Existeix una relació entre Ricard Cor de Lleó i Catalunya. Inés de Poitou, o Inés d’Aquitània, en primeres núpcies es va casar amb Aimery V, vescomte de Thouars. En quedar vídua, es casà el 1135 amb Ramir II d’Aragó, «el Monjo». Aquest matrimoni fou acordat per assegurar la successió del Regne d’Aragó, que es trobava sense hereu masculí. Com a reina consort, la seva única funció era donar a llum un hereu. De la seva unió amb Ramir II nasqué la seva única filla, Peronella d’Aragó. Un cop complerta la seva missió, el matrimoni fou dissolt. Per la seva banda, Inés era tia d’Elionor d’Aquitània, ja que era la germana gran de Guillem X, duc d’Aquitània.

Elionor d’Aquitània es casà el 1137 amb Lluís VII de França i, vint anys més tard el 1154, amb Enric II d’Anglaterra, de manera que fou reina de França i d’Anglaterra. D’aquest matrimoni nasqueren Ricard Cor de Lleó, Joan Sense Terra, Elionor Plantagenet i Joana d’Anglaterra. Els dos primers foren reis d’Anglaterra; Elionor es casà amb Alfons VIII de Castella i Joana fou reina de Sicília. Si ens fixem en tot això, Ricard era nebot i parent proper d’un membre de la Casa de Barcelona.

De fet, Enric II d’Anglaterra i Ramon Berenguer IV mantingueren principalment aliances polítiques i cooperació, marcades per matrimonis i per la lluita contra enemics comuns. El punt més destacat de la seva relació fou el matrimoni de la filla d’Enric II, la princesa Elionor de Plantagenet, amb el fill de Ramon Berenguer IV, el futur Alfons el Cast .

Encara que el matrimoni es concretà després de la mort de Ramon Berenguer IV, la negociació s’havia iniciat mentre vivía. Aquest enllaç consolidà una aliança familiar i política entre dues poderoses cases reials: la Plantagenet i la de Barcelona. Ambdós monarques compartien l’interès d’oposar-se a la creixent influència de la Casa de Tolosa al sud de França.

Enric II, duc d’Aquitània, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, tenien territoris que limitaven amb els dominis dels comtes de Tolosa. L’aliança matrimonial es veié com una manera d’enfortir la seva posició davant aquest rival comú. Tots dos reis arribaren fins i tot a un acord perquè Ricard Cor de Lleó es casés amb una filla de Ramon Berenguer IV. Si haguessin tingut descendència, la Corona Catalano-aragonesa i Anglaterra s’haurien unit en una sola persona. D’aquí que Alfons el Cast i Ricard I haurien estat cunyats.

De fet Ricard parlava occità i peitoví, no sabia parlar anglès, ja que, tot i haver nascut a Oxford, es crià principalment a les terres franceses de la seva mare, Elionor d’Aquitània. es casà amb Berenguela de Navarra en un matrimoni per conveniència. La família reial controlava vastos territoris dins del territori que avui és França —l’anomenat Imperi Angeví—, amb més interès en el territori del continent que en el d'Anglaterra. Dels deu anys que durà el seu regnat, Ricard tot just passà sis mesos a Anglaterra; la major part del temps fou a les Croades, defensant els seus territoris francesos o en captivitat.

En aquella època, el francès normand era la llengua de la noblesa i de la cort a Anglaterra, mentre que l’anglès era la llengua del poble pla. No s’esperava que un rei parlés l’idioma dels seus súbdits. Això es reflecteix també en el fet que, si hom observa l’escut d’Anglaterra, hi pot llegir «Dieu et mon droit» (Déu i el meu dret), lema adoptat per Ricard I.

Pel que fa al seu vessant de trobador, se li atribueix la balada Ja nus hons pris, composta mentre fou presoner a Àustria i Alemanya entre 1192 i 1194.

• 1192: Ricard I d’Anglaterra (Cor de Lleó) torna de la Tercera Croada.
• És capturat prop de Viena pel duc Leopold V d’Àustria i lliurat a l’emperador Enric VI del Sacre Imperi.
• El rescat exigit: 150.000 marcs de plata (una suma astronòmica, equivalent a diversos anys d’ingressos de la corona anglesa).

• L'operació va ser coordinada principalment per Leonor d'Aquitània, mare de Ricard, però va comptar amb aportacions de diferents regnes cristians occidentals, inclòs el Principat de Catalunya, que veia a Ricard un aliat estratègic davant de França i al Mediterrani.

1. Leonor d’Aquitània (mare de Ricard)
   • Organitza la recaptació a Anglaterra i Normandia.
   • Impulsa impostos extraordinaris i la venda de terres i càrrecs.
2. Reialme d’Anglaterra i ducats continentals
   • Nobles i església contribueixen amb diners i joies.
   • Es recapta també a través de ports i peatges.
3. Aliats polítics i familiars
   • Alfons el Cast (el Cast) aporta fons i suport logístic.
     • Tenia vincles polítics amb la monarquia anglesa a través de la seva xarxa mediterrània i de la causa croada.
     • L’interès estratègic: mantenir Ricard com a contrapes a França i assegurar aliances comercials i militars.
   • Altres prínceps i reis europeus aporten sumes menors o intercedeixen diplomàticament.
4. Ordes militars i església
   • Els templers i hospitalers faciliten transferències i seguretat en el transport del metall.

• El rescat es va pagar en dues parts: la primera per alliberar-lo provisionalment, la segona per garantir la seva llibertat definitiva.
• El transport de la plata es va fer en columnes vigilades, travessant territoris hostils.
• El 4 de febrer de 1194, Ricard és alliberat.

• Geopolítica: un Ricard lliure mantenia la pressió sobre França, rival de Catalunya a Occitània.
• Comerç: Anglaterra era un soci comercial valuós per a la Mediterrània occidental.
• Prestigi: participar en un rescat reial reforçava la imatge d’Alfons el Cast com a monarca influent a Europa.