MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
La tauleta de marteloio, o regla de marteloio, és una taula (ordenada en files i columnes) de xifres relacionades amb la navegació medieval. En el context de la navegació medieval (basada en la brúixola, la carta portolana, l’ampolleta nà utica i les sestes) era habitual situar la posició estimada del vaixell sobre la carta amb mitjans geomètrics, de forma grà fica. La tauleta de marteloio seria un instrument aritmètic per a “calcular†la posició del vaixell aplicant les matemà tiques.[1][2][3]
Molts dels estudis sobre la regla de marteloio exposen els escrits de Ramon Llull sobre navegació com a precursors del tema.[4][5][6][7]
« | La navegació naix i se deriva de la Geometria i de l’Aritmètica, doncs la nau que a un temps donat es troba en un lloc, en un altre temps se troba en un altre lloc diferent. | » |
« | Lo mariner consira galera e nau e barca, e consira vela e arbre e nà uxer, e les altres coses qui a nau se pertanyen; e enaprés consira temps de navegar e•ls ports a los quals ha refugi, e la estela e la agulla e la caramida, e•ls vents, e les milles e les corses d'aquells, e les altres coses qui•s pertanyen a la sua art.[9] | » |
« | Quest. Ramon, los mariners còm mesuren les milles en la mar?
– Sol. Los mariners consiren .iiij. vents generals, ço es saber, levant ponent mitjorn e tremuntana; e consiren altres .iiij. vents qui ixen dels primers, ço es saber, grec exaloc lebeg e maestre; e consiren lo centre del cercle en lo qual los vents fan angles e aprés consiren per lo vent de levant anant la nau luny .C. milles del centre, quantes milles ha tro al vent de exaloc, e doblen les milles tro a .CC. milles, e conexen quant son multiplicades les milles, que son .CC. del vent de levant tro al vent de exaloc, per moltiplicament de les milles qui son del terme centenar de levant tro al terme de exaloc; e d açò han instrument carta e compàs agulla e tremuntana. |
» |
La versió original en llatà de la part final de la cita anterior (...Et ad hoc instrumentum habent chartam, compassum, acum, & stellam maris) ha estat interpretada per alguns com si Ramon Llull esmentés l'existència d'una regla (instrumentum = regla de marteloio) que havia vist aplicar, sense explicar-ne els detalls.[10]
Andrea Bianco fou un capità i cartògraf venecià que va publicar un atles (Atlante nautico, 1436). En la primera pà gina hi ha la presentació d’una taula (figura 1) i d’un diagrama (figura 2) que resumeixen la teoria de la “toleta de marteloio†i la “raxon de marteloioâ€.
La transcripció de la taula de la figura 1 permet analitzar els conceptes, el seu valor numèric i el grau de precisió.
Quarta | Alargar (Allargar) | Avanzar (Avançar) | Ritorno (Tornada) | Avanzo di ritorno (Avenç de tornada) |
---|---|---|---|---|
1 | 20 | 98 | 51 | 50 |
2 | 38 | 92 | 26 | 24 |
3 | 55 | 83 | 18 | 15 |
4 | 71 | 71 | 14 | 10 |
5 | 83 | 55 | 12 | 6 1â„2 |
6 | 92 | 38 | 11 | 4 |
7 | 98 | 20 | 101â„5 | 2 1â„5 |
8 | 100 | 0 | 10 | 0 |
Cada 100 milles | Cada 10 milles d'allargar |
Michele de Rodes (Michalli da Ruodo en venecià ; Michael of Rhodes en anglès) fou un grec naturalitzat a Venècia que escrigué un tractat de navegació i construcció naval prop de 1440. En quatre pà gines de l’obra esmentada (47a, 47b, 48a i 48b) exposà la “toleta de marteloio†i la “raxon de marteloioâ€.[11]
L’Atles Cornaro és un manuscrit venecià de 80 pà gines que consta de molts mapes i altres documents. S’estima que data del voltant de 1489.[12] A la pà gina 47 hi ha un capÃtol sobre la regla del marteloio: “La raxon del marteloioâ€.[13]
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: