Segons la versió sabadellenca, el seu nom era Joan Cristòfol Estella (i no Estrella) i Galí, fill d'en Joan d'Estella, cirurgià

Francesc Albo va ser un navegant del segle xvi. Va formar part de la expedició de Magallanes-Elcano, i acabà el viatge com pilot de la Victòria .[1] Va escriure un derroter descrivint la ruta seguida a la primera circumnavegació de la Terra. No es coneix la data del seu naixement ni de la seva mort. Se'l considera natural de Rosas.[2] Segons una declaració oficial de 1522, era veí de Roses.[3][4] És conegut per participar en l'expedició de Fernao de Magallanes. Salpa de Sevilla com

La uncia (llatí; lit. 'dotzena part') era una moneda romana que valia una dotzena part d'un as. Per derivació, també era el nom d'una moneda de bronze valorada en 1⁄12 d'una tal com es va fer durant la República Romana. [1] La uncia va començar com un pes romà-oscà d'uns 23 grams per una lliura de 273 grams, amb un pes àtic d'uns 27 grams sota l'estàndard libral per una lliura de 327 grams i es va produir ocasionalment cap al començament de la moneda romana de bronze fos. Els tipus