Càntir popular de La Bisbal d'Empordà

Un càntir o cànter,^[1] canterella (Val.) o gerra (a les Balears) és un recipient per a emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on beure a galet o totar).

És habitual veure'ls fets de terrissa a causa de les característiques tèrmiques d'aquest material, encara que el seu ús estès ha fet que es puguin veure càntirs de materials diversos, com el vidre, el metall o el plàstic.

Al Maresme hi ha el Museu del Càntir d'Argentona dedicat quasi exclusivament a l'estudi i difusió del càntir, amb més de 4.000 exemplars a les seves col·leccions. I a Agost (Alacantí) hi ha un dels més importants centres de producció d'aquests atuells ceràmics de tota la península ibèrica, que estan recollits al Museu de Cantereria. Com a centres cantirers catalans cal destacar Verdú (Urgell), amb els seus reputats càntirs de terrissa negra o fumada i La Bisbal d'Empordà, amb càntirs envernissats i decorats.

Mesura de capacitat

Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com els càntirs al País valencià, botelles (Catalunya del Nord) o borratxel·los (Balears). Un càntir valencià equivalia a 12 porrons lleidatans, 12,8 porrons barcelonins o gironins o 16 porrons tarragonins.

Efecte càntir

L'efecte càntir és una forma de refredar mitjançant un procés endotèrmic. Hi ha un refrany català que diu: "Càntir nou fa l'aigua fresca"

Podria semblar un conte de fades però no ho és, es basa en el principi científic d'un procés endotèrmic (l'evaporació). Ja d'antic la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el càntir i el posen al sol (el càntir ha de ser com el de la fotografia de tipus porós). El sol comença el cicle d'evaporació de l'aigua de la superfície externa del càntir; (per capil·laritat l'aigua de l'interior del càntir l'anirà substituint). Per a evaporar-se l'aigua de la superfície exterior pren energia a les molècules d'aigua de l'interior dels porus i acaba refredant l'aigua del càntir.

Un càntir nou té els porus en millors condicions que un de vell (menys brutícia); la calç i altres minerals de l'aigua acaben per tapar els foradins; és a dir un càntir nou dóna més facilitat al procés i refreda millor, d'aquí el refrany popular susdit... (a part d'altres deduccions orientades al dia a dia, que per paral·lelisme se'n poden treure i per les quals s'esmenta el refrany).

El fet que el càntir es trobi només a la regió mediterrània es deu al fet que el clima a l'estiu és molt sec en contraposició amb altres regions climàtiques, que solen tenir estius humits.

És costum deixar unes hores el càntir ple d'aigua amb una mica d'anís abans d'usar-lo per primera vegada.

Model matemàtic

El 1995, Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta van desenvolupar un model matemàtic per a un càntir esfèric.^[2] Dues equacions diferencials en descriuen el procés:^[3][4]

{displaystyle -{frac {dV}{dt}}={K'}cdot a(H_{s}-H)}

{displaystyle Vcdot C_{p}cdot left({frac {dT}{dt}}right)=h_{c}cdot acdot (T_{g}-T_{s})+fcdot epsilon cdot sigma cdot (4pi r^{2}-s)cdot [(273+T_{g})^{4}-(273+T_{s})^{4}]-Ucdot acdot (T-T_{s})-{lambda }_{omega }cdot left({frac {dV}{dt}}right)}

on:

{displaystyle V} = volum de l'aigua

{displaystyle t} = temps

{displaystyle C_{p}} = capacitat calorífica de l'aigua

{displaystyle T} = temperatura de l'aigua

{displaystyle T_{g}} = temperatura de l'aire

{displaystyle T_{s}} = temperatura de la superfície de l'aigua

{displaystyle A} = àrea de la superfície externa de l'aigua

{displaystyle 4pi r^{2}} = àrea de la superfície total del càntir

{displaystyle S} = àrea de l'aigua en contacte amb l'aire

{displaystyle {Lambda }_{omega }} = calor de vaporització de l'aigua

{displaystyle H_{c}} = coeficient de convecció

{displaystyle Fcdot epsilon cdot sigma } = coeficient de radiació de calor

{displaystyle U} = coeficient de transmissió de calor de l'aigua

{displaystyle K'} = coeficient de transferència de massa per l'aigua

{displaystyle H_{s}} = humitat de saturació

{displaystyle H} = humitat de l'aire

Vegeu també

• Botija
• Bot (recipient)
• Vas Dewar
• Cantimplora
• Ampolla
• Càntir de Pescador

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Museu de Cantereria d'Agost
• El efecto Botijo (castellà)
• Imaginalia - El efecto Botijo L'efecte càntir aplicat a la climatització de baix cost. (castellà)
• Alberto Linés Escardó, Termodinàmica del càntir (castellà)

Càntir d'oli

Càntir per oli
Creador	Anònim
Material	argila vermella
Col·lecció	Museu del Cantaro de Valoria la Buena, Valoria la Buena

El Càntir d'oli o càntir per oli o setrill de fang és una peça tradicional de la terrisseria catalana,^[1] documentada des de l'edat mitjana.^[2]

En la seva morfologia d'atuell gairebé esfèric amb una breu base plana, destaca l'orifici amb bec vertedor, a vegades amb prou feines apuntat, que serveix d'entrada i sortida de líquids.^[3] Pel seu ús i funció queda associat a altres recipients per oli com la alcuza i la perula andalusa, encara que també es donen referències de la seva utilització com a terrissa d'aigua.

El càntir d'oli  és una peça comuna en la geografia alfarera del territori català i el seu entorn.^[4] Emmarcada dins de l'ampli i variat grup del càntir català, aquesta curiosa peça amb més de cinc segles d'existència continua fabricant-se en obradors de les quatre províncies, si bé el seu públic ha passat a ser el turista visitant, el curiós o el col·leccionista.^[5]

Referències

Bibliografia

• Guerrero Martín, José; Belver, Jordi. Alfares y alfareros de España. Barcelona: Serbal, 1988. ISBN 84-7628-039-4.
• Llorens Artigas, José; Corredor Matheos, José. Cerámica popular española. F. Catalá Roca. Barcelona: Editorial Blume, 1982. ISBN 9788470311451.
• Sempere, Emili. Rutas de los alfares: España-Portugal. Ed. Emili Sempere, 1982. ISBN 84-300-5388-3.
• Sempere Ferràndiz, Emili. Historia y arte en la cerámica de España y Portugal. Barcelona, Les Puntxes, 2006. ISBN 978-84-611-3612-4.
• Useros Cortés; Belmonte Useros Museo de cerámica nacional. Piezas de alfarería de toda España. Albacete, Museo de Cerámica Nacional. Chinchilla de Montearagón, 2005. ISBN 84-609-5626-1.

Enllaços externs

• Tresors amagats del Museu del càntir d'Argentona Consultat al gener de 2016
• Col·lecció de càntirs Josep Freixes Consultat al gener de 2016