Saint-Léonard-de-Noblat
El Vienne a Pont-de-Noblat, cases antigues.
Escut d'armes	Logo
Administració
País	França
Regió	Nouvelle-Aquitaine
Departament	Alta Viena
Barri	Limoges
Intercomunicació	Communauté de communes de Noblat (escó)
Mandat d'Alcaldia	Alain Darbon 2020-2026
Codi postal	87400
Codi Comú	87161
Demografia
Gentilé	Mèu
Població municipal	4.385 habitants (2019 )
Densitat	79 hab./km2
Geografia
Coordenades	45° 50′ 18" Nord, 1° 29′ 29" Est
Altitud	Mín. 250 m Màx. 444 m
Àrea	55,59 quilòmetres 2
Tipus	Comuna rural
Unitat urbana	Saint-Léonard-de-Noblat (poble aïllat)
Zona d'atracció	Llemotges (comuna de la corona)
Eleccions
Departamental	Cantó de Saint-Léonard-de-Noblat (seu central)
Legislatiu	Primera circumscripció
Localització
Geolocalització al mapa: França Saint-Léonard-de-Noblat Veure el mapa topogràfic de França Veure el mapa administratiu de França Veure en el mapa topogràfic de l'Alta Viena Veure el mapa administratiu de Nouvelle-Aquitaine
Enllaços
Lloc web	ville-saint-leonard.fr
modificar

Saint-Léonard-de-Noblat () és una comuna del departament de l'Alta Viena a la regió de Nouvelle-Aquitània, a l'oest-centre de França.

Els seus habitants s'anomenen Miaulétous i Miaulétounes 1,2(en occità Miauletons, Miauletonas). Segons la tradició, aquest nom prové del meow3 (Milà, en occità Limousin) que s'hauria allotjat al campanar de la col·legiata de Saint-Léonard, inscrita als Camins de Santiago de Compostel·la, a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Geografia

Localització

Onzena ciutat d'Haute-Vienne, en nombre d'habitants, s'estén a la riba nord del Vienne a 20 km a l'est de Llemotges. Deu el seu nom a l'ermità Leonardo, patró dels presoners i de les dones embarassades. Va ser fundada a l'edat mitjana al voltant de la seva tomba. La comuna de Saint-Léonard (5.559 ha) està formada principalment per l'altiplà, amb el subsòl gneissic, dominant la riba dreta del Vienne. Tant als extrems est com oest, sorgeixen dos blocs de granit. El relleu s'eleva a uns 300-400 m en una ondulació de turons i valls, fortament tallats per les valls del Vienne (molt abruptes) i els seus afluents, el Tard o el Galamache. Els paisatges alternen harmoniosament boscos (1.029 ha), prats i camps (el blat de moro domina avui dia). El clima és degradant de l'ambient atlàntic, amb matisos ja pre-muntanyencs: relativament dur a l'hivern (mitjana de gener: 3 ° C) i molt humit (uns 1.000 mm de precipitació anual).

La ciutat de Saint-Léonard es troba a la RD 941 (ex-RN 141), que connecta Llemotges amb Clermont-Ferrand a través d'Aubusson. Es troba a 21 km de Llemotges, a 28 km de Bourganeuf i a 67 km d'Aubusson. Està connectada al nord, per la D 19, amb Châtenet-en-Dognon i Laurière, i per la D 39 amb Saint-Priest-Taurion i Ambazac. Al sud, la D 65 porta a Eyjeaux i Le Vigen, la D 7B Eybouleuf i Saint-Germain-les-Belles, i la D 39 Saint-Denis-des-Murs. Finalment, cap a l'est, la D 13 va a Eymoutiers o Peyrat-le-Château, i la D 109 a Moissannes i Saint-Junien-la-Bregère.

Comuns veïns

Clima

El clima que caracteritza la comuna és qualificat, el 2010, com a "clima oceànic degradat de les planes del Centre i del Nord", segons la tipologia de climes de la França que llavors té vuit tipus principals de climes a la França metropolitana.5. El 2020, la comuna emergeix del tipus de "clima oceànic alterat" en la classificació establerta per Météo-France, que ara només té, a primera vista, només cinc grans tipus de climes a la França metropolitana. És una zona de transició entre el clima oceànic, muntanyenc i semicontinental. Les diferències de temperatura entre l'hivern i l'estiu augmenten amb la distància al mar. Les precipitacions són més baixes que al mar, excepte al voltant dels relleus6.

Els paràmetres climàtics utilitzats per establir la tipologia 2010 inclouen sis variables per a la temperatura i vuit per a la precipitació, els valors de les quals corresponen a la normal 1971-2000.Nota a peu de pàgina 1. Les set variables principals que caracteritzen el municipi es presenten al requadre següent.

Paràmetres climàtics municipals durant el període 1971-20005 Temperatura mitjana anual: 11,1 °C Nombre de dies amb una temperatura inferior a −5 °C: 4 dies Nombre de dies amb una temperatura superior a 30 °C: 5,1 dies Amplitud tèrmica anualNota a peu de pàgina 2 : 15,1°C Totals anuals de precipitacióNota a peu de pàgina 3 : 1.064 mm Nombre de dies de precipitació al gener: 13,4 dies Nombre de dies de precipitació al juliol: 8 dies

Amb el canvi climàtic, aquestes variables han evolucionat. Un estudi realitzat el 2014 per la Direcció General d'Energia i Clima9 complementat amb estudis comarcals10 preveu que la temperatura mitjana augmenti i que les precipitacions mitjanes disminueixin, tot i que amb fortes variacions regionals. L'estació meteorològica de Météo-France instal·lada a la localitat i en servei des de 1997 fins a 2017 permet conèixer l'evolució dels indicadors meteorològics11. A continuació es presenta la taula detallada del període 1981-2010.

Estadístiques 1981-2010 i registres ST LEONARD NOBL (87) - Alt: 346 m 45° 49′ 42" N, 1° 29′ 42" E
Estadístiques establertes durant el període 1997-2010 - Rècords establerts per al període comprès entre l'01-06-1997 i el 30-12-2017

Mes	Jan.	Febrer.	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Setembre.	Oct.	Novembre.	Desembre.	any
Temperatura mínima mitjana (°C)	0,7	0,6	2,6	4,9	8,4	11,7	12,9	12,8	9,5	7,6	3,4	0,8	6,4
Temperatura mitjana (°C)	4,3	5,1	7,8	10,4	14,4	17,9	19,2	19,3	15,7	12,6	7,2	4,4	11,6
Temperatura mitjana màxima (°C)	7,9	9,5	13	16	20,3	24,1	25,5	25,7	22	17,5	11	8	16,7
Rècord de fred (°C) data de registre	−11,7 13.01.03	-17,8 06.02.12	−12.9 01.03.05	-3,5 17.04.12	-1.9 06.05.02	2.6 04.06.01	4.6 17.07.00	2.8 29.08.98	-0,8 25.09.02	-5,5 30.10.97	-10.2 24.11.98	-13,6 24.12.01	−17,8 2012
Registre de calor (°C) data rècord	18,5 05.01.99	24,1 15.02.98	26,8 14.03.12	29,4 30.04.05	32,6 30.05.01	37,8 27.06.11	38,8 16.07.15	39,8 12.08.03	34 12.09.16	29,8 12.10.01	24,2 08.11.15	19.2 17.12.15	39,8 2003
Precipitació (mm)	95,4	72,9	95,5	116,4	91,6	81,1	83,1	79,5	70,6	91,5	112,2	102,9	1 092,7

 

Urbanisme

Tipologia

Saint-Léonard-de-Noblat és una comuna rural, perquè forma part dels municipis amb poca o molt baixa densitat, en el sentit de la xarxa de densitat municipal de l'INSEENota a peu de pàgina 4,12,13,14. Pertany a la unitat urbana de Saint-Léonard-de-Noblat, una unitat urbana monocomunal.15 de 4.554 habitants el 2017, constituint un municipi aïllat16,17.

A més, la comuna forma part de la zona de captació de Llemotges, de la qual és una comuna de la corona.Nota a peu de pàgina 5. Aquesta àrea, que inclou 127 municipis, es classifica en àrees de 200.000 a menys de 700.000 habitants.18,19.

Ús del sòl

La coberta del sòl del municipi, tal com mostra la base de dades europea de cobertura biofísica de sòl Corine Land Cover (CLC), està marcada per la importància de les terres agrícoles (72,8% el 2018), una proporció idèntica a la de 1990 (72,9%). El desglossament detallat el 2018 és el següent: pastures (52,6%), boscos (22,8%), zones agrícoles heterogènies (18,9%), zones urbanitzades (4,3%), terres cultivables (1,3%), aigües interiorsNota a peu de pàgina 6 (0,1 %)20.

L'IGN també proporciona una eina en línia per comparar l'evolució al llarg del temps dels usos del sòl del municipi (o territoris a diferents escales). Diverses èpoques són accessibles en forma de mapes o fotos aèries: el mapa de Cassini (segle xviii), el mapa de personal (1820-1866) i el període actual (1950 fins a l'actualitat)Mapa 1.

Principals riscos

El territori del municipi de Saint-Léonard-de-Noblat és vulnerable a diversos riscos naturals: meteorològics (tempesta, tempesta, neu, fred extrem, onada de calor o sequera), inundacions, moviments de terres i terratrèmols (baixa sismicitat). També està exposat a dos riscos tecnològics, el transport de materials perillosos i la fallada d'una presa, i a un risc particular: el risc de radó21. Un lloc web publicat per la BRGM permet avaluar de manera senzilla i ràpida els riscos d'un immoble situat ja sigui pel seu domicili o pel nombre de la seva parcel·la22.

Riscos naturals

És probable que algunes parts del territori municipal es vegin afectades pel risc d'inundacions per rius desbordats, com el Vienne, el Maulde, les Alesmes i el Tard. El municipi va ser reconegut en estat de desastre natural pels danys causats per inundacions i esllavissades de fang els anys 1982, 1988, 1993, 1994 i 1999.23,21. El risc d'inundació es té en compte en el desenvolupament del territori del municipi a través del pla de prevenció del risc d'inundacions (PPRI) del "Vienne à Saint-Léonard-de-Noblat", aprovat el 12 de novembre de 200924.

La commune est vulnérable au risque de mouvements de terrains constitué principalement du retrait-gonflement des sols argileux25. És probable que aquest perill causi danys importants als edificis en cas d'alternança de períodes de sequera i pluja.26. El 17% del terme comunal es troba en risc mitjà o alt (27% a nivell departamental i 48,5% a nivell metropolità nacional)Mapa 2. Des de l'1 d'octubre de 2020, en aplicació de la llei MOMENTUM, s'imposen diverses restriccions als venedors, propietaris de projectes o constructors d'immobles situats en una zona classificada com a risc mitjà o alt.Nota a peu de pàgina 7,27.

El municipi va ser reconegut en estat de desastre natural pels danys causats pels moviments de terres el 199921.

Risc tecnològic

La comuna també es troba aigües avall de la presa de Vassivière, una estructura de classe A.Nota a peu de pàgina 8 situat al departament de Creuse, al Maulde. Com a tal, és probable que es vegi afectat per l'ona de submersió després de la ruptura d'aquesta estructura.29.

Risc específic

En diverses parts del territori nacional, el radó, acumulat en determinats habitatges o altres locals, pot constituir una font important d'exposició de la població a radiacions ionitzants. Segons la classificació del 2018, la comuna de Saint-Léonard-de-Noblat es classifica a la zona 3, és a dir, una zona amb un potencial de radó important.30.

Toponímia

Durant la Revolució Francesa, la comuna va rebre el nom de Léonard-sur-Vienne i Tarn-Vienne31.

Història

Molt abans de la conquesta romana, una important ruta que unia Bourges amb Bordeus travessava el Vienne en un lloc anomenat - avui - Noblat. Era un gual. A pocs quilòmetres aigües amunt (límit comunal amb St Denis-des-Murs), hi ha rastres de l'imponent oppidum gal de Villejoubert, lloc fortificat de la tribu de Lemovics. Va ser a Noblat (que vindria de nobiliacum, "lloc noble" (és a dir, sota un senyor), que va néixer el primer poble. Un pont, probablement de fusta, reforçava el gual original. Un primer castell es va construir al voltant de l'any 1000 a l'alçada que domina el revolt de la Vienne. Hi ha un túmul i una rasa al bell lloc anomenat "Roure de Clovis". Poc després, al bosc anomenat Pauvain, l'actual ciutat es va desenvolupar al voltant del primer santuari, i es va convertir així en una etapa important del "Camí Limousin" de la carretera de Compostel·la. El senyor de la ciutat, el bisbe de Llemotges, va construir un castell prop de la Col·legiata, iniciat cap al 1100.

Leonardo, segons la tradició i el relat imaginari de la seva vida escrit al segle XI, hauria nascut en una família d'oficials de la cort del rei Clovis, a finals del segle v. Hauria tingut com a padrí, aquest rei dels francs i com a confessor el bisbe de Reims, Sant Remi. Al principi, va obtenir el privilegi de visitar els presoners i fer-los alliberar. La seva fama va créixer, se li van oferir alts càrrecs que es va negar, preferint abandonar la cort per convertir-se en deixeble de Crist. Va anar a Micy a Orleans i es va quedar un temps amb el seu germà Liphar i Saint Maximin (Sant Mesmin). Després, continuant el seu camí cap al sud, es va aturar per instal·lar la seva ermita, no gaire lluny de Llemotges i la tomba de Sant Marcial, al bosc de Pauvain, a l'altiplà que domina el Vienne. Durant una estada del rei d'Aquitània (aquest rei podria ser Thierry I, fill de Clovis) va venir a caçar en aquest lloc, la reina, arribada al final del seu embaràs, no va poder donar a llum al seu fill. Sant Lleonard va intercedir en el seu nom amb Déu i va obtenir l'alliberament de la mare i la vida salvadora del nen. El rei, en agraïment, li va oferir molts regals que va rebutjar. Només va acceptar el territori del bosc que el seu ruc podia delimitar en 24 hores. Va construir un oratori en honor a la Mare de Déu i Sant Remi. A poc a poc molta gent el va anar a veure i els presoners, alliberats per la seva intercessió, li van demanar asil. Sant Lleonard va morir el 6 de novembre i va ser enterrat a la capella que havia fundat (coneguda com "La nostra Senyora sota els arbres"). S'invoca per l'alliberament dels presos i contra l'esterilitat de les dones.

El culte a Sant Lleonard es va estendre ràpidament per tota la cristiandat: la seva tomba es va convertir en un lloc de pelegrinatge on acudien els fidels. Molts il·lustres van venir a resar a la tomba de l'ermità:

• Bohemond, príncep d'Antioquia (el 1106);
• Ricard el Lleó (c. 1197);
• Carles VII i el Dauphin, el futur Lluís XI (el 1438);
• Elionor d'Àustria, esposa de Francesc I (el 1541);
• el príncep de Condé (el 1620);
• Anna d'Àustria li va agrair el naixement de Lluís XIV ;
• La tsarina Alexandra, esposa de Nicolau II, va fer que algú enviés a resar a la tomba de Sant Lleonard, pel naixement del tsarevich Nicolau.

A partir del segle XI es desenvolupa el pelegrinatge; Així, el 1105, per vetllar per les relíquies i acollir els pelegrins, els clergues es van organitzar per formar un col·legi. Des del segle XII, la ciutat està envoltada de séquies i imponents muralles. Es formen dos districtes diferenciats: el barri religiós i administratiu al voltant de la col·legiata, amb l'hospital i la casa de poble; El barri de comerciants al voltant de Les Halles. El 1183, bandes armades, els Paillers, la van assolar. Uns anys més tard, va ser ocupada pels brabancons. John Landless, rei d'Anglaterra, va entrar al capdavant del seu exèrcit el 1214. Durant el segle XIII, els reis de França donaran privilegis als habitants de la ciutat; Així, elegeixen, cada any, vuit cònsols. Per carta patent de setembre de 146132 i de 9 d'octubre de 147033, Lluís XI confirmà els privilegis de la ciutat. El 1576, els calvinistes, que volien profanar les relíquies de Sant Lleonard, van ser expulsats pels habitants de la ciutat. Després de la Reforma, es van establir molts convents: els Recollets el 1594, les Filles de Notre-Dame el 1652. Es van fundar tres confraries de penitents: els Penitents Blancs, els Penitents de Fulla Morta i els Penitents Blaus. La Revolució Francesa va intentar substituir el nom de la ciutat pel de Tard-Vienne, però molt ràpidament va reaparèixer el nom de Saint-Léonard-de-Noblat.

Avui, la ciutat és coneguda per les seves fàbriques de porcellana. És reconegut com el bressol de la raça de bestiar Limousin. També va donar nom a una varietat de castanyes que s'ha tornat molt rara: el cap roig de Saint-Léonard.

El nom dels habitants, el Miaulétous (plural occità en s, en cap cas el femení pot estar en - "tounes"), podria provenir d'un nom d'ocell ("la miaula", en occità de Limousin, és l'estel, petit rapinyaire). No obstant això, són els corbs, i els jackdaws, els que poblen el campanar de la col·legiata. Però des de quan els jackdaws "meow"? Més aviat es pensa que podria tractar-se d'una deformació del diminutiu occità "liauneton" (pronunciat "tou"), o "petit Leonard", convertit en "niauleton" (inversió de les dues consonants molt comuna en la llengua limousina).

Va ser la ciutat principal del districte de 1790 a 1795.

Va ser a Saint-Léonard-de-Noblat on la primera caiguda en paracaigudes d'armes en benefici de la Resistència a la França ocupada va tenir lloc el 13 de juny de 1941.

Els templers i els hospitalers

El poble de Mortessagne, una antiga casa templera34,35 després de la devolució dels béns de l'Orde del Temple, es va convertir en membre de l'Hospitaler Prioral de Bourganeuf36

Política i administració

Govern municipal

Tendències polítiques i resultats

Llista d'alcaldes

Agermanament

• Drusenheim (França) a Alsàcia.
• Romania: BăleÈ™ti.

La població i la societat

Demografia

Amb 4.385 habitants en l'últim cens del 2019, Saint-Léonard és l'11a ciutat del departament en termes de població, i ocupa el ^17è rang regional.

La població ja s'estimava en uns 4.000 habitants al voltant de 1680, després gairebé 5.000 el 1740. Aquest total  ^{era elevat per a} l'època, convertint Saint-Léonard en la ^2a ciutat de Limousin (amb prou feines hi havia més de 20.000 habitants a Llemotges). Fa 300 anys vivien en l'actual territori comunal 4.850 habitants, dividits en quatre parròquies. Aquest nombre és força comparable a l'actual. La població es distribuïa de la següent manera:

• Parròquia de Saint-Étienne (la major part de l'actual comuna): uns 4.170 habitants;
• Parròquia de Saint-Michel (districtes sud-orientals de la ciutat): 260 habitants;
• Parròquia de Saint-Martial ("Sent Marsaut", pont de Noblat, marge esquerre): 260 habitants;
• Parròquia de Notre-Dame-de-La-Chapelle: 160 habitants.

L'evolució del nombre d'habitants es coneix a través dels censos de població realitzats a la comuna des de 1793. Des de l'any 2006, les poblacions jurídiques dels comuns són publicades anualment per l'INSEE. El cens es basa ara en una recopilació anual d'informació, que abasta successivament tots els territoris comunals durant un període de cinc anys. Per als municipis de menys de 10.000 habitants, cada cinc anys es realitza una enquesta censal que cobreix tota la població, mentre que les poblacions jurídiques dels anys intermedis s'estimen per interpolació o extrapolació.38. Per al comú, el primer cens exhaustiu sota el nou sistema es va fer el 2004.39.

L'any 2019, la comuna tenia 4.385 habitantsNota a peu de pàgina 9, un 5,29% menys respecte al 2013 (Haute-Vienne: −0,93%, França excloent Mayotte: +2,17%).

Ensenyament

La comuna depèn de l'Acadèmia de Llemotges. Els alumnes de la ciutat comencen la seva escolarització a l'escola primària pública del comú, que té 211 alumnes.41. Aquests estudiants també tenen l'oportunitat de continuar els seus estudis a la Cité Scolaire Bernard Palissy situada dins de la comuna. Aquest complex escolar inclou una universitat42, un institut43 i un internat per a estudiants de secundària i secundària.

Esdeveniments culturals i festes

Biennal de Pintura i Escultura Contemporànies

Salut

El comú compta amb diversos professionals sanitaris (metges, farmàcies, dentistes, etc.). L'hospital intercomunal de Monts et Barrages ocupa un lloc important al poble. Inclou una clínica i una residència d'avis. Un laboratori d'anàlisi mèdica també és present a Saint-Léonard de Noblat44.

Esportiu

El municipi disposa de diversos complexos esportius i instal·lacions (zona Aqua'Noblat, pavelló poliesportiu, gimnàs municipal, etc.)45.

Mitjans

El cinema "Le Rex" té el seu lloc dins del poble. Consta de 190 escons. Des del 2013 s'hi projecten pel·lícules en 3D46.

Cultes

Economia

Porcellana

A principis del segle xix (1823 precisament), la indústria de la porcellana es va establir a Saint-Léonard. Encara hi ha fàbriques de porcellana (els Établissements Coquet o Carpenet).

Massapà

Una altra especialitat de la ciutat, el massapà de Saint-Léonard és una mena de macarró47,48.

Cuir

La ciutat també té el saber fer de la pell. Encara hi ha una "rue des Tanneries", ja que antigament hi havia una "rue de la Piale" (per pelar, adober). La fabricació de cada sabata de luxe J.M. Weston comença a Saint-Léonard-de-Noblat (adoberia coneguda com el "Moulin Follet", al riu Le Tard). Periòdicament s'organitzen visites.

Indústria, comerç i serveis

Saint-Léonard és sobretot un petit centre terciari, la gran majoria d'indústries han tancat en els últims trenta anys (sabates, papereria, fusta). Aquí trobareu tots els comerços i serveis públics bàsics, especialment en l'àmbit de l'educació, la sanitat o els equipaments.

Cultura i patrimoni local

Llocs i monuments

La col·legiata

La col·legiata de Saint-Léonard49, que data dels segles xi i xii, està dedicada a Sant Lleonard, és una obra mestra de l'art romànic limusí. La seva arquitectura es va anar modificant amb el pas del temps. Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat sota les Rutes de Santiago de Compostel·la.

• El campanar: és un exemple molt bonic d'un campanar anomenat "Limousin". Descansa sobre un porxo obert a dues vessants i decorat amb capitells. Consta de 4 plantes quadrades, rematades per dues plantes octogonals.
• Tomba de Sant Lleonard: situada a l'interior de l'església, a la creu sud, està coronada per la cadena del seu presoner. La tradició diu que les dones que volen casar-se i procrear vénen a tocar el pany.

Altres monuments notables

• Església del priorat d'Artige aux Moines de Saint-Léonard-de-Noblat.
• Església de Saint-Martial de Saint-Léonard-de-Noblat.
• Església de Saint-Martin de Saint-Léonard-de-Noblat. Està catalogat a l'Inventari General del Patrimoni Cultural50.
• L'antic hospital de pelegrins té portes dels segles XIII, xiv i xvii.
• El convent de les filles de Notre-Dame: antic convent del segle xvii, ha estat convertit en gendarmeria i presó (principis del segle xx), avui en casa rural - centre social. També s'hi troba el Museu Gay-Lussac.
• La torre rodona i la torre quadrada de la place de la République.
• La casa dels Cònsols.
• L'antic priorat d'Artige51 En territori de la comuna s'ha conservat la seva església i part del claustre.

• El pont de Noblat (segle xiii), creuant el Vienne.

Museus

Museu Gay-Lussac

Situat sota les arcades de la casa rural, al centre de la ciutat, aquest museu municipal està dedicat a Gay-Lussac (1778-1850), químic nascut a Saint-Léonard de Noblat52.

HistoRail

HistoRail53 és un museu del ferrocarril.

El Moulin du Got

Situat a la confluència dels rius Vienne i Tard, el Moulin du Got, creat el 1522, va fabricar paper de drap (fet de cànem, lli i cotó) fins a la Segona Guerra Mundial. Abandonat, com tots els altres molins del Limousin, va ser reformat i rehabilitat per reobrir el 2003. Produint fulls de paper de nou, el Moulin du Got també és un museu54,55.

Saint-Léonard-de-Noblat i el cinema

Pel·lícules de televisió rodades totalment o parcialment a Saint-Léonard-de-Noblat:

• Un matí vermell56 (1982) - director: Jean-Jacques Aublanc ;
• Companys57 (2006) - director: François Luciani ;
• Un village français (2009) - director: Phillippe Triboit ;
• Le Grand Georges (2013) - director: François Marthouret.

Personalitats vinculades a la comuna

• François Arbellot, (1816-1900), sacerdot, escriptor, historiador i arqueòleg francès, membre llavors president (el 1871) de la Societat Arqueològica i Històrica de Limousin nascut i mort a Saint Léonard de Noblat.
• El general Pierre Dunoyer de Segonzac, (1906-1968) lluitador de la resistència i fundador de l'Escola Nacional d'Executius d'Urage va passar part de la seva infància a Saint Léonard de Noblat58.
• André Dulery de Peyramont (1804-1880)
• Aymerigot (o Mérigot) Marchès (Marcheix) (c. 1360-1391)
• Simon François Gay de Vernon dit Gayvernon, (1760-1822), enginyer oficial llavors baró de l'Imperi, professor de fortificacions a l'École Polytechnique.
• Léonard Honoré Gay de Vernon, conegut com a Gay Vernon, va néixer el 6 de desembre de 1748 a Saint-Léonard-de-Noblat i va morir el 22 d'octubre de 1822 a Moissannes.
• Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850): químic i físic, hi va néixer el 6 de desembre de 1778. També va descobrir el bor.
• Jean-Baptiste Daniel de Lamazières (6 de març de 1812 - 24 d'octubre de 1906) va ser el primer diputat republicà per Haute-Vienne, el 1848.
• Denis Dussoubs, conegut a través del relat de Victor Hugo de la seva mort a les barricades el 1851.
• Jules Tourgnol (18 de juny de 1833, Saint-Léonard-de-Noblat - 29 de setembre de 1909, París) fou un polític francès.
• Adrien Pressemane, alcalde (1919-1929) i diputat socialista (1910-1928).
• Daniel-Henri Kahnweiler (1884-1979), escriptor i col·leccionista alemany, que va impulsar el moviment cubista i va descobrir, entre d'altres, Pablo Picasso i Georges Braque, es va refugiar a Saint-Léonard durant la guerra.
• Philippe de Vomécourt (1902-1964)
• Jean Malavergne, conegut sota el peudonym de Jan Mara (1912-1992), nascut a la comuna, caricaturista i cartellista.
• Serge Gainsbourg (1928-1991) que llavors es deia Lucien Ginzburg, va passar durant l'Ocupació, el 1944, sis mesos de la seva adolescència a la comuna, en internat de segona classe a l'institut local, inscrit sota el pseudònim de Lucien Guimbard per escapar de la persecució antisemita alemanya.59.
• Raymond Poulidor, nascut el 15 d'abril de 1936 a Masbaraud-Mérignat és Miaulétou per adopció. Va morir a la comuna el 13 de novembre de 2019.
• Louis Longequeue, nascut el 30 de novembre de 1914 a Saint-Léonard-de-Noblat
• Lucien Rougerie, pioner de l'aviació.
• El filòsof Gilles Deleuze (1925-1995), està enterrat al cementiri de la ciutat.
• L'actriu membre de la Comédie-Française Clémentine Jouassain va néixer allà el 3 de desembre de 1829

Heràldic

Atzur amb ferros de presoner de plata col·locats al davant acompanyats de tres flors-de-lis d'or.

Els ferros del presoner fan referència a sant Lleonard, que és el patró dels presoners. Els fleurs-de-lys tenen dos orígens segons les fonts:

1. L'ermità Leonard provindria d'una família reial. Aquesta referència fa referència a la llegenda, que evoca un vincle amb la dinastia merovingia (^{segle VI}). Aquesta hipòtesi no resisteix l'anàlisi, ja que els lliris van ser introduïts en les pràctiques reials pels capetians, 5 segles després.
2. Una reina amb dificultats per tenir fills hauria vingut a resar a Sant Lleonard. D'aquí potser la hipòtesi anterior (relat de l'alliberament de la reina franca a "Vida de Sant Lleonard"). El seu desig concedit, hauria concedit les tres flors-de-lis a la ciutat. Podria ser l'esposa de Lluís XIII, Anna d'Àustria (vegeu més avall).

Vegeu també

Bibliografia

• Claude Andrault-Schmitt, Bernadette Barrière, Geneviève Cantié, Dominique Charpentier, Evelyne Proust i Martine Tandeau de Marsac, Saint-Léonard de Noblat, Llemotges, Presses universitaires de Llemotges, 2006, 36 p. (ISBN 978-2-91001642-5)
• Louis Guibert, « La commune de Saint-Léonard de Noblat au xiii^e siècle », in Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin, 1890, tom 37, p. 1-115 (llegir en línia) [arxiu]
• Pierre Garrigou Grandchamp i Véronique Villaneau-Ecalle, Saint-Léonard-de-Noblat : études d'architecture civile, suplement del Butlletí monumental, t. 6, 2014, 72 p, (ISBN 978-2-901837-48-0).
• Publicacions de l'associació Connaissance et sauvegarde de Saint-Léonard (fins ara: 64 n° del butlletí)
• Revue d'histoire locale Mémoire d'ici (més etnològica i sociològica que les anteriors): 8 números del 2000 al 2004. L'associació va canviar de nom el 2004; ara es diu "Patrimonia".

Articles Relacionats

• Comunes del departament de l'Alta Viena
• Comunitat de comunes de Noblat
• Estació de ferrocarril de Saint-Léonard-de-Noblat
• Llista de comandàncies templeres de l'Alta Viena

Enllaços externs

• Web de l'ajuntament [arxiu]
• Web de l'oficina de turisme [arxiu]
• Saint-Léonard-de-Noblat al web de l'Institut Geogràfic Nacional

Notes i referències

Notes i targetes

• Notes

• Targetes

Referències