Saint-Léonard-de-Noblat () és una comuna del departament de l'Alta Viena a la regió de Nouvelle-Aquitània, a l'oest-centre de França. Els seus habitants s'anomenen Miaulétous i Miaulétounes 1,2(en occità Miauletons, Miauletonas). Segons la tradició, aquest nom prové del meow3 (Milà, en occità Limousin) que s'hauria allotjat al campanar de la col·legiata de Saint-Léonard, inscrita als Camins de Santiago de Compostel·la, a la llista del Patrimoni Mundial de la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi ha un poema en occità-gascó sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudiós francès autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parlés euskera) era diferent de l'occità i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'unió de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. és la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les llengües iberorromances -NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER - són un subgrup de llengües romances que possiblement formen un subgrup filogenètic dins la família romanç. Les llengües iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, és a dir, la península ibèrica, el sud de les Gal·les i el nord del Magrib i les seves posteriors... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Peitoví (poetevin, o el peitavin de LionHeart ) és una llengua germana del Peitoví-Saintongeais, una de les llengües regionals de França, parlada a la província històrica de Poitou, ara dividida administrativament entre el País del Loira ( països del Loira ) i la Nouvelle-Aquitaine (Nova Aquitània ). No es parla tant com abans, ja que els van forçar a parlar la forma estàndard del francès. L'establishment francès anti-occità-català va classificar el Peitoví com una de les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Penso que el català-occità (com va passar a l'Índia amb les seves 175 llengües i l'Anglés) es feia servir com a "lingua franca" entre diferents pobles d'Europa cada un amb una llengua derivada del romanç, i que possiblement en aquella època tampoc eren uniformes ni tampoc ho era la seva ortografia (com a cas particular els navarresos i bascs que parlaven un euskera diferent a cada... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

(«La langue romane du midi de la France et ses différents noms» dans Annales du Midi, n° 1, 1889, pp.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Der Text ist überliefert in einem Manuskript des Klosters St. Amand/Elnon, niedergeschrieben vor dem Tode Ludwigs (5. August 802) und heute in der Stadtbibliothek von Valenciennes aufbewahrt (Bibliothèque municipale classée, Cod. 150, f. 141v - 143r, in dieser Handschrift ist auch die Cantilène de Sainte Eulalie... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

The Gallo-Romance branch of the Romance languages includes in the narrowest sense the langues d'oïl and Franco-Provençal.[1][2]9780191063251. "}}" class="mw-ref reference" data-ve-attributes="{"typeof":"mw:Extension/ref"}">[3] However, other definitions are far broader and variously encompass the Occitan or Occitano-Romance, Gallo-Italic[4][5] or Rhaeto-Romance languages.[6] Old Gallo-Romance was one of the two languages in which the Oaths of Strasbourg were written in 842... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST