20-03-2009  (3552 lectures) Categoria: Jewish

Pogrom de barcelona - Irizarry


Infotaula d'esdevenimentPogrom de Barcelona
Matanza de jud√≠os en Barcelona - a√Īo 1391.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipus pogrom Modifica el valor a Wikidata
Part de Pogroms de 1391 Modifica el valor a Wikidata
Data 5¬†Modifica el valor a Wikidata ‚Äst 8 agost 1391¬†Modifica el valor a Wikidata
Localització Call de Barcelona Modifica el valor a Wikidata, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Estat Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Objectiu jueus catalans Modifica el valor a Wikidata
Morts 300
1.000 Modifica el valor a Wikidata
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume).

El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona instigat per agitadors religiosos catòlics entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme. La violència fou tan gran que va destruir pràcticament el call. Hi perderen la vida assassinades més de 300 persones.

Contingut

Antecedents

La destrucci√≥ del call de Barcelona cal situar-la en un context de crisi a l'√®poca medieval baixa, el qual serv√≠ d'excusa per exacerbar un¬†antisemitisme ja latent en les societats cristianes. En el discurs p√ļblic religi√≥s cada cop es generalitzava m√©s la idea d'eliminar per sempre m√©s el col¬∑lectiu jueu dins de la civilitzaci√≥ cristiana.[1]

Aquell any 1391 ja s'havien produ√Įt a¬†Espanya dos assalts sonats que incitaren els √†nims a Barcelona. El¬†4 de juny la turba havia destru√Įt per complet la¬†jueria de¬†Sevilla, fet que signific√† el tret de sortida per l'assassinat en massa de jueus a les ciutats del¬†regne de Castella. I el¬†9 de juliol la f√ļria popular va saquejar el¬†call de Val√®ncia fins que la majoria dels seus habitants accediren a passar-se al cristianisme.[1]

Vista la violència creixent de la gent, el 17 de juliol el Consell de Cent va decidir de tenir a punt mil homes armats per protegir el call barceloní i els oficials reials de qualsevol atac. Fins i tot els dies 22, 23 i 25 diversos ciutadans honrats, comerciants i menestrals armats van fer guàrdia davant de la casa de la ciutat.[1] El dia 2 d'agost es va assaltar el call de Ciutat de Mallorca, i aquest fou el detonant del pogrom barceloní.

L'assalt al call

Primer assalt

El primer avalot es va iniciar el dissabte 5 d'agost al barri de la Ribera perquè un vaixell acabava de portar la notícia de la destrucció del call de la Ciutat de Mallorca. Aleshores es va generar un tumult espontani que es dirigí al call de la ciutat per obligar els jueus a convertir-se al cristianisme.[1] A la placeta de Sant Jaume, l'entrada principal, calaren foc a la porta de fusta i entraren en tromba al barri i calaren foc en molts punts. Els cristians van forçar les famílies jueves que hi trobaren a seguir-los fins a les esglésies, per tal de convertir-los. La majoria va poder refugiar-se al Castell Nou, però com a mínim un centenar que s'hi van negar foren simplement assassinats.[1] Guàrdies armats van dispersar els avalotadors del Call Major i al Call Menor.

Segon assalt

Tot i la calma del diumenge, la situaci√≥ revifaria. El dilluns¬†7 d'agost, al migdia, el¬†veguer i els prohoms de la ciutat anaven a penjar uns quants delinq√ľents castellans (culpables d'assassinat, furt i incendi). En el moment d'executar la sent√®ncia va esclatar una batalla campal a les places del Blat i de les Cols i llurs voltants entre el populatxo i l'oligarquia all√≠ reunida.[1] Els primers cridaven "Los grossos volen destruir los menuts" o "Muyra tothom e viva lo poble e lo Rey" i feriren diversos dels segons. Els presos foren alliberats, l'escrivania del¬†batlle fou cremada, i tot seguit el tumult de gent es va dirigir a la¬†casa de la ciutat a on van ocupar la sala del Consell i proclamaren l'abolici√≥ dels¬†impostos, al mateix temps que feien sonar la¬†campana del sagramental per mobilitzar la ciutat.[1]

En el batibull hi era també Ponç d'Alcalà, un dels algutzirs del governador, que va proposar dirigir-se altre cop contra els jueus. Aquests estaven refugiats encara al Castell Nou, per això l'edifici fou assetjat la resta de la tarda i la nit patint el tir de les ballestes i els viratons de la gent.[1] Finalment, el matí del dia 8 els jueus, aterrits, obriren les portes declarant llur voluntat de rebre el baptisme i abjurar de llur religió: unes 3.000 persones foren batejades a la força, i les indecises se les va segrestar en cases particulars i religioses per evangelitzar-los. Malgrat tot, unes 300 persones es reafirmaren en la seva fe jueva, foren assassinades i llençades als pous i les cisternes del call.[1][2] A més a més es va intentar transformar la sinagoga principal en una capella dedicada a Sant Domènec (la festivitat del qual s'havia celebrat el dia 5).[1]

Conseq√ľ√®ncies

El cementiri de Montju√Įc de la comunitat jueva medieval de Barcelona, documentat com a m√≠nim des del segle¬†ix fins al segle¬†xiv fou abandonat el 1391.[3]

M√©s o menys restablerta la normalitat, durant els mesos seg√ľents el rei¬†Joan no va voler rebre cap ambaixada de ciutat mentre en aquesta hi hagu√©s¬†menestrals.

El¬†6 de desembre el¬†Camarlenc reial¬†Ramon Alemany de Cervell√≥ va prendre els carrers de la ciutat amb 200 cavallers. El 13 va construir¬†forques a la pla√ßa Nova, a la del Blat i a la de Santa Anna, i durant les setmanes seg√ľents s'hi van executar 33 persones, declarades culpables dels assalts de l'agost.[1] A m√©s el 27 de gener el procurador¬†fiscal va presentar fins a 770 den√ļncies contra altres persones implicades en els dos assalts, i els exigia una indemnitzaci√≥ de 10¬†milions de¬†sous barcelonins.[1]

El 1392 es van dictar mesures que obriren el call als cristians i finalment el 1401 es va acabar prohibint el restabliment de la comunitat jueva a Barcelona, i a qualsevol viatjant jueu se li imposà un límit de quinze dies per residir a la ciutat.[1]

L'ideari dels cristians violents

La destrucci√≥ del call de Barcelona va ser la conseq√ľ√®ncia d'una revolta amb diverses motivacions profundes i complexes. La desaparici√≥ dels¬†jueus nom√©s n'era una d'elles, pr√≤pia d'una societat fanatitzada per la proximitat de la fi del segle. Hom profetitzava la fi del m√≥n i, amb ella, la conversi√≥ de tots els jueus i musulmans a la "veritable" religi√≥ cristiana.[1]

Però a l'element antisemita cal afegir que també l'ideal radical d'una religió espiritual: Creien que amb la universalitat del cristianisme ja no caldrien ni els sagraments ni les esglésies; i que ja no hi hauria ni pobres ni rics.[1] Les confuses demandes revolucionàries que van sonar a Barcelona anaven des de la rebaixa d'impostos, l'ocupació de la casa de la ciutat, l'exigència que tant clergues com els altres privilegiats paguessin impostos, l'equilibri de les talles en proporció a la riquesa personal... Tot sota el constant rumor d'assaltar i assassinar aquest cop els patricis urbans.[1]

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Jaume Riera, 1996: p. 282-283
  2. ‚ÜĎ (castell√†) V√≠ctor Balaguer,¬†Las calles de Barcelona, p.166
  3. ‚ÜĎ ¬ęVisitem l'antic cementiri jueu de Montju√Įc¬Ľ. BTV, 14-09-2013. [Consulta: 10 octubre 2013].

Vegeu també

Bibliografia referenciada

  • Riera i Sans, Jaume;¬†de Riquer i Permanyer, Borja (director). ¬ęLa destrucci√≥ del call de Barcelona¬Ľ. A:¬†Hist√≤ria, Pol√≠tica, Societat i Cultura dels Pa√Įsos Catalans. La forja dels Pa√Įsos Catalans. 3. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 1996.¬†ISBN 84-7739-981-6.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.