El romanç de Jaufré és una novel·la del cicle artús en vers, en occità, amb 10.956 versos octosíl·labs, escrits a finals del segle xii o principis del segle xiii. L'heroi, Jaufré fill de Doson, és en realitat Girflet,fill de Do,un dels cavallers de la Taula Rodona2. És l'única novel·la artúvica conservada en occità (amb Blandin de Cornouaille,més aviat considerada com un conte de fades relacionat amb la matèria de... [+]

Saint-Léonard-de-Noblat () és una comuna del departament de l'Alta Viena a la regió de Nouvelle-Aquitània, a l'oest-centre de França. Els seus habitants s'anomenen Miaulétous i Miaulétounes 1,2(en occità Miauletons, Miauletonas). Segons la tradició, aquest nom prové del meow3 (Milà, en occità Limousin) que s'hauria allotjat al campanar de la col·legiata de Saint-Léonard, inscrita als Camins de Santiago de Compostel·la, a la llista del Patrimoni Mundial de la... [+]

Hi ha un poema en occità-gascó sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudiós francès autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parlés euskera) era diferent de l'occità i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'unió de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. és la... [+]

Les llengües iberorromances -NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER - són un subgrup de llengües romances que possiblement formen un subgrup filogenètic dins la família romanç. Les llengües iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, és a dir, la península ibèrica, el sud de les Gal·les i el nord del Magrib i les seves posteriors... [+]

El Peitoví (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) és una llengua germana del Peitoví-Saintongeais, una de les llengües regionals de França, parlada a la província històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el País del Loira ( països del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova Aquitània ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estàndard del francès. L'establishment francès anti-occità-català va classificar el Peitoví com una de les... [+]

Els lingüistes tradicionals ens han ensenyat i mantenen, que dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó que parlava el "llatí vulgar", una llengua derivada del "llatí de Juli César"coneguda també com el "llatí baix", o "llatí dels soldats", que va donar origen, segons cada regió concreta d'Europa, a les diferents variants de les anomenades llengües... [+]

El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.... [+]

El galaicoportugués o gallec, també conegut com a gallec antic o portuguès medieval, era la llengua romanç parlada durant l'Edat Mitjana en tota la franja nord-occidental de la península ibèrica, des del mar Cantàbric fins al riu Duero. De l'evolució d'aquesta llengua procedeixen els actuals idiomes gallec i portuguès, tot i que el reintegracionisme postula actualment que ambdues llengües posseeixen el mateix diasistema lingüístic, malgrat les seves diferències diatòpiques. A... [+]

La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el proto-occità que donaria lloc a l'occità i al català. Està dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona (no a la de Mèrida que és un invent) i s’inspira en un himne del poeta llatí cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment... [+]

La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el proto-occità que donaria lloc a l'occità i al català. Està dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona (no a la de Mèrida que és un invent) i s’inspira en un himne del poeta llatí cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment... [+]

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... [+]

The Gallo-Romance branch of the Romance languages includes in the narrowest sense the langues d'oïl and Franco-Provençal.[1][2]9780191063251. "}}" class="mw-ref reference" data-ve-attributes="{"typeof":"mw:Extension/ref"}">[3] However, other definitions are far broader and variously encompass the Occitan or Occitano-Romance, Gallo-Italic[4][5] or Rhaeto-Romance languages.[6] Old Gallo-Romance was one of the two languages in which the Oaths of Strasbourg were written in 842... [+]