23-10-2010  (3306 lectures) Categoria: Catalan navy

La Girona


Armada galleass.png
Galleass la Girona
Història
Flag of Cross of Burgundy.svg
Banner of arms crown of Castille Habsbourg style.svg
Nom: La Girona
Homeport Coru√Īa
Destí: Naufragat 26 octubre 1588
Característiques generals
Classe i tipus: 50-Gun galleass
Capacitat: 1300 + càrrega d'emergència
Tropes: 186 transportats
Complementar: 531 mariners i remers
Armament 50 canó de bronze i ferro
Notes: més de 1300 a bord, 9 van sobreviure
Girona shipwreck (display painting).jpg
Restes de la pintura de Girona (exposició al Museu de l' Ulster)
Vista sobre port-na Spaniagh cap al punt lacada i les roques espanyoles-Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord, c. 1888.
Aquest gravat del segle XIX representa un galió espanyol (gallede) naufragat a port-na Spaniagh el 1588. El punt lacada i les roques espanyoles estan al fons.
Un cofre del tresor de l'armada espanyola, considerat com a primer salvament del naufragi de la Girona.
Primer banc fiduciari, Irlanda del Nord, bitllets de 10 lliures (Back Side)

La Girona va ser una Gal·liassa de la flota de Nàpols, que el 1588 va naufragar enfonsant-se al punt lacada, al Comtat d'Antrim, la nit del 26 d'octubre de 1588, després de fer el seu camí cap a l'est, al llarg de la costa del Nord d'Irlanda. El naufragi és notable per la gran pèrdua de vides que va comportar, i pels tresors que es van poder recuperar del derelicte, al cap de 400 anys.

Contingut

Introducció[modifica | Edita la font]

La Girona rep el nom de Girona, el nom català de la ciutat i principat de Girona a Catalunya; Així doncs, no tés res a veure amb amb altres origens inventats sense cap fonament. El seu capità era Hugo de Montcada i gralla, cavaller de l' Orde de Malta[1]. de la família dels Montcada, que van arribar a ser Virreis de Nàpols[1]

Hug de Montcada i Gralla fou un militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible. Fou el segon fill de Francesc I de Montcada, primer marquès d'Aitona i comte d'Osona, i la seva esposa Lucrècia Gralla.

Naufragi[modifica | Edita la font]

La Girona havia ancorat al port de Killybegs , a Donegal, amb un timó danyat. Amb l'ajut d'un cabdill irlandès, macsweeney bannagh, va ser reparat i va salpar cap a Escòcia el 25 d'octubre, amb 1.300 homes a bord, incloent-hi Alonso Martínez de Leyva, cavaller i 13de l' Orde de Santiago[1].

Despr√©s que el Lough Foyle fos absolt, es va colpejar una Gale i la Girona va ser condu√Įda al punt de lacada i cap a les roques espanyoles (com se'ls coneixeria, a partir de llavors) al Comtat d'Antrim, la nit del 26 d'octubre de 1588. De l'estimada 1300 √†nimes a bord, van quedar nou supervivents. 260 cossos van arribar a terra i van ser enterrats en una tomba comuna al cementiri local.

Els supervivents van ser enviats a Escòcia pel líder del clan local Sorley Boy MacDonnell del castell de Dunluce, que estava situat just a l'oest en els penya-segats de la calçada del gegant amb vistes a la costa. A partir d'aquí, MacDonnell també es creu que va dirigir els primers esforços de salvament clandestí del naufragi. [2]

Salvament[modifica | Edita la font]

El 1967-68, a la costa de Portballintrae (port-na spaniagh Bay), un equip de bussejadors belgues (incloent-hi Robert sténuit, el primer idel món), va localitzar les restes del naufragi i va criar la major troballa del tresor de l' armada espanyola mai salvada. [3][4] el lloc submarí va ser designat sota la protecció de la Llei de naufragis el 22 d'abril de 1993.

Commemoraciódel seu[modifica | Edita la font]

El naufragi de la Girona es commemora oficialment amb una il·lustració d'època en el revers dels bitllets de llei emesos pel primer banc fiduciari a Irlanda del Nord. [5]

Exposició al Museu de l' Ulster, Belfast[modifica | Edita la font]

"Els tresors de Girona"

Les monedes d'or i plata, la joieria, l'armament i els objectes utilitaris de l'espanyol galleass ( Girona) es troben en exhibició permanent al Museu de l' Ulster (museus nacionals d'Irlanda del Nord) a Belfast.

Vegeu també[modifica | Edita la font]

Les ru√Įnes del castell de Dunluce, Comtat d'Antrim, c. 1900

Enllaçosexterns [modifica | Edita la font]

  1. ^ Jump up to:Un b c d "La busca de galeones. Pasado y Actualidad ". Conferència a càrrec d' Hugo o'Donnell y Duque de Estrada de la Real Academia de la historia, 6 de novembre de 2019.
  2. ^ "La Girona" (PDF). # Informe anual de la Comissió Consultiva de naufragis històrics, 2005. Comitè Consultiu dels jaciments de naufragi històrics. pàg. 35. [Consulta: 1 novembre 2008].
  3. ^ Sténuit, Robert (1973). Tresors de l'Armada. Trans. Francine Barker. Nova York: E. P. Dutton & Co. ISBN 0-525-22245-6.
  4. ^ "colerainebc.gov.uk". Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 27 abril 2007].
  5. ^ "Primera confiança £10 1998". El món de bitllets de Ron Wise. Arxivat de l'original el 3 June 2011. [Consulta: 1 novembre 2008].

Enllaços externs[modifica | Edita la font]




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.