Francesc Santcliment (segle XV - segle XVI)[1] va ser un matemàtic català, actiu a Barcelona com escriptor de llibres d'aritmètica del segle XV, utilitzà xifres aràbigues. Gairebé no se sap res de la seva vida. Fou l'autor d'un manual d'aritmètica mercantil, el primer en ser imprès en català, el primer llibre d'aritmètica imprès a la península Ibèrica i el segon en imprimir-se al món. Es coneixen dues obres

El debat i el joch partit El diàleg independent entre dos trobadors es va donar des dels inicis de la poesia trobadoresca, però a la vegada sorgia, dintre d'aquest mateix estil, una nova forma de composició on dos o més trobadors componien una mateixa peça de forma conjunta sobre un tema específic sobre el qual acabarien debatent. Cadascun dels trobadors es posicionava a favor o en contra en la qüestió plantejada per tal d'argumentar la seva opinió i dotar-la de dramatisme. De

Després de la conquesta de Mèxic, Cortès va tornar ‘a Espanya’, a finals del 1528, per negociar amb el rei Carles I l’organització política dels nous territoris acabats d’incorporar a la Corona. La trobada s’hauria produït entre juny i juliol d’aquell any. El cronista d’Índies Fray Prudencio de Sandoval (1), home pertanyent a la cort reial, Francisco López de Gómara (2), secretari i confessor de Ferran Cortès, Bernal Díaz del Castillo (3), soldat destacat de la

La meva hipòtesi de l'epacta nula: Dionisius Exiguus va escollir la data del naixement de Crist de manera que l'any 1 fora bisextil i, li quadrés la lluna per a un càlcul fàcil de l'epacta (nombre de dies transcorreguts des de la lluna plena abans de l'1 de gener), permetent definir el "nombre auri "d'un any determinat com la resta més 1, de dividir l'any cristià per 19 (no podia ser zero, aquest número estava proscrit el 525 dC), i amb aquest.. poder calcular l'Epacta de l'any. (Una

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La