1) Resum complet de La Revolución Islámica en Occidente (Ignacio Olagüe, 1974)

Ignacio Olagüe proposa una tesi revisionista segons la qual la invasió islàmica del 711 no va existir com a invasió militar, sinó que va ser un procés intern d’evolució religiosa i política dins de la Hispània visigòtica.

Els punts centrals del llibre són:

a) Negació de la invasió musulmana

Olagüe sosté que:

• No hi ha proves d’una entrada massiva d’exèrcits àrabs o berbers.

• Les cròniques que descriuen la invasió són tardanes i poc fiables.

• La caiguda del regne visigot s’explica millor per guerres civils internes.

b) Continuïtat cultural i institucional

Segons ell:

• L’arqueologia no mostra ruptura entre període visigot i andalusí.

• L’administració, l’arquitectura i la societat mantenen trets hispànics.

c) Islamització com a procés intern

Olagüe interpreta l’islam primitiu com una forma de cristianisme unitarista. Així, l’islamització d’Hispània seria:

• una evolució de corrents locals (arrianisme, adopcionisme),

• no una imposició exterior.

d) Al-Andalus com a fenomen autòcton

Per Olagüe:

• Al-Andalus no és una província d’un imperi islàmic exterior,

• sinó una transformació interna de la societat hispànica.

Recepció

El llibre va tenir impacte mediàtic, però la comunitat acadèmica el considera:

• metodològicament feble,

• selectiu amb les fonts,

• i contrari a l’evidència documental, arqueològica i lingüística.

2) Taula comparativa: Olagüe vs. consens historiogràfic

3) Crítica acadèmica detallada (amb fonts modernes)

La tesi d’Olagüe ha estat àmpliament rebutjada per la recerca moderna. Les principals crítiques són:

a) Ús selectiu i esbiaixat de les fonts

• Olagüe descarta sistemàticament totes les fonts que contradiuen la seva tesi.

• Ignora la coherència entre cròniques cristianes, musulmanes i orientals. (Crítics: Collins, Fletcher, Manzano, Coope)

b) Arqueologia contradictòria

• L’arqueologia mostra canvis clars al segle VIII:

  • ceràmica islàmica,

  • epigrafia àrab,

  • nous patrons urbans,

  • mesquites primerenques. (Crítics: Gutiérrez Lloret, Barceló, Vallvé)

c) Lingüística i onomàstica

• L’expansió de l’àrab no pot explicar-se com a evolució interna.

• L’aparició massiva de noms àrabs en documents del segle VIII–IX indica immigració i dominació. (Crítics: Corriente, Fierro)

d) Islam primitiu ≠ cristianisme unitarista

• L’islam té trets doctrinals, rituals i jurídics aliens al cristianisme visigot.

• No hi ha proves d’un “protoislamâ€� hispànic. (Crítics: Crone, Donner)

e) Evidència documental externa

• Fonts siríaques, gregues i coptes confirmen l’expansió militar islàmica a la Mediterrània.

• És improbable que totes aquestes fonts inventin una invasió. (Crítics: Hoyland, Kennedy)

f) Problemes metodològics

• Olagüe aplica criteris d’historiografia positivista extrema només quan li convé.

• No proposa una alternativa coherent a la cronologia establerta. (Crítics: Manzano, Collins)