Bernat II de Cabrera (Calataiud, 1298 – Saragossa, 1364), va ser un noble català , Almirall de la Reial flota catalana. Va ser Vescomte de Cabrera (1328-1343, 1349-1350) i Bas (1335, 1352-1354).
Biografia
Fill de Bernat i de Cabrera, es casà amb Timbora de Fenollet, amb qui tingué dos fills: Ponç i Bernat.
Va prendre part en l' expedició militar de Sardenya el 1323 contra Pisa. Durant la guerra de la Unió (1347-1348) va derrotar als nobles de la Unió d'Aragó a la batalla de l'Èpila[1] (1348),i poc després als de la Unió de València en la batalla de Mislata.
De retorn a Sardenya es va enfrontar amb el jutge d'Arborea i el Doria ,derrotant la flota genovesa[2] a l'Alguer (1353) i les tropes del jutge a Quartu (1354) que després van conduir al desavantatge (per als catalans) la Pau de Sanluri, el 1355.
En 1357 va ser encarregat de negociar una treva amb Pere i de castella i en 1361 va negociar la Pau de Terrer. Va lluitar contra els sarraïns de Granada i més tard contra els castellans que havien tornat a envair Catalunya
Els nobles aragonesos van conspirar contra ell i el 1364 va ser executat per ordre del rei.
Notes
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: