Un cà ntir o cà nter,[1] canterella (Val.) o gerra (a les Balears) és un recipient per a emmagatzemar i beure lÃquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on beure a galet o totar).
És habitual veure'ls fets de terrissa a causa de les caracterÃstiques tèrmiques d'aquest material, encara que el seu ús estès ha fet que es puguin veure cà ntirs de materials diversos, com el vidre, el metall o el plà stic.
Al Maresme hi ha el Museu del Cà ntir d'Argentona dedicat quasi exclusivament a l'estudi i difusió del cà ntir, amb més de 4.000 exemplars a les seves col·leccions. I a Agost (AlacantÃ) hi ha un dels més importants centres de producció d'aquests atuells cerà mics de tota la penÃnsula ibèrica, que estan recollits al Museu de Cantereria. Com a centres cantirers catalans cal destacar Verdú (Urgell), amb els seus reputats cà ntirs de terrissa negra o fumada i La Bisbal d'Empordà , amb cà ntirs envernissats i decorats.
Mesura de capacitat
Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un lÃquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com els cà ntirs al PaÃs valencià , botelles (Catalunya del Nord) o borratxel·los (Balears). Un cà ntir valencià equivalia a 12 porrons lleidatans, 12,8 porrons barcelonins o gironins o 16 porrons tarragonins.
Efecte cà ntir
L'efecte cà ntir és una forma de refredar mitjançant un procés endotèrmic. Hi ha un refrany català que diu: "Cà ntir nou fa l'aigua fresca"
Podria semblar un conte de fades però no ho és, es basa en el principi cientÃfic d'un procés endotèrmic (l'evaporació). Ja d'antic la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el cà ntir i el posen al sol (el cà ntir ha de ser com el de la fotografia de tipus porós). El sol comença el cicle d'evaporació de l'aigua de la superfÃcie externa del cà ntir; (per capil·laritat l'aigua de l'interior del cà ntir l'anirà substituint). Per a evaporar-se l'aigua de la superfÃcie exterior pren energia a les molècules d'aigua de l'interior dels porus i acaba refredant l'aigua del cà ntir.
Un cà ntir nou té els porus en millors condicions que un de vell (menys brutÃcia); la calç i altres minerals de l'aigua acaben per tapar els foradins; és a dir un cà ntir nou dóna més facilitat al procés i refreda millor, d'aquà el refrany popular susdit... (a part d'altres deduccions orientades al dia a dia, que per paral·lelisme se'n poden treure i per les quals s'esmenta el refrany).
El fet que el cà ntir es trobi només a la regió mediterrà nia es deu al fet que el clima a l'estiu és molt sec en contraposició amb altres regions climà tiques, que solen tenir estius humits.
És costum deixar unes hores el cà ntir ple d'aigua amb una mica d'anÃs abans d'usar-lo per primera vegada.
Model matemà tic
El 1995, Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta van desenvolupar un model matemà tic per a un cà ntir esfèric.[2] Dues equacions diferencials en descriuen el procés:[3][4]
- {displaystyle -{frac {dV}{dt}}={K'}cdot a(H_{s}-H)}
- {displaystyle Vcdot C_{p}cdot left({frac {dT}{dt}}right)=h_{c}cdot acdot (T_{g}-T_{s})+fcdot epsilon cdot sigma cdot (4pi r^{2}-s)cdot [(273+T_{g})^{4}-(273+T_{s})^{4}]-Ucdot acdot (T-T_{s})-{lambda }_{omega }cdot left({frac {dV}{dt}}right)}
![{displaystyle Vcdot C_{p}cdot left({frac {dT}{dt}}right)=h_{c}cdot acdot (T_{g}-T_{s})+fcdot epsilon cdot sigma cdot (4pi r^{2}-s)cdot [(273+T_{g})^{4}-(273+T_{s})^{4}]-Ucdot acdot (T-T_{s})-{lambda }_{omega }cdot left({frac {dV}{dt}}right)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/333bd11428e79038892560900bba9a977b6e193e)
on:
- {displaystyle V}
= volum de l'aigua - {displaystyle t}
= temps - {displaystyle C_{p}}
= capacitat calorÃfica de l'aigua - {displaystyle T}
= temperatura de l'aigua - {displaystyle T_{g}}
= temperatura de l'aire - {displaystyle T_{s}}
= temperatura de la superfÃcie de l'aigua - {displaystyle A}
= Ã rea de la superfÃcie externa de l'aigua - {displaystyle 4pi r^{2}}
= à rea de la superfÃcie total del cà ntir - {displaystyle S}
= Ã rea de l'aigua en contacte amb l'aire - {displaystyle {Lambda }_{omega }}
= calor de vaporització de l'aigua - {displaystyle H_{c}}
= coeficient de convecció - {displaystyle Fcdot epsilon cdot sigma }
= coeficient de radiació de calor - {displaystyle U}
= coeficient de transmissió de calor de l'aigua - {displaystyle K'}
= coeficient de transferència de massa per l'aigua - {displaystyle H_{s}}
= humitat de saturació - {displaystyle H}
= humitat de l'aire
Vegeu també
Referències
- ↑ També se'n diu barral, selló, silló, poal, pitxell, picó, marraixa i els castellanismes botijó, botija. Joan Amades, en el seu estudi del vocabulari pastoral català , aporta dues definicions diverses per al terme Barral: a) Recipient de fusta destinat a guardar el vi en la cabanya, mentre els pastors són a muntanya. És obra de boter, i consisteix en una portadora tapada per la seva part superior com si fos una bóta, i com les portadores, té dues cornaleres als costats per a transportar-la amb l'ajuda de semalers; i b) Cà ntir de fusta de forma molt semblant al tipus anteriorment descrit, però força més petit. De la tapa surt un broc per a omplir-lo, un galet per a beure i una ansa per a agafar-lo, totes tres coses de ferro. És també obra de boter. S'usa per a tenir-hi l'aigua per a beure quan la cabana està situada en un lloc molt separat d'on n'hi ha
- ↑ Antonio Jiménez. L'equació del cà ntir. El PaÃs, 1994.08.24 [Consulta: 9 abril 2011].
- ↑ Gabriel Pinto, José Ignacio Zubizarreta. Refredament de l'aigua continguda en un cà ntir.
- ↑ L'equació del cà ntir.
Enllaços externs
___________________________________________________________________________________________________
CÃ ntir d'oli
| CÃ ntir per oli |
 |
| Creador |
Anònim |
| Material |
argila vermella |
| Col·lecció |
Museu del Cantaro de Valoria la Buena, Valoria la Buena |
El Cà ntir d'oli o cà ntir per oli o setrill de fang és una peça tradicional de la terrisseria catalana, documentada des de l'edat mitjana.[2]
En la seva morfologia d'atuell gairebé esfèric amb una breu base plana, destaca l'orifici amb bec vertedor, a vegades amb prou feines apuntat, que serveix d'entrada i sortida de lÃquids.[3] Pel seu ús i funció queda associat a altres recipients per oli com la alcuza i la perula andalusa, encara que també es donen referències de la seva utilització com a terrissa d'aigua.
El cà ntir d'oli és una peça comuna en la geografia alfarera del territori català i el seu entorn.[4] Emmarcada dins de l'ampli i variat grup del cà ntir català , aquesta curiosa peça amb més de cinc segles d'existència continua fabricant-se en obradors de les quatre provÃncies, si bé el seu públic ha passat a ser el turista visitant, el curiós o el col·leccionista.[5]
Referències
Bibliografia
- Guerrero MartÃn, José; Belver, Jordi. Alfares y alfareros de España. Barcelona: Serbal, 1988. ISBN 84-7628-039-4.
- Llorens Artigas, José; Corredor Matheos, José. Cerámica popular española. F. Catalá Roca. Barcelona: Editorial Blume, 1982. ISBN 9788470311451.
- Sempere, Emili. Rutas de los alfares: España-Portugal. Ed. Emili Sempere, 1982. ISBN 84-300-5388-3.
- Sempere Ferrà ndiz, Emili. Historia y arte en la cerámica de España y Portugal. Barcelona, Les Puntxes, 2006. ISBN 978-84-611-3612-4.
- Useros Cortés; Belmonte Useros Museo de cerámica nacional. Piezas de alfarerÃa de toda España. Albacete, Museo de Cerámica Nacional. Chinchilla de Montearagón, 2005. ISBN 84-609-5626-1.
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: