20-06-2016  (6905 lectures) Categoria: Romanx

Palafre - Lombard -Veneto

Una pintura de l’edat mitjana amb cavalls palafrens

Un¬†palafr√® era un tipus de cavall molt apreciat a l‚Äôedat mitjana.[1] Es tractava d‚Äôun¬†cavall de pes lleuger, generalment de pas suau, adequat per muntar llargues dist√†ncies; un tipus de cavall, de gran valor, utilitzat com a cavall de sella, a difer√®ncia del¬†destrer o del¬†cavall de guerra.[2][3] Els palafrens no pertanyien a una ra√ßa espec√≠fica, en el sentit que avui s‚Äôent√©n el ¬ęconcepte¬†ra√ßa¬Ľ. Segons la¬†Reial Acad√®mia Espanyola es tractava d'un cavall mans en el qual solien muntar les dames (fet no concloent), i moltes vegades els reis i pr√≠nceps per fer les seves entrades solemnes a les ciutats.[4] Tamb√© era un palafr√® el cavall en el qu√® anava muntat el criat que acompanyava al seu amo mentre aquest muntava un cavall¬†destrer.[2]

Contingut

Etimologia

  • El¬†substantiu mascul√≠ palafr√® deriva del¬†llat√≠ tard√†,¬†paraveredus, compost de¬†per a (que est√† "al costat de") i¬†veredus, que significa ¬ęcavall viatger¬Ľ o, m√©s pr√≤piament, ¬ęcavall de refor√߬Ľ, la qual cosa tamb√© significaria ¬ęcavall de posta o de correu¬Ľ. Testificat en el¬†Codi Teodosi√†, el terme¬†paraveredus podria haver-se format al nord dels¬†Balcans, regi√≥ on varen estar en contacte el llat√≠ i el greg.[5]
  • Paraveredus hauria canviat a¬†palavredu per¬†dissimilaci√≥ (r-r ‚Üí l-r) i¬†emmudiment de la 2¬™ pre-t√≤nica interna (veure ‚Üí vr); aleshores,¬†palavredu hauria donat el mot llat√≠ medieval¬†parafridus, testificat el 897.[6]
  • Veredus √©s al seu torn un pr√©stec del terme celta (gal)¬†uo-reido-, amb el prefix¬†uo-, que significa ¬ęsota¬Ľ (forma evolucionada de¬†upo-) i un segon terme del tema verbal¬†reid-, que significa ¬ęviatjar¬Ľ. La paraula¬†palafr√® procedeix del mateix √®tim que l'alemany Pferd, un terme gen√®ric que significa ¬ęcavall¬Ľ. En aquesta llengua, un¬†palafr√® es diu¬†Zelter, que significa literalment ¬ęcarro¬Ľ i deriva, com el n√≤rdic antic (cf. island√®s t√∂lt) del protogerm√†nic.[6]

Cria

El terme "palafré", en general, es refereix a un cavall de prestigi molt car que s'utilitzava per a l'oci i cavalcades o festivals hípics durant l'Edat mitjana, el seu preu equivalia de vegades al del cavall destrer. Era popular entre els nobles, per a activitats com la Caça de munteria i cerimònies.

Edat mitjana

Article principal:Cavalls a l'edat mitjana
Imatge de caça amb cavall i falcons

Els nobles es dedicaven a la ca√ßa per plaer i sovint ho feien muntats en cavalls.[7] La¬†falconeria era una de les modalitats m√©s freq√ľents. Els palafrens o cavalls de sella eren els animals seleccionats per a la ca√ßa. Eren animals de menor qualitat que els cavalls de guerra i es caracteritzaven per la rapidesa i la longevitat. Tot i que menys habituals, tamb√© se celebraven curses de cavalls o cavalcades per plaer entre els nobles i en aquest cas solien triar-se els corsers. Aquestes competicions tenien la finalitat d'impressionar el p√ļblic amb la destresa del genet i la riquesa dels propietaris, per la qual cosa els animals anaven luxosament guarnits i portaven ben visibles els emblemes her√†ldics. Cap al segle¬†xiv es va generalitzar l'√ļs del mos per frenar els cavalls i dirigir-los millor en aquestes exhibicions. En els passejos pel bosc i la ca√ßa les dones acompanyaven els seus pretendents o parents. Elles solien muntar de costat, per no fer malb√© el vestit i perqu√® la postura amb les cames obertes es considerava poc decorosa. Per aquest motiu usaven selles especials i els seus despla√ßaments eren m√©s curts. Els escuders posaven graons o escambells per ajudar-les a pujar i baixar i combinaven la cavalcada amb el passeig en llitera o carro.

Els monjos tenien fama de ser bons criadors de cavalls, sobretot els de l'Orde de la Cartoixa, que a l'edat mitjana tardana conservaven per escrit el llinatge de molts cavalls per assegurar-ne la qualitat als compradors nobles. Aquests documents han perm√®s tra√ßar la genealogia i modificacions conscients introdu√Įdes als cavalls per fer-los m√©s forts i r√†pids. Abans no es consignaven els encreuaments de forma sistem√†tica per√≤ s√≠ existien tradicions orals, especialment entre els √†rabs. Dins dels seglars, cal destacar el¬†conestable, l'encarregat de les cavalleries d'un noble,[8] que era qui tractava amb els criadors i organitzava els manescals, els serfs dels estables, els escuders i altres persones relacionades amb la cura dels cavalls. Igualment pactava amb altres conestables l'organitzaci√≥ de torneigs i justes. A determinats llocs el nom va donar lloc a un rang militar, com a la¬†Corona d'Arag√≥, on era el cap de l'ex√®rcit del rei.

Marxes

La característica més important d'un palafrè és la seva capacitat per l'ambladura en lloc de trotar. L’ambladura és una marxa de dos temps on el cavall mou la extremitat anterior i l’extremitat posterior al mateix costat al mateix temps, més lent que el galop. El trot és una marxa relativament ràpida de dos temps que cobreix molt de terreny. Tot i així, el ritme no és còmode. L’ambladura és tan ràpida com el trot, poc cansant per a un cavall que la realitza de forma natural i molt més còmoda per al genet. Per tant, per al transport terrestre a l’edat mitjana, un cavall capaç de divagar a llargues distàncies era molt demandat.

A poc a poc, els ambladors van ser substitu√Įts per trotadors i, per tant, s√≥n rars a¬†Europa. La primera ra√≥ √©s que el viatge en¬†carruatge s‚Äôha tornat m√©s com√ļ i les races de cavalls de trot s√≥n generalment m√©s grans i forts, m√©s aptes per enganxar-se. Una altra ra√≥ √©s la moda dels cavalls¬†pura sang i altres races, exigida per la¬†cavalleria de l'ex√®rcit, que exigia cavalls capa√ßos de galopar durant llargs per√≠odes de temps.

Cavalls molt aptes per l'ambladura es crien principalment a les Amèriques, com el Missouri Fox Trotter, el Tennessee Walker, el cavall islandès i un subgrup de la raça American Saddlebred. El Paso Fino i el Paso peruà d’Amèrica Llatina són capaços de realitzar dos o tres ambladures diferents amb velocitat variable i són probablement els descendents moderns més propers del palafrè.

Els √ļnic ambladors europeus actuals, i probablement amb els or√≠gens m√©s antics, s√≥n els ponis de Creta i alta Elide (o Peneia), que mesuren de 1,35 1,45 de mitjana. Un fris datat el 2000 aC. a Creta i una quadriga a Ol√≠mpia descriuen cavalls molt semblants.

Documents

Eduard el Confessor sobre un cavall liart rodat amblador. Probablement un palafrè.
Cavalls medievals i renaixentistes

En la vida real medieval (documents, cançons de gesta i similars) hi havia cavalls de diferents menes classificats segons la seva funció:

  • destrers o cavalls de guerra
  • corsers, cavalls de guerra i de cacera, fogosos i actius
  • palafrens: cavalls tranquils (sovint ambladors) destinats a viatjar i a ser muntats per cavallers; ocasionalment podien cavalcar-los dames i escuders
  • rossins: cavalls ordinaris destinats a ser muntats
  • muls de sella
  • muls i cavalls de c√†rrega
  • haques i hacanees: cavalls m√©s petits, d√≤cils i ambladors destinats a les dames
  • quartaus: semblants a les hacanees per√≤ no exclusius de les dames

En èpoques posteriors, en documents reals i obres literàries, els termes anteriors s’empraren de forma figurada i un xic arbitrària. El seu significat tradicional passà a un segon terme. Un destrer, un corser, un palafrè sovint volen indicar un cavall de qualitat, sense especificar una funció precisa. El terme rossí esdevingué pejoratiu, passant d’un cavall de qualitat mitjana a un cavall de poca qualitat.

Una mostra de refer√®ncies concretes, ordenades cronol√≤gicament, hauria de permetre una millor comprensi√≥ del tema, del significat del terme i de l‚Äôabast real del seu √ļs.

D'aqestz n'i a tals tres
c'ablor moillers ai jon,
et abeurat cen vetz
mon caval a lor fon,
e passatz a lor pon
amdos mos palafres,
q'am mais que Agremon.
  • 1200? Cant de gesta "Les enfances Vivien".[15]
  • 1249.¬†Lleuda de¬†Cotlliure.
    • Aquesta lleuda (una normativa escrita de les taxes a pagar per cada mercaderia que es descarregava al port) indicava les quantitats corresponents als animals de peu rod√≥: ‚Äú...; un cavall paga 20 sous; un¬†palafr√® paga 7 sous; ross√≠ paga 5 sous; mul o mula paga 2 sous....‚ÄĚ[16]
  • 1256.¬†Albert el Gran, en la seva obra¬†De animalibus, va escriure sobre 4 tipus de cavalls:¬†[17][18]
    • dextrarius
    • pallefridus
    • currilis
    • roncinus
destrier ni palafren cum soaf ambladura,
né norbia vestimenta, né rica flibadhura,
palasio ni tor, ni negun’ armadhura.
Mai ben devria la çente aver molt grand paura
de la morte crudhel, negra, pessima e scura,
  • 1283-1284. En el document "Comptes de Navarre" (en franc√®s i corresponent a la guerra de Navarra) hi ha nombrosos "palefroy" en inventaris de cavalls.[22]
  • 1344. "... in stabulo Prioris j pallefridus, j summarius..." (... a l'estable del prior un palafr√® i un cavall de bast...)¬†[23]
  • 1383, mar√ß, 30. Saragossa.¬†Salconduit a¬†Luchino Scarampi, que va a Aviny√≥ amb deu cavalls palafrens, corsers o rossins, or, argent, joies, maletes, servidors, etc.
  • 1533. "... caualgando en aquel palafr√©n de mi escudero." "Los quatro libros de Amadis de Gaula".[24]
  • 1586. "... vieron ligado un palafr√©n, y junto a el sentada la donzella que ven√≠an a buscar...".[25]

Referències

  1. ‚ÜĎ ¬ęGDLC - palafr√®¬Ľ. [Consulta: 1r juny 2021].
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 ¬ęOptimot. Consultes ling√ľ√≠stiques - Llengua catalana¬Ľ. [Consulta: 1r juny 2021].
  3. ‚ÜĎ ¬ęDiccionari Catal√†-Valenci√†-BalearB¬Ľ. [Consulta: 1r juny 2021].
  4. ‚ÜĎ ASALE, RAE-;¬†RAE. ¬ępalafr√©n | Diccionario de la lengua espa√Īola¬Ľ (en castell√†). [Consulta: 1r juny 2021].
  5. ‚ÜĎ D√©finitions¬†lexicographiques i¬†√©tymologiques de ¬ę¬†palefroi¬†¬Ľ du¬†Tr√©sor de la Langue Fran√ßaise Informatis√©, al web del¬†Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales (consult√© le¬†14 janvier 2017).
  6. ‚ÜϬ†Anar a :6,0 6,1 D√©finitions¬†lexicographiques i¬†√©tymologiques de ¬ę¬†palefroi¬†¬Ľ du¬†Tr√©sor de la Langue Fran√ßaise Informatis√©, al web del¬†Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales (consult√© le¬†14 janvier 2017).
  7. ‚ÜĎ Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p.¬†317‚Äď. GGKEY:8CXSF5T5A0D.
  8. ‚ÜĎ Bruce, Alistair,¬†Keepers of the Kingdom (Cassell, 2002),¬†ISBN 0-304-36201-8
  9. ‚ÜĎ L√©on Gautier.¬†La chanson de Roland: texte critique accompagn√© d'une traduction nouvelle. Mame, 1872, p.¬†404‚Äď.
  10. ‚ÜĎ A. E. Carlberg.¬†√Čtude sur l'usage syntaxique dans la chanson de Roland: Th√®se. 1e pt, 1874, p.¬†32‚Äď.
  11. ‚ÜĎ Enlla√ß a Viquitexts Joglars, no.t desconortz.¬†Viquitexts.
  12. ‚ÜĎ Gedichte.¬†Gedichte der Troubadours, in provenzalischer Sprache, nach den HS. herausg. von C.A.F. Mahn, 1856, p.¬†2‚Äď.
  13. ‚ÜĎ Eugenio de Ochoa y Ronna.¬†Coleccion de poesias castellanas anteriores al siglo XV. Baudry, 1842, p.¬†47‚Äď.
  14. ‚ÜĎ Tom√°s Antonio S√°nchez.¬†Poema del Cid: Edici√≥n r√©plica. Ediciones Taranco, 27 gener 2014, p.¬†76‚Äď.¬†ISBN 978-84-942246-0-7.
  15. ‚ÜĎ Hugo von Feilitzen.¬†Les enfances Vivien, chanson de geste. Librairie de l'Universit√©, 1895, p.¬†64‚Äď.
  16. ‚ÜĎ DCVB-Ross√≠
  17. ‚ÜĎ Armand Marie Leroi.¬†The Lagoon: How Aristotle Invented Science. Bloomsbury Publishing, 28 agost 2014, p.¬†384‚Äď.¬†ISBN 978-1-4088-3621-7.
  18. ‚ÜĎ Albert le Grand.¬†Albertus Magnus, Opera, edid. petrus Jammy.... Prost, 1651, p.¬†587‚Äď.
  19. ‚ÜĎ Diplomatari del Masd√©u. Edici√≥ i estudi a cura de Rodrigue Tr√©ton.
  20. ‚ÜĎ ¬ędal Libro¬Ľ (en itali√†). Treccani. [Consulta: 8 gener 2021].
  21. ‚ÜĎ Piero Cudini.¬†Poesia italiana. Il Duecento. Lampi di stampa, 1 gener 1999, p.¬†151‚Äď.¬†ISBN 978-88-488-0044-0.
  22. ‚ÜĎ Francisque Michel.¬†Du pass√© et de l'avenir des Haras: Recherches sur le commerce, les d√©nominations et la production des chevaux, principalement en France, avant 1789. Michel L√©vy Fr√®res, 1861, p.¬†40‚Äď.
  23. ‚ÜĎ Publications of the Surtees Society. Surtees Society, 1841, p.¬†265‚Äď.
  24. ‚ÜĎ Los quatro libros de Amadis de Gaula, 1533, p.¬†1‚Äď.
  25. ‚ÜĎ Libro segundo de espejo de cavallerias, 1586, p.¬†48‚Äď.
  26. ‚ÜĎ Gilles-Andr√© de La Roque (Sieur de la Lonti√®re.).¬†Trait√© de la noblesse .... Chez Estienne Michallet, 1678, p.¬†276‚Äď.

Vegeu també




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.