26-01-2014  (975 lectures) Categoria: Catalunya

Miquel Servet, català universal

La recerca de noves dades sobre En Joan de Vald√©s m'ha portat a llegir alguns cap√≠tols de l'obra Memorie degli Scrittori Cosentini, escrita per Salvatore Spiriti el 1750. Sobre En Vald√®s no hi vaig trobar cap informaci√≥ nova que m'ajud√©s en la meva investigaci√≥, per√≤ en un dels passatges hi apareixia un personatge que m'obligava a fer una aturada moment√†nia en el cam√≠. Es tractava, ni m√©s ni menys, que d'En Miquel Servet, humanista, cient√≠fic i te√≤leg, universalment conegut per les seves aportacions revolucion√†ries en mat√®ria de medicina i teologia que, finalment, despr√©s de ser jutjat per un tribunal civil a la ciutat de Ginebra, el condu√Įren a la foguera.

En efecte, Salvatore Spiriti, en parlar de l'arribada de les doctrines reformistes a Itàlia, en fa responsables "dos espanyols: Michele Revés, després conegut sota el nom de Servet i Giovanni Valdés"1. No obstant això, el que em va cridar l'atenció va ser la nota al peu de pàgina en què l'autor amplia la informació sobre En Servet i el presenta com a "nascut a Tarragona, a les Espanyes"2.

No √©s cap novetat que la p√†tria d'En Servet ha estat objecte de dicussions intenses; la hist√≤ria oficial diu que va n√©ixer a la localitat de Vilanova de Sixena, per√≤ tamb√© hi ha hagut qui l'ha considerat navarr√®s3 de Tudela i, fins i tot, el mateix Calv√≠ l'anomena espanyol-portugu√®s4. Les declaracions del mateix Servet davant dels tribunals que el van jutjar ‚Äďo, almenys, les transcripcions que ens han arribat‚Äď tamb√© s√≥n contradict√≤ries respecte al seu lloc d'origen, perqu√®, si b√© durant el seu primer proc√©s, a Viena del Delfinat, declara ser de Tudela, al cap de dos mesos, ja a Ginebra, afirma ser natural de Vilanova, al regne d'Arag√≥5.

La incertesa del seu origen no √©s l'√ļnic punt fosc de la biografia d'En Miquel Servet; tamb√© el seu cognom presenta diverses variants. Aix√≠, doncs, el podem trobar com a Servet, Serveto, Servetus, Rev√©s, Villeneuve, o Villanovanus i, fins i tot, es conserven documents on hi signa com a "ab Aragonia Hispanus"6.

Per√≤, centrant-nos en la p√†tria d'En Miquel Servet, ¬Ņen qu√® es fonamentava En Salvatore Spiriti per afirmar que era originari de Tarragona?

La resposta a aquesta pregunta la trobem a l'Apologia pro Serveto, un petit assaig en defensa de les tesis d'En Servet, publicat el 1554, on al costat del seu nom hi apareix el gentilici ¬ęTarraconensis¬Ľ. Hist√≤ricament, l'obra ha estat atribu√Įda a un tarragon√≠ deixeble seu anomenat Alphonso Lincurio, per√≤ darrerament els estudiosos han concl√≤s que aquest nom no √©s altra cosa que un pseud√≤nim que amaga dues possibles identitats: la de Matteo Gribaldi o la de Celio Secondo Curione7.

Amb independència de qui hagués estat realment l'autor de l'Apologia pro Serveto i segons la valuosa dada que aquest opuscle ens ofereix, no sembla agosarat considerar la hipòtesi que En Servet fos realment català, de Tarragona o dels seus voltants.

Tanmateix, no és del mateix parer el primer gran servetista espanyol, Menéndez y Pelayo, que considera que "su discípulo Alfonso Lingurio le apellida al modo clásico, Tarraconensis, que algunos mal informados o dejándose llevar por el sonsonete del apellido Servet han traducido ligeramente por catalán"8.

Tampoc no ho és Nicasio Mariscal, el qual amplia l'escadussera explicació de Menéndez y Pelayo: "De que sea catalán, no existe más razón para sostenerlo que el llamarlo Tarraconensis uno de sus discípulos, tarraconense de origen y antitrinitario como él, Alfonso Lincurio [...]. Lincurio, que escribía en latín, aludía a la antigua división hispano-romana, a la Hispania-Tarraconense, dentro de la cual estaba comprendido todo el antiguo reino de Aragón"9.

Amb aquesta interpretació a l'engròs del terme Tarraconensis, i atès que En Servet havia declarat ser natural de Vilanova, al regne d'Aragó, Menéndez y Pelayo conclou que la Vilanova a què es refereix En Servet és Vilanova de Sixena i que, per tant, era aragonès.

Per√≤, hi ha indicis que ens puguin fer q√ľestionar el raonament de l'erudit castell√†?

En primer lloc, el que sobta a simple cop d'ull és que, si bé Menéndez y Pelayo nega que el terme Tarraconensis es refereixi a Tarragona en el cas d'En Servet, en el cas de Lincurio (del qual no sabia que en realitat era un pseudònim) també descrit com a Tarraconensis, no té cap mena de reserva a l'hora d'acceptar la seva catalanitat.

En segon lloc, encara que l'autor de l'Apologia pro Serveto es refer√≠s realment a l'antiga prov√≠ncia romana, als Pa√Įsos Catalans hi ha m√©s de vint poblacions que tamb√© es diuen Vilanova i que, tamb√© podrien haver estat el lloc de naixement d'En Servet.

En tercer lloc, tamb√© cal contemplar la possibilitat que Tarraconensis es refereixi a l'Arquebisbat de Tarragona i aleshores ens quedarien tres poblacions; dues que encara hi pertanyen Vilanova de Prades, Vilanova d'Escornalbou i Vilanova i la Geltr√ļ ‚Äďque antigament s'anomenava Vilanova de Cubelles‚Äď i que en avui dep√®n del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

I per √ļltim, cal tenir en compte que el fet que una obra estigui escrita en llat√≠ no vol dir necess√†riament que hagi d'emprar les divisions territorials de l'Imperi Rom√† a l'hora de parlar de les poblacions d'un pa√≠s o d'una regi√≥. Precisament un dels molts textos que he trobat ‚Äďespero publicar-ne un article aviat‚Äď que testimonien la catalanitat d'en Joan de Vald√©s n'√©s un bon exemple; es tracta del primer volum de l'obra Historiarum Clericum Regularium, escrita el 1650 per Giuseppe Silos. En parlar-nos de la p√†tria d'En Vald√©s l'autor ens diu sense cap tipus de subterfugi que era catal√†: "Ioannes Valdesius [...] Orbi dedit Catalaunia"10.

Malgrat que l'estudi de Men√©ndez y Pelayo i els d'altres erudits espanyols sembla que m√©s que voler indetificar la veritable terra d'origen d'En Servet pretenguin demostrar la seva no-catalanitat, no hem de descartar que aquest, efectivament, hagu√©s nascut a Vilanova de Sixena. Per√≤, fins i tot en el cas que aix√≤ fos aix√≠, res no ens impedeix de situar el personatge en una √≤rbita netament catalana, ja que, com ens advera l'expert servetista i editor de la seva obra completa √Ängel Alcal√†, "hasta hace poqu√≠simos a√Īos Sijena perteneci√≥ a la Di√≥cesis de Lleida"11, cosa que indica que la llengua dels habitants d'aquesta poblaci√≥, si m√©s no en temps d'En Miquel Servet, era el catal√† tal i com ja afirmava a la revista Joventut V√≠ctor Oliva: "Sixena i Vilanova de Sixena van ser habitades per gents que ¬†parlaven en catal√† i en catal√† redactaven els seus documents"12.

Per si amb aix√≤ no n'hi hagu√©s prou, l'arquebisbe de Viena del Delfinat, Pierre Paulmier, protector i amic personal d'En Servet, no nom√©s el tenia per catal√†, sin√≥ que, a m√©s, se servia d'ell a l'hora de tractar amb els senyors i els prelats de la Proven√ßa, Narbona i Perpiny√†, "perqu√® ell era instru√Įt en aquesta bella llengua i la parlava meravellosament"13.

La catalanitat d'En Miquel Servet no ha estat, com en tants d'altres personatges usurpats per la censura castellana, un tema tab√ļ i al llarg dels segles posteriors a la seva mort han aparegut diverses obres de tipus cient√≠fic, teol√≤gic o hist√≤ric que hi han fet esment amb naturalitat. A tall de conclusi√≥, val la pena destacar-ne dues, pel fet que els seus autors eren aragonesos i, per tant, gens sospitosos de catalanisme. A la primera d'elles, Ilustraci√≥n veterinaria y tratado de afectos y modo de febricitar el animal, de Miguel Pedro Lapuerta, editada el 1781, l'autor hi diu que "Servet excercitaba la medicina en Tarragona" y que era "catal√°n"14. I en l'altra, escrita per Vicente de la Fuente, intitulada Historia eclesi√°stica de Espa√Īa, i publicada el 1855, hi trobem un cap√≠tol on l'encap√ßalament explicita: "Calvino hace quemar al catal√°n Servet"15.

Raimon Balagué

Barcelona, juny del 2012

 

 

1 SALVATORE SPIRITI, Memorie degli Scrittori Cosentini; Nàpols, 1750, p. 65.

2 √ćdem

3 MIGUEL SERVET, Obras completas, Vida, muerte y obra; a cura d'√Āngel Alcal√°, Ed. Larumbe, Colecci√≥n Cl√°sicos Aragoneneses, Zaragoza, 2003, vol. I, p.23 i 24.

4 MARCELINO MEN√ČNDEZ Y PELAYO, Historia de los heterodoxos espa√Īoles, Madrid, 1881, vol. IV, p. 245.

5 M. SERVET, ob. cit., p.78.

6 M. MEN√ČNDEZ Y PELAYO, ob. cit., p. 216.

7 GOVERT WESTERVELD, Miguel de Cervantes Saavedra, Ana F√©lix y el morisco Ricote del Valle de Ricote en "Don Quijote II" del a√Īo 1615 (cap√≠tulos 54, 55, 63, 64 y 65); M√ļrcia, 2007, p. 189 i 190.

8 M. MEN√ČNDEZ Y PELAYO, ob. cit., p. 216.

9 MIGUEL VILLANOVANO (MIGUEL SERVETO), Raz√≥n universal de los jar√°bes seg√ļn inteligencia de Galeno, con un pr√≥logo del Dr. Nicasio Mariscal y Garc√≠a de Rello; Biblioteca Cl√°sica de la Medicina Espa√Īola, vol. IX, Madrid, 1948, p. 141.

10 GIUSEPPE SILOS, Historiarum Clericum Regularium a Congregatione Conditia; Roma, 1650, vol. I, p. 210.

11 M. SERVET, ob. cit., p.43.

12 V√ćCTOR OLIVA, "P√†tria de Servet", dins Joventut. Peri√≤dich catalanista; any IV, n√ļm. 199, Barcelona, 1903, p. 789 i 790.

13 POMPEU GENER, Servet: Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo; Ed. Maucci, Barcelona, 1911, p. 23.

14 MIGUEL PEDRO LAPUERTA, Ilustración veterinaria: y tratado de afectos y modo de febricitar el animal; Saragossa, 1781, vol. I, p. 223.

15 VICENTE DE LA FUENTE, Historia eclesi√°stica de Espa√Īa; Barcelona, 1855, Tom III, p. 132.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.