La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La

The Gallo-Romance branch of the Romance languages includes in the narrowest sense the langues d'oïl and Franco-Provençal.[1][2]9780191063251. "}}" class="mw-ref reference" data-ve-attributes="{"typeof":"mw:Extension/ref"}">[3] However, other definitions are far broader and variously encompass the Occitan or Occitano-Romance, Gallo-Italic[4][5] or Rhaeto-Romance languages.[6] Old Gallo-Romance was one of the two languages in which the Oaths of Strasbourg were written in 842

Existeix una relació entre Ricard Cor de Lleó i Catalunya. Inés de Poitou, o Inés d’Aquitània, en primeres núpcies es va casar amb Aimery V, vescomte de Thouars. En quedar vídua, es casà el 1135 amb Ramir II d’Aragó, «el Monjo». Aquest matrimoni fou acordat per assegurar la successió del Regne d’Aragó, que es trobava sense hereu masculí. Com a reina consort, la seva única funció era donar a llum un hereu. De la seva unió amb Ramir II nasqué la seva única filla,

Anècdotes per temàtica: Arts Visuals · Andorra · Astronomia · Biologia · Biotecnologia · Català · Catalunya · Cinema · Informàtica· Economia · Física · Futbol · Història militar de Catalunya · Informàtica · Lingüística · Lleida · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · Paleontologia · Polinèsia · Química · Terra Mitjana ·

Una gavardina és una peça de vestir que s'utilitza per a resguardar-se de la pluja. És una peça impermeable oberta que arriba fins al genoll i que té botons i solapes molt visibles.[1] El seu nom deriva de Garibaldina.[2] La gavardina segueix sent una peça impermeable però ara s'ha convertit en una peça subjecta als designis de la moda incloent multitud de models i dissenys. Així, al costat dels talls clàssics avui es poden trobar peces curtes, llargues, entallades, amb vol, etc. Per