El Peitoví (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) és una llengua germana del Peitoví-Saintongeais, una de les llengües regionals de França, parlada a la província històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el País del Loira ( països del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova Aquitània ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estàndard del francès. L'establishment francès anti-occità-català va classificar el Peitoví com una de les

De l’estirp dels Cabrera, Bernat II de Cabrera (Calataiud, 1298 – Saragossa, 1364), va ser un noble català , Almirall de la Reial flota catalana. Va ser Vescomte de Cabrera (1328-1343, 1349-1350) i Bas (1335,

El mapa de Piri Reis és un mapa del món compilat el 1513 per l'almirall i cartògraf otomà Piri Reis (turc: [piːˈɾiː ɾeis]). Aproximadament un terç del mapa sobreviu; Mostra les costes occidentals d'Europa i el nord d'Àfrica i la costa del Brasil amb una precisió raonable. Es representen diverses illes atlàntiques, incloent-hi les Açores i les Illes Canàries,així com la mítica illa d'Antillia i possiblement del Japó. La importància històrica del mapa rau en la seva

La proppassada Diada, en acabar l'Acte en homenatge al comandant Moragues, en Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (CCN), qui surt a la fotografia, em va mostrar el següent. Els bitllets de 20 € duen les quatre barres. Posant-los a contrallum, s'hi pot distingir clarament un escut amb el nostre símbol

La Garibaldina era un element de roba femenina, una brusa principalment vermella amb màniga llarga fins el canell i un coll baix, amb unes parts plisades al pit fins a la cintura i cenyida amb un cinturó de cuir, fou popular a Rússia a la segona meitat del segle XIX. Les garibaldines van gaudir d'un cert èxit entre les dones i les nenes amb idees democràtiques que lluitaven pel dret de les dones a l'educació i simpatitzaven amb el populisme .

El Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols, més conegut com a Llibre del Coch, és un receptari català del segle xvi escrit pel mestre Robert i del qual la primera impressió que actualment es guarda és de l'any 1520, en català i a Barcelona.[1] Inclou sobretot receptes de la cuina catalana del moment, algunes extretes del

L'any 90 vaig participar en la traducció del Windows al català, va caldre introduïr termes com "fer click – clicar". En anglès hi ha dos qualificatius per la memòria: "extended" i "expanded", que per "convenció" defineixen dos tipus de memòria completament diferents. El nostre filòleg (per cert molt bó, contractat pel PIE), traduïa ambdòs per "ampliada", totalment imprecís, em deia que en castellá tenen: tender la ropa i extender un mapa sobre la mesa, però que en català,