El PeitovĂ (poetevin, o el peitavin de Richard Heart of Lion ) Ă©s una llengua germana del PeitovĂ-Saintongeais, una de les llengĂĽes regionals de França, parlada a la provĂncia històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el PaĂs del Loira ( paĂŻsos del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova AquitĂ nia ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estĂ ndard del francès. L'establishment francès anti-occitĂ -catalĂ va classificar el PeitovĂ com una de les llengĂĽes d’oĂŻl però es distingeix enormement d'aquestes llengĂĽes ja que tĂ© gran quantitat de trets idèntics a l’occitĂ (langue d’oc)).
| PeitovĂ |
| poetevin |
| Nadiu de |
França |
| RegiĂł |
Poitou |
|
FamĂlia lingĂĽĂstica
|
Indoeuropeu
|
| Codis d'idioma |
| ISO 639-3 |
- |
| Glottolog |
poit1240 |
| Linguasphere |
51-AAA-ha |
La llengua es parla en el que era la frontera entre les dues famĂlies de llengĂĽes d'oĂŻl i d'oc (els topònims i noms de lloc de la regiĂł mostren clarament l’assentament històric dels parlants d’oc ). La llengua d'oĂŻl es va estendre posteriorment cap al sud, absorbint alguns trets de la llenguad'oc nativa.
El PeitovĂ tambĂ© Ă©s Ă mpliament conegut com parlanjhe (la llengua). François Rabelais va dir que va aprendre aquesta llengua, juntament amb moltes altres llengĂĽes, ja que va ser educat a Fontenay-le-Comte. François Villon tambĂ© parlava el PeitovĂ.
El primer Ăşs escrit certificat de la llengua es troba en cartes i documents legals que daten del segle XIII; les persones que la parlaven eren conegudes com els PeitovĂns. El primer text imprès data de 1554 (La Gente Poitevinrie). Hi ha una tradiciĂł d’escriptura teatral i monòlegs dramĂ tics per a la representaciĂł que tipifica la producciĂł literĂ ria en la llengua, tanmateix, a partir del segle XIX i del segle XX (especialment amb la publicaciĂł d’un setmanari Le Subiet del 1901) tambĂ© es va establir una producciĂł periodĂstica regular, "Geste Editions" que publica diversos llibres en la llengua PeitovĂ-santongesa. Els lingĂĽistes amb dos dits de front afirmen que els Juraments d'Estrasburg, es van escriure en PeitovĂ, quan segons la posiciĂł oficial de l'estat a Francès es tractaria del primer text en francès (com poden dir que els juraments d'Estrasburg estan escrits en francès antic?, si tenen mĂ©s morro se'l trepitgen)
El 1973 es va proposar una ortografia estĂ ndard.
La part més oriental de la régió de Poitou és la llar de la minoria que queda de parlants d'occità . Fora de França, la llengua es parla al nord de Califòrnia, especialment als comtats de Sacramento, Plumas, Tehama i Siskiyou, aquest darrer amb una gran ascendència occitana i amb poblacions occitano-parlants. El mal anomenat "francès acadià "
La part mĂ©s oriental de la regiĂł de Poitou Ă©s la llar de la minoria que queda de parlants occitans. Fora de França , la llengua es parla al nord de Califòrnia, especialment als comtats de Sacramento, Plumas, Tehama i Siskiyou, aquest darrer amb una gran ascendència occitana i amb poblacions occitano-parlants. El mal anomenat francès acadiĂ Ă©s el resultat d’una llengua PeitovĂ-santongesa barrejada amb innovacions de modismes francesos moderns (segle XIX)
"Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d'ist di in avant, in quant Deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo et in aiudha et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra salvar dift, in o quid il mi altresi fazet, et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai, qui meon vol cist meon fradre Karle in damno sit."
PEITOVI DE RICHARD HEART OF LION - (VIEUX FRANCAIS/OLD FRENCH PELS ANGLESOS IGNORANTS)
Ja nuls hom pres non dira sa razon
Adrechament, si com hom dolens non;
Mas per conort deu hom faire canson.
Pro n'ay d'amis, mas paure son li don;
Ancta lur es si, per ma rezenson,
Soi sai dos ivers pres.
Or sapchon ben miei hom e miei baron,
Angles, norman, peitavin e gascon,
Qu'ieu non ay ja si paure companhon
Qu'ieu laissasse, per aver, en preison.
Non ho dic mia per nulla retraison,
Mas anquar soi ie[u] pres.
Car sai eu ben per ver certanament
Qu'hom mort ni pres n'a amic ni parent;
E si·m laissan per aur ni per argent
Mal m'es per mi, mas pieg m'es per ma gent,
Qu'apres ma mort n'auran reprochament
Si sai me laisson pres.
Nom meravilh s'ieu ay lo cor dolent,
Que mos senher met ma terra en turment;
No li membra del nostre sagrament
Que nos feimes els sans cominalment
Ben sai de ver que gaire longament
Non serai en sai pres.
Suer comtessa, vostre pretz soberain
Sal Dieus, e gart la bela qu'ieu am tan
Ni per cui soi ja pres.
_______________________________________________________________________________________________________________
El "LLENGUATGE peitavin" que esmenta Richard Heart of Lion m'ha arribat al cor, nomès pot ser el "peitovĂ" i acĂ a Arenys tenim vĂ ries famĂlies que es diuen PaitovĂ que serien d'aquells occitans que van repoblar Catalunya els segles XV-XVI
m'atreveixo a remarcar la semblança del nom dels poetes-troubadours en idioma poetevin amb el terme POETE, ...mireu l'etimologia de poeta a it.wiki: `In senso stretto un poeta è uno scrittore di poesie. Il sostantivo deriva dal verbo greco ποιÎω (traslit. poieo), il cui significato letterale è "fare".`
Referències
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: