La vaca cegahisto.cat



17-12-2013  (5582 ) Categoria: Science

Efecte càntir


Càntir popular de La Bisbal d'Empordà

Un càntir o cànter,[1] canterella (Val.) o gerra (a les Balears) és un recipient per a emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on beure a galet o totar).

És habitual veure'ls fets de terrissa a causa de les característiques tèrmiques d'aquest material, encara que el seu ús estès ha fet que es puguin veure càntirs de materials diversos, com el vidre, el metall o el plàstic.

Al Maresme hi ha el Museu del Càntir d'Argentona dedicat quasi exclusivament a l'estudi i difusió del càntir, amb més de 4.000 exemplars a les seves col·leccions. I a Agost (Alacantí) hi ha un dels més importants centres de producció d'aquests atuells ceràmics de tota la península ibèrica, que estan recollits al Museu de Cantereria. Com a centres cantirers catalans cal destacar Verdú (Urgell), amb els seus reputats càntirs de terrissa negra o fumada i La Bisbal d'Empordà, amb càntirs envernissats i decorats.

Mesura de capacitat

Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com els càntirs al País valencià, botelles (Catalunya del Nord) o borratxel·los (Balears). Un càntir valencià equivalia a 12 porrons lleidatans, 12,8 porrons barcelonins o gironins o 16 porrons tarragonins.

Efecte càntir

L'efecte càntir és una forma de refredar mitjançant un procés endotèrmic. Hi ha un refrany català que diu: "Càntir nou fa l'aigua fresca"

Podria semblar un conte de fades però no ho és, es basa en el principi científic d'un procés endotèrmic (l'evaporació). Ja d'antic la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el càntir i el posen al sol (el càntir ha de ser com el de la fotografia de tipus porós). El sol comença el cicle d'evaporació de l'aigua de la superfície externa del càntir; (per capil·laritat l'aigua de l'interior del càntir l'anirà substituint). Per a evaporar-se l'aigua de la superfície exterior pren energia a les molècules d'aigua de l'interior dels porus i acaba refredant l'aigua del càntir.

Un càntir nou té els porus en millors condicions que un de vell (menys brutícia); la calç i altres minerals de l'aigua acaben per tapar els foradins; és a dir un càntir nou dóna més facilitat al procés i refreda millor, d'aquí el refrany popular susdit... (a part d'altres deduccions orientades al dia a dia, que per paral·lelisme se'n poden treure i per les quals s'esmenta el refrany).

El fet que el càntir es trobi només a la regió mediterrània es deu al fet que el clima a l'estiu és molt sec en contraposició amb altres regions climàtiques, que solen tenir estius humits.

És costum deixar unes hores el càntir ple d'aigua amb una mica d'anís abans d'usar-lo per primera vegada.

Model matemàtic

El 1995, Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta van desenvolupar un model matemàtic per a un càntir esfèric.[2] Dues equacions diferencials en descriuen el procés:[3][4]

{displaystyle -{frac {dV}{dt}}={K'}cdot a(H_{s}-H)}{displaystyle -{frac {dV}{dt}}={K'}cdot a(H_{s}-H)}
{displaystyle Vcdot C_{p}cdot left({frac {dT}{dt}}right)=h_{c}cdot acdot (T_{g}-T_{s})+fcdot epsilon cdot sigma cdot (4pi r^{2}-s)cdot [(273+T_{g})^{4}-(273+T_{s})^{4}]-Ucdot acdot (T-T_{s})-{lambda }_{omega }cdot left({frac {dV}{dt}}right)}{displaystyle Vcdot C_{p}cdot left({frac {dT}{dt}}right)=h_{c}cdot acdot (T_{g}-T_{s})+fcdot epsilon cdot sigma cdot (4pi r^{2}-s)cdot [(273+T_{g})^{4}-(273+T_{s})^{4}]-Ucdot acdot (T-T_{s})-{lambda }_{omega }cdot left({frac {dV}{dt}}right)}

on:

{displaystyle V}{displaystyle V} = volum de l'aigua
{displaystyle t}{displaystyle t} = temps
{displaystyle C_{p}}{displaystyle C_{p}} = capacitat calorífica de l'aigua
{displaystyle T}{displaystyle T} = temperatura de l'aigua
{displaystyle T_{g}}{displaystyle T_{g}} = temperatura de l'aire
{displaystyle T_{s}}{displaystyle T_{s}} = temperatura de la superfície de l'aigua
{displaystyle A}{displaystyle A} = àrea de la superfície externa de l'aigua
{displaystyle 4pi r^{2}}{displaystyle 4pi r^{2}} = àrea de la superfície total del càntir
{displaystyle S}{displaystyle S} = àrea de l'aigua en contacte amb l'aire
{displaystyle {Lambda }_{omega }}{displaystyle {Lambda }_{omega }} = calor de vaporització de l'aigua
{displaystyle H_{c}}{displaystyle H_{c}} = coeficient de convecció
{displaystyle Fcdot epsilon cdot sigma }{displaystyle Fcdot epsilon cdot sigma } = coeficient de radiació de calor
{displaystyle U}{displaystyle U} = coeficient de transmissió de calor de l'aigua
{displaystyle K'}{displaystyle K'} = coeficient de transferència de massa per l'aigua
{displaystyle H_{s}}{displaystyle H_{s}} = humitat de saturació
{displaystyle H}{displaystyle H} = humitat de l'aire

Vegeu també

Referències

  1. ↑ També se'n diu barral, selló, silló, poal, pitxell, picó, marraixa i els castellanismes botijó, botija. Joan Amades, en el seu estudi del vocabulari pastoral català, aporta dues definicions diverses per al terme Barral: a) Recipient de fusta destinat a guardar el vi en la cabanya, mentre els pastors són a muntanya. És obra de boter, i consisteix en una portadora tapada per la seva part superior com si fos una bóta, i com les portadores, té dues cornaleres als costats per a transportar-la amb l'ajuda de semalers; i b) Càntir de fusta de forma molt semblant al tipus anteriorment descrit, però força més petit. De la tapa surt un broc per a omplir-lo, un galet per a beure i una ansa per a agafar-lo, totes tres coses de ferro. És també obra de boter. S'usa per a tenir-hi l'aigua per a beure quan la cabana està situada en un lloc molt separat d'on n'hi ha
  2. ↑ Antonio Jiménez. L'equació del càntir. El País, 1994.08.24 [Consulta: 9 abril 2011].
  3. ↑ Gabriel Pinto, José Ignacio Zubizarreta. Refredament de l'aigua continguda en un càntir.
  4. ↑ L'equació del càntir.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
 Viquidites

___________________________________________________________________________________________________
Infotaula d'obra artísticaCàntir d'oli
Càntir per oli
36 Valoria la Buena Museo del cantaro Lou.JPG
Creador Anònim
Material argila vermella
Col·lecció Museu del Cantaro de Valoria la Buena, Valoria la Buena

El Càntir d'oli o càntir per oli o setrill de fang és una peça tradicional de la terrisseria catalana,[1] documentada des de l'edat mitjana.[2]

En la seva morfologia d'atuell gairebé esfèric amb una breu base plana, destaca l'orifici amb bec vertedor, a vegades amb prou feines apuntat, que serveix d'entrada i sortida de líquids.[3] Pel seu ús i funció queda associat a altres recipients per oli com la alcuza i la perula andalusa, encara que també es donen referències de la seva utilització com a terrissa d'aigua.

El càntir d'oli  és una peça comuna en la geografia alfarera del territori català i el seu entorn.[4] Emmarcada dins de l'ampli i variat grup del càntir català, aquesta curiosa peça amb més de cinc segles d'existència continua fabricant-se en obradors de les quatre províncies, si bé el seu públic ha passat a ser el turista visitant, el curiós o el col·leccionista.[5]

Referències

  1. ↑ Useros, 2005, p. 107.
  2. ↑ Vila i Carabasa, Josep Maria. Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals. Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 244-245. ISBN 9788447520268 [Consulta: 9 gener 2016].
  3. ↑ Bosch, Josep. «Los primeros cantareros medievales de Villafranca». Penedès Medieval, 22-03-2015. [Consulta: 9 gener 2016].
  4. ↑ «La cerámica catalana del Museo de Cerámica Popular de L'Ametlla de Mar». amicsdelaterrissa. [Consulta: 9 gener 2016].
  5. ↑ Freixes, Josep. «Ejemplar de La Bisbal (Gerona)». Colección privada. [Consulta: 9 gener 2016].

Bibliografia

Enllaços externs