Saint-Léonard-de-Noblat () és una comuna del departament de l'Alta Viena a la regió de Nouvelle-Aquitània, a l'oest-centre de França. Els seus habitants s'anomenen Miaulétous i Miaulétounes 1,2(en occità Miauletons, Miauletonas). Segons la tradició, aquest nom prové del meow3 (Milà, en occità Limousin) que s'hauria allotjat al campanar de la col·legiata de Saint-Léonard, inscrita als Camins de Santiago de Compostel·la, a la llista del Patrimoni Mundial de la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi ha un poema en occità-gascó sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudiós francès autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parlés euskera) era diferent de l'occità i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'unió de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. és la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les llengües iberorromances -NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER - són un subgrup de llengües romances que possiblement formen un subgrup filogenètic dins la família romanç. Les llengües iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, és a dir, la península ibèrica, el sud de les Gal·les i el nord del Magrib i les seves posteriors... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Peitoví (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) és una llengua germana del Peitoví-Saintongeais, una de les llengües regionals de França, parlada a la província històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el País del Loira ( països del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova Aquitània ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estàndard del francès. L'establishment francès anti-occità-català va classificar el Peitoví com una de les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els lingüistes tradicionals ens han ensenyat i mantenen, que dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó que parlava el "llatí vulgar", una llengua derivada del "llatí de Juli César"coneguda també com el "llatí baix", o "llatí dels soldats", que va donar origen, segons cada regió concreta d'Europa, a les diferents variants de les anomenades llengües... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El galaicoportugués o gallec, també conegut com a gallec antic o portuguès medieval, era la llengua romanç parlada durant l'Edat Mitjana en tota la franja nord-occidental de la península ibèrica, des del mar Cantàbric fins al riu Duero. De l'evolució d'aquesta llengua procedeixen els actuals idiomes gallec i portuguès, tot i que el reintegracionisme postula actualment que ambdues llengües posseeixen el mateix diasistema lingüístic, malgrat les seves diferències diatòpiques. A... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el proto-occità que donaria lloc a l'occità i al català. Està dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona (no a la de Mèrida que és un invent) i s’inspira en un himne del poeta llatí cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el proto-occità que donaria lloc a l'occità i al català. Està dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona (no a la de Mèrida que és un invent) i s’inspira en un himne del poeta llatí cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

The Gallo-Romance branch of the Romance languages includes in the narrowest sense the langues d'oïl and Franco-Provençal.[1][2]9780191063251. "}}" class="mw-ref reference" data-ve-attributes="{"typeof":"mw:Extension/ref"}">[3] However, other definitions are far broader and variously encompass the Occitan or Occitano-Romance, Gallo-Italic[4][5] or Rhaeto-Romance languages.[6] Old Gallo-Romance was one of the two languages in which the Oaths of Strasbourg were written in 842... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST