MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Un càntir o cànter,[1] canterella (Val.) o gerra (a les Balears) és un recipient per a emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on beure a galet o totar).
És habitual veure'ls fets de terrissa a causa de les característiques tèrmiques d'aquest material, encara que el seu ús estès ha fet que es puguin veure càntirs de materials diversos, com el vidre, el metall o el plàstic.
Al Maresme hi ha el Museu del Càntir d'Argentona dedicat quasi exclusivament a l'estudi i difusió del càntir, amb més de 4.000 exemplars a les seves col·leccions. I a Agost (Alacantí) hi ha un dels més importants centres de producció d'aquests atuells ceràmics de tota la península ibèrica, que estan recollits al Museu de Cantereria. Com a centres cantirers catalans cal destacar Verdú (Urgell), amb els seus reputats càntirs de terrissa negra o fumada i La Bisbal d'Empordà, amb càntirs envernissats i decorats.
Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com els càntirs al País valencià, botelles (Catalunya del Nord) o borratxel·los (Balears). Un càntir valencià equivalia a 12 porrons lleidatans, 12,8 porrons barcelonins o gironins o 16 porrons tarragonins.
L'efecte càntir és una forma de refredar mitjançant un procés endotèrmic. Hi ha un refrany català que diu: "Càntir nou fa l'aigua fresca"
Podria semblar un conte de fades però no ho és, es basa en el principi científic d'un procés endotèrmic (l'evaporació). Ja d'antic la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el càntir i el posen al sol (el càntir ha de ser com el de la fotografia de tipus porós). El sol comença el cicle d'evaporació de l'aigua de la superfície externa del càntir; (per capil·laritat l'aigua de l'interior del càntir l'anirà substituint). Per a evaporar-se l'aigua de la superfície exterior pren energia a les molècules d'aigua de l'interior dels porus i acaba refredant l'aigua del càntir.
Un càntir nou té els porus en millors condicions que un de vell (menys brutícia); la calç i altres minerals de l'aigua acaben per tapar els foradins; és a dir un càntir nou dóna més facilitat al procés i refreda millor, d'aquí el refrany popular susdit... (a part d'altres deduccions orientades al dia a dia, que per paral·lelisme se'n poden treure i per les quals s'esmenta el refrany).
El fet que el càntir es trobi només a la regió mediterrània es deu al fet que el clima a l'estiu és molt sec en contraposició amb altres regions climàtiques, que solen tenir estius humits.
És costum deixar unes hores el càntir ple d'aigua amb una mica d'anís abans d'usar-lo per primera vegada.
El 1995, Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta van desenvolupar un model matemàtic per a un càntir esfèric.[2] Dues equacions diferencials en descriuen el procés:[3][4]
on:
Càntir per oli | |
---|---|
Creador | Anònim |
Material | argila vermella |
Col·lecció | Museu del Cantaro de Valoria la Buena, Valoria la Buena |
El Càntir d'oli o càntir per oli o setrill de fang és una peça tradicional de la terrisseria catalana,[1] documentada des de l'edat mitjana.[2]
En la seva morfologia d'atuell gairebé esfèric amb una breu base plana, destaca l'orifici amb bec vertedor, a vegades amb prou feines apuntat, que serveix d'entrada i sortida de líquids.[3] Pel seu ús i funció queda associat a altres recipients per oli com la alcuza i la perula andalusa, encara que també es donen referències de la seva utilització com a terrissa d'aigua.
El càntir d'oli és una peça comuna en la geografia alfarera del territori català i el seu entorn.[4] Emmarcada dins de l'ampli i variat grup del càntir català, aquesta curiosa peça amb més de cinc segles d'existència continua fabricant-se en obradors de les quatre províncies, si bé el seu públic ha passat a ser el turista visitant, el curiós o el col·leccionista.[5]
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: